Fernando Prats

Todesfuge

NOVEMBRE - GENER 2014
  • Fernando Prats
  • Todesfuge, 2013
  • Fernando Prats
  • Subiréis como humo en el aire, 2013
  • Fernando Prats
  • La Contrescarpe, 2013
  • Fernando Prats
  • We were dead, and we could breathe (Paul Celan), 2012
  • Fernando Prats
  • Todesfuge, 2013
  • Fernando Prats
  • Fernando Prats
  • Fernando Prats
  • Todesfuge, 2013
  • Auschwitz Birkenau II (1), 2013
  • Auschwitz Birkenau II (2), 2013
  • Todesfuge (2), 2013
  • Estábamos muertos y podíamos respirar, 2013

Presentem l’exposició Todesfuge de Fernando Prats, un projecte que inclou obres en diversos formats, vídeo, instal·lació, fotografia, paper… que remeten al poema de Paul Celan Todesfuge (La Fuga de la Mort).

 

 

Paul Celan va escriure aquest poema en 1945, poc després del retorn d’un camp de treballs forçats. Publicat uns anys més tard, va tenir una gran repercussió a Alemanya, on es considerà Todesfuge com “un lament moral de l’Art contra la Història”. A la instal·lació, el poeta entona aquest himne fúnebre com si es tractés veritablement d’una fuga musical.

 

Per a Paul Celan, la tasca de l’art consistia en no deixar de dialogar mai amb les fonts obscures. És aquest mateix esperit dialèctic, entre llenguatge i obscuritat, el que intenta prevaler i donar sentit al treball de Fernando Prats presentat en aquesta exposició. Les seves obres, carregades d’un transfons històric, neixen d’una energia portada al límit, representada pel fum com a materialitat inequívoca. Són obres que relacionen conceptes contraposats, com aniquilació i harmonia, subratllant, d’aquesta forma, un contrasentit que expressa un desconsol extrem.

 

Fernando Prats construeix aquest relat a partir dels cels d’Auschwitz, l’esdevingut a la Nit dels vidres trencats, la pluja, el fum i la llet, com a símbol de l’aliment matern que apareix a la imatge de la “negra llet de l’alba” (Schwarze Milch der Frühe), amb la que comença el poema, i que situa la paradoxa en la matriu de la creació.

 

Fernando Prats (Santiago de Xile, 1967) ha participat en múltiples exposicions internacionals. Va representar a Xile a la 54 Biennale di Venezia, 2011; va participar a la Mediations Biennale 2012, Polònia; a la Segona Biennal de Canàries, 2009; la Triennal de Xile, 2009 i a l’Exposició Universal de l’Aigua, Saragossa, 2008; i ha exposat la seva obra a museus i centres d’art internacionals com Espace Culturel Louis Vuitton, París, Fundació Miró, Barcelona o Museo Nacional de Bellas Artes, Santiago de Xile. En 2007 va rebre la Beca John Simon Guggenheim Memorial Foundation per la seva trajectòria, i en 2010 el Primer Premi ‘Ciutat de Palma Antonio Gelabert d’Arts Visuals’.