asenseofwonder

Fabra i Coats – Centre d’Art Contemporani de Barcelona

4.5 – 22.7.2018

 

A Sense of Wonder és una proposta expositiva que reuneix els projectes més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta de treballs en vídeo que es poden interpretar individualment però que mantenen moltes connexions temàtiques habituals en la seva pràctica artística (la música, el món de l’art, la cultura pop…) o en la manera de formalitzar-la (l’acurada posada en escena i el sentit de l’humor). En relació amb la seva trajectòria, es constata una sensible evolució en l’articulació dels elements que utilitza i una major atenció al propi llenguatge cinematogràfic. Perviu, per damunt de tot, la capacitat d’utilitzar aspectes propers, quotidians i sovint associats a subgèneres, per fer-los servir de punt de partida i abordar –sense grandiloqüència ni subratllats– aspectes més centrals i genèrics de la condició humana. L’autor ens proposa fer ús d’una sèrie de referents que ens pertanyen per transcendir-los i veure fins a quin punt ens representen o ens expliquen millor del que ens imaginàvem.

 

A Sense of Wonder és un projecte generat a partir d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera de Lleida, que al Centre d’Art Contemporani de Barcelona – Fabra i Coats es completa amb vídeos inèdits i una creació específica per a l’ocasió. Un total de vuit obres avalades per una bona acollida del públic i per distincions com la segona edició del Premi de Videocreació (impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica) o una beca de la Fundación Botín, a més de la presència en escenaris internacionals com la Manifesta 11 –celebrada a la ciutat de Zuric, l’any 2016– o la sala Komplot de Brussel·les.

 

+ info

estacio-muntadas

La Galeria Joan Prats i l’estació us conviden a la presentació del núm. 8 de l’estació en el marc de l’exposició de MUNTADAS EDICIONS II

Divendres 27 d’abril del 2018, 19h
Presentació del núm. 8 de la revista l’estació que compta amb
les col·laboracions d’Antonio Gamoneda i Antoni Muntadas.

Esdeveniment amb la presència d’Antoni Muntadas, Manuel Guerrero, Frederic Amat i Aurelio Major.

+ info

3w3a0094w

Inauguració 21 de juny, 19:00 h        22/06/2018 – 14/09/2018

 

Galeria Joan Prats presenta Footprints, la primera exposició de l’arquitecte Josep Lluís Mateo.

 

 

A través d’una selecció d’obres realitzades i projectes, l’exposició vol acostar-se a la trajectòria de Mateo de manera no cronològica, cercant formes de narrar l’arquitectura des de les temàtiques inherents a la seva pràctica. L’arquitectura de Mateo es caracteritza per una herència de la modernitat, que s’interessa per la recerca de la llum, un intens diàleg amb el context, i una connexió entre la idea i el material. Els seus projectes són reflexius i estratègics, parlen de l’espai i cuiden la relació entre el mineral i el vegetal.

 

Maquetes, fotografies, vídeos, collage i esbossos permeten aprehendre la complexitat del seu procés creatiu i constructiu. Trobem, per exemple, materials històrics de projectes tan emblemàtics com la urbanització del poble medieval d’Ullastret, maquetes que materialitzen l’evolució d’un concepte constructiu, com és el cas de la façana del Centre de Convencions Internacional de Barcelona, o fotografies que mostren la interacció de l’obra amb el seu entorn.

 

‘Un recorregut, una trajectòria, és la resultant d’una successió de punts, de passos, d’empremtes… que, mirades en el seu conjunt, ens indiquen una direcció, ens revelen (o no) el seu sentit.

Aquí, sense voluntat de traçar la línia, ensenyarem uns quants punts, algunes empremtes del nostre trajecte.

Així, d’altres podrien traçar-la.

Aquests moments s’expliquen amb els materials que els van produir.

Encara que l’arquitectura és un fenomen complex en el seu resultat (considera la matèria, l’espai, l’ús, l’economia …), en la seva producció, hi ha un moment inicial de síntesi on es genera l’energia necessària per al seu desenvolupament.

També hi ha algun moment final que sintetitza, en un segon, com un flaix, tot l’esforç realitzat.

Mostrar aquests materials inicials, que condensen la idea, i alguns documents finals, que il·luminen la realitat, és l’objectiu d’aquesta exposició.’

Josep Lluís Mateo

 

 

L’exposició destaca el treball de fotògrafs que acompanyen la visió de Josep Lluís Mateo com Aldo Amoretti, Gabriele Basilico, Jordi Bernadó, Jan Bitter, Luc Boegly, Ferran Freixa, Adrià Goula, Albert Masias i Xavier Ribas.

 

 

Josep Lluís Mateo és arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i doctor “cum laude” per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Des de 2002, és catedràtic d’Arquitectura i Disseny a l’ETH-Eidgenössische Technische Hochscule Zürich. Ha impartit conferències i cursos a les principals institucions acadèmiques i professionals del món, entre d’altres: acadèmic convidat al J. P. Getty Center a Los Angeles, professor convidat a Harvard University – GSD i a AHO Oslo.

 

En la seva carrera, guardonada amb el Premi A+2011 a la millor trajectòria professional, destaquen obres com la urbanització del poble medieval d’Ullastret, Girona (Premi Biennal de Santander 1991); el pla d’ordenació de la zona esportiva de la Universitat Autònoma de Barcelona (menció especial Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 1993); el complex d’habitatges al moll Borneo a Amsterdam (Premi CEOE 2001); l’habitatge unifamiliar a Mallorca (Premi a la Millor Obra en l’Apartat d’habitatge unifamiliar 1997-2001 atorgat pel Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears); el Centre de Convencions Internacional de Barcelona – CCIB (Premi Top International Purpose 2009 – C&ITE Magazine i Or al Millor Centre de Convencions a l’Estranger 2010 – M&IT Industry Awards); la Seu Central del Deutsche Bundesbank a Chemnitz (2004, Alemanya); el Col·legi Major Sant Jordi a Barcelona (Trofeu Archizinc 2008); l’edifici WTC Almeda Park de Cornellà, Barcelona (Premi A+ a l’arquitectura per al treball 2010); La Factory, edifici d’oficines a Boulogne-Billancourt, París (Premi NAN Arquitectura y Construcción 2010); la Seu Central de la companyia PGGM a Zeist, Holanda (Premi NAN Arquitectura y Construcción 2011); la Filmoteca de Catalunya (2012, Barcelona); el Centro de Cultura Contemporânea, com a peça culminant de la renovació del centre històric de Castelo Branco (2013, Portugal), i Bayonne. Entrée de ville, remodelació urbanística del front urbà del riu Adour, incloent-hi projecte edificatiu (2016, França). La seva obra ha estat extensament publicada i exposada, entre d’altres llocs, al MoMA (Nova York, 2006), al Pavillon de l’Arsenal (París, 2009), a la Biennal de Venècia (2012) i a la Galerie d’Architecture (París, 2013).

 

 

Per facilitar-vos més informació i imatges, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

suenodelaocoonte

La Tallera, Cuernavaca, México

 

Inauguración 14.4.2018 – 12h, conferencia 12.30h

Exposición 14.4 – 15.7.2018

 

En su trayectoria, Erick Beltrán ha desarrollado un lenguaje en el entrecruce de las construcciones del discurso cultural, político y económico. Sus cartografías de los sistemas de pensamiento parten de la recopilación de información de la Filosofía y de la Historia del Arte Universal, pero también de los medios de comunicación y las imágenes políticas actuales, creando así su propio archivo iconológico, a través del cual, el artista descubre una repetición de patrones a lo largo de la Historia.

 

La exposición que presenta en La Tallera, establece el diálogo entre el mito del Laocoonte y el presente, a través de diversas figuras míticas del Ciclo Troyano. Propone una instalación hecha a partir del collage, el fotomontaje y diagramas conceptuales creando principalmente telones monumentales que por su tamaño evocan a los murales de Siqueiros. En estas piezas crea un atlas icónico sobre la figura del oráculo, el testigo y otras fábulas afines, con los que genera cuestionamientos tales como: ¿Quiénes son los oráculos olvidados condenados a ser devorados por serpientes en el mundo contemporáneo? ¿Cómo utilizar el flujo de imágenes para retratar el territorio? ¿Cómo leer el presente en la corriente eterna de información?

 

 

tba21academy

Expedition #1: To Find The Vegan Lion: March 9–24, Participants: Julieta Aranda; Claudia Comte; Francesca von Habsburg; Eduardo Navarro; Ingo Niermann; Markus Reymann; Albert Serra; Teresa Solar. Cameraman: Roman Bayarri

North Islands, New Zealand

Convening #1: To Find The Vegan Lion: September 28–29

Venice, Italy

 

Curated by Chus Martínez

I decided to name this three-year cycle on artistic intelligence, philosophy, science and nature the Spheric Ocean. The Ocean is spherical because it is not beside the earth nor below it, but all around it. Its form is not what our eyes see, or not only. Its reality cannot be separated nor told apart from anything else on the lived earth, and therefore it poses a demand on us: the need for a philosophy to help us exercise the Ocean. It is difficult to describe what we are aiming for. I would say we are aiming for a philosophy more than anything else. It would be wrong to think that when one says “Ocean,” one is naming a “subject.” One could be as radical as stating that to say “Ocean” is, today, to say “art.” Art without the burden of institutional life, without the ideological twists of cultural politics, art as a practice that belongs and should belong to the artists, art facing the urgency of socializing with all those that care about life. Or, in other words, to say “Ocean” is to replace the historical notion of the avant-garde with a code that is not determined by form and the invention of new gestures, but by an investigation of the substance of life, identifying this as the mission of art.

At first sight there are “things” that can only be described in positive terms, like the Ocean. It is beautiful how some experiences of nature—of the Ocean—remind us that to live means first and foremost to feel the world around us. But sensibility is not just a faculty, sensibility is much more than that: it is an organ that both senses ourselves and others, and our life is through and through a sensible life. So, being at sea, I cannot but think of the many ways we need to—we must—rehabilitate sensible existence from its marginalization at the hands of modern philosophy, art, and politics and that the only way to do so is to create the conditions for philosophy, art, and politics by defining the ontological status of experience, of organic and inorganic intelligence.

The Ocean is making me aware of its philosophical status. Being at sea is being in an atmosphere, and being in an atmosphere is a very powerful image of thought, one that immediately calls for a challenge of the distribution of disciplines in the human sciences and humanities. I imagine a philosophy of the Ocean, a philosophy of plants, a philosophy of animals, as part of a philosophy of life that will, then, be entangled with all the developments in the philosophy of consciousness. I know that many think action is first, but how can we act differently if we are unable to deeply think/sense differently? Logically speaking, no real difference can emerge from a doing that only perpetuates or corrects and reforms past doing. Also, how can doing be separated from Modernity’s stubborn pretension to see the human spirit as achieved only through the material production of objects and their exchange, that is, material culture? So, doing cannot survive without an Ocean of conditions for biological existence… I see all this water and feel a monstrous urge to reunite all thinkers and artists to meet here and start this new school of sensing intelligence.

And the next question arises: is the Ocean an art space? Or a future space within the arts? We will be addressing this paradoxical question at The Current Convening and Summer School we are organizing in Venice, in the last week of September.

–Chus Martínez

 

TBA21–Academy, founded by Francesca von Habsburg in 2011, and drawing on her experience as a producer of cross-disciplinary art installations and socially engaged cultural programming, leads artists, scientists, and thought-leaders on expeditions of collaborative discovery. TBA21A–Academy under the directorship of Markus Reymann is guided by its mission to foster a deeper understanding of the ocean through the lens of art and a belief in the power of exchange between disciplines to engender solutions for the ocean’s most pressing issues. Chus Martinez will envision three expeditions of The Current ’s second cycle. The Current is TBA21–Academy’s three-year field study programme for artists, cultural agents and scientists. Its aim is to value the crucial role artistic intelligence plays in understanding the radical reality of our climate, as well as to help us engage emotionally and cognitively with the ocean and all who inhabit it.

 

+ info

walkabout

Fondazione La Fabbrica del Cioccolato, Torre-Dangio in Valle di Blenio, Svizzera

7.4 – 20.5.2018

 

Questa avventura nasce dall’incontro di due progetti, Walkabout e Foreignness con un luogo, la Fabbrica del Cioccolato e la Valle di Blenio, due progetti autonomi ma accomunati dall’interesse per la traduzione e il territorio.

 

Artisti invitati:

Simona Barbera, Sergio Breviario, Umberto Cavenago, Gianluca Codeghini, Ermanno Cristini, Carlo Dell’Acqua, Hannes Egger, Elena El Asmar, Ronny Faber Dahl, Gabriela Hess, Michele Lombardelli, M+M, Angelo Mosca, Giancarlo Norese, Luca Pancrazzi, Javier Peñafiel, Luca Scarabelli, Ivana Spinelli, Giovanni Termini, Enzo Umbaca, Alejandro Vidal.

 

Oggi il destino dell’opera d’arte è caratterizzato da un inevitabile “rotolamento” attraverso i media e i formati, dando luogo a un processo di continua codifica e transcodifica, o meglio di traduzione. Anche il territorio con la sua storia è soggetto a percorsi di trasformazione culturale, oltre che funzionale-economica, i quali mutandone progressivamente l’identità innescano una successione di atti di traduzione.

 

Ma ogni traduzione è un’interpretazione, e lo è nel momento in cui fallisce come semplice atto di transcodifica nutrendosi del “malinteso”, in quanto condizione di elezione della traduzione a testimonianza.

 

Agire le testimonianze è il timone del nostro avventurarsi in questo luogo, la Fabbrica del Cioccolato e la sua valle, un luogo che induce all’incanto. Ad esercitare il rapimento sono il suo sovradimensionamento, la sua storia di transizione lungo usi diversi — da centrale idroelettrica a fabbrica di birra a fabbrica del cioccolato a centro per l’arte contemporanea — e il suo essere in mezzo alle montagne, come un corpo che appare in forma di improvvisa deviazione, imponendosi allo stupore dello sguardo.

 

Le opere, attraverso l’intreccio dei linguaggi, vogliono richiamarsi per suggestione, pungere e condizionare il sentimento, ovvero mettere in errore, l’errore che decentra in profondità alterando le certezze consolatorie dell’abitudine.

 

Si tratta di un rapporto con lo spazio e con il territorio, oltre che tra i linguaggi e gli artisti; il suo fine è aprirsi alla vertigine del limite e delle trasformazioni; una vertigine pronta per essere accolta dagli occhi di un testimone a fondare la tappa successiva.

 

Parole chiave per l’imbarco:

 

TESTIMONIANZA / TRADUZIONE / TERRITORIO / FRONTIERA / DIVERSITÀ / INTEGRAZIONE / ESTRANEITÀ / CONTRASTI / TRANSIZIONE / PASSAGGIO / SCARTO / ESASPERAZIONE / INCANTAMENTO

 

+ info