Category Archives: Hernández Pijuan

Parar la fresca

Capítol I: Parar la fresca

Inauguració: 18-19 de juny. Exposició fins al 3 d’agost

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Joan Brossa, Hannah Collins, Anne-Lise Coste, Bernat Daviu, Enric Farrés Duran, Hernández Pijuan, Marine Hugonnier, Chema Madoz, Josep Maynou, Ana Mendieta, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Perejaume, Wilfredo Prieto, Antoni Tàpies, Rosa Tharrats

 __

 

Capítol II: Estar a la lluna

Inauguració: 7 d’agost. Exposició fins al 26 de setembre

 

Mari Eastman, Joana Escoval, Alicia Kopf, Jordi Mitjà, Perejaume, Joan Ponç, Julião Sarmento, Teresa Solar, Antoni Tapies, Aldo Urbano, Juan Uslé, Richard Wentworth

 

_____

[CAT]

 

Presentem un projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard, de juny a setembre, a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

L’exposició, concebuda en dos capítols que s’inauguraran el 18-19 de juny i el 7 d’agost, reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

Parar la fresca, com diu Pla, és el costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i, així, passar l’estona. Parar la fresca té pretensions modestes, bàsicament fer una becaina sota el firmament, ignorant la meravella que el cel ens ofereix, els sons que emanen del vesprejar, de la calor estival. Segons argumenta Pla, no hi ha res més plaent ni amable que adormir-se prenent la fresca crepuscular. Però, i què succeeix si hom no té el son fàcil?

 

A partir d’aquest interrogant, s’han seleccionat obres d’artistes que transiten temes com la naturalesa, el paisatge, el temps, la contemplació, l’univers … I s’han dividit en dos moments: Parar la fresca i Estar a la lluna, dos capítols d’una mateixa exposició amb artistes com Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre d’altres. Així mateix, es realitzaran accions específiques d’alguns dels artistes vinculats a l’Empordà.

 

En paraules de Pla, “la volta del cel invita, segons diuen, a pensar. És cert. Però a pensar què?” Conclou el cèlebre empordanès que “les persones que posseeixen el sentit del ridícul pensen, davant del firmament, que no saben res de res”.

 

_____

[CAST]

 

Presentamos un proyecto conjunto de Bombon, Joan Prats y NoguerasBlanchard, de junio a septiembre en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.

 

La exposición, concebida en dos capítulos que se inaugurarán el 18-19 de junio y el 7 de agosto, reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la fresca’ (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro “Las Horas”.

 

Parar la fresca, como dice Pla, es la costumbre estival de sacar la silla a la calle o a la azotea cuando el sol empieza a caer y, así, pasar el rato. ‘Parar la fresca’ tiene pretensiones modestas, básicamente echar una cabezada bajo el firmamento, ignorando la maravilla que el cielo nos ofrece, los sonidos que emanan del atardecer, del calor estival. Según argumenta Pla, no hay nada más placentero ni amable que dormirse tomando el fresco crepuscular. Pero, ¿y qué sucede si uno no tiene el sueño fácil?

 

A partir de este interrogante, se han seleccionado obras de artistas que transitan temas como la naturaleza, el paisaje, el tiempo, la contemplación, el universo… Y se han dividido en dos momentos: Parar la fresca y Estar a la lluna, dos capítulos de una misma exposición con artistas como Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre otros. Así mismo, se realizarán acciones específicas de algunos de los artistas vinculados al Empordà.

 

En palabras de Pla, “la bóveda celeste invita, según dicen, a pensar. Es cierto. Pero, ¿a pensar en qué?” Concluye el célebre ampurdanés que “las personas que poseen sentido del ridículo piensan, ante el firmamento, que no saben nada de nada”.

  

_____

[ENG]

 

We’re delighted to present a joint project by Bombon, Galeria Joan Prats and NoguerasBlanchard, from June to September, in Fonteta, a small village in the Emporda region.

 

 

The exhibition, conceived in two chapters (the first opening June 19th and the second August 7th) brings together artists from three different generations. The proposal begins with a concept from the Emporda Parar la fresca (to take in fresh air) described by Josep Pla in the book “Las Horas”. 

 

Parar la fresca, as Pla states, is the summer habit of taking a chair out into the street, or up onto a rooftop as the sun begins to fall and simply letting time pass. Parar la fresca has modest intentions, to ignore the heavens, to be blissfully unaware of what the sky offers us whilst sounds flow from the sunset and the summer heat. As Pla argues, there is nothing more pleasurable or kind than falling asleep in the fresh twilight. But what if one does not fall sleep easily? 

 

Taking this question as a point of departure, works have been selected by artists addressing topics such as nature, landscape, time, contemplation, and the universe. They have been divided into two moments: Parar la fresca and Estar a la lluna. Two chapters of the same exhibition with artists such as Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… amongst others. In addition, specific actions will be carried out by some of the artists linked to the Emporda.

 

In Pla’s words, “The vast sky dome, they say, invites us to think. That is true. But think about what?” The renowned Emporda author concludes that “people who have a sense of ridicule think, before the heavens, that they know nothing at all.”

 

Diàlegs intrusos

Diàlegs intrusos. Tot és present.

13.11.2020 – 7.11.2021.

Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Comissariat: Sergi Aguilar i Àlex Mitrani.

 

La irrupció l’art de la segona avantguarda sorgit amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial, representa no només una ampliació lògica de la cronologia del museu sinó que també l’aparició d’una sèrie d’obres que, pel seu esperit de modernitat i la seva transgressió de categories culturals i formats tècnics tradicionals, posa en qüestió les maneres de mirar i la mateixa concepció d’obra d’art.

 

Artistes: José María Sicilia, Joan Hernández Pijuan, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Juli González, Lucio Fontana, entre d’altres.

 

+ info

ARCOmadrid 

27 febrero – 3 marzo, 2019

Stand 9C09

 

Con obras de : VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

+

CAIO REISEWITZ Encuentro con el artista y firma del libro Altamira

Jueves 28 de febrero a las 18h en nuestro stand de ARCOmadrid 2019

 

 

Fundació Suñol, Barcelona

27.09.2017 – 07.04.2018

 

La gran aposta expositiva de la Fundació Suñol per al 2017 gira al voltant de la figura de Fernando Vijande (Barcelona, 1930 – Madrid, 1986). 51 artistes participen en aquest recorregut per la trajectòria professional d’un dels galeristes que més va recolzar, consolidar i visibilitzar l’obra de tots aquells que van exposar a la Galería Vandrés (1971-1980) com posteriorment a la Galería Vijande (1981-1987).

 

+ info

Galleria nazionale

Galleria Nazionale d’Arte Moderna e Contemporanea, Rome

18/05 – 17/09/2017

Opening | Inauguración: 18/05 -19h

Curator | CuradoraNimfa Bisbe

 

Con Conversation Piece, la Galleria Nazionale ospita la collezione “la Caixa” di Arte Contemporanea e propone una conversazione tra un selezionato gruppo di opere nella cornice dell’architettura classica del Salone Centrale.

La mostra, a cura di Nimfa Bisbe, prende il titolo dall’opera di Juan Muñoz (Conversation Piece, 1995) e mette in relazione un gruppo di opere di artisti dalle differenti voci poetiche. Così come suggeriscono i gesti espressivi dei tre personaggi di Muñoz, la mostra possiede la forza del dialogo ma anche quella della dialettica, animata dalla seduzione e dalla ricerca di un significato rivelatore. L’interazione tra le opere segue una cifra che fa riferimento da una parte ai canoni dell’estetica minimalista e dall’altro alla triplice relazione tra architettura, scultura e figura umana.

In Conversation Piece, l’interpretazione formalistica della geometria dell’arte minimalista svanisce grazie alla forza del vissuto, dei simbolismi e della finzione delle opere. La forma viene interpretata dagli artisti per sostenere poetiche personali o rimandi alla realtà del nostro mondo. I giochi di contrasto e le assonanze tra le diverse proposte artistiche presenti, consentono di attivare molteplici letture che possono, a loro volta, generare storie diverse da quelle messe in scena.

Fernanda Fragateiro, Donald Judd, Agnes Martin, Juan Muñoz, Joan Hernández Pijuan, Doris Salcedo, Julião Sarmento, Thomas Schütte, Richard Serra, Jana Sterbak, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte, Rachel Whiteread.

+ info