Tag Archives: Perejaume

Caixaforum, Barcelona

31.1 – 20.5.2018

 

 

 

No han estat poques les ocasions en què els pintors han optat per treballar a l’aire lliure, enfront de la impossibilitat de traslladar un model impossible de traslladar a l’estudi. Aquest fet va suposar un canvi radical en la relació interior-exterior que s’havia produït fins aleshores. L’obra es torna portàtil, però en ampliar el taller i suprimir les barreres arquitectòniques que condicionen la seva mida, serà el desplaçament geogràfic el que passarà a convertir-se en el nou obstacle. Per aquestes i altres raons, hi ha qui van optar per reduir al màxim aquestes necessitats espacials i van limitar a un simple registre en forma d’esbossos, escrits, fotografies o filmacions la seva tasca com a artista.

 

Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella suposa una aproximació a aquests límits que han condicionat històricament el treball de l’artista. Un punt de partida que, tot i que centrat inicialment en els límits físics, va més enllà i intenta reflectir la relació del creador amb el seu entorn més proper. L’exposició, comissariada per Ángel Calvo Ulloa, aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lacions i la performance– dels artistes Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Christian García Bello, Fernando García, Irene Grau, Pedro G. Romero, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Thomas Schütte i Juan Uslé.

 

+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

MACBA, Barcelona

11.10 – 11.2017

 

La reflexió entorn de la superfície, la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric ocupen un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera els gèneres com la pintura i l’escultura han estat alterats i dilatats fins a fer que la mateixa matèria es construeixi com a missatge crític? Col·lecció MACBA. Sota la superfície indaga en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit. Bona part de les obres que es mostren exploren les pràctiques postminimalistes incorporant el contingut crític que aquestes van aportar al llenguatge de l’abstracció.

 

+ info

MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

27.09 – 27.11.2017 // 20.12.2017 – 05.03.2018

 

Esta propuesta expositiva, desplegada en dos muestras, presenta una amplia selección de las obras que forman parte del depósito temporal que en 2014 realizó la galerista Soledad Lorenzo al Museo Reina Sofía.

Punto de encuentro, la primera de ellas, aborda los conceptos de espacio y geometría desde diversas ópticas. Cuestiones personales, la segunda muestra, se centra en la recuperación del lenguaje figurativo, a través de un conjunto de obras de artistas españoles y extranjeros. 

 

+ info

Laznia Centre for Contemporary Art, Gdansk, Poland

23.9 – 19.11.2017

 

Curated by Blanca de la Torre, Imbalance aims to provoke reflections on the potential of art as a useful path for reviewing our conceptions regarding some present-day environmental problems. The exhibition’s approach implies the understanding that our conceptions of natural fact and reality have to be re-examined, on the basis that our current situation of “ecocide” results — either directly or indirectly— from the way in which we have instrumentalized our natural environment.

 

Artists: Lara Almarcegui, Sergio Belinchón, Julius Von Bismark, Kamila Chomicz, Lúa Coderch, Mujeres Creando, Joan Fontcuberta, Philipp Fröhlich, Chus García Fraile, John Gerrard, Máximo González, Andreas Gursky, Federico Guzmán, Cecylia Malik, Antoni Muntadas, Jun Nguyen-Hatsushiba, Oligatega Numeric, Perejaume, Marjetica Potrč, Xavier Ribas, Anri Sala, Allan Sekula, Jennifer Steinkamp, Superflex, Manuel Vázquez

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats

 

Exposició: 6-22 de setembre, Dim-Div 11-14h i 16-20h

Amb motiu de la sisena edició d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposició que reuneix obres de les artistes Alicia Kopf, Lola Lasurt i Teresa Solar Abboud, que estableixen un diàleg amb obres d’altres artistes de la galeria escollits per elles: Cabello/Carceller, Perejaume i Fernando Prats. Sorgeix així una dinàmica basada en l’intercanvi de mirades entre artistes de diferents generacions, que dona lloc a connexions i noves lectures, de vegades directes, altres vegades inesperades.

Alicia Kopf presenta la sèrie fotogràfica Waterfall chasers (2015), que al·ludeix simbòlicament al desglaç com a moment de descontrol de les emocions, a partir de representacions de cascades. La idea de la fluïdesa de l’aigua vincula aquestes obres a una sèrie de dibuixos de Cabello/Carceller titulats Autoretrato como fuente i Fuente (2005).

L’obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada per olis sobre tela i disfresses, proposa una reconstitució del Carnaval d’Aalst de 1946 a partir d’una pel·lícula 16mm de l’època. Amb un acostament similar, Perejaume, en la sèrie de dibuixos Ball de muntanyes (2007), associa els balls folklòrics a les muntanyes, usant, com és comú en la seva pràctica, referències a la cultura catalana que remeten a preocupacions universals.

Teresa Solar Abboud, amb Doble Mordido (2013), indaga sobre les eines i processos fotogràfics que van intervenir en els experiments de Harold Edgerton, qüestionant conceptes com la protecció, l’ocultació o la sobreexposició. De la mateixa manera, Fernando Prats, a Sismograma Chuquicamata (2008), usa tècniques parafotogràfiques, com el fumat del paper, amb la finalitat de fixar moments o rastres d’una acció en un paisatge.

Valey Centro Cultural de Castrillón

    Piedrasblancas – Asturias

23.06 – 16.09.2017

 

En la Colección los Bragales se han identificado 52 obras en donde el blanco y negro y la escala de grises está presente. Hemos realizado una selección de 16 obras para en donde 7 identifican la fotografía y 9 en pintura para la exposición del Centro Valey.

 

+ info

 

 

Una instal·lació de Perejaume

Inauguració dissabte, 3 de juny, a les 19.30h

Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

 

 

Intervindran l’artista Perejaume i Glòria Picazo, comissària del projecte. Després de l’acte inaugural, a les vuit del vespre, tindrà lloc una acció poètica amb Josep Pedrals, Martí Sales, Núria Martínez Vernís, Joan Todó, Enric Casasses, Andreu Subirats, Maria Cabrera i Dolors Miquel.

 

 

 

Lliurament de Premis GAC 2017

Dimarts, 30 de maig a les 20.30h

MACBA. Plaça dels Àngels, 1 Barcelona

 

 

L’artista Perejaume rep l’homenatge dels Premis GAC 2017

Els Premis GAC – X Nit del Galerisme, que se celebraran el proper 30 de maig al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), retran un doble homenatge: el  Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria artística, a Perejaume i el Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria galerista, a Mariana Draper.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) reconegut a vegades com l’artista poeta, comença a exposar la seva obra pictòrica a mitjans dels anys setanta, però ben aviat introdueix altres recursos expressius com els textos, les fotografies o els vídeos. La natura és un eix temàtic recurrent en la seva obra perquè, segons l’autor, li obre la possibilitat d’interrogar-se sobre un ampli ventall de qüestions. És a través de la natura, que estableix un ric diàleg entre la representació de les coses i les coses en si mateixes, entre l’espai protegit del museu i el món que en queda fora. Trenca els artificis de la tradició artística per bastir un discurs poètic que l’aproxima a la terra. La consideració de la llengua com una part consubstancial de les mateixes coses fa que Perejaume pugui traspassar amb comoditat la feble frontera entre la creació plàstica i la literària. Ha publicat diversos llibres d’assaig i de poesia, entre ells Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011) i Mareperlers i ovaladors (2014).

L’artista exposa regularment i algunes de les mostres a destacar són : “Deixar de fer una exposició” (MACBA, 1999),  “Ai Perejaume, si veiessis la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!” (La Pedrera 2011) i “Maniobra de Perejaume” (MNAC, 2014).

L’any 2005 l’artista rep el Premi Nacional d’Arts Visuals atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  i el 2006 el Premio de Artes Plásticas atorgat pel Ministerio de Cultura de l’Estat Espanyol.

 

+ info

 

 

Mataró Art Contemporani

Sales d’exposicions  de Can Palauet, Mataró, Barcelona

10.03.17 – 21.05.17

 

Inauguració: divendres 10 de març, 19 h

 

Ignasi Aballí | Martí Anson | Isabel Banal | Bestué-Vives | Rafel G. Bianchi | Curro Claret | Enric Farrés | Neil Harbisson | Jordi Lafon + Montsita Rierola | Mariona Moncunill | Perejaume | Raül Roncero | Belén Uriel    

 

Aquest és un projecte pilot per a la realització d’una exposició d’art contemporani a càrrec dels nens i nenes de 5è de primària de l’Escola Angeleta Ferrer i l’Escola Montserrat Solà de Mataró.

 

El projecte es planteja com a treball de curs, de caràcter transversal, en què aquests nens i nenes de 5è reben l’encàrrec d’idear una exposició d’art contemporani per a les Sales d’exposicions de Can Palauet.

 

Ells i elles faran de comissaris, triaran el que ens explicarà l’exposició, coneixeran artistes i triaran peces d’alguns d’ells; aprendran com es fa la producció de l’exposició i la dissenyaran: pensaran l’espai i com disposar les peces que hauran triat; redactaran les cartel·les i els fulls de sala; col·laboraran en el muntatge; documentaran el procés i, finalment, pensaran i executaran el servei educatiu i les activitats complementàries.

 

Pretenem, doncs, fer conèixer l’art i els llenguatges contemporanis des de dins, amb l’objectiu d’explicar l’exposició amb les paraules d’aquests nens i nenes.

+ info

 

Perejaume

Sant Pol de Mar, 1957

Viu i treballa a Sant Pol de Mar

 

 

Perejaume va començar a exposar la seva obra a la fi dels anys setanta i des de llavors l’ha anat desenvolupat de forma paral·lela tant en disciplines visuals com en una extensió literària.

 

El paisatge és un tema recurrent que analitza i explora la seva obra, reprenent i reavaluant la presència que ha tingut bàsicament en la producció literària i pictòrica. A través d’aquesta aproximació, la relació amb el paisatge s’examina des de diversos punts de vista no exempts d’ironia. Punts de vista que prenen forma a través de la pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació, el vídeo o la mateixa intervenció en l’entorn natural.

 

Per en Perejaume l’home forma part del paisatge, no és aliè a ell, és un agent més en la seva conformació i evolució, com si s’hagués accelerat el temps geològic.

Seguint una línia d’investigació de llarg recorregut sobre la rellevància de produir obres d’art, Perejaume proposa un experiment minimalista, amb dues obres noves.

 

Al llarg de la seva producció artística, Perejaume sempre ha qüestionat l’espai dedicat a les obres d’art, l’espai, entès com a lloc físic, com pot ser l’espai exterior o el lloc d’exhibició –galeria, museu- però també l’espai mental. Deixar espai a les obres d’art remet també a una noció temporal: quant de temps dediquem a observar les obres? Quin lloc ocupen en les nostres vides?

 

L’exposició es pot considerar com una representació íntima i teatralitzada en dos temps.

 

L’avantsala, de parets fosques, ens introdueix a la galeria amb la frase: “¿Voleu dir que no comencen de ser tan valuoses les obres com el lloc que ocupen? ¿No sentiu, de tantes que n’hi ha, com les obres, tant a qui les visita com a qui les fa, li demanen i redemanen: “No hi cabem, feu-nos lloc?”

 

La primera sala està dedicada a una única fotografia en blanc i negre, realitzada a partir de l’exposició de 140 fotogrames de la pel·lícula “El Ball de l’Espolsada”, que va ser rodada el 1902. La filmació va anar a càrrec de l’estudi Napoleón de Barcelona quan, a principi del segle XX, aquest ball popular fou objecte de recuperació, després de cinquanta anys en l’oblit. La restauració d’aquest material va permetre redescobrir la coreografia original. La pel·lícula, que és una de las filmacions més antigues de Catalunya, pertany al Museu Etnològic de Barcelona i està dipositada a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.

 

A la segona sala, trobem un imponent projector de cinema que presenta la Projecció cinematogràfica del llegat Cambó. El llegat Cambó és un fons de cinquanta-dues pintures dels grans mestres europeus d’entre els segles XIV i XIX (Veronese, Tintoretto, El Greco, Rubens, Metsys, Gainsborough, Le Brun, Goya, Fragonard, Quentin de la Tour, Lucas Cranach, Tiepolo…). És l’aportació desinteressada de més valor que ha rebut el MNAC i prové del polític i mecenes Francesc Cambó (1876-1947). En la projecció, el llegat flueix vertiginosament com una fulguració cromàtica.

 

 

—-

 

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) ha rebut premis com el Premio Nacional de Arte Gráfico de la Real Academia de Bellas Artes, el Premio de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura i el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya. Recentment ha comissariat l’exposició Maniobra de Perejaume al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Ha mostrat la seva obra en exposicions como Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!, La Pedrera, Barcelona; Imágenes proyectadas, CAB Centro de Arte Caja Burgos, Burgos; Amidament de Joan Coromines, Es Baluard, Palma de Mallorca, La Pedrera, Barcelona; Retrotabula, Palacio de los Condes de Gabia, Granada, Artium Vitoria. Ha participat en biennals internacionals com Prospect 1 New Orleans (2008), Art Unlimited, Basel (2006), 51 Biennal de Venècia (2005). Ha publicat recentment Mareperlers i Ovaladors, Edicions 62, Barcelona (2014) i Paraules Locals, Tushita edicions, Barcelona (2015).