Category Archives: News

Museu Coleção Berardo

Abstracto, Branco, Tóxico e Volátil.

Julião Sarmento

Museu Coleção Berardo, Lisbon, Portugal

Opening 11.05.2022

 

 

The Museu Coleção Berardo have the pleasure of opening Julião Sarmento’s exhibition Abstracto, Branco, Tóxico e Volátil, on Wednesday, 11 May, from 5 to 9 p.m., with free admission. 

 

 

The exhibition Abstracto, Branco, Tóxico e Volátil brings together a very significant selection of works which is the result of a close collaboration between the artist and the curator Catherine David.

 

 

Julião Sarmento (1948–2021) was one of the most internationally recognised Portuguese artists, having developed an artistic career that was immensely coherent, rich, and intense. Constantly renewing himself, closely connected with the artistic practices of his time, and strongly influenced by the culture of English-speaking countries and the themes and images of literature and film, he employed a diverse range of methods and techniques to establish a concise vocabulary of ambiguous images. His work has a performative and theatrical dimension, which accumulates through the constant evocation of timeless themes and representations—such as the woman, sexuality, transgression, memory, duality, home, the word—which operate as structural axes of his work.

 

+ info

El que pot un llibre

Divendres 29 d’abril, amb MUNTADAS

A les 19.00h a l’Auditori Meier del MACBA

Inscripció prèvia

Sessió en “streaming”: AQUÍ

 

 

En aquesta sessió conversarem amb Muntadas sobre la seva relació amb les publicacions. Des dels anys setanta ha utilitzat l’edició en nombroses ocasions com a espai de treball, i ha generat un extensíssim cos de producció que segueix creixent en l’actualitat. Aquest inclou autopublicacions, d’altres realitzades al costat d’artistes en col·lectius dels que ha format part com Grup de treball (1973-1976), i llibres vinculats als seus projectes que editorials i museus li han publicat arreu del món.

 

El seu treball es centra en temes socials, polítics i de comunicació, i aborda la relació entre l’espai públic i privat dins de determinats marcs socials, o els canals d’informació i la manera en què s’utilitzen per censurar o difondre idees.

 

Més enllà de les publicacions, treballa amb altres mitjans com ara el vídeo, la fotografia, internet, instal·lacions i intervencions en espais urbans. 

 

 

+ info

Aún tendría que haber luciérnagas 

FERNANDO PRATS

Fragmentos Espacio de Arte y Memoria

Museo Nacional de Colombia, Bogotá

22.04 – 14.07.2022

 

 

El artista chileno Fernando Prats presenta la exposición Aun tendría que haber luciérnagas, bajo la curaduría de Varinia Brodsky, en Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria perteneciente al Museo Nacional de Bogotá.

 

El proyecto reflexiona sobre el abandono de las instituciones en la búsqueda de la justicia en Colombia y la resistencia de la comunidad de Buenaventura haciendo frente a la barbarie. A partir de una investigación situada en Buenaventura.

 

La obra de Prats dialoga con el contramonumento Fragmentos realizado en 2017 por la artista colombiana Doris Salcedo, y propone una ruta que presenta el reconocimiento de la tragedia de la desaparición forzada desde la vinculación con la comunidad de víctimas y sus testimonios.

 

 

+ info

FIELD, Cabrita

CHIESA DI SAN FANTIN

VENEZIA 22.4.– 30.9.2022

 

 

On the occasion of the 59th International Art Exhibition, La Biennale di Venezia, Cabrita is presenting Field, a large-scale sculpture which will dominate the vast interior of Chiesa di San Fantin in Venice.

 

 

This work consists of an indeterminate grid of steel platforms which evoke the passerelle used during acqua alta conditions in the city.

 

Complete within its boundaries, a multitude of uniform LED light tubes burn steadily on these platforms, underneath the occlusion of debris that appears to have rained down from above.

 

 

+ info

Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat.

 

CCCB, Barcelona.

 

8 abril — 28 agost 2022

 

Comissariat: Joana Masó, Carles Guerra

 

8 abril, 19h. Debat: “Tosquelles: pensar amb els peus”. Els artistes Angela Melitopoulos i Perejaume, acompanyats de l’editora Sandra Alvarez de Toledo, segueixen la petja de Francesc Tosquelles avui en una conversa moderada pel co-comissari de l’exposició, Carles Guerra.

 

 

 

L’exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

 

«Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» posa en valor la figura, l’obra i l’entorn polític i artístic d’un psiquiatre que va revolucionar les pràctiques mèdiques del seu temps i que va transmetre un llegat cultural innovador i sorprenent, desconegut per la majoria. Francesc Tosquelles es va proposar abordar l’arrel social de la malaltia mental i transformar la institució psiquiàtrica.

 

Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï o Léon Schwarz-Abrys són alguns dels artistes amb presència a l’exposició, que també compta amb obres contemporànies i de nova creació, com una pel·lícula de Mireia Sallarès i instal·lacions interactives i peces d’Alejandra Riera, Roger Bernat, Angela Melitopoulos, Maurizio Lazzarato i Perejaume.

 

El projecte és fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021.

 

L’exposició es presenta en versions adaptades a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie, Tolosa (fins el 6 de març de 2022); al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022); al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023); i a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

 

 

 

+ info
 

Les Adversaires. Screening in three acts.

By Pauline Bastard.

Fondation d’entreprise Pernod Ricard, Paris

 

Launching party on April 7th at 7pm

Screenings every day from Monday to Saturday from 5pm to 7pm until April 30th included

 

 

A group of citizens reinterpret the 2022 presidential election campaign as it unfolds.  The speeches uttered in interviews, meetings and debates become a text worked on in different workshops. The political word is repeated by unknown bodies. Deprived of its context, the speech is put back in the center of the political question, repeating it, isolating it, allows to listen to it. During the presidential election, the citizens are invited to choose among the candidates. The person who is elected has an influence on these bodies which gave (or not) their voice. The device proposes to take back the word to the candidates.

 

During this electoral month, the artist invests the auditorium of the foundation, unfolding a program of daily projections in three acts: the campaigns, the debate, the investiture, each day from 5 to 7 pm.

 

April 7: Act 1 – On the campaign trail

April 14: Act 2 – In Between

April 26: Act 3 – The End

 

 

+ info

Arte Natureza: Ressignificar para viver

18th Bienal Pavilion – São Paulo’s International Art Festival

April 6th-10th, 2022, Parque Ibirapuera, SP

 

 
 
 
 

Curator and journalist Ana Carolina Ralston organizes, at the 18th SP–Arte, an unpublished show entitled ‘Arte Natureza: Ressignificar para viver’, with works by fundamental artists to think about the relationships between art and sustainability

 

Artists: Caio Reisewitz, Ernesto Neto, Joseph Beuys, Frans Krajcberg, Daiara Tukano, Amelia Toledo, Juliana Cerqueira Leite, Bené Fonteles, Daniel Acosta, Deco Adjiman, Henrique Oliveira, Hugo Fortes, Joao Farkas, José Bento, Juliana dos Santos, Luiz Zerbini, Mariana Palma, Paula Costa, Regina Vater, Sonia Gomes and Uyra.

 

In the curatorship, Ralston proposes, starting from art, a discussion on the idea of ​​ecology, a network in which the link between the kingdoms becomes essential for the continuation of the species. In her words, “resignify everything that surrounds us is the key to the sequence of human life as a part of the enviroment. The transformation of matter, as well as its compensation in other elements, makes balance -and, consequently, our permanence on Earth- possible. Nothing more effective than placing such a dialogue in the middle of two of the main parks in Latin America, where humanity, art and the environment coexist.”

 

 

+ info

Cos i ficció.

Galeria del Tossal, València

Inauguració: 05 abril de 2022, 19 h.

 

Exposició comissariada per Cati Bestard i Marta Sesé, presentada primer a Dilalica Barcelona. Aquest projecte expositiu va ser seleccionat a la convocatòria de comissariat impulsada per l’Ajuntament de València per a la promoció de l’art contemporani, i es podrà visitar fins el 12 de juny a la Galeria del Tossal (Plaça del Tossal s/n, València).

 

 

El potencial ficcional dels cossos, des del distanciament a la totalitat androcèntrica, és l’eix temàtic d’aquest projecte. És en les possibilitats de la ficció i en la seva materialització —ja sigui a través d’un procés d’escriptura o de qualsevol altre llenguatge de producció— que podem fer possibles realitats que abans no existien. Aquestes possibilitats s’estenen alhora mitjançant la disputa entre allò binari i allò eternament estàtic, en la capacitat de transformació i performativitat tant dels cossos com de tot allò que ens envolta. La ficció es converteix, llavors, en l’estratègia que qüestiona la distància entre allò que és real i el que és (im)possible.

 

Cos i ficció es va mostrar per primera vegada a Dilalica, Barcelona. Amb aquest motiu, es va convidar les artistes Lucía C. Pino, Cabello/Carceller i Ariadna Guiteras. Amb punts de partida molt diversos —des de les possibilitats físiques d’un material fins a l’espiritualisme, passant per aproximacions més explícitament queer—, les artistes van crear obres per a l’ocasió. Entre totes les peces presentades es produeix un diàleg que, més que respondre a la pregunta què és un cos, reflexiona sobre les possibilitats de desafiar els límits preestablerts i eixampla els espais de definició d’aquests; ja sigui mitjançant la subversió d’un material o del reconeixement del cos com a entitat construïda socialment.

 

+ info

Subasta de arte por Ucrania en beneficio de ACNUR ESPAÑA
Luis Gordillo x RedCollectors y Galeria Joan Prats

 

En poco más de un mes, 4 millones de personas han huído de Ucrania. Nos enfrentamos a una crisis humanitaria masiva que crece cada segundo.

 

 

Subastamos esta preciosa obra de Luis Gordillo y donamos el 100% de la venta a ACNUR – Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados.

 

 

Desde hoy 31 de marzo hasta el próximo jueves 7 de abril a las 15.00h en este enlace

 

Cómo participar.
Una vez hayas rellenado y enviado el formulario de puja, nuestro equipo se pondrá en contacto contigo para confirmar que tu puja es válida y registrada. También te iremos informando sobre la evolución de las pujas por si quieres subir tu precio

 

Cómo saber el resultado.
La subasta terminará el jueves 7 de abril a las 15.00h. La puja con el precio más alto hasta ese momento ganará la subasta. Nuestro equipo se pondrá en contacto con el ganador para organizar el pago y la entrega de la obra.

 

 

+ info y pujas

Séchage | Femer

 

Dimarts 29 Març, 19:30h. Amb la presència de Perejaume.

Sala Laya, Filmoteca de Catalunya.

 

 

ÉRIK BULLOT I PEREJAUME, 1997 ; ANA PFAFF I JAUME COSCOLLAR, 2022

 

 

L’any 1998, Perejaume surt de l’estudi amb una pasta de colors tendres entre les mans. Segueix el camí de l’aigua, del Montnegre fins a Sant Pol de Mar. La pintura s’asseca.

 

L’any 2021, Perejaume lloga un camió i trasllada 13 tones de fem. Va des de Sant Pere de Vilamajor fins a les Cinc Sènies. Hi daura un femer.

 

Pintura i fem, tinta i or. Quines imatges s’hi fan, de camí entre les coses? 

 

 

La sessió de cloenda de l’exposició Donar cabuda presentarà els curtmetratges Séchage (Érik Bullot i Perejaume, 1997) i Femer (Ana Pfaff i Jaume Coscollar, 2022).

 

En acabat de les projeccions, s’obrirà un diàleg amb l’artista. 

 

 

Séchage. Érik Bullot i Perejaume (1998, 10’). 16mm

 

Femer. Ana Pfaff i Jaume Coscollar (2022, 19’). Arxiu digital

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

Muntadas: Ejercicios sobre memorias pasadas y presentes

 

CAAC Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla

 

24.03 – 04.09.2022

 

Inauguración: 24.03.2022, 20h

 

 

 

Antoni Muntadas inaugura, en Sevilla, su exposición ‘Muntadas: Ejercicios sobre memorias pasadas y presentes’, en colaboración con el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) y el Ateneo Art Gallery (AAG) de Manila. Esta exposición presenta tres proyectos donde se traducen memorias e historias de Filipinas y España, y su relevancia en la historia contemporánea.

 

 

Muntadas (1942) está considerado como uno de los pioneros de las instalaciones multimedia y las intervenciones urbanas. Con su práctica artística que abarca más de cuatro décadas, desarrolla proyectos a través de la investigación colaborativa para crear obras específicas para el sitio que resuenan con los problemas y las experiencias locales. Visitó por primera vez Manila en 2019 y su breve encuentro con la ciudad le llevó a investigar más a fondo el pasado y el presente de la antigua colonia española.

 

 

+ Exhibition at Ateneo Art Gallery, Manila

+ info

Ensayo para Deep Song

Ensayo para Deep Song

 

Lola Lasurt

 

Centro Federico García Lorca, Granada

 

17 de marzo – 27 de mayo 

 

Comisario: Juan Guardiola

 

 

Deep Song es una de las coreografías, junto con Immediate Tragedy, que la bailarina Martha Graham creó como respuesta a las fotografías fijas y en movimiento, de terror y sufrimiento, que llegaban al público norteamericano a través de revistas y noticieros sobre la guerra civil española. El título de la obra se inspiraba en el Poema del Cante Jondo (1931) de Federico García Lorca, y la coreografía pretendía mostrar el sufrimiento del pueblo español ante el conflicto armado. Es una obra breve, en torno a cinco minutos, y fue concebida en el mismo año que Pablo Picasso pintó el Guernica: ambas, danza y pintura, reflejan cómo la guerra —con su violencia, inhumanidad y falta de ética— influyó en el arte moderno occidental. Imágenes de agonía, desconcierto y terror representados en el cuerpo de las mujeres.

 

Aunque las dos obras se refieren a un hecho histórico, en realidad, con el paso del tiempo han transcendido lo concreto para simbolizar el dolor universal en general. 

 

 

Ensayo para Deep Song de Lola Lasurt es una obra que consiste en ocho tiras pictóricas, un plató y un banco. La fisicidad del movimiento de la danza se traduce al ejercicio de la pintura como un acto performativo; la artista también ha necesitado bailar Deep Song antes de pintar. Como gran parte del trabajo de Lasurt, esta obra se basa en un evento y un hecho histórico, danza y guerra civil española, para traerlo al presente mediante un reenactment que busca reflexionar sobre su sentido en la actualidad. Es un trabajo sobre memoria histórica que intenta luchar contra nuestra actual amnesia colectiva.

 

 

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

09.03 – 19.06.2022

 

L’exposició examina un terreny fluït, postcrisi i postpandèmia en què hackejar representa noves possibilitats en front de la realitat.

Comissariada per Bárbara Cueto, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de Comissariat i explora la idea del hack en tant que intervenció de perspectiva expandida.

El 1903, Guglielmo Marconi va voler presentar al públic londinenc el primer missatge enviat sense fil. Abans de començar, l’aparell receptor va emetre un missatge en codi morse que deia “Rates! ¡Rates! ¡Rates!”, seguit de diversos insults vers el científic i els que allà eren presents. La ràdio no era un canal privat com Marconi l’havia fet aparentar; els missatges sense fil podien ser interceptats i interferits. Aquest curt i intrusiu fragment va esdevenir el primer hack de la història.

Si bé hackejar normalment fa referència a infiltrar-se en un entorn informàtic, qualsevol domini de la natura pot introduir una mostra de virtualitat, entès això com un element que té presència aparent i no pas real. Per tant, tot pot ser hackejat. Un hack és una manera d’intervenir dins d’aquesta natura i revelar tant els poders productius com els destructius. El hacking provoca un estat de possibilitat i fa visible un acte d’imaginació. Inevitablement aquest gest es converteix en polític, si es considera que obre una finestra cap a noves demandes, expectatives i desitjos.

L’exposició “Rates! Rates! Rates!” pren el hack com a acte poètic i gest polític a partir d’una selecció d’obres que representen múltiples procediments i diverses generacions diferents d’artistes. Entre d’altres hi figuren Antoni Muntadas, Eve Sussman, Elena Asins i Gordon Matta-Clark, que irrompen amb gramàtiques virtuals per fer veure un espai liminar en què poder imaginar alternatives als relats hegemònics i formular històries en una realitat substituta. En conseqüència, la mostra es transforma en una estructura de relectura política que proposa un exercici a través d’evocar poèticament l’alteritat, la sensibilitat del codi digital i els lèxics tecnològics dissidents.

 

 + info

“Una voz para Erauso. Epílogo para un tiempo trans.”

 

Cabello/Carceller.

 

Azkuna Zentroa, Bilbao.

 

Del 10 de marzo al 25 de septiembre

 

 

10 de marzo, a las 17:30h, en el Auditorio, se realiza una conversación entre el comisario Paul B. Preciado y Cabello/Carceller.

Entrada libre, previa inscripción, hasta completar aforo.

 

 

El proyecto comienza con el encuentro de las artistas con un retrato tan fascinante como insólito: el que (probablemente) Juan van der Hamen realizó de Catalina de Erauso vestido de alférez de la marina colonial española en 1626 y que pertenece hoy a la colección Kutxa. Erauso, que nació en Donostia en 1592 y al que se asignó sexo femenino y se dio el nombre de Catalina, es a menudo más conocido como “la monja alférez”, en parte gracias a su autobiografía en la que narra las aventuras de una joven que se escapa del convento “vestida de hombre” y que recorre después como soldado y mercader (bajo los nombres de Francisco de Loyola, Juan Arriola, Alonso Díaz Ramírez de Guzmán… y Antonio Erauso, entre otros) las tierras colonizadas por el imperio español desde Chile hasta México.

 

Tal y como destaca Paul B. Preciado, “el retrato de Erauso en hombre podría considerarse como uno de los primeros retratos “trans” de la historia del arte renacentista” aunque esa noción resulte anacrónica puesto que no existe hasta el siglo XVIII. Pero, matiza, Erauso es, como su retrato, una figura de sombras. “En el fondo totalmente negro del óleo surge un rostro severo, pero de mirada inquietantemente dulce que nada permite calificar como de masculino o de femenino. Su implicación en el genocidio de los mapuches y su posición en el mercado colonial hacen de ella una figura incómoda en la historia trans”. Por eso, la estética de la exposición es, como la del retrato de Erauso, la del claroscuro.

 

Cabello/Carceller han elaborado para este proyecto artístico un nuevo “retrato” de Erauso que es interpelado por una galería de nuevos personajes trans.  La exposición se construye así a modo de galería analógico-digital de retratos donde Erauso (tanto los retratos históricos de 1626 y su copia, como el nuevo retrato de Cabello/Carceller) se encuentran con otras representaciones de la obra anterior de las artistas entre las que destacan “Autorretrato como fuente” (2001),  “Archivo: Drag Modelos” (2007-en proceso), “Movimientos para una manifestación en solitario”(2021), o “Lost in Transition_un poema performativo” (2016).

 

 

+ info

 
23rd Biennale Sydney

23rd Biennale of Sydney (2022)

 

The 23rd Biennale of Sydney will be open to the public from 12 March to 13 June 2022. 

 

 

Rivers, wetlands and other salt and freshwater ecosystems feature in the 23rd Biennale of Sydney (2022), titled rīvus, as dynamic living systems with varying degrees of political agency. Indigenous knowledges have long understood non-human entities as living ancestral beings with a right to life that must be protected. But only recently have animals, plants, mountains and bodies of water been granted legal personhood. If we can recognise them as individual beings, what might they say?

 

 

 

+ info

Hamburger Kunsthalle

something new, something old, something desired

 

Group exhibition at Hamburger Kunsthalle, DE, with Annika Kahrs

 

18 Feb 2022 to 18 Feb 2024

 

 

 

The exhibition ‘something new, something old, something desired’ places the Kunsthalle’s important collection of contemporary art in an exciting dialogue with recent acquisitions of the latest works. The themes that come to the fore spotlight the urgent issues of our day: questions of understanding and communication, isolation and marginalisation, power and protest, utopia and structure. At the same time, the show explores (virtual) worlds and realities on the basis of architectural designs while addressing the tension between form and dissolution and focusing attention on the potential for interconnecting material and language.

 

 

Participating artists: Jan Albers, Fernando de Brito, Günter Brus, Nina Canell, Robert Cottingham, Stephen Craig, Jose Dávila, Edith Dekyndt, Thomas Demand, Simon Denny, Cordula Ditz, Peter Doig, Simon Fujiwara, Seiichi Furuya, Zvi Goldstein, Anna Grath, Christian Haake, Raymond Hains, Almut Heise, David Hockney, Karl Horst Hödicke, Annika Kahrs, Annette Kelm, Jürgen Klauke, Hans-Jürgen Kleinhammes  Bernd Koberling, Jan Köchermann, Jannis Kounellis, Jens Lausen, Jean Leppien, Almut Linde, Axel Loytved, Paul McCarthy & Mike Kelley, Annette Messager, Gerold Miller, Simon Modersohn, Robert Morris, Bruce Nauman, Cady Noland, Sigmar Polke, Tobias Putrih, Hannah Rath, Daniel Richter, Gerhard Richter, Grit Richter, Thomas Schütte, Richard Serra, Sara Sizer, Andreas Slominski, Paul Spengemann, Pia Stadtbäumer, Paul Thek, Wolfgang Tillmans, Philippe Vandenberg, Tilman Walther

 

 

+ info

ARCOmadrid 2022

Galeria Joan Prats

Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)

 

 

 

Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.

 

También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.

 

La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.

 

VER PREVIEW

Espacio Santa Clara, Sevilla

18.02.2022 -28.02.2023

 

 

El color en la obra de Luis Gordillo ha sido siempre primordial. No se debe olvidar que incluso para muchos artistas, determinadas formas de elegir y aplicar el color han llegado a convertir aquellos en colores gordillo.

 

Esta exposición está dedicada a sus derivas cromáticas. El color como motor de seriación y cambio es, a poco que nos fijemos, una de las claves de su trabajo, y sobre todo del más reciente en la que las infinitas posibilidades combinatorias con el ordenador se han convertido en fuente de hallazgos sustanciales.

 

En la muestra disfrutaremos de piezas ya consolidadas como ‘Variaciones del Trio Gris y Vinagre’ (1977), ‘Variaciones del Andarín Cabezón’ (1978) o ‘Los pulmones no son las almas versión montaña’ (1996) para llegar a obras más recientes como ‘Mi querida Hormiga’ (2008), la serie ‘Colouring book’ (2016) o ‘La Transmigración de las almas’ (2020).

 

+ info

Petita exploració en tres actes dels colors com a agents actuants, substancials, amb ganes de posar-se a viure on sigui i d’avivar-se entre ells.

 

 

Dimarts 15 Febrer, 19:30h. Amb la presència de Perejaume.

Sala Laya, Filmoteca de Catalunya.

 

 

 

La petita exploració anirà a càrrec de Perejaume i es projectaran les seves obres El pessebrisme dels monocroms (El Blanc, el Ros i el Negre a la Roca. Montroig del Camp), 1993, Gustave Courbet, 2000 (10’) i Pintura. Moviments de teló i de cortines de color al Teatre Complet de Joan Brossa, 2011 (25’).

 

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

The Rose Garden

The Rose Garden. ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA

 

February 16 – March 12, 2022

 

UTA Artist Space.

403 Foothill Road, Beverly Hills, CA

 

 

 

OPENING RECEPTION: Wednesday, February 16, 6-8PM

 

 

UTA Artist Space and Unit London are pleased to announce a new immersive environment by the celebrated Los Angeles-based artist Enrique Martínez Celaya. The Rose Garden ambitiously brings together new paintings, sculptures, installations, photographs, garments, and writing, inviting viewers to consider the self—both its promise and its threat—through the mystical divination of memory.

 

 

 

What might have been and what has been
Point to one end, which is always present.
Footfalls echo in the memory
Down the passage which we did not take
Towards the door we never opened
Into the rose-garden. My words echo
Thus, in your mind.

 

T. S. Eliot, Burnt Norton (from Four Quartets)

 

 

 

For over two decades, Martínez Celaya has explored the limitless connections between art, literature, philosophy, and science through his practice. In this new and multifaceted body of work, the artist uses T. S. Eliot’s Four Quartets as an entry point to exploring our collective memory—something broader, more permanent, and more irreparable than individual memory, and which belongs to us all. 

 

In this exhibition, as in past projects, Martínez Celaya again concerns himself with existential hunger, crisis, chaos, order, time, redemption, reality, and love—here tied together by the thread of Eliot’s words. As visitors enter UTA Artist Space’s main gallery, they will encounter Eliot’s poem written at their feet, and a series of large paintings depicting ice, sea, and fire, urging a meditation on the ever-changing, complicated nature of time and memory.

 

All three of UTA Artist Space’s galleries will be assumed by Martínez Celaya’s immersive environments, including a room of tears overlooked by a blood moon, photographs of gardens and bodies, a burnt figure on a seat of roses, a garment worn by love champions, and many other luminous chunks mined from life. Viewed collectively, these works and the artist’s concurrent solo exhibitions at Los Angeles museums—at The Huntington Library, Art Museum, and Botanical Gardens; USC Fisher Museum of Art; and Edward L. Doheny Jr. Memorial Library—remind us of the power art has to change our perceptions of the world and of our inner selves.

 

 

 

+ info

The 16th Lyon Biennale announces curatorial framework and participating artists, including Annika Kahrs.

 

 

Curated by Sam Bardaouil and Till Fellrath, the 16th Lyon Biennale ‘manifesto of fragility’ proceeds with the announcement of its curatorial framework, participating artists and institutional partners. The Biennale, opening September 2022 (14/09 – 31/12/2022), will expand beyond its customary venues in Lyon into locations throughout the city in order to welcome the participation of the broadest possible public.

 

‘manifesto of fragility’ is structured along two distinct axes that function as complimentary conduits for the Biennale’s consideration of fragility. A horizontal, geographical line carries the contributions of 87 contemporary artists from 39 countries engaging with the topic of fragility in a wide range of artistic practices. A vertical, temporal line will deliver more than 100 historical artworks and objects spanning two millennia on loan from several diverse collections in Lyon and abroad. The Biennale posits a point of intersection between the two axes to initiate a focused exploration of fragility within the context of the dazzling yet tumultuous 1960s era of Beirut’s so-called Golden Age, featuring 230 artworks by 34 artists and more than 300 archival documents from nearly 40 collections worldwide.

 

The artists taking part in the 16th Lyon Biennale bring diverse approaches to the focal theme of fragility that represent varied understandings of our current state of global uncertainty. The Biennale appeals to a broad coalition of international artists to share in building a nuanced patchwork of narratives illuminating moments of resilience in the face of social, political and environmental upheaval The artists gathered around the Biennale embody various faces of fragility, some in the issues they tackle, and others in the materials they use. What their works have in common is the potential to inform our thinking about generative paths of resistance.

 

 

+ info about Annika Kahrs

+ info about 16th Lyon Biennale

maniobra

‘Maniobra’, de Perejaume, es projecta dimarts, 25 de gener, a la Filmoteca de Catalunya, a les 19.30 h. (Sala Laya)

 

Presentació i col·loqui a càrrec de Perejaume, Victoria Cirlot i Pepe Serra (director MNAC).

 

 

Maniobra (Perejaume, 2014) 79’. VOSE.

 

 

Visita guiada per l’exposició Maniobra de Perejaume a càrrec de l’autor en què es planteja una narració d’obres i documents que procura ressituar una certa avantguarda arcaïtzant que es dona a Catalunya com a resultat d’una tensió entre l’acadèmia moderna i el substrat d’una territorialitat barroca: fèrtil, callada i resistent.

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

Les Trois Grâces

Les Trois Grâces – Cabrita

February 12th – June 7th 2022

Jardin des Tuileries – Musée du Louvre

 

 

Musée du Louvre has invited Cabrita to exhibit his large-scale reinterpretation of ‘Les Trois Grâces’ (‘The Three Graces’) at Jardin des Tuileries, as part of the 2022 France-Portugal Cruzada Season. 

 

These figures “come from the depths, long before Athenian democracy, pass through the Roman Empire, reach the Middle Ages, have an even more accentuated moment of brilliance in the Renaissance, reappear again in the 17th and 18th centuries with Rubens, and reach the modernity with Picasso, Matisse, and all that”, explains the Portuguese artist. The three elements are made of cork, each one is approximately 4.50 meters high and they are supported on an iron base, standing for the persistence in art history and the need to review the topic of representation to understand a monument. 

 

‘Les Trois Grâces’ by Cabrita will be on display from 12 February to mid June.

 

 

+ info

 

Making off

Sea Sky Land

Sea Sky Land: towards a map of everything. Martínez Celaya.

 

USC Fisher Museum of Art. February 2 – April 9, 2022

 

 

USC Fisher Museum of Art presents Enrique Martínez Celaya, SEA SKY LAND: towards a map of everything. SEA SKY LAND brings together approximately 30 large-format paintings and sculptures created by the artist between 2005 and 2020. While Martínez Celaya has had numerous museum and gallery exhibitions worldwide over the last two decades, this is the first time the arc of his practice will be revealed in a Southern California museum since 2001.

 

Martínez Celaya’s philosophical and poetic probing in writings plays an integral part in his artistic practice. Together these works suggest a map of sorts, and this artistic, poetic, and intellectual mapping reveals a territory shaped by self, time, memory, meaning, myth, ideations of home, and the world as it is. Each of the three galleries at the Fisher Museum will present the artist’s writings alongside paintings and sculptures dedicated to one of three motifs—sea, sky, and land.

 

 

+ info

 

 

 

riga riboca

Riga International Biennial of Contemporary Art announces the name of the third biennial, participants and venues.

 

Annika Kahrs is amongst the participants of RIBOCA3 main exhibition, opening in July 2022.

 

The artists’ vision as the conceptual starting point of the exhibition allows the creation of the RIBOCA3 exhibition to be positioned as a space for experimental expressions free from preconceived ideas. The works on display at the Biennale will function in their own right, inspiring discussions that are not subject to the strict theme of the exhibition. The title Dignity Exercises emphasizes the idea that each work of art should be viewed separately, but at the same time they all fit into the concept and context of the biennial. René Bloks, the main curator of the Biennale, explains in more detail: “Looking back at history, gestures that show respect are often used to indicate that we are trying to understand each other, despite differences of opinion. The exhibition will feature voices from different generations and around the world, and it will be both harmonious and disharmonious when listening to the overall sound of the Biennale.”

 

 

+ info

Muntadas

Frac Bretagne, Rennes

21.01 – 20.02.2022

 

Les trois affiches Tout va bien (France), aux couleurs du drapeau national, font partie d’un ensemble de dix sérigraphies, Frases/Sentences, réalisé entre 1999 et 2004. Puisant dans les expressions linguistiques locales et dans l’univers médiatique, l’artiste propose un éventail de slogans étonnamment optimistes dans un contexte mondial de crise, où l’ironie et la malice opèrent une tentative de ré-enchantement du monde. Force est de constater que si le monde a résolument changé depuis une vingtaine d’années, il reste en crise et notre optimisme est, chaque jour, mis à rude épreuve. Alors, faisons comme si tout allait bien, dans le contexte d’une crise sanitaire sans fin et d’une campagne électorale à la vacuité déconcertante.

 

MUNTADAS

Né en 1942. Vit et travaille à New York.

Pionnier de l’art vidéo et de l’installation dans les années 70, Muntadas a poursuivi ses activités dans l’espace urbain. Son oeuvre porte sur des enjeux sociaux, politiques et de communication, la relation entre l’espace public et l’espace privé à l’intérieur des structures sociales, l’investigation des canaux d’information et la manière dont ils peuvent servir à censurer l’information et à promouvoir des idées. Il travaille aujourd’hui à partir de différents médias comme la photographie, la vidéo, les publications, Internet et les supports multimédias. Ses oeuvres ont été exposées dans le monde entier.

 

+ info 

Todos los museos son novelas de ciencia ficción

Todos los museos son novelas de ciencia ficción

Centro José Guerrero, Granada

3 de diciembre de 2021 – 20 de febrero de 2022

Con la participación del proyecto ‘Speculative Intimacy’ de Alicia Kopf

 

 

Todos los museos son novelas de ciencia ficción nace de un reto: el Centro José Guerrero le propuso al escritor Jorge Carrión que convirtiera su espacio en una ficción literaria. Era mediados de 2019 y el autor había terminado de escribir su novela Membrana, que imagina un Museo del Siglo XXI, inaugurado en 2100 y diseñado por inteligencias artificiales. Pero en vez de adaptarla, decidió crear un epílogo, un extenso relato que le diera una vuelta de tuerca a la ficción, a través del diálogo entre un ser humano y una voz o ser llamado Mare, que podría ser un algoritmo del futuro. Y a través, también, del diálogo con el arte contemporáneo que explora nuestra relación con la biología y con la tecnología.

 

El resultado es esta muestra que se puede leer (o escuchar) como una novela especulativa. Esta experiencia inmersiva. Esta obra de literatura que se expande por las paredes y los suelos de un museo real del siglo XXI.

 

La literatura de Carrión, que tiene a Marta Peirano y Fernando Cucchietti como autores invitados, conversa en las salas del centro con el diseño gráfico de Fernando Rapa, el cómic experimental de Roberto Massó y obras en lenguajes diversos de Barcelona Supercomputing Center, José Guerrero, Kate Crawford, Luis Graça, Vladan Joler, Robert Juan-Cantavella, Alicia Kopf, Justine Emard, Marta de Menezes, Joana Moll, Saša Spačal y Mirjan Švagelj.

 

Un proyecto atrevido, cosmopolita e innovador. Como diría Mare: ¿No es cierto?

 

 

+ info

Fundació Joan Brossa, Sala X

16/12/2021 – 15/05/2022

 

 

El Ganxo és una peça de Lola Lasurt que s’emmarca dins del programa Gabinet Brossa, el qual consisteix en una producció artística fruit d’un procés de recerca a l’arxiu de Joan Brossa dipositat al Centre de Documentació i Arxivística del MACBA.

 

 

El Ganxo parteix d’una doble investigació: per una banda es fixa en la poesia escènica de Brossa aplicada a l’òpera de Josep Maria Mestres Quadreny i, per altra banda, al voltant de l’auto-organització de grups de teatre amateurs i semi-professionals actius des dels últims anys del franquisme, per proposar-los com a teló de fons. Però, de tot el material recopilat, se centra en una única imatge representada en el passat per convertir-la en una imatge de violència present, en la qual, com en el món de les faules, el retrat de la societat personifica el món animal.

 

 

+ info

Muntadas-Manila

Ateneo art gallery (Manila, Philippines)

24.11.2021 – 12.03.2022

 

Renowned conceptual artist Antoni Muntadas launches his first exhibition in Manila titled Muntadas: Exercises on Past and Present Memories in collaboration with the Ateneo Art Gallery (AAG) and Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla (CAAC). Muntadas presents three projects that translate memories and histories of the Philippines and Spain and their relevance to contemporary history

 

Antoni Muntadas (b. 1942) is considered one of the pioneers of multimedia installations and urban interventions. With his art practice spanning over four decades, he develops projects through collaborative research to create site-specific works that resonate with local issues and experiences. He first visited Manila in 2019 and his brief encounter with the city led him to further investigate the past and present of Spain’s former colony. Fortuitously, the project coincides in time with the commemoration of the quincentennial of the circumnavigation of the globe, as well as with the period of the global pandemic caused by COVID-19.

 

The idea of movement from the themes of globality and transnationality is central to the works of Muntadas. These concepts can be observed as early as the 16th century, during the height of the Manila – Acapulco Galleon trade, where and when mobility and travel were necessary for commerce and economic development. Starting in Seville in 1565, the galleons stopped by Mexico City and Acapulco for overland trade before sailing to reach the port of Manila. The route also linked Manila with China, and by extension, with other parts of Southeast Asia such as Japan and India. The Manila Galleon trade brought about the economic and cultural exchanges between the East and West, a system that has been considered to be the beginning of globalization.

 

+ info

Antoni Muntadas

La Madraza. Granada.

Centro de Cultura Contemporánea

30.11.2021 – 11.02.2022

Durante el último periodo de docencia de Antoni Muntadas en el programa Art, Culture and Technology (ACT), perteneciente al Massachusetts Institute of Technology, la Universidad de Harvard le solicitó un nuevo proyecto para presentar en el Carpenter Center for the Visual Arts. Fue la ocasión para que Muntadas se planteara evaluar los diferentes estados de la educación y sus institucionalizaciones.

 

El proyecto About Academia propone una reflexión sobre el sistema académico y universitario estadounidense, y más concretamente sobre cómo la dualidad público/privado, así como las complejas relaciones que se dan entre la producción de conocimiento e intereses económicos han influido en la educación y en sus diferentes formas de pedagogía.

 

+ info

1646 – Experimental art space, The Netherlands

10/12/2021 – 16/01/2022

 

Teresa Solar’s imaginary is based on the morphology of speech and, by extension, of thought. Morphology is the study of words and how they are formed. Concepts like resistance, insulation, tightness and immunity are developed through a multidisciplinary production focused on sculpture and drawing, sprouting multi-layered narratives. Throat, pore, hatch, tongue, pipe — her pieces are populated with connotations of connectivity and flow. Hers is a practice full of words and full of organs that create words: a talkative work that doubts itself but nevertheless wants to talk.

Solar’s exhibition at 1646 Solar is centered around newly commissioned clay work. The work with ceramics is especially relevant in her production, the artist interprets the clay as a metaphor for the relationship of the human being with the geological mantle on which our civilizations lay and creates through the intrinsic insulating qualities of the material cavernous systems with which to tell stories of self-protection and isolation.

Teresa Solar’s solo exhibition big mouth. within boundaries. oozing out. is a collaboration with Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) in Madrid. The new work will be presented in both Madrid and The Hague.

+ info

 

2021 Chengdu Biennale: SUPER FUSION

November 6, 2021–April 6, 2022

 

 

Under the guidance of the Chengdu City Culture Broadcasting and Tourism Department, the SUPER FUSION 2021 Chengdu Biennale takes place from November 6, 2021 to April 6, 2022 in two venues in the Tianfu Art Park—the Chengdu Museum of Contemporary Art and Tianfu Gallery.

 

 

The Biennale will present over 500 pieces from almost 300 artists, providing the people of Chengdu with a wide range of artworks that reflect the diverse and responsive nature of Chengdu’s artistic and cultural climate, while boosting the status of the city as a cultural capital.

 

 

272 artists from a total of 35 countries and regions have been invited to join, including such international figures as Anish Kapoor and Tony Cragg from the United Kingdom, Katharina Grosse from Germany, Caio Reisewitz from Brasil, and Chinese artists Xu Bing, Zhang Xiaogang, Zeng Fanzhi, Song Dong and Cao Fei. As well as featuring internationally renowned Chengdu artists like Zhou Chunya and He Duoling, the biennale will also present works by the new generation of young local artists.

 

 

+ info

Filmoteca de Catalunya, Barcelona

17/11/2021 – 30/03/2022

 

Horaris De dimarts a divendres, de 10h a 14h i de 16h a 20.30h Dissabte i diumenge, de 16h a 20.30h. 

 

Adquireix aquí la teva entrada GRATUÏTA

Aforament limitat                

 

Enmig del Raval és ben fàcil de veure l’espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. Així mateix, en l’activitat de la institució, les funcions de conservació, arxiu, receptacle i niuada d’imatges hi són ben presents. Totes dues coses ens han convidat a mostrar aquest pla fix d’un projector que, encarat a un sot enmig d’un camp, s’estarà quatre mesos fent per manera de restituir algunes imatges al món.       

 

No sé pas fins a quin punt, amb aquesta proposta de restitució, plantació i repòs, podem donar una mica de cabuda, tot alliberant el corresponent racó de món de la seva saturació. És ben fàcil que l’operació quedi convertida, al capdavall, en una imatge afegida més. Però!       

 

Fa anys que predico aquest gest de tornar les obres al món, sota el propòsit que creació i dissolució convisquin més entrellaçades. Com més fèrtilment entrellaçades, millor. I no cal dir que la fertilitat es dona en la mesura que, més o menys lentament,  qualsevol creació es deixa reabsorbir en el medi. Les relacions entre fertilitat i conservació serien ben complexes de resseguir, però és evident que a l’hora d’intervenir en un espai com l’actual, que es mostra com més va més atapeït d’imatgeria, l’alternativa entre fer lloc i fer nosa resulta cada vegada més clara i decisiva.          

 

En una terra rica del seu esperit, qualsevol lloc estotja lloc i en treu a voler per poc que s’hi faci vida. En canvi, en una terra d’emmagatzematge i prou, arriba un punt que no hi ha lloc valent, ni on criar-ne de nou.     

 

Així com hi ha el cinema mut, amb tota l’agitació d’imatges que va comportar fa més d’un segle, no sé si no podríem parlar d’un cinema cec per anomenar la sotapervivència d’imatjaments que no s’han volgut formar encara: cabuda d’imatges just amb la mínima presència d’imatge per copsar el fons de cabuda. Meravella de pensar en l’absència de forma com un estat previ a la presència de forma i no pas com una privació de forma. Meravella de pensar en la llum encara sense néixer d’un cinema que no es pot imaginar perquè les seves imatges prefereixen de viure colgades, atrapades en la magnitud general, encriptades, negres dins la terra negra.           

 

Tornem al gest de l’acció. Olor mig d’herba brunzida, mig d’herba esclafada pel pes de la llum. Ara la projecció cinematogràfica nocturna sobre terrossos i gleves planteja un altre ordre de qüestions: ¿La il·lusió d’espai del cinema pot regenerar un camp? ¿Podem concebre unes tiges d’herba com unes imatges botànicament renascudes? ¿Pot sorgir, posem per cas, un bri de fenàs d’una escena actuada? ¿D’una terra regada d’imatges n’ha crescut mai cap tija viva?  

 

Perejaume                            

 

+ info

Centro Federico García Lorca

La vista y el tacto (ca. 1929-30), Centro Federico García Lorca, Granada

29 de octubre 2021 – 13 de febrero 2022

 

 

La vista y el tacto (ca. 1929-30), proyecto que parte del dibujo del mismo título de Federico García Lorca, supone un nuevo acercamiento interdisciplinar del archivo del poeta al público, entendido el primero como un magma que cristaliza y se disuelve en contacto con obras ajenas al mismo, textos que lo invocan, estéticas que lo atraviesan, o que parecen ser predichas desde la obra del poeta.

 

El dibujo ha servido como linterna para cruzar el archivo y reunir los más de cien documentos del legado, en los que la imagen literaria de los textos convive con texturas, gestos, manos que se entrecruzan, temperaturas, escalofríos, abrazos o nebulosas.

 

La exposición, comisariada por Francisco Ramallo, se inaugura el día 29 de octubre de 2021 y finaliza el 13 de febrero de 2022. La misma se inicia con más de cien documentos del archivo de la Fundación Federico García Lorca en el Centro Federico García Lorca , y se desarrolla con obra del MNCARS, así como de diferentes archivos, galerías y colecciones particulares. Los artistas presentes en la muestra son Federico García Lorca, Hans Andersson, Rafael Barradas, María Blanchard, David Bestué, Daniel Boccato, Norah Borges, Peppi Bottrop, Miguel Ángel Campano, Jacobo Castellano, Pablo Capitán del Río, Juliana Cerqueira, June Crespo, Nacho Criado, Salvador Dalí, Carlos Fernández-Pello, Fuentesal & Arenillas, Honorio García Condoy, Ismael González de la Serna, Marta de Gonzalo y Publio Pérez Prieto, José Guerrero, Inma Herrera, Teresa Lanceta, Maruja Mallo, Jorge Méndez Blake, Luis Mengs, Joan Miró, María Moreno, Benjamín Palencia, Teresa Solar, José Val del Omar, Remedios Varo y Esteban Vicente.

 

La exposición se acompaña, entre otros, de los textos escritos para la ocasión por Georges Didi-Huberman, Melissa Dinverno y Julia Morandeira. Así como de un ciclo de performance comisariado por Isabel de Naverán en enero.

 

 

+ info

Casa Vicens, Barcelona

5 novembre — 12 desembre 2021

 

Artistes: Albert Merino, Fleur Noguera, Francesca Llopis, Maggie Cardelús, Willi Bucher i Antoni Muntadas

Comissariat: Cristina Agápito

 

Casa Vicens acull una selecció de treballs de la Col·lecció olorVISUAL- Fundació Ernesto Ventós

 

El títol d’aquesta mostra, era una expressió recurrent de l’Ernesto Ventós. El creador d’essències i col·leccionista, artífex de colección olorVISUAL de la Fundación Ernesto Ventós, indicava amb aquesta frase, quan a través de la seva memòria olfactòria connectava amb alguna obra de videoart.

 

A l’ús d’imatges i sons per a la creació del videoart, el perfumista hi afegeix un element més, l’olor.

 

Així en el recorregut que podem fer a través de Casa Vicens, interactuant amb el segell d’originalitat de Gaudí, les essències que acompanyen les vídeocreacions, faran connectar-nos d’una forma més intensa amb els colors i formes de la casa.

 

Fragàncies licòriques, de tabac, floral, ozó… ens mostraran com les obres dels artistes del videoart, dialoguen amb els espais deliciosament atapeïts de la primera casa gaudiniana.

L’ahir, l’actualitat i l’avenir units per les olors.

 

+ info

Fundación Luís Seoane, A Coruña

30 y 31 de octubre, 2021

 

INTERSECCIÓN – Festival de Arte Audiovisual Contemporáneo focaliza su programación en obras que se encuentran en el cruce del arte contemporáneo y el cine de vanguardia, abarcando una gran variedad de formatos, técnicas y lenguajes.

 

Además de las proyecciones, exposiciones y performances, INTERSECCIÓN se completa con actividades de formación y de diálogo con los diversos públicos, entre los que se encuentran investigadoras, galeristas, comisarias y demás profesionales, así como la ciudadanía en general.

 

 

MUNTADAS

La presente edición de INTERSECCIÓN dedica un foco a Antoni Muntadas, revisando la ciudad y su idiosincrasia a la luz de la obra de este artista que ha dedicado gran parte de su carrera a profundizar y poner en el punto de mira lo fronterizo, la construcción del miedo y la arquitectura del poder.

 

Sábado, 30 octubre | 21:00 – 22:30h, Fundación Luís Seoane

Proyección de “Video is Television” y  “On translation: Miedo/Jauf”

 

Domingo 31, octubre | 16:30 – 18:30h, Fundación Luís Seoane

Masterclass impartida por Muntadas y visionado de “Alphaville e outros” y  “Açik Radyo (Myths & Stereotypes)”

Antoni Muntadas reflexionará en esta masterclass sobre la idea de miedo, un concepto ampliamente explorado a lo largo de su trabajo que guarda relación con filmes presentes en INTERSECCIÓN como On Translation: Fear/Miedo (2005) u On Translation: Miedo/Jauf (2007). Todo ello nos lleva a preguntarnos por los relatos hegemónicos, la relación con el poder y la violencia y cómo se va articulando un imaginario colectivo vinculado a variadas formas de comunicación. Las tensiones sociales, las fronteras, la política o el propio lenguaje forman parte de todo este engranaje expresado en diferentes esferas sociales.

 

+ entradas

+ info

 

 

Fundació Joan Miró, Barcelona

15/10/2021 — 06/03/2022

Comissariat: David Bestué, amb la col·laboració de Martina Millà

 

 

El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle xxi, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.

 

L’exposició il·lustra com l’escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d’objectes, cossos i relats al llarg de la seva història, i com encara manté nexes amb les primeres expressions de la pulsió escultòrica. Així, el centenar d’obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l’experimentació amb materials, l’exploració de les propietats físiques en l’escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l’escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l’expressió d’emocions complexes com ara el desig sexual.

 

La mostra arrenca a l’època premoderna, però se centra sobretot en el període entre principis del segle xx i l’actualitat, amb artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Perejaume, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d’altres.

 

El títol de la exposició neix dels escrits del poeta i lingüista peruà Mario Montalbetti en què defensa el «sentit» de manera literal, com un concepte més proper a la manifestació d’una direcció que no pas a la fixació d’un significat.

 

 

+ info