Monthly Archives: October 2023

With Mar Arza, Anna Irina Russell and Pere Llobera. Curated by Rosa Pera

 

We are pleased to present a new exhibition, De la rialla Del crit. Elegia del retorn* by Ràfols Casamada at the Galeria Joan Prats, curated by Rosa Pera, in the year in which is celebrated the centenary of the artist’s birth. The exhibition will also feature the participation of the artists Mar Arza, Anna Irina Russell and Pere Llobera.

 

In this exhibition will be shown a selection of works by Ràfols Casamada (1923-2009), an emblematic artist of our gallery, who had a long career in painting and poetry, and also in artistic education. Rosa Pera presents a profuse exhibition proposing a current reading of Ràfols Casamada’s work. Her approach to the artist’s creations attempts to escape the standards that we had become used to perceiving his work.

 

*The title is a fragment from a poem by Ráfols Casamada, which is hard to translate but would be literally Of the laugh Of the cry
Elegy of the return

 

 

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009). Among his latest retrospective exhibitions, the following stands out: Ràfols Casamada i Maria Girona. L’equilibri possible, at the Museu de Montserrat, Montserrat; Albert Ràfols Casamada Écho. Peintures et Dessins, at the Centre d’Arts Plastiques, Espace d’art contemporain des Voûtes du Port, Royan (2018); Albert Ràfols Casamada. Pintura, at the Fundació Vila Casas, Barcelona; El camino del color, Ràfols Casamada y Esteban Vicente, at the Museo Esteban Vicente, Segovia; Signe d’air. Albert Ràfols-Casamada et Paris, at the Cervantes Institute, Paris (2016); Ràfols Casamada. Pintura 1950-2005, itinerant between 2003 and 2009 in centers in Prague, Bratislava, Tirana, Lisbon, Rome, Guadalajara, Mexico and New York; Ràfols Casamada: Espacios de luz, at the Fundación Real Casa de la Moneda, Madrid (2007); Albert Ràfols Casamada, in the Abadia de Santo Domingo de Silos, Burgos; Els espais de color. Pintura 1980-2003, at the Centre Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat (2003); Ràfols Casamada, at the MACBA, Barcelona and at the IVAM, Valencia (2001).

 

He received the Creu de Sant Jordi from the Generalitat de Catalunya (1982), the Premi Nacional de Arts Plàstiques (1980), the appointment of Officier de l’Ordre des Arts et Lettres (1991) and the National Prize of Visual Arts (2003). His work is present in numerous collections such as MACBA in Barcelona, MNAC in Barcelona, MNCARS in Madrid, Museo de Bellas Artes in Bilbao, IVAM in Valencia, Museo de Arte Abstracto in Cuenca, Musée d’Art Moderne in Paris, Museo Rufino Tamayo in Mexico, Joan Miró Foundation in Barcelona, Juan March Foundation in Madrid, National Heritage of Madrid and Georges Pompidou Center, Paris.

 

In 2023, the anthological exhibition Ràfols Casamada: obres de la Col·lecció Bassat was presented at the Nau Gaudí in Mataró, and the exhibition Ensenyar és aprendre (Teaching is learning), with art works and archival material, was presented in Eina, Barcelona. In November will also open the exhibition Ràfols Casamada. El passeig del poeta, at the Fundació Palau de Caldes d’Estrac, within the celebrations of the centenary of the artist.

 

 

Rosa Pera (Barcelona, 1966) is a curator, researcher and art critic, specialized in contemporary art, who has explored its connections with design, architecture, collective learning and public space, through exhibitions and diverse projects. As such, she has experimented in specific formats inside and outside the museum, such as Insideout: jardí del cambalache, Fundació Tàpies (2001), On Translation: la imatge, MACBA (2003), Ambulantes. Cultura Portátil, CCAC (2003), Quórum, La Capella (2004), On Translation: Die Stadt, CaixaForum (2005), Fuera de Lugar, Museu del Disseny (2015), or the Global Youth Culture Forum in Jeju, South Korea (2018-2019). She has dived into the work of figures such as Muntadas, Bill Viola, Ai Weiwei, Miralda or Buckminster Fuller, through exhibitions and projects in different museums and contexts. She was the founding director of Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona (2008-2012), where she curated more than 20 exhibitions and projects in different spaces from the city and she was a member of the I Executive Committee of Culture of the ICUB-Institut de Cultura de Barcelona (2008-2012).

 

Mar Arza (Castelló, 1976) uses poetry as the main language in her work. She studied Fine Arts in Valencia and later in Pittsburg (Pensilvania, US) and Winchester (UK). In her creations, words and text predominates, as well as textures and paper.

 

Anna Irina Russell (Barcelona, 1993) through installations, sculptures and actions, investigates forms and structures of communication. The game is a fundamental part of her artistic practice, and she often invites the public to relate to her work. She has shown her creations in centers such as MACBA, CCCB, Blueproject Foundation, La Casa Encendida and Bombon Projects.

 

Pere Llobera (Barcelona, 1970) carries out his artistic practice through the mixture of different disciplines: painting, sculpture, installation. His work has a poetic tone and is mainly inspired by popular culture and music. In addition to his career as an artist, he has also been the curator of several exhibitions. He was an artist residence at the Rijksakademie, Amsterdam, between 2006 and 2007.

 

 

Text by Rosa Pera

 

 

 

 

 

Cabello/Carceller

 

We are pleased to participate to LOOP FAIR 2023, which takes place in Hotel Almanac Barcelona, from 21th till 23th of November, 2023. We are presenting a recent work by Cabello/Carceller Una película sin ninguna intención, 2022 (A Film With No Intention), a 3-channel video installation that will takes on a particular resonance in the hotel room.

 

“Una película sin ninguna intención is inspired by a brief fragment — only a few seconds — of the film Les rendez-vous d’Anna by Chantal Akerman. The action places the protagonist alone in a nondescript hotel room. Anna has just entered. She goes to the windows and, before opening one of them, draws back a sheer curtain in order to observe an industrial city outside. The scene does not reproduce the original script of the film. If it had been faithful to what was written, the world that the protagonist contemplates from the window would have been visually shared with the public; but ultimately, in the images we can only see the protagonist from behind, looking outward.

 

 What interested us most about this seemingly insignificant scene was its ability to evoke the life experience of those of us who, due to different circumstances, do not fit into the hegemonic model of coexistence. Isolation, incomprehension, distance, body. Anna leaves that room and pretends to interact with the others. In Una película sin ninguna intención, A. (a polysemic abbreviation in reference to Franz Kafka’s character K., to whom Akerman also may have referred) occupies an indefinite space in front of three windows, a sheer curtain, and an opaque curtain. Unlike Anna, A. never leaves that physical space.”

 

Cabello/Carceller

 

Juan Uslé

[The Rivers of the World]

 

Exhibition from 16th to 25th of November
Opening and presentation, Thursday, 16th of November from 6 p.m. With the presence of the artist and the editor.

 

“El libro parece uno de los objetos más bellos por ser un objeto paradójico:
a base de multiplicar y multiplicar los planos multiplica lo profundo.”
[The book seems to be one of the most beautiful objects because it is a paradoxical object:
by multiplying and multiplying the planes it multiplies the Depth] (Oliván, 2023)

 

We are pleased to present at Galeria Joan Prats Juan Uslé’s next publishing project with By Publications, in which the artist has made 200 new paintings as covers, along with a selection of his works.

 

This is a unique editorial project, a unique journey through art and expression that immerses us in the world of Juan Uslé, accompanied by the poetry of Lorenzo Oliván. In this edition, the covers come to life in an unusual way, transforming into canvases where the magic of painting merges with the depth of photography and the written word.

 

Each book is a work of art in itself, reflecting the personal vision and sensitivity of Juan Uslé. These 200 copies are created individually, like the pieces of a puzzle, like drops of water that come together to form a river.

 

ARTIST BOOK DETAIL

 

By Publications is an independent publishing house based in Barcelona, specialized in the edition, production and international distribution of art, photography and design books.

 

Juan Uslé (Santander, 1954) lives and works between New York and Saro. He is one of the artists with the greatest international projection in our country, whose career has been linked to the city of New York since the eighties. He has received recognitions such as the Daniel & Florence Guerlain Contemporary Art Foundation drawing prize (2020) and the Premio Nacional de Artes Plásticas de España (2002). He has presented his work at the 51st Venice Biennale (2005), at Documenta 9 in Kassel (1992) and the São Paulo Biennale (1985). His latest individual exhibitions include De luz y sangre, Sala Verónicas, Murcia (2023), Eye and landscape, BombasGens Center d’Art, Valencia (2021), Notes on SQR, MACE, Museu d’Art Contemporani d’Eivissa, Ibiza (2019), and Juan Uslé. Dunkles licht, Kunstmuseum Bonn, Germany, which traveled to the CGAC in Santiago de Compostela under the title Juan Uslé: Luz Escura (2014). His pictorial and photographic work has also been exhibited in Es Baluard, Palma de Mallorca, Marta Herford, Germany (2010); Kunsthalle Emden, Germany (2009); MUDAM, Luxembourg, ARTIUM, Vitoria (2008); CAC, Málaga, Domus Artium, Salamanca, Fundació La Caixa, Barcelona (2007); Salvador Dalí Museum, St Petersburg Florida, Albuquerque Museum, New Mexico (2006); Marcelino Botín Foundation, Santander, IMMA, Dublin (2004); MNCARS, Madrid (2003); Museum Morsbroich, Leverkusen, Germany (2002); Serralves Museum, Porto (2001).

En les formes contemporànies d’exposar l’art és habitual que es presentin de manera conjunta les obres, com a producte de l’activitat artística, i els documents, o materials que les acompanyen, les contextualitzen i en potencien el significat. A mitjans del segle xx va començar a obrir-se un complex espai artístic en què se superposaven la recerca, la creació i el registre, la coexistència dels quals ha generat friccions constants que influeixen tant en la producció de l’art com en l’esfera institucional. Els documents han anat adquirint gradualment una posició cada vegada més visible, alhora que la línia que distingeix l’obra d’art de la documentació s’ha anat difuminant, en un procés que la multiplicació dels girs artístics i l’aparició de nous mitjans i formats no han fet sinó accelerar.

 

Aquesta situació planteja nombroses preguntes. Des d’una perspectiva econòmica, quines són les causes i les conseqüències de l’augment del valor de canvi dels documents? A la recerca comissarial i historiogràfica, quin valor informatiu s’atorga a les obres, i quin als documents? ¿Les institucions duen a terme la museïtzació adequada, o bé se satura el visitant com més va amb més dades i elements paral·lels a l’obra artística? A les col·leccions i els reculls, el valor d’ús dels documents i la seva accessibilitat al públic investigador estan encara garantits? Finalment, a la pràctica artística, quina és la responsabilitat de l’autor en relació amb les diferents metodologies de recerca i acumulació de dades que es fan servir avui dia?

 

Les Jornades d’estudi «Després de l’arxiu: obra i document» proposen obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents. Les jornades tenen dues vessants: la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà un seminari als matins, i a les tardes tindran lloc a La Virreina Centre de la Imatge unes taules de treball obertes al públic, en un format híbrid amb ponents presencials i online. Totes dues activitats parteixen del marc dels debats sobre l’art i l’arxiu, cada cop més habituals des de mitjans del segle xx, però prenen un altre sentit i un punt de vista específic. Sobre la base dels enfocaments d’una sèrie de professionals que fan diferents rols en el camp de l’art, el diàleg se centrarà en l’anàlisi dels trets que distingeixen entre l’obra i el document, els dos principals elements significants en la creació artística.

 

Entitats organitzadores: La Virreina Centre de la Imatge, Global Art Archive (GAA) de la Universitat de Barcelona (UB) i ARXIU/AM.

 

 

La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4)

Dilluns 23 d’octubre a les 19 h

 

CONFERÈNCIA
Claire Bishop – Information Overload
Dinamitzen: Antoni Muntadas i Valentín Roma

 

Claire Bishop és historiadora de l’art i crítica, i des del 2008 treballa al programa de doctorat d’Història de l’Art del CUNY Graduate Center (Nova York). Entre els llibres que ha escrit hi ha Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship (2012), que va guanyar dos premis, Radical Museology, or, What’s Contemporary in Museums of Contemporary Art? (2013) i un llibre de conversa amb l’artista cubana Tania Bruguera (2020). És redactora col·laboradora d’Artforum i els seus escrits s’han traduït a vint idiomes. Té dos llibres en preparació: Merce Cunningham’s Events: Key Concepts i Disordered Attention: How We Look at Art and Performance Today.

 

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) treballa en la seva obra temes socials, polítics i de comunicació, així com la relació entre l’espai públic i privat dins d’un marc social, i investiga els canals d’informació i la forma en què són utilitzats per censurar informació o promulgar idees. Realitza projectes en diferents mitjans com fotografia, vídeo, publicacions, internet i instal·lacions multimèdia. Des de l’any 1995 Muntadas ha agrupat un seguit de treballs i projectes sota la denominació On Translation. Són obres de contingut, dimensions i materials molt diversos, i totes giren a l’entorn d’una experiència personal de l’autor, al llarg de més de quaranta anys d’activitat com a artista en nombrosos països. En reunir les obres sota aquest epígraf, Muntadas les ubica a l’interior d’un cos d’experiències i preocupacions concretes sobre la comunicació, la cultura del nostre temps i el paper de l’artista i de l’art en la societat contemporània.

 

+ info

 

la ocupación

Patio Herreriano Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid

Salas 3, 4 y 5

 

Del 7 de octubre de 2023 al 10 de marzo de 2024

 

 

 

En la línea de reivindicación de artistas de la Asociación Colección Arte Contemporáneo se inscribe el proyecto “La ocupación. Carta blanca a Cabello/Carceller”, una exposición que tiene en la ambivalencia de su formato su principal singularidad. Se encuentra el proyecto a medio camino ente la muestra retrospectiva y el trabajo específico, pues reúne un buen número de piezas realizadas por Cabello/Carceller desde los años noventa y un nutrido conjunto de trabajos seleccionados por ellas mismas a través del que trenzan una suerte de genealogía. Ésta se fragua a través del afecto, que opera en contra de afinidades normativas, y tiene su armazón conceptual y narrativo en sus cuidadas referencias a la tradición y en sus certeras prospecciones de futuro. El elenco de artistas es amplio: nace de figuras históricas como Maruja Mallo o Remedios Varo, ambas pertenecientes a la Asociación Colección Arte Contemporáneo, para llegar a jóvenes posiciones de nuestro tiempo a través de creadoras esenciales de los años sesenta y setenta, como Esther Ferrer, Elena Asins, Eulàlia Grau o Angels Ribé, y la exposición contará con fondos procedentes de las prinicipales instituciones del país como el Museo Nacional del Prado, MNCARS, MACBA, Artium, Guggenheim y Fundación Banco Santander.

 

 

OCUPANTES: Alejandría Cinque – Alicia Kopf – Álvaro Perdices – Àngels Ribé – Azucena Vieites – Cabello/Carceller – Carlos Alcolea – Claudia Pagés – Cristina Garrido – Diego del Pozo – Dora García – El Palomar – Elena Asins – Esther Ferrer – Eulàlia Grau – Eva Fàbregas – Francesc Ruiz – Isabel Marcos – Itziar Okariz – Juan Carreño de Miranda – Juan Hidalgo – Leonor Serrano – Lucía C. Pino – Mari Chordà – María Tinaut – Maruja Mallo – Patricia Gadea – Paula García-Masedo – Paz Muro – Pepe Espaliú – Perla Zúñiga – Remedios Varo – Sandra Gamarra – Sonia Delaunay – Tórtola Valencia – Victorina Durán

Centro de Arte La Regenta, Las Palmas de Gran Canaria

06.10.2023 – 20.01.2024

 

El Centro de Arte La Regenta presenta La naturaleza de las cosas, primera exposición individual en Canarias de Chema Madoz, fotógrafo español galardonado con numerosos premios, entre ellos el Nacional de Fotografía.

Este proyecto expositivo comisariado por Oliva María Rubio, reúne una amplia selección de medio centenar de fotografías en blanco y negro, en las que Madoz crea metáforas poéticas a partir de objetos cotidianos.

La comisaria presenta la exposición a través del siguiente texto:

“Ajeno a las clasificaciones habituales, Chema Madoz subvierte las reglas de la naturaleza, dejando vagar su imaginación. Despliega su fantasía y funde los reinos animal, vegetal y mineral, dando lugar a un reino propio en el que transforma hojas, ramas, nubes, maderas, plantas, flores, piedras… ofreciendo las combinaciones más inesperadas.

Unas veces lo hace cambiando la función de los elementos de la naturaleza, otras haciendo asociaciones insólitas o jugando con la semejanza.

Chema Madoz se complace en trastocar la realidad, porque a pesar de su apariencia sólida e inalterable, una mínima variación puede hacernos conscientes de la fragilidad de aquello que nos rodea. A lo largo de los años, esas variaciones introducidas en los objetos —un campo fértil e inagotable para el artista— nos han hecho ver otras realidades, han expandido nuestro conocimiento e incluso nos han hecho esbozar una sonrisa al identificar o intuir sus mecanismos, porque, como él mismo señala, «toda manipulación está a la vista del espectador». De ahí que sus imágenes nos resulten extrañas en un primer momento, pero familiares y fácilmente identificables en cuanto detenemos nuestra mirada en ellas y reconocemos sus juegos, sus guiños, sus combinaciones, sus alteraciones.

Pero a lo largo de su carrera, Chema Madoz no solo ha trabajado con el objeto. Una mirada atenta nos hace descubrir la gran importancia que cobra la naturaleza en su trabajo y la cantidad de obras que le ha inspirado. Ahora bien, el artista opera con los elementos de la naturaleza de la misma manera en que lo hace con los objetos, buscando asociaciones, parentescos y encuentros fortuitos, realizando pequeños desplazamientos, combinaciones, yuxtaposiciones, metamorfoseándolos.

Chema Madoz trabaja con los elementos de la naturaleza, al igual que lo hace con los objetos, de todas las maneras posibles y a veces la sorpresa proviene simplemente del cambio de función de los objetos (un dedal convertido en una maceta). Como un mago que realiza milagros, Chema Madoz abre nuestra mente a un conocimiento más hondo de las cosas y de la realidad que nos circunda, haciéndola más compleja, expandiéndola y profundizando en ella.”

 

+ info