Pello Irazu

Andoain (Espanya), 1963

Viu i treballa a Bilbao

Es diu que Pello Irazu ha renovat l’escultura contemporània a Espanya i el País Basc des de l’inici de la seva carrera als anys 80. La seva obra es una barreja de constructivisme, minimalisme i conceptualisme, expressada principalment en les seves obres escultòriques, però també treballa la fotografia, el dibuix, la litografia i l’art de la instal·lació, a vegades combinant els mitjans. Treballa en les seves escultures amb un caràcter molt obert, integrant diferents materials i utilitzant diverses expressions.

En la seva obra més recent es barreja lo bidimensional amb lo tridimensional en les seves combinacions d’escultura, instal·lació i fotografia, en l’esforç per difuminar els límits que tradicionalment separen els gèneres artístics. D’aquesta manera, l’art d’Irazu explora els problemes que sorgeixen en les múltiples relacions entre els nostres cossos, objectes, imatges i espais, com una forma d’acte performatiu. L’interès principal de l’artista és explorar la complexa relació entre el cos de l’espectador, l’obra d’art i l’espai que tots dos ocupen. L’art es converteix en un punt de partida per profunditzar en la relació entre la humanitat i l’espai. En el cas de l’obra de Irazu, l’espai no és només el domini del treball reflexiu carregat de lirisme, sinó que també és la mateixa definició de l’artista.

Pello Irazu va estudiar belles arts a la Universitat del País Basc a Leónia, del 1981 al 1986, on es va especialitzar en l’estudi de l’escultura. Al 1982 va rebre una beca d’art del Ministeri de Cultura d’Espanya i l’any següent va guanyar un premi d’escultura basca. També va guanyar el premi Ícaro a l’artista espanyol més jove en 1888, i un premi Fulbright al 1990.