Tag Archives: lisboa

Antoni Muntadas

Calouste Gulbenkian Foundation, Lisbon

05.05 – 18.09.2023

 

In the year that marks the 40th anniversary of the Calouste Gulbenkian Foundation’s Modern Art Centre (Centro de Arte Moderna – CAM), Histórias de uma Coleção [Histories of a Collection] is an opportunity to revisit some of the most significant works from the CAM Collection, acquired by the Gulbenkian Foundation since the late 1950s, and to get to know its lesser-known or previously unseen works.

 

The Calouste Gulbenkian Foundation acquired its first works of modern art in the late 1950s, with the intention of including them in temporary travelling exhibitions organised by the institution. It also purchased works from its grant holders, in the context of the support for artists set up immediately after its creation, in 1956. The Modern Art Centre Collection thus began to take shape, now boasting around twelve thousand works.

 

During the 1960s, the first groups of works purchased for the Collection included works by key figures in the national and international art scene, such as Amadeo de Souza Cardoso, José de Almada Negreiros and Maria Helena Vieira da Silva. The British artworks were mostly acquired between 1960 and 1965, featuring major players such as David Hockney and Bridget Riley.

 

The desire to build a space to house this burgeoning collection of modern art, which now included a significant number of national and international artists, was made official in 1979. The Modern Art Centre opened on 20 July 1983 with an innovative programme making up for the lack of a museum in Portugal dedicated to the promotion of 20th-century art.

 

The Collection grew exponentially from then on, leading to the purchase of works by a diverse range of artists in a plethora of media and supports. Built up over more than 60 years, the CAM Collection is the result of various encounters, intimacies, rifts, aesthetic relationships and contrasting artistic languages.

 

With an innovative presentation, Histórias de uma Coleção aims to bring together a wide spectrum of works covering different eras, geographies and artistic dynamics, underpinned by new narratives and interpretations. Key moments that explore the constitution of the CAM Collection will be highlighted, accompanied by a catalogue, with essays by the exhibition curators, among others, as well as a parallel programme to the exhibition that will seek to open space for reflection on what the CAM Collection represents and on models of collecting, allowing the public to comes closer to the works in the Collection and the stories they have to tell.

 

Curators
Ana Vasconcelos
Leonor Nazaré
Patrícia Rosas
Rita Fabiana

 

+ info

Cabrita

Lisboa, 1956

Viu i treballa a Lisboa

 

El complex treball de Cabrita es pot caracteritzar per un discurs filosòfic i poètic idiosincràtic que abasta una gran varietat de mitjans: pintura, fotografia, dibuix i escultures compostes de materials industrials i objectes trobats.

 

El seu treball ha rebut un reconeixement internacional esdevenint crucial per a la comprensió de l’escultura des de mitjan anys vuitanta. Mitjançant l’ús de materials senzills que es sotmeten a processos constructius, Cabrita recicla reminiscències gairebé anònimes de gestos primordials i accions repetides de la vida quotidiana. Centrades en qüestions relacionades amb l’espai i la memòria, les seves obres obtenen un suggeridor poder d’associacions que pot arribar a una dimensió metafòrica, més enllà del visual.

 

La complexa diversitat teòrica i formal del treball de Cabrita parteix d’una reflexió antropològica, contrària al reduccionisme del discurs sociològic. De fet, silencis i reflexions són la base del treball de Cabrita.

Objects on the New Landscape Demanding of the Eye (part 3)

Ens plau presentar la quarta exposició de Julião Sarmento a la Galeria Joan Prats, titulada Objects on the New Landscape Demanding of the Eye (part 3), en la qual mostrarem la seva obra recent, amb instal·lació, escultura i pintura.

 

El títol de l’exposició recorda el de la primera mostra realitzada a la Ferus Gallery de Los Angeles, el 1957, que va incloure pintures de diversos artistes i en la qual va participar el pioner de la instal·lació i l’assemblatge Edward Kienholz.

 

En l’exposició, la instal·lació Crash Dummy, 2016, i l’escultura Broken Alice, 2014, conviuen amb una sèrie de  pintures que mostren formes triangulars, delicadament dibuixades, que es basen en els principis fonamentals de la geometria fractal i amb altres obres inspirades en la Petita ballarina de catorze anys de Degas. Aquesta diversitat de suports i tècniques presents en l’exposició és característica de la pràctica artística de Julião Sarmento i, en aquesta ocasió, destaca per la combinació de materials que es podrien definir com a pobres amb materials subjectes a processos tecnològics avançats.

 

Julião Sarmento produeix una obra que adopta múltiples formes a partir de dibuixos, pintures, escultures, performances i vídeos que parlen dels artificis de la seducció i dels mecanismes del desig. Des dels seus inicis, a meitat dels anys setanta, l’obra de Julião Sarmento s’ha caracteritzat pel seu caràcter arxivístic. Així, en les seves obres, poden aparèixer siluetes femenines, plànols arquitectònics, fragments literaris i objectes.  

 

Sovint aquestes iconografies xifrades ens presenten explícitament signes que remeten a la font de la seva imatgeria i del seu significat. Aquesta oscil·lació permanent entre aparença i veracitat, ficció i document, invenció i fet en la qual ens col·loca Sarmento no és en absolut un joc gratuït. Els muntatges realitzats per l’artista entren en aquesta dialèctica de la interpretació de la superfície, on alguns elements són perfectament identificables, fins i tot banals o anodins, i de la interpretació profunda, que ens obliga a trobar correspondències, cercar passatges i relacions, sense adonar-nos de què el simple fet d’investigar és el sentit que hem de descobrir en l’obra.

Galerias Municipais, Lisboa

Inauguração 11.11.2017 – 17h

12.11.2017 – 7.1.2018

 

A exposição apresenta uma seleção de cerca de 40 artistas e mais de 80 obras pertencentes a coleções públicas e privadas em Portugal, e tem como objetivo identificar alguns nexos históricos que ainda passam à margem das narrativas institucionalizadas sobre a produção artística da América Latina.

 

+ info

 

Julião Sarmento

Lisboa, 1948 – Estoril, 2021

 

 

Des de principis dels anys setanta Julião Sarmento ha explorat les possibilitats de la pintura, la fotografia, l’escultura, la instal·lació i el vídeo. En les seves obres existeix un procés d’ocultació suggeridora i situa a l’espectador no solament com a observador sinó que el fa partícip de la seva narrativa.

 

La dona és un motiu recurrent en les seves obres i parteix d’ella per a elaborar conceptes vinculats a la sexualitat, el desig o la seducció. Les relacions que evoca de latent tensió, violència, obsessió o misteri s’obtenen a partir d’una meticulosa dinàmica entre els agents que participen en l’espai físic, en el cas de les instal·lacions, o en l’edició, en el cas de pel·lícules i vídeos. Les obres resultants desencadenen tota la intriga que es desprèn de les imatges en constant suspens i tensió.