Category Archives: Exhibitions

gordillo-abril-mayo-2008

L´Obra mostra una doble qualitat introspectiva i perceptiva que la diferencia de la exposició anterior. Taques,traços i fragments, un desplegament d´energia que només es pot percebre aprofundint en la seva estructura i disseccionant les seves parts.

 

L´Exposició inclou obres en les que l´artista utilitza diferents tècniques i suports: acrílic sobre tela, tela i lona, mixta sobre paper, impressió i fotografia digital.

 

Luis Gordillo ( Sevilla 1934), va rebre el Premio Velázquez de Artes Plàstiques l´any 2007, afagint-se així a altres guardons, entre ells, el Premio Nacional de las Artes Plásticas en 1981, la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes en 1996 o la Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes de Madrid en 2004. Així mateix, ha sigut distingit aquest any amb amb l´ordre de Cavaller de les Arts i les Lletres en França pel Ministeri de Cultura.

 

Entre les seves últimes exposicions podríem destacar Iceberg Tropical, retrospectiva de la seva obra que va dedicar en el 2007 el Museo Nacional de Arte Reina Sofia en Madrid en la que el mateix Gordillo es fa fer carreg del diseny de l´exposició, i la d´aquest mateix any, en el Kunst Museum de Bonn, Alemanya.

 

 

Durant l inauguració, contarem amb la presència de l´artista.

 

Amb motiu d´aquesta exposició hem editat un catàleg.

 

Per facilitar més informació contactar amb la galeria.

vidal-one-second-burns-dance-like-a-fool3

És cert que Alejandro Vidal fa explícita certa estetizació de la violència, que aquí, en el primer pla, evoca les cares no victimistes de la fragilitat. Però a partir de les claus que ens dóna la consciència de la condició humana, descobrim uns personatges mítics i auràtics, els guerrers d’una èpica límit que es llancen a les profunditats de l’experiència, ensenyant-li les dents a la por.

 

Per això podem concloure, que en la forma violenta i sensual de les imatges que componen la present selecció de treballs, s’eleva una gran representació sobre la intensitat. Veritat de la bona, èxtasis chamànics i plaers ocults. Alejandro Vidal ens presenta un conjunt de relats epifànics, de trobades amb el nostre jo ferotge. La sublimació alegórica d’un rotund exercici d’autoafirmació.

 

Alejandro Vidal ha realitzat exposicions individuals recents en Kling%26Bang Gallerie, Reykjavik, Galerie Adler a Nova York i Frankfurt, MOT a Londres, Play Platform for film %26 video en Berlin, Fundació La Caixa, Caixaforum a Barcelona (Espai Montcada), Galleria Artra en Milan, Salon of the Museum of Contemporary Art a Belgrad. La seva obra ha estat també inclosa en exposicions col·lectives com Time Code al Mambo Museo di Arte Moderno di Bologna, Agression a la Kunsthalle Winterthur in Switzerland, System Error al Palazzo delle Papesse de Siena, Itàlia , Repeat All a Matucana 100 de Santiago de Xile, Busan Biennale a Corea, Youth of Today en la Schirn Kunsthalle de Frankfurt, Crime and punishment a la Tallinn Kunstihoone, Estònia, Naked life en el Museum of Contemporary Art de Taipei, Taiwan o Personne n’est innocent en Le Confort Moderne de Poitiers, França.

reisewiltz-assim-se-criam-realidades-aquidauana-iv

L’exposició de Caio Reisewitz planteja una reflexió sobre la deterioració de l’espai natural i la disonància existent entre l’evolució de la societat i la presència de la naturalesa en aquest procés. A través de la fotografia, en la seva majoria de grans dimensions i diversos registres, ens convida a interpretar i interactuar relacionant-nos amb l’espai físic de les obres.

Caio Reisewitz ( Sao Paulo, Brasil 1967 ). Va realitzar els seus estudis d’art a Brasil i Alemanya, on es posa de manifest la seva formació, especialment en la resolució dels grans formats, per a abordar temàtiques molt pròximes a la realitat del seu país d’origen.

Ha participat recentment en les bienals de Sao Paulo i Buenos Aires i va representar al seu país en la 51a Bienal de Venècia, la seva obra s’ha exposat principalment a Amèrica Llatina i Centroeuropa.

evru-zush-misdro-mosdro-musdro-ismevro

Presentem una exposició individual que reuneix 45 obres de tècniques mixtes, plagades dels habituals ciutadans de EVRUGO MENTAL STATE.

 

Per als que ja coneixien a Zush, és la oportunitat de retrobar una plàstica renovada després de la sostinguda experiència del pintor en els darrers anys baix l’heterònim Evru. Per als que per primera vegada s’apropen a EVRU, la ocasió per descobrir per primer vegada un món psico-visual preciosista, íntim i acollidor.

muntadas-projecte-proyecto-project

Realitzat en impressió digital i configurat per a l’espai de la galeria, aquest treball s’articula al voltant d’una sèrie de interrogacions lligades al significat, procés i realització d’un projecte, darrere de les quals es superposen els diferents nivells de lectura del mateix.

 

2007  Muntadas/BS. AS. Centro Cultural  Recoleta, Sala Cronopios, Buenos Aires, Argentina / Espacio Fundación Telefónica, Buenos Aires, Argentina. / Centro Cultural de España en Buenos Aires, Argentina.2006 Protokolle, Württembergischer Kunstverein, Stuttgart, Alemania. 2005  Muntadas   On Translation: I Giardini, Pabellón de España , 51ª Bienal de Venecia – On Translation: Fear/miedo.  InSite.  Tijuana (MX),San Diego (USA). 2004   Muntadas Projekte (1974- 2004) .On Translation: Erinnerungräume / On Translation : Museum Neue Museum Weserburg Bremen, Bremen. Alemania. 2003  Das Museum Museum am Ostwall, Dortmund.    2002 On translation: Museum Museu d’Art Contemporani de Barcelona, Barcelona.  2000   Warning , Attitudes Musée d’Art et d’Histoire / Centre pour l’Image Contemporaine, Ginebra, Suiza. 1999   On Translation :The Audience Witte de With Center for Contemporary Art, Rótterdam. 1998  On Translation: Proyectos, Fundación Telefónica de Arte y Tecnología Madrid.-  The Monuments, Museum of Contemporary Art, Ludwing Museum, Budapest.  Documenta X, Kassel.

marcaccio-dense-paintants

En l’exposició Dense Paintants, l’obra recent de Fabian Marcaccio, es presenten pintures sobre tela de gran format on reflecteix una gran complexitat plàstica amb un llenguatge transgresor en els límits de la pintura.

 

L’artista va néixer en Rosario de Santa Fe, Argentina 1963, actualment viu i treballa a Nova York. Ha participat en innombrables exposicions i bienals, entre elles la Bienal de Xangai (2004), BIACS, Bienal d’Art Contemporani de Sevilla (2006), Documenta de Kassel (2002), Domus Artium de Salamanca, Kunstmuseum de Liechtenstein, Miami Art Museum, Art Unlimited ,Basel (2006).

billing-magic-and-loss

Galeria Joan Prats es complau en presentar la primera exposició individual de l’artista Johanna Billing, Suecia 1973.

 

Les obres de Johanna Billing son un intent de visualitzar processos universals de canvi social i de relacionar-los amb les experiències concretes del subjecte. Molt Sovint evoquen sensacions de melancolia i pèrdua, radicalitzades per l’us intel.ligent d’irritants ruptures narratives. Els canvis socials continus i de quina manera afecten a l’individu constitueixen les preocupacions centrals de l’artista, tot i que no significa que la força provocativa dels seus projectes fílmics es vegi atenuada a favor d’elements purament documentals. En termes generals , les películes eviten les estructures narratives riguroses i presenten accions i situacions reduïdes, en les que els protagonistes operen com a testimonis muts i concentrats en contexts limitats. La pèrdua de rigor narratiu en aquestes obres obren les portes a qüestions complexes sobre la identitat individual, les estructures de poder en la societat contemporània i els desafiaments plantejats per els canvis socials i personals que es produeixen en el món en el que vivim.

 

Els videos de Johanna Billing aconsegueixen un alt grau de complexitat gràcies a la continuada repetició de películes i música pop de les últimes décades , per mitja de la qual el sentit original de les cançons i les películes recontextualitzades és traslladat al contingut de les peces i el poder evocatiu de la música es converteix en el vehicle de preocupacions temàtiques. El resultat és una densitat de referències –culturals, socials i històriques- ruptures Discernibles en els processos contemporànis del canvi social.

 

Nascuda en 1973 a/en Jöngköping, Suecia, Johanna Billing viu i treballa a Estocolmo. En els darrers anys, els seus treballs han estat presentats en nombroses exposicions col.lectives, com per exemple la 9ª Bienal de Estambul (2005), la 1ª Bienal de Moscú (2005), el Witte de With Center for Contemporary Art de Rótterdam, P.S. 1 en Nueva York, el Knoxville Museum of Art, la Bienal de Singapur (2006) i Momentum, el Festival Nòrdic d’Art Contemporani de Moss, Noruega (2006).

garcia-sevilla-2007

Palma de Mallorca 1949. Viu i treballa a Barcelona.

 

Presentarem obra recent, una selecció de pintures (acrílic sobre tela de gran format) que exploren el seu camp de color, una constel·lació espaial des de l’abstracció i amb un llenguatge obsessiu de força i tensió entre fons i superfície.

 

Amb motiu de l’exposició, hem editat un catàleg amb textos de Juan Antonio Álvarez Reyes i Lluís García Sevilla. Durant la inauguració, contarem amb la presència de l’artista.

hammer-lithuania

Chicago 1960, viu i treballa a Barcelona.

 

L’obra central d’aquesta exposició és un gran biombo, un desplegable que mostra un collage d’imatges, una acumulació de fragments de relats inspirats en la Història de Lituània, i una sèrie de dibuixos.

 

En motiu d’aquesta exposició hem editat un desplegable. Durant la inauguració, comptarem amb la presència de l’Artista.

dona-the-engulfments-of-change

El proper dia 16 de novembre inaugurem la primera exposició a Espanya de Lydia Dona, nascuda a Romania (1955), viu i treballa a Nova York.

 

The Engulfments Of Change mostra les últimes pintures sobre tela i sobre paper de l’artista. Influenciada pel cinema negre, les seves composicions mostren l’anàlisi i síntesi del laberint urbà; l’enfrontament entre el món i l’abstracció, on l’espectador es presenta juntament amb les complexitats tecnològiques i les relacions amb el món físic.

 

Contorns perfilats absorbeixen literalment l’entorn que els envolta. Dona objectualitza l’entorn com a espai visual. Amb paraules del crític Raphael Rubinstein «Hom es pregunta com és capaç de contemplar tants diversos elements, tants fils històrics, tantes maneres diferents d’abstracció en una única composició. Allò que els uneix, al capdavall, és la llum que envaeix i emana de les pintures. Es tracta d’una il·luminació manifestament artificial i inquietant .»

 

El seu treball s’ha exposat a la Corcoran Bienal de Washington D.C., i a la Neue Nationalgalerie de Berlín. Ha participat en les exposicions Officina America, Galleria d’Arte Moderna de Bologna (2002), About Painting, Tang Museum de Nova York (2004). A finals dels anys noranta una exposició retrospectiva de la seva obra (1989 – 1995) va itinerar per Estat Units i Canadà.

collins-a-future-life

El seu treball és una reflexió sobre el pas del temps i sobre la presència de l’home en diferents entorns.

 

A les fotografies d’espais exteriors, paisatges i diferents naturaleses, hi ha una intenció de recerca de sentit, alhora que delaten grans absències.

 

A les fotografies d’espais interiors, es delata una història social explícita, molt pròxima a la notícia. Per a l’artista, les visions fugisseres de les ciutats no proporcionen una comprensió total de la seva existència. Lluny del caràcter documental, les seves escenes barregen conscientment aquesta realitat amb una ficció que les dota d’un nou sentit.

 

En aquesta exposició presentem l’última sèrie de fotografies sobre lli en gran i mitjà format.

 

 

2005 MARCO, Vigo; 2004 Vox, Centre de l’Image Contemporaine, Montreal, Canadà; Nederlands Fotomuseum, Rotterdam, Països Baixos; 2003 CaC de Málaga, 2002 Irish Museum of Modern Art, Dublín; 2001 Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; 2000 Tate Modern, Londres; 1998 The Contemporary Museum, Baltimore, EUA; 1997 Tel Aviv Museum of Art, Israel; 1996 Koldo Mitxelena, San Sebastián.

bryce-kolonial-post

L’artista, desenvolupa a través del dibuix, tinta sobre paper, un treball basat en el que ell denomina “el mètode d’anàlisi mimètic”, còpies de retalls de diaris i propaganda popular… entre altres documents, extrets d’arxius i biblioteques, Bryce rescata arxius oblidats de la història oficial, recupera de l’oblit els discursos oficials del poder i realitza el seu treball partint de sèries temàtiques, forçant la mirada actual. En la Galeria presentarem els seus últims treballs: Work in progress i les sèries sobre El Colonialisme.

 

Fernando Bryce va néixer a Lima el 1965, actualment resideix a Berlín. Ha participat en: Eindhovenistanbul, Van Abbemuseum, Eindhoven, Biennal d’Istanbul ( 2004), Biennal de Venècia (2003). Ha mostrat la seva obra a la Fundació Tàpies de Barcelona i ha participat en la Triennal de Torí, The Pantagruel Síndrome, al Castello di Rivoli Museo d’Arte Contemporanea, entre d’altres.

sarmento-the-players

Presentem l’exposició ‘The Players’ de Julião Sarmento, que reuneix el seu treball més recent, obres sobre tela i dues escultures que manifesten la contínua fascinació d’aquest artista per la transgressió dels límits i les dicotomies, espiritualitat i erotisme, sexualitat i moral, discurs i diàleg.

 

Julião Sarmento ha participat en les VII i VIII Documentes de Kassel i en les XXXIX, XLVII i IL Biennals de Venècia. El seu treball es pot veure en les col·leccions públiques i privades més internacionals: The Guggenheim Museum, New York; MoMA, New York; Musée Nacional d’Art Moderne Centre Georges Pompidou, Paris; Van Abbemuseum, Eindhoven; Hara Museum of Contemporary Art, Tokio.

 

Entre les exposicions més recents: Echo, Van Abbemuseum, Eindhoven, The Netherlands; Julião Sarmento, Museum Dhondt-Dhaenens, Deurle, Belgium. Julião Sarmento. Numbered Editions 1972-2006 (a retrospective)  MEIAC – Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo, Badajoz, i Museu Serralves, Porto.   

kcho-paso-de-los-vientos

KCHO

Alexis Leyva, Cuba 1970

 

A l’obra de Kcho es revela una dimensió social i un discurs de l’efímer. Art utilitzat com a eina de recerca; les migracions, el mar… tot lligat a la història i idiosincràsia del seu país. Escultures realitzades amb materials bàsics i comuns, la bellesa dels quals emergeix de la seva lleu temporalitat i de la seva factura manual. Els dibuixos preparatoris de les escultures son part fonamental de la seva obra.

 

Ha participat en diverses exposicions; Kcho un hombre de isla, New World Museum, Houston (2005). Kcho – Casa 5 – Las playas infinitas, Kunsthalle Atterse, Salzburg, Àustria (2005). La Jungla, Galleria Civica di Arte Moderna e Contemporanea, Torino (2002), Performance. Pocas palabras, VIII Bienal de la Habana, Cuba (2003), Kcho: La columna infinita, Palacio de Cristal, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (2000).

jarrillo-desliz

Juande Jarillo (Granada 1969)

 

Viu i treballa a Barcelona

 

 

L´obra de Juande Jarillo parla de tensió i confrontacions, elements quotidians i arguments mínims en situacions inestables, i associacions paradoxals on els significats es despleguen trencant la il·lusió de coherència i qüestionant els seus propis mecanismes.

 

És la seva primera exposició individual a la Galeria, en la qual mostrarem fotografies i vídeos. Ha participat, entre d´altres exposicions, a la Bienal de Pontevedra, Biennal d’Amposta (Tarragona), Metrònom (Barcelona), Muca Roma (Mèxic DF), i en l´art3 Art Contemporain (Valence).

macias-senales-de-vida

L’exposició porta per títol “Señales de vidas” i el tema és “retrats de personatges imaginaris”, comprèn la seva obra més recent, pintures i dibuixos.

 

L’obra de LUIS MACÍAS es caracteritza pel seu gran contingut crític i irònic, i en aquesta exposició, a través de diferents tipus de personatges analitza múltiples experiències sota una mirada que traspassa el llenguatge de la pintura. LUIS MACÍAS viu i treballa a New York.

cabello-carceller-no-es-el

Per primera vegada presentem una exposició d’Helena Cabello i Ana Carceller, artistes que viuen i treballen a Madrid.

 

El seu treball es caracteritza pel qüestionament dels rols, els patrons d’identitat i els estereotips de gèneres, dins d’uns registres d’imatges de forta càrrega sensorial i metafòrica.

 

L’exposició comprèn el seu vídeo més recent Instrucciones de uso així com la projecció Utopía: ida y vuelta, dibuixos, i les sèries de fotografies Alguna parte i Sin título (Utopía).