Guinovart

Matèries en erupció: 1975-1985

14/12/2018 - 06/03/2019

Inauguració, 13 de desembre, 19h / Exposició, desembre 2018 – febrer 2019

Presentem, dins de l’Any Guinovart, l’exposició Matèries en Erupció 1975-1985, amb una selecció d´obres d’una dècada molt important de la trajectòria de Guinovart, anys en els quals va establir una relació intensa amb la nostra galeria i que també van significar el seu reconeixement internacional, amb exposicions a Martha Jackson Gallery de Nova York (1979), a l’Espace Pierre Cardin de París (1979), a Rizzoli Gallery de Nova York (1979) i a la Biennal de Venècia (1982).

Tal com esmenta Alexandre Cirici: “durant els anys setanta, Guinovart s’ha anat desfent de les operacions de purificació, d’alliberament, d’allò que Jung anomenava «descens als inferns» i ha anat trobant l’equilibri d’una plena maduresa, que toca tots els registres de la seva visió completa, lúcida, crítica, de la societat humana i de l’environament material que l’envolta, amb la seguretat d’un gran organista”.

L’exposició que plantegem s’inspira en gran part en la primavera del 1979, data en la qual van tenir lloc tres importants exposicions a la ciutat de Barcelona, a la Galeria Joan Prats, a la Galeria Trece i sobretot Matèria-suport-estructura a la Fundació Joan Miró, tres exposicions sincronitzades, que discorrien per tres camins diferents però amb un destí comú: l’aproximació a la realitat.

En l’obra de Guinovart d’aquest moment destaca el treball del fang, introduït a partir d’un viatge a Algèria, on havia quedat impressionat per la presència de la terra, del desert i de l’arquitectura de tova. El gran protagonista d’aquest període és el material, també el fibrociment, la contraposició entre la duresa i rugositat del suport i l’absoluta espontaneïtat del grafisme. Malgrat que Guinovart és un artista que transformava la seva obra a partir de “combustions internes”, es veu també condicionat pel món que l’envolta: la natura a Castelldefels, on té el seu estudi, l’entorn rural que va marcar la seva infantesa, com el d’Agramunt, i també les ciutats de Barcelona, París o Nova York.

“Jo necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir dels límits del què és pintura. Per exemple, el collage, els elements que van de dins en fora i de fora endins: moltes vegades s’ha comés l’error de situar-me com artista del collage, perquè en mi hi ha hagut més una intenció de treballar des de dins cap en fora que al contrari. No es tracta tant d’encolar com que tot sorgís com del fons del volcà. Hi ha una sensació de què la matèria és llençada des de dins, just al contrari de com s’entén el collage. No és el fet de pintura-pintura, és una vessant més existencialment poètica. El que em preocupen són les qüestions de fons”

(Entrevista a Guinovart, revista El Guía, octubre-novembre, 1991)

Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). Després de formar-se de manera autodidacta, va començar la seva trajectòria com a pintor en els anys quaranta a Barcelona. La seva pintura, marcada per la figuració, evoluciona cap al collage abstracte vinculat a l’informalisme polititzant-se i expandint-se, fins a trencar els límits del llenguatge pictòric, acostant-se a l’escultura i la instal·lació. Va rebre nombrosos premis i reconeixements, com el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (1981), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (1982) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1990). Entre les seves exposicions monogràfiques destacaríem la de Danubiana Meulensteen Art Museum, Bratislava (2004), la de la Pedrera de Barcelona (2002), Guinovart. Itinerari 1948-1988, al Tecla Sala de L’Hospitalet (1989) que va viatjar a Alemanya (Vila Merkel, Esslingen am Neckar; Museum Bochum, Bochum; Katalanischen Sommers in Hamburg), la del Fine Arts Museum de Long Island (1987), Matèria-suport-estructura, Fundació Joan Miró, Barcelona (1978) i Contorn-entorn, Galeria Maeght, Barcelona (1976). El 2018, en motiu del desè aniversari de la seva mort, s’ha celebrat l’Any Guinovart amb exposicions en diversos centres a Catalunya i a l’estranger.

Galeria Joan Prats agraeix a Maria Guinovart i a la Fundació Espai Guinovart la seva col·laboració en la realització d’aquesta exposició.

Per facilitar-vos més informació i imatges, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com