Tag Archives: Guinovart

guinovart

Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona

Inauguració 24.1.2019 – 19.30

Exposició fins 19.5.2019

 

 

L’exposició La realitat transformada aporta noves mirades sobre el discurs plàstic de l’artista i aprofundeix en el fet que Josep Guinovart, avui dia i deu anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris, amb una obra de rabiosa actualitat. L’exposició posa l’èmfasi en la capacitat de l’artista per transformar la realitat i alhora reinventar-se constantment. L’eix conceptual que actua com a factor transversal entre els diferents apartats expositius es basa en el fet que Guinovart, a través de les seves obres, viatja des d’allò més local i primigeni fins a allò més universal i infinit.

 

La mostra, tot i que no es presenta com una retrospectiva, compta amb algunes de les peces més significatives de les diferents etapes de tota la trajectòria de l’artista. Així mateix el recorregut, que no és lineal en el temps, s’endinsa pel frondós bosc de la creació de l’artista, i salta, ara i adés, per temes, tècniques, èpoques i matèries per explicar, en un instant final, l’extraordinària coherència d’aquest artista clau de l’avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX.

 

 

+ info

Matèries en erupció 1975-1985

Inauguració, 13 de desembre, 19h / Exposició, desembre 2018 – febrer 2019

 

 

Presentem, dins de l’Any Guinovart, l’exposició Matèries en Erupció 1975-1985, amb una selecció d´obres d’una dècada molt important de la trajectòria de Guinovart, anys en els quals va establir una relació intensa amb la nostra galeria i que també van significar el seu reconeixement internacional, amb exposicions a Martha Jackson Gallery de Nova York (1979), a l’Espace Pierre Cardin de París (1979), a Rizzoli Gallery de Nova York (1979) i a la Biennal de Venècia (1982).

 

Tal com esmenta Alexandre Cirici: “durant els anys setanta, Guinovart s’ha anat desfent de les operacions de purificació, d’alliberament, d’allò que Jung anomenava «descens als inferns» i ha anat trobant l’equilibri d’una plena maduresa, que toca tots els registres de la seva visió completa, lúcida, crítica, de la societat humana i de l’environament material que l’envolta, amb la seguretat d’un gran organista”.

 

L’exposició que plantegem s’inspira en gran part en la primavera del 1979, data en la qual van tenir lloc tres importants exposicions a la ciutat de Barcelona, a la Galeria Joan Prats, a la Galeria Trece i sobretot Matèria-suport-estructura a la Fundació Joan Miró, tres exposicions sincronitzades, que discorrien per tres camins diferents però amb un destí comú: l’aproximació a la realitat.

 

En l’obra de Guinovart d’aquest moment destaca el treball del fang, introduït a partir d’un viatge a Algèria, on havia quedat impressionat per la presència de la terra, del desert i de l’arquitectura de tova. El gran protagonista d’aquest període és el material, també el fibrociment, la contraposició entre la duresa i rugositat del suport i l’absoluta espontaneïtat del grafisme. Malgrat que Guinovart és un artista que transformava la seva obra a partir de “combustions internes”, es veu també condicionat pel món que l’envolta: la natura a Castelldefels, on té el seu estudi, l’entorn rural que va marcar la seva infantesa, com el d’Agramunt, i també les ciutats de Barcelona, París o Nova York.

 

“Jo necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir dels límits del què és pintura. Per exemple, el collage, els elements que van de dins en fora i de fora endins: moltes vegades s’ha comés l’error de situar-me com artista del collage, perquè en mi hi ha hagut més una intenció de treballar des de dins cap en fora que al contrari. No es tracta tant d’encolar com que tot sorgís com del fons del volcà. Hi ha una sensació de què la matèria és llençada des de dins, just al contrari de com s’entén el collage. No és el fet de pintura-pintura, és una vessant més existencialment poètica. El que em preocupen són les qüestions de fons”

 

(Entrevista a Guinovart, revista El Guía, octubre-novembre, 1991)

 

 

Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). Després de formar-se de manera autodidacta, va començar la seva trajectòria com a pintor en els anys quaranta a Barcelona. La seva pintura, marcada per la figuració, evoluciona cap al collage abstracte vinculat a l’informalisme polititzant-se i expandint-se, fins a trencar els límits del llenguatge pictòric, acostant-se a l’escultura i la instal·lació. Va rebre nombrosos premis i reconeixements, com el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (1981), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (1982) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1990). Entre les seves exposicions monogràfiques destacaríem la de Danubiana Meulensteen Art Museum, Bratislava (2004), la de la Pedrera de Barcelona (2002), Guinovart. Itinerari 1948-1988, al Tecla Sala de L’Hospitalet (1989) que va viatjar a Alemanya (Vila Merkel, Esslingen am Neckar; Museum Bochum, Bochum; Katalanischen Sommers in Hamburg), la del Fine Arts Museum de Long Island (1987), Matèria-suport-estructura, Fundació Joan Miró, Barcelona (1978) i Contorn-entorn, Galeria Maeght, Barcelona (1976). El 2018, en motiu del desè aniversari de la seva mort, s’ha celebrat l’Any Guinovart amb exposicions en diversos centres a Catalunya i a l’estranger.

 

 

Galeria Joan Prats agraeix a Maria Guinovart i a la Fundació Espai Guinovart la seva col·laboració en la realització d’aquesta exposició.

 

Per facilitar-vos més informació i imatges, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

16.11.2018 – 22.4.2019

 

Comissariat:

Àlex Mitrani i Imma Prieto

 

 

Les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals, es presentaran en aquesta mostra, coincidint amb els 50 anys del maig del 68.

 

Aquest període ha patit fins ara una certa indefinició per part de la historiografia, que no sempre l’ha sabut encaixar, entre l’ocàs de l’informalisme i la irrupció del conceptual. És el moment de l’emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència on l’homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Potser contradictori i efímer, l’art d’aquests anys mostra la connexió amb la modernitat internacional lligada als nous paradigmes de llibertat i revolució. Pacifisme, revolució sexual, crítica al capitalisme, exploració sense límits de la creativitat individual, són alguns dels reptes fonamentals que manifesten, als quals s’afegeix la resistència al context específic del franquisme.

 

Artistes

Sergi Aguilar, Rosa Amorós, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Jordi Batiste, Ernesto Carratalà, Mari Chordà, Colida, Claude Collet, Carlos Duran, Equipo Crónica, Alicia Fingerhut, Jordi Fornas, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Lluís Güell, Gonzalo Herralde, Josep Iglesias del Marquet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda, Xavier Miserachs, Muntadas, Aurèlia Muñoz, Norman Narotzky, Antoni Padrós, Joan Rabascall, Guillem Ramos-Poquí, Pau Riba, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Benet Rossell, América Sánchez, Carles Santos, Enric Satué, Enric Sió, Gonçal Sobrer, Jaume Xifra, Zush / Evru

 

 

+ info

anyguinovart

Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia”

Museu d’art de Lleida

9.5 – 22.7.2018

 

La mostra presenta un diàleg entre objectes de les col·leccions del Museu d’art de Lleida i obres de Josep Guinovart. El diàleg s’estableix ja sigui per la matèria, per la iconografia, o bé per qüestions formals o conceptuals. En total, una quarantena d’obres que es relacionen de diverses formes, tot i pertànyer a cronologies molt diferenciades.

 

+ info

 

Guinovart. Referents vitals

Museu d’art de Girona

2.6 – 30.9.2018

 

L’exposició «Guinovart. Referents vitals» subratlla els artistes —Mir, Nonell, Gimeno, Dalí, Picasso o Miró— , el moviments plàstics —com el Modernisme—, però també la tradició, l’ofici i els paisatges viscuts que van deixar pòsit en Guinovart i la seva obra. Uns referents amb els quals va estar dialogant de manera intermitent durant tota la seva trajectòria, sense els quals no s’explicaria l’exuberància i la frondositat de la seva obra.

 

+ info

 

GU-INNO-VART

Museu de la Música, Barcelona

14.6 – 7.10.2018

 

Un dels referents de Josep Guinovart era la música, afició palesa en les seves obres. En aquesta mostra que recorda els 10 anys de la seva mort farem un recorregut pels diferents estils musicals que van inspirar bona part de l’obra de l’artista. Veurem com Guinovart reinterpreta un preludi de Chopin, com escenifica Aida de Verdi en un quadre, com darrere del retrat d’un trompetista s’amaga un autoretrat o com els dits de Carles Santos esdevenen tecles d’un piano.

 

+ info