Tag Archives: Annika Kahrs

annika

CORONA SOUND SYSTEM.

 

BEING LAID UP WAS NO EXCUSE FOR NOT MAKING ART

 

An experimental exhibition format in two chapters

 

22.8 –11.10.2020

 

Kunstverein in Hamburg

 

 

The experimental exhibition Corona Sound System foregrounds the experience of listening while changing the visual experience of an exhibition. What is the purpose of the exhibition space and/or what can the exhibition space do in the context of sound? In an empty room with white walls, within the functioning exhibition architecture, there are seats scattered at the required distance. Here a group exhibition will be held from 12 p.m. to 6 p.m. A radio play takes place next to a concert; minimalist tones are replaced by a baroque piece; the ambience  of short pauses between pieces offers a moment to breathe deeply before getting involved in a new cosmos—just like in real life. These sounds are scattered in the room, one runs after another rather than side by side. We have to move back and forth between a total of five spaces that host these sounds—go there, linger, and then onto another place in the room, where the constellation of these sounds evokes new images from the last. Sound art can be experienced visually because it evokes different images in the mind of each individual visitor.

 

The exhibition Corona Sound System has no theme—except for concentrating on the different types of sound and their implicit possibilities.

 

Annika Kahrs and Wolfgang Tillmans both work in Hamburg. With her sound work My Favorite Music, Annika Kahrs deals with sound reinforcement and the acoustic appropriation of public spaces at Hamburg Hauptbahnhof. In 2001, areas of the main station began to be filled with classical ambient music in order to drive away people who slept or spent time there. She asks: whose private playlist do we hear at the train station? In Hamburg Süd / Nee IYaow eow eow Wolfgang Tillmans  mixes the ambient noises of the Hauptbahnhof and the surroundings of the Kunstverein with the playfully extended singing of Billie Ray Martin and himself.

 

Annika Kahrs’s piece is played daily at 14:17:00 – 14:35:31.

 

Participating artists: Die Apotheke, Jenny Beyer, Lucrecia Dalt, Mathew Dryhurst, Carola Ernst, Tobias Euler, Pascal Fuhlbrügge, Graindelavoix/Björn Schmelzer, Lawrence Abu Hamdan, Holly Herndon, Annika Kahrs, Felix Kubin, Hanne Lippard, Melissa E Logan, Robin Minard, Thies Mynther, Charlotte Pfeiffer, Robert Rehnig, Schwabinggrad Ballet, Nika Son, Mounira Al Solh, Jakob Spengemann, Veit Sprenger, Wolfgang Tillmans and C.W. Winter.

 

 

+ info

think-about-portada

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

Exposures#01

exposure: the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

 

Exposures és una sèrie de exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

 

Exposures #01. La primera proposta és una adaptació del projecte que vam presentar fa uns mesos per a Loop’19, que es titula 26 mil anys llum. A les obres d’ANNIKA KAHRSALICIA KOPF i TERESA SOLAR, se suma en aquesta ocasió una obra de PEDRO TORRES. Aquesta exposició es podrà veure durant 15 dies.

 

26 mil anys llum reuneix una selecció de videos que vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència.

El títol de l’exposició, 26 mil anys llum, fa referència a la distància que ens separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, l’observació del qual sembla confirmar que els forats negres creixen absorbint-ne d’altres menors i estrelles. L’especulació científica entorn a l’espai exterior sovint s’acosta a la ciència ficció, tal com apareix en les obres que presentem.

 

 ↵

Accés a l’exposició
 

 

 

 

csm_df_82d8872115

Schirn Kunsthalle Frankfurt

29.1.2020 – 19.30h

 

For more than six years, the SCHIRN has served as a forum for national and international film­makers and video artists. Under the heading Double Feature, the latter present a work from their own oeuvre, followed by their favorite film. Already, films and videos by more than 50 guests have been shown. Double Feature is designed as a platform for various trends and forms of expression in film and video production which, with the dawn of digitization if not before, is now considered an art form in its own right. On the last Wednesday of every month and in conversation with the curators Katharina Dohm, Matthias Ulrich and guest curators, the invited artists provide extensive insight into their creative work, especially their interest in film.

 

ANNIKA KAHRS

 

Sound as a communications tool forms a central theme in the work of Annika Kahrs. Her performances, films, photo series and installations are often based on musical productions conceived as playful experimental setups. Music as a verbal form of expression functions at the same time as an outlet and a metaphor in all of this. At the Schirn, the artist will be showing her film the lord loves changes, it’s one of his greatest delusions (2018, 16 Min.), in which she adapts two pieces by American composer Julius Eastman.

 

+ info

Annika Kahrs

Inauguració: 14.11.2019 de 18 a 21h

Exposició: 20 i 21.11.2019 de 11 a 20h i fins el 30.11.2019 amb cita prèvia (t. 932160290 o galeria@galeriajoanprats.com)

Lloc: Joan Prats Warehouse. Passatge Saladrigas, 5 Barcelona. Metro Poblenou

 

 

Amb motiu del Festival de Loop, presentem en el nostre espai Joan Prats Warehouse una selecció de vídeos i una instal·lació sonora recents de les artistes Alicia Kopf, Annika Kahrs i Teresa Solar que vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència.

 

El títol de l’exposició, 26 mil anys llum, fa referència a la distància que ens separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, l’observació del qual sembla confirmar que els forats negres creixen absorbint-ne d’altres menors i estrelles. L’especulació científica entorn a l’espai exterior sovint s’acosta a la ciència ficció, tal com apareix en les obres que presentem.

 

El vídeo d’Alicia Kopf Speculative Intimacy: An Understanding Of Control, 2019, proposa una perspectiva de ciència ficció emocional per originar nous relats al voltant de les interaccions entre els cossos, humans i no-humans. La pel·lícula se situa en un futur pròxim on les fronteres del públic i el privat han desaparegut, les vides transcorren en continua exposició. Michelle, la seva protagonista, investiga un concepte en crisi: ¿Què és la intimitat? i dialoga amb el seu company no-humà sobre aquest concepte.

 

Annika Kahrs presenta dues obres. El vídeo solid surface, with hills, valleys, craters and other topographic features, primarily made of ice, 2014, mostra  un planetari on es projecta un cel estrellat al centre del qual apareix una llum circular que semblaria la lluna però que resulta ser un focus. En aquesta obra de 2014, l’artista recorre a imatge i narració per fer un retrat de Plutó, la visió del qual estava a punt de canviar ja que New Horizons, una missió no tripulada de la NASA, s’estava dirigint a la seva òrbita. Finalment va sobrevolar-lo el 14 de juliol de 2015 i va poder, per primer cop, fotografiar-lo de prop. Fins al moment, les il·lustracions científiques del planeta es basaven en l’especulació.

 

L’altra obra d’Annika Kahrs és la instal·lació sonora think about two black holes colliding, then brush your teeth and go to bed, 2019, que està dividida en dues parts i que explora les ones gravitacionals. El 2015, l’observatori d’ones gravitacionals LIGO va anunciar la primera observació directa d’aquestes ones durant la col·lisió de dos forats negres. A la primera part, utilitzant un raspall de dents com a instrument, Annika Kahrs recrea el so de la seva detecció junt amb les dades d’àudio cortesia de LIGO. A la segona part, Annika Kahrs ha enregistrat entrevistes entre el Dr. Keith Thorne de LIGO i algunes persones que provenen de diferents àmbits.

 

En el vídeo de Teresa Solar Ground Control, 2017, l’artista es transforma en la bola d’argila que gira sobre el torn. El cos girant és acompanyat per narracions fragmentades que relacionen l’accident del transbordador espacial Columbia, esclatant en bocins a causa d’una fallada en el seu escut protector, amb les lesions personals patides per la mateixa artista. El títol Ground Control té un doble significat: fa al·lusió directa a la terra o argila i la pressió que s’exerceix sobre ella en treballar-la en el torn i també remet al centre d’operacions des del qual es monitoritza el desenvolupament del vol d’una nau espacial. A través del títol, aquesta experiència mínima de comunicació i equilibri conflictiu entre subjecte i matèria augmenta d’escala, vinculant-se amb els viatges espacials.

 

 

 

 

 

Alicia Kopf (Girona, 1982) viu i treballa a Barcelona. La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Teoria Literària i Literatura Comparada. Ha exposat a museus i centres d’art com Accademia di Spagna, Roma (2019), MAC A Coruña a la 15ª mostra d’art Naturgy (2018); Sala Mendoza, Caracas, Mazcul, Maracaibo (2017); CCCB, Barcelona, Museo de Antioquía, Medellín, Colòmbia (2015); Goethe Institute, La Capella i MACBA, Barcelona (2014); Fundació Tàpies, Barcelona (2013); Bòlit La Rambla, Girona (2011) o CaixaForum, Barcelona (2009). Recentment ha exposat a Azkuna Centroa, Bilbao, dibuixos de la sèrie ‘Conquest drawings’, dins de l’exposició ‘Nunca real/Siempre verdadero’ comissariada per Iván de la Nuez. Com a novel·lista, destaca la seva obra ‘Germà de gel’, publicada el 2015, amb la que va guanyar el Premi Documenta 2015, el Premi Llibreter 2016, el Premi Ojo Crítico 2016 i el Cálamo Otra Mirada 2017.

 

Annika Kahrs (Achim, Alemanya, 1984) viu i treballa a Hamburg. Ha rebut diversos premis i beques, entre els que destaquen Max-Pechstein-Förderpreis–Stipendium, de Zwickau, el 2019 i George-Maciunas-Förderpreis el 2012, donació de René Block. En 2011 va guanyar el primer premi de la 20 Bundeskunstwettbewerb del Ministeri d’Educació i Recerca d’Alemanya. Annika Kahrs ha participat en exposicions celebrades en museus i centres d’art internacionals com la Kunstverein de Kassel (2018), Kunsthalle Lingen (2017), Cité International des Arts (2016), Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart, Berlín (2015), Kunsthalle Bremerhaven (2015), exposició On the Road, a Santiago de Compostela (2014), la Biennal de Curitiba, Brasil (2013), Hamburger Kunsthalle (2013), KW Institute for Contemporary Art, Berlín (2012), Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, Bonn (2011), Goldsmiths University, Londres (2011), i el festival Velada de Santa Lucia a Maracaibo, Veneçuela (2010).

 

Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985) viu i treballa a Madrid. Ha estat resident i professora visitant a la Staatliche Akademie der Bildenden Künste de Stuttgart (2016), va quedar finalista del Premio Cervezas Alhambra de Arte Emergente (ARCOmadrid 2017) i del programa per a mentors Fundación Rolex (2016), va rebre la beca de producció de la Fundación Botín (2014), la del CAM (2011) i el premi Generaciones (2012). Actualment, presenta a Index, Estocolm Ride, Ride, Ride, una exposició individual que havia estat a Matadero, Madrid (febrer, 2018) amb el títol de Cabalga, Cabalga, Cabalga. Recentment ha mostrat Flotation Line a Der Tank, Basel (juny, 2018) i dins del programa Composicions del Barcelona Gallery Weekend (setembre, 2018) i ha format part de l’expedició de 2018 “The Current” organitzada por TBA21 -Academy. Ha exposat individualment a La Panera Lleida (2016), Matadero Madrid (2014) i CA2M Móstoles (2012) i ha participat a exposicions col·lectives a Haus der Kunst, Munich (març, 2018), a Kunstverein Braunschweig (juny, 2018), a la secció de „El futuro no es lo que va a pasar, sino lo que vamos a hacer‟ a ARCOmadrid (febrer, 2018), a Kunstverein München, Munich (2017), a Fundación Marcelino Botín, Santander (2016) i a Macro, Roma (2015), entre d’altres.

 

the_lord_loves_

Exhibition: 01 September – 27 October 2019, at Kunstsammlungen Zwickau Max Pechstein Museum.

 

 

Annika Kahrs receives Max-Pechstein-Förderpreis–Stipendium, of Zwickau 2019.

 

Along the scholarship, an exhibition will be open with Annika Kahrs’ sound and video work “the lord loves changes, it’s one of his greatest delusions”.

 

+ info

fuzzy-dark-spot

Sammlung Falckenberg

Deichtorhallen Hamburg

13.04 – 03.11.2019

 

Exhibition with :

Vito Acconci, Gabor Altorjay, John Bock, Claus Böhmler, Öyvind Fahlström, Harun Farocki, Jeanne Faust, Lee Friedlander, Gintersdorfer/Klaßen, Rosanna Graf, Britta Gröne/Peter Piller, Romeo Grünfelder, Christian Jankowski, Volko Kamensky, Naho Kawabe, Mike Kelley, Jon Kessler, Nina Könnemann, Till Krause, Vlado Kristl, Lene Markusen, Paul McCarthy, Aurelia Mihai, Ernst Mitzka, Vanessa Nica Mueller, Karina Nimmerfall, Wolfgang Oelze, Tony Oursler, Nam June Paik, Stefan Panhans Rotraut Pape/Raskin, reproducts, Rainer Korsen/Gerd Roscher, Oliver Ross, Gerhard Rühm, Swen Erik Scheuerling, Corinna Schnitt, Paul Spengemann, Hans Stützer, Mike Mandel/Larry Sultan, Inga Svala Thorsdottir, Helena Wittmann, Steffen Zillig

 

+ info

01_-edition_playing_to_the_birds

Flat Time House, London

8.3 – 14.4.2019

Opening 7.3.2019 6.30-9pm

 

With contributions by: Louis d’Heudieres, Felix Kubin, Julian Mader Max Prediger, Marius Schwarz and Dr. Saskia Steinmann

 

 

 

For her first solo exhibition in the UK, Annika Kahrs presents the billion year spree, a selection of new works using film, performance and installation commissioned in response to and positioned throughout Flat Time House. For the billion year spree she has focused her research into John Latham’s holistic cosmology of time and the universe, and how this might be visualised through time-based music and the atemporality of scores.

 

The title of the show derives from a 1970’s science fiction encyclopedia by Brian Aldiss, a collection of past imaginings of possible futures. Kahrs brings together her research into Latham with other perspectives via the Max Planck Institute, Berlin, the realm of psychiatric neuroimaging, and the search for cosmic gravitational waves at LIGO. From these starting points her work focuses on systems or forms of communication, interpretation and translation. Using music and sound she shifts or assembles what we hear through a performative process, making timelines intertwine and auditory perceptions interact.

 

the billion year spree is accompanied by a series of performances, concerts and talks on music, sound and scores.

 

the billion year spree event programme

 

As part of her exhibition the billion year spree Annika Kahrs has invited a series of guests to create a special programme of performances, concerts and talks.

(All events are free or pay what you can)

 

9.3.2019 6-8pm Concert: Felix Kubin, Between Events

 

6.4.2019 7-8pm Talk: Annika Kahrs in conversation with Gareth Bell-Jones. 8-9pm  Book Launch: Marius Schwarz, eeeee books: Annika Kahrs

 

11.4.2019 7-8pm  Lecture: Dr. Saskia Steinmann of the Psychiatry Neuroimaging Lab of Harvard Medical School, Boston, Fluid boundaries of perception

 

13.4.2019 3-5pm & 6-8pm Two opportunities to attend performance and concert event with Louis d’Heudieres and Annika Kahrs. Concert: Louis d’Heudieres, it’s about time. Performance: Annika Kahrs, think about the size of the universe, then brush your teeth and go to bed

 

 

+ info

Kunstverein in Hamburg, Hamburg

Performance 13.9.2018, 19h

 

Helga Maria Klosterfelde Edition, Berlin

Performance 28.9.2018, 19.30 h

 

 

Annika Kahrs’ new performance THIS IS A LOVE SONG negotiates the field of tension between the musical notion of romantic love and the actually lived communication in a partnership. Singing about love has been passed on since antiquity, with the idea of what love is repeatedly undergoing changes. Our present-day understanding of love as it is addressed in movies, pop songs or romantic novels has existed in its popular form only since the 19th century. Especially in pop music, love lyrics are the most widespread, often consisting in the simplified longing for and idealization of partner relationships, which Kahrs contrasts with the mundane and complex issues that a relationship involves.

 

For THIS IS A LOVE SONG, Kahrs stages a song recital, with the presentation of the songs shifting more and more to a discussion on the existing conditions between the performers.

 

 

+ info

 

+ info

ambitus_print_235pixel

Kunstmuseum Kloster Unser Lieben Frauen, Magdeburg

8.9.2018 – 6.1.2019

 

In the course of the past decades the coexistence of the visual arts and music on an equal footing has resulted in a large number of artists whose work cannot be clearly allocated to only one of the two disciplines. Kunstmuseum Magdeburg presents these different themes concerning art and music by way of numerous examples from the fields of sculpture, installation and video in a major survey exhibition.

 

The title Ambitus means in music the vocal range of a voice or an instrument and stands for the range or the distance between the highest and the lowest note. In the exhibition AMBITUS. Art and music today. the range shows the diversity and variety of the participative artists and works of art.

 

Artists:

Werner Amann, Cory Arcangel, Eberhard Blum, Candice Breitz, Robbie Cornelissen and Kees Went, William Engelen, Jonas Englert, Douglas Henderson and David Henderson, Annika Kahrs, Rainer Kohlberger, Christina Kubisch, Kaffe Matthews, Bjørn Melhus, Michaela Melián, Haroon Mirza, People Like Us (Vicki Bennett), Ute Pleuger, Anri Sala, Marc Sabat and Mareike Yin-Yee Lee,  Yehudit Sasportas, Per Olaf Schmidt and Sebastian Neubauer, Richard T. Walker.

 

+ info

annikakahrs-thelordloveschangesitsoneofhisgreatestdelusions

SAVVY Contemporary, Berlin

Exhibition 23.3 – 6.5.2018

Opening 23.3. 2018, 7pm


Performance Annika Kahrs the lord loves changes, it‘s one of his greatest delusions, 2018 


24.3.2018, 9pm



 

With: Paolo Bottarelli, Raven Chacon, Tanka Fonta, Malak Helmy, Hassan Khan, Annika Kahrs, Pungwe (Robert Machiri and Memory Biwa), The Otolith Group (Anjalika Sagar, Kodwo Eshun), Barthélémy Toguo

 

We Have Delivered Ourselves from the Tonal. Of, with, towards, on Julius Eastman is an exhibition, a program of performances, concerts and lectures as well as an upcoming publication that deliberate around concepts beyond the predominantly Western musicological format of the tonal or harmonic. The project looks at the work of the African American composer, musician and performer Julius Eastman beyond the framework of what is today understood as minimalist music, within a larger, always gross and ever-growing understanding of it—i.e. conceptually and geo-contextually. Together with musicians, visual artists, researchers and archivers we aim to explore a non-linear genealogy of Eastman’s practice and his cultural, political and social weight while situating his work within a broader rhizomatic relation of musical epistemologies and practices.

 

For the project, new substantial artworks and musical pieces have been commissioned and will be world-premiered in Berlin. These include a filmic work and performance by Annika Kahrs.

 

+ info

Schloss Agathenburg

13.8 – 1.10.2017

 

Die Beziehung zwischen Japan und Deutschland hat ihre Wurzeln im 17. Jahrhundert, zur Zeit, als das Barockschloss Agathenburg erbaut wurde. Damals entdeckten erste Naturwissenschaftler, Mediziner und Künstler die Kultur des jeweils anderen Landes. In der Ausstellung Warum ticken manche Uhren anders treffen sich im Sommer 2017 vier japanische und vier deutsche Künstler aus diesen so verschiedenen aber historisch verbundenen Kulturen. Es entstehen überwiegend ortsbezogene Arbeiten für den Innen- und Außenraum. In einer Zeit, in der das Fremde und die Frage nach Identität und Heimat täglich in den Medien diskutiert werden, richtet diese Ausstellung ihren Blick auf eine kulturelle Prägung, in der die Konzentration auf das Wesentliche, auf Bescheidenheit und innere Achtsamkeit zentrale Aspekte sind.

 

+ info

image002

Exhibition Kestnergesellschaft, Hannover

Exhibition 11 March – 7 May 2017

Opening 10 March 2017, 7 PM

 

Since 1983, the Swiss Vordemberge-Gildewart Foundation has traveled throughout Europe to award one of the most highly funded art prizes for young artists under thirty-five. In 2017 the Kestnergesellschaft was selected as the venue for the next award ceremony and a related group exhibition. Friedrich Vordemberge-Gildewart (1899–1962), in whose honor his widow Ilse Leda created the foundation in 1977, has a close connection with the history of the Kestnergesellschaft. On the lower floor of the Kestnergesellschaft, the group exhibition VG award 2017 will bring together twelve young artists from north Germany, Annika Kahrs has been selected by the jury as this year’s prizewinner. With various representatives from the fields of painting, photography, installations, performance, and video art, the exhibition will offer a broad overview of the current north German art scene. 

 

+ info

études cliniques ou artistiques, 2007

Achim, Alemanya, 1984

Viu i treballa a Hamburg

 

 

Annika Kahrs és una artista resident a Hamburg que treballa principalment amb vídeo, performance i fotografia.

 

En la seva obra, Annika Kahrs examina representació i interpretació, interessant-se per les construccions socials i científiques, i per les relacions orgàniques evolucionades com les que s’estableixen entre humans i animals. Les seves pel·lícules oscil·len entre posades en escena òbvies i l’observació estil documental; una característica distintiva de les seves pel·lícules és que l’artista mai no s’amaga en el film, fins i tot quan la seva presència només es revela en una breu mirada d’un actor o actriu envers la directora. Això mostra un apropament particular a l’entorn que sembla quasi guiat per un procés matemàtic.

 

Els vídeos d’Annika Kahrs són com coreografies composades. La música sovint juga un paper important, no només representada pictòricament o a la banda sonora, sinó també convertida en imatge; a través de la seva selecció i els ajustos realitzats durant el procés d’edició, la partitura esdevé cinema i, posteriorment, la pel·lícula com a partitura pot esdevenir una altra pel·lícula en la ment de l’espectador.

poble nou 019

Ciutat de Mèxic, 1974

Viu i treballa a Barcelona

 

 

Erick Beltrán analitza i reflexiona sobre el concepte d’edició i les construccions de discurs. Investiga el poder que exerceixen els diferents mitjans gràfics en la seva distribució d’informació, a més de tractar explícitament sobre diferents conductes i valors.

 

Treballa amb formats diversos com el múltiple o el llibre, experimenta i investiga la vinculació de l’art públic amb els diversos llenguatges gràfics.

 

L’arxiu, el museu i la biblioteca són eines i mitjans naturals en el seu procés d’investigació. Un procés en el qual el concepte d’edició focalitza tot el treball, entenent-lo com el mecanisme mitjançant el qual es defineix, avalua, classifica, reprodueix i vehicula la comunicació a través d’imatges que creen discursos polítics, econòmics i culturals en les societats contemporànies.

 

Broken Alice, 2014

Lisboa, 1948

Viu i treballa a Estoril, Portugal

 

 

Des de principis dels anys setanta Julião Sarmento ha explorat les possibilitats de la pintura, la fotografia, l’escultura, la instal·lació i el vídeo. En les seves obres existeix un procés d’ocultació suggeridora i situa a l’espectador no solament com a observador sinó que el fa partícip de la seva narrativa.

 

La dona és un motiu recurrent en les seves obres i parteix d’ella per a elaborar conceptes vinculats a la sexualitat, el desig o la seducció. Les relacions que evoca de latent tensió, violència, obsessió o misteri s’obtenen a partir d’una meticulosa dinàmica entre els agents que participen en l’espai físic, en el cas de les instal·lacions, o en l’edició, en el cas de pel·lícules i vídeos. Les obres resultants desencadenen tota la intriga que es desprèn de les imatges en constant suspens i tensió.