Category Archives: News

e4ktrvkxeaetmhk

L’objecte del vincle.

 

Casal Solleric, des del 22 de juny fins el 3 d’octubre de 2021.

 

Exposició col·lectiva a cura d’Oriol Fontdevila, amb obres de 𝐃𝐨𝐜𝐮𝐦𝐞𝐧𝐭𝐚𝐫𝐲 𝐄𝐦𝐛𝐫𝐨𝐝𝐞𝐫𝐲 𝐎𝐟𝐟𝐢𝐜𝐞 (𝐃𝐞𝐣𝐚𝐧 𝐃𝐨𝐬̌𝐥𝐣𝐚𝐤, 𝐀𝐯𝐢𝐯 𝐊𝐫𝐮𝐠𝐥𝐚𝐧𝐬𝐤𝐲 𝐢 𝐕𝐚𝐡𝐢𝐝𝐚 𝐑𝐚𝐦𝐮𝐣𝐤𝐢𝐜), 𝐏𝐚𝐭𝐫𝐢𝐜𝐢𝐚 𝐄𝐬𝐪𝐮𝐢𝐯𝐢𝐚𝐬, 𝐋𝐚𝐫𝐚 𝐅𝐥𝐮𝐱𝐚̀, 𝐑𝐨𝐬𝐚𝐥𝐢𝐧𝐝 𝐅𝐨𝐰𝐥𝐞𝐫, 𝐌𝐚𝐫𝐜 𝐋𝐚𝐫𝐫𝐞́, 𝐋𝐨𝐥𝐚 𝐋𝐚𝐬𝐮𝐫𝐭, 𝐀𝐥𝐛𝐚 𝐌𝐚𝐲𝐨𝐥, 𝐃𝐮𝐞𝐧 𝐒𝐚𝐜𝐜𝐡𝐢, 𝐓𝐞𝐫𝐞𝐬𝐚 𝐒𝐨𝐥𝐚𝐫 𝐢 𝐑𝐮𝐛𝐞𝐧 𝐕𝐞𝐫𝐝𝐮́. 

 

𝑳’𝒐𝒃𝒋𝒆𝒄𝒕𝒆 𝒅𝒆𝒍 𝒗𝒊𝒏𝒄𝒍𝒆 agrupa un seguit de propostes artístiques que intervenen en els modes de vida en comú a partir de ponderar l’activitat dels objectes. Tecnologies que s’identifiquen amb l’artesania, els mitjans tradicionals de l’art, i fins i tot mitjans declarats obsolets, veuen actualment renovat el seu interès com a actius a l’hora d’articular col·laboracions amb comunitats de diferent tipus, intercedir en les rutines instituïdes i propulsar modes alternatius d’organització i de pensament.

 

+ info

whatsapp-image-2021-06-17-at-19-19-48

Fabra i Coats Centre d’art contemporani, Barcelona

19.6 – 23.10.2021

 

Assemble, Patricia Esquivias, Javier Peñafiel & Rita Rakosnik, Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

Projecte a cura d’Oriol Fontdevila

 

 

La bellesa és un servei públic? Un dret social? Quin valor polític té la bellesa en el moment actual?

 

La transformació sensible es pregunta pel rol que exerceix la bellesa en el marc de les pràctiques artístiques i socials, i presenta diferents propostes amb què podem cohabitar la bellesa i fer-nos-la nostra com a pràctica vital.

 

Contràriament a la idea que es tracta d’una qüestió de gust individual o d’estetització de sistemes socials i de pensament, en aquest projecte la bellesa és entesa com a principi organitzatiu i com a força motriu de coneixement. La bellesa forma part de la naturalesa de les coses: no és als ulls de qui la mira, sinó que busca alterar per complet la percepció, i per tant conté implícitament un procés de mobilització social i polític.

 

La bellesa és una disposició que assegura la vida en comú amb espècies i agents de diferents tipus, però alhora és un atemptat contra qualsevol presumpció d’independència. El plaer sensual propicia el contacte entre els cossos. Aquesta és la via per la qual accedim i ens relacionem amb l’alteritat, encara que això ens faci irremeiablement dependents i, per tant, vulnerables: una vegada s’ha despertat el desig cap a l’altre, no hi ha autonomia que valgui.

 

El poeta i dramaturg Friedrich Schiller va proporcionar a la bellesa una primera significació política: tot i que el pensament il·lustrat l’havia deixat al marge, Schiller va assenyalar la bellesa com un component que és indispensable per a l’emancipació social enfront de l’escenari de terror en què va degenerar la Revolució francesa. Amb les Cartes sobre l’educació estètica de l’home (1795), la seva proposta es va concretar en una idealització de la bellesa, la qual el poeta emplaçava en un punt de sincronització perfecte entre l’acció dels sentits i la de l’enteniment.

 

Amb La transformació sensible, seguim pensant la bellesa com a condició necessària per a la consecució d’un món comú, malgrat que la síntesi schilleriana ja no s’estima avui en dia plausible: la bellesa facilita l’acció col·lectiva en tant que la desdobla, és un multiplicador de la libido, de l’energia afectiva, així com inclús de les possibilitats cognitives. Una política del comú haurà de reconèixer la bellesa en la mesura que és base material i un actor indispensable per a la vida, però sense que s’hagi de procedir, per aquesta raó, a la seva captura segons una forma de l’enteniment o ni tan sols una estètica política. Una política del comú ha de garantir, contràriament, la multiplicació exponencial dels modes de bellesa i, així, fer-ho també amb els d’existència.

 

 

COHABITAR LA BELLESA

 

Seminari conduït per Oriol Fontdevila amb la col·laboració dels artistes de La transformació sensible i Núria Güell.

 

28 setembre, 2021 – 17:00 Amb Núria Güell i Patrícia Esquivias.

 

29 setembre, 2021 – 17:00 Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

30 setembre, 2021 – 17:00 Amb Javier Peñafiel & Rita Rakosnik.

 

Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia a: activitats-centredart@bcn.cat

 

+ info

kosmopolis-1-optb

Alicia Kopf coordinarà un cicle d’intervencions artístiques a llibreries de Barcelona en el marc del Kosmopolis 21, el festival de literatura que organitza el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) del 16 al 20 de juny.

 

L’autora de Germà de gel és la comissària de Do-It-Yourself Cosmology, una sèrie d’instal·lacions audiovisuals i performances basades en clàssics de la ciència-ficció a càrrec dels artistes Enric Farrés (Laie CCCB, divendres 18), Ariadna Guiteras (La Central del Raval, divendres 18), Quim Pujol (Lata Peinada, divendres 18) i Laura Llaneli (La Calders, diumenge 20). Alhora, durant tot el festival, Rosa Tharrats i Jaume Ferrete realitzaran dues intervencions a les llibreries Gigamesh i Byron, respectivament.

 

“Construir mons en galàxies llunyanes és propi dels escriptors de ciència-ficció, però també d’alguns dels artistes contemporanis amb més gust pel risc i l’exploració de noves formes d’expressió. Al cicle DIY Cosmology una sèrie de creadors es basen en la bricocosmologia, és a dir, la construcció d’universos futurs amb els propis mitjans visuals i sonors, incorporant ecos i reverberacions dels clàssics del gènere.

 

Mentre duri Kosmopolis 21, Jaume Ferrete Vázquez, Enric Farrés Duran, Ariadna Guiteras, Laura Llaneli, Quim Pujol i Rosa Tharrats aterraran a llibreries del centre de Barcelona per alterar les dinàmiques habituals d’aquests espais amb les seves instal·lacions sonores, performàtiques i visuals basades en llibres clàssics de la ciència-ficció, en un programa d’accions artístiques comissariat per Alicia Kopf.”

 

 

Kopf també protagonitzarà una conversa amb l’escriptora mexicana Verónica Gerber sobre la hibridació de gèneres en la literatura i l’art contemporanis. La dansa de la renovació tindrà lloc diumenge 20 de juny a les 20:00 a la Sala Teatre del CCCB.

 

 

+ info

 

 

 

our-solo

BNKR, Munich

19.6 -17.10.2021

 

The exhibition trilogy “The Architecture of”, curated by Sam Bardaouil and Till Fellrath, showcases artistic positions at the intersection of art and architecture. Each of the three exhibitions relates directly to different chapters in the evolving history of the exhibition building. The second part, “The Architecture of Confinement”, references the use of the building as an internment camp during the denazification policy period from 1945 to 1948.

 

A new work by ANNIKA KAHRS, specifically commissioned for this exhibition explores the connections between space and sound in a period of isolation. The video and sound installation our Solo experiments with mixing the perception of music in a classical concert hall and of music played in a private setting. Four professional musicians are seen, who seemingly enter into a dialogue across physical distances. Three of these musicians play alone in their private homes, to practice pieces of music and melodies, and improvise individual fragments of sound. Their music seems to transcend through the walls of an empty concert hall, and onto the stage of an opera singer. Different melodies emerge and invite her directly to interact with these domestic performances and intimate moments. The presentation of the work in the basement of BNKR blurs the boundaries between listening and performing, indoor and outdoor space, and between private and public music.

 

 

+ info

Cien del MUAC

MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciudad de México

12.06 — 10.10.2021

 

Con Cien del MUAC, el museo presenta su colección como un discurso múltiple, guiado no por una línea temática, sino por la relevancia que ciertas obras y autores tienen ya en la conciencia del arte contemporáneo en México. De ahí la apuesta por proponerle al espectador un conjunto de obras consideradas imprescindibles en la historia del arte reciente.

En su primera década, en medio de accidentes y dificultades, como la constante fluctuación de recursos y posibilidades, la colección del MUAC ha logrado consolidar una representación significativa de la producción artística en México. Este acervo incluye obras a partir de 1952, fecha marcada por el gesto modernizador de la construcción de Ciudad Universitaria, y, sobre todo, del periodo posterior al cimbramiento político, social y cultural de 1968.

Se exhibirán piezas como Drifting star de Carlos Amorales; Atlas Eidolón, de Erick Beltrán; Evidencias de Lorena Wolffer, The Tale of the Tiger is Longer Than the Tiger’s Tale, de Julieta Aranda, y Homenaje a Jean Genet, Homenaje a Yukio Mishima, Homenaje a Pier Paolo Pasolini, de Ricardo Regazzoni, que el público podrá ver por vez primera en el MUAC.

 

Coordinación curatorial: Pilar García

 

+ info

cordilleradelosandes-fprats

Extremismos. The limits of Chilean landscape.

Selections’ viewing room > June 1 – August 1

Enter viewing room

 

 

The Chilean landscape is unique in the world.

For its diversity and its magnificence. The extreme north, arid, desert, contrasts with the south, polar and silhouetted by high peaks.

In between, forests, jungles, lakes, rivers, and volcanoes. A unique starry sky, and a coastline that seems eternal.

The artists have been captivated, trapped by the environment. In this exhibition, we offer you a selection of contemporary artists who have translated the landscape through art.

 

 

FERNANDO PRATS

The Andes Mountains in Prats’ work are a reference to his persistent recalling of territories of origin and the energy immersed in their extreme nature. On one hand, he uses the unprecedented exploit of the French aviator Adrienne Bolland who, in 1921, crossed this mountain range for the first time. Bolland challenged, in a subversive act, all predictions. On the other, Prats uses drawings of the peaks from the Atlas de la República de Chile 1875 by geologist A. Pissis. In this way, the work refers to a poetic dialogue that is generated in the artist’s imagination. He reattributes significance to both explorations of the territory within the folds that obsessively captivate our gaze.

 

 

+ info

 

encontre-amb-artistes

Encontre amb artistes.

Casal Solleric, Palma de Mallorca.

 

Encontre amb artistes genera moments oberts per al debat sobre algunes qüestions que es plantegen amb l’exposició “L’objecte del vincle”, que agrupa un seguit de propostes artístiques que s’interroguen per la potencialitat dels mitjans tradicionalment associats amb l’artesania per a intervenir en problemàtiques del món contemporani.

 

Reptes urgents que afronta la humanitat en relació amb el medi ambient, els moviments migratoris, la vida comunitària o la memòria històrica es veuen correspostos amb noves orientacions de la pràctica artística, que troba en les qualitats sensuals dels materials i les tècniques ancestrals els punts de partida per a l’articulació de modes d’acció col·lectiva i de pensament dissensual.

 

 

15 de juny, 19 a 20.30h – Teresa Solar

 

21 de juny, 19 a 20.30h – Patricia Esquivias · Lara Fluxà · Lola Lasurt

 

 

Els encontres seran realitzats en conversa amb Oriol Fontdevila i Roc Domingo.

 

 

No cal inscripció prèvia. Capacitat limitada.

 

 

+ info

 

 
 
 
w_2021_06_erick-beltran_img_9922

¿Por qué huyes de mi?

 

Del 2 de junio al 25 de julio, 2021

 

 

Proyecto realizado por Erick Beltrán, ex profeso, para el Museo Experimental El Eco, en Ciudad de México.

 

 

 

En la mitología griega, Narciso es castigado por los dioses por haber despreciado a sus pretendientes lastimando su espíritu. La ninfa Eco fue uno de los personajes rechazados según la historia: Eco diluyó su presencia hasta convertirse en la repetición sonora de otros seres. El castigo de los dioses para Narciso consistió́ en el deseo irracional de su propia imagen, mismo que lo abstrajo al punto de fallecer ahogado por tratar de poseer a su reflejo dentro de un arroyo.

 

 

Si pensamos en el ego exacerbado que la sociedad de consumo espectacular produce en las personas en la actualidad, es posible afirmar que la metáfora sobre la vanidad de Narciso sigue vigente en nuestros días; la vanidad desde la noción de poder en la sociedad mexicana actual, permite asociar al mito de Narciso con las dinámicas de propaganda de la política local, cuando el discurso de sus personajes deja de ser propuesta de gobierno y se convierte sólo en el reflejo de sí mismos. La metáfora del reflejo de Narciso, se puede entender como parte de quien detenta el poder, cuando el límite del discurso deambula entre el ideal de libertad y las acciones de coerción para los ciudadanos.

 

 

Es desde esta metáfora que Erick Beltrán propone una intervención en los muros exteriores del Museo Experimental El Eco, basado en la instalación de frases de políticos mexicanos; frases pintadas en los muros a manera de reflejo, que ocupan el lugar con sólo el eco de los discursos que circulan en la escena política actual. En este proyecto -el cual encuentra las instalaciones del museo cerrado-, la arquitectura funciona como un espejo de los discursos políticos del exterior, exponiendo únicamente el “eco gráfico” de los mismos, en una suerte de critica de las dinámicas de enunciación, que los políticos mexicanos han instaurado como práctica común. 

 

 

+ info

uvrw2icf1aympmlfecbr1q4ry

ARCO E-xhibitions 4. CAIO REISEWITZ, Recado da Mata

 

 

Caio Reisewitz ha hecho muchas de las fotografías reunidas en esta exposición como una respuesta a la lectura de los libros de dos grandes pensadores y líderes indígenas que trabajan hoy en Brasil: “A queda do céu” [La caída del cielo], de Davi Kopenawa en coautoría con Bruce Albert, e “Ideias para adiar o fim do mundo” [Ideas para posponer el fin del mundo], de Ailton Krenak. El título de la exposición, además, toma prestado el título del prefacio que el antropólogo Eduardo Viveiros de Castro escribió para el libro de Kopenawa con Bruce Albert, que a su vez alude al cuento “O recado do morro” [“El mensaje de la colina”], de João Guimarães Rosa. En el cuento, un vagabundo y un ermitaño advierten a la población de la región sobre el mensaje que dicen haber recibido del propio Morro da Garça (Colina de Garça): en un grupo de siete hombres, uno de ellos sería asesinado a traición. En el prefacio, Viveiros de Castro parte de la idea de una muerte inminente anunciada por la naturaleza; ahora ya no por la voz del cerro, sino por la voz de la selva. La selva nos advierte de que está siendo exterminada por el hombre y, este mensaje de la naturaleza, es lo que Caio Reisewitz ha intentado mostrarnos en sus fotografías.

 

Una de las obras más recientes de esta exposición es “Ambé”, cuyo título, como el de los demás trabajos expuestos (a excepción de “Penedo”), hacen referencia a un topónimo de origen tupí. “Ambé” es una comunidad rural a 80 km del centro de Macapá, en Amapá, pero también significa, en la región amazónica, lo que es áspero, encrespado, rugoso. Como en la gran mayoría de los trabajos de Reisewitz, en esta fotografía, no distinguimos presencia humana. Solo vemos una espesa maraña de ramas, troncos y hojas característicos de la selva amazónica. Sin embargo, no distinguir la presencia humana en la selva no significa que esté deshabitada. El topónimo indígena nos recuerda que, para los amerindios, la selva siempre está llena de una multiplicidad de seres invisibles para nosotros (…) Al pegar fragmentos de diferentes fotografías, superponerlos y volver a fotografiarlos con manipulación de color, dándole un tinte azulado a la escena, Reisewitz crea, en “Ambé”, un ambiente irreal, casi espectral, como si mostrase una imagen de un sueño o una visión de un chamán, en la que, sin ver a los seres invisibles de la selva, intuimos su presencia. (…)

 

Siempre preocupado por la explotación desenfrenada de la naturaleza por parte del hombre y sus nefastas consecuencias, Caio Reisewitz, en fotografías como “Tipioca” y “Upurupã”, encuentra la manera de hacer este mensaje aún más elocuente, más visible, superponiendo, sobre la imagen de la selva, parte de la arquitectura del Palacio del Planalto (sede del poder ejecutivo federal de Brasil), que podemos vislumbrar como un fantasma o una aparición, flotando amenazadoramente. No debemos perder de vista que esta exposición se realiza en un momento en que el gobierno del actual presidente, Jair Bolsonaro, es cómplice admitido de la mayor devastación jamás impuesta al Amazonas y al Pantanal en la historia reciente, con la deforestación habiendo alcanzado su nivel más alto desde 2008, además de promover repetidos ataques contra la población indígena, contra sus territorios y derechos garantizados por la Constitución de 1988. En los últimos dos años, varias ciudades brasileñas, incluso en el Sudeste y Sur, han sido cubiertas.

 

 

Descubre nuestro stand

cc

La performance de lo político. 

Amantes imperfectos. Cruces, roces, actitudes en torno a Felix Gonzalez-Torres en el contexto español.

 

 

Conversación con las artistas: Miércoles, 9 de junio de 2021, 19 h

 

 

MACBA. Auditorio Meier y Online.

 

 

Precio: Gratuito. Plazas limitadas. Con inscripción previa.

 

 

“La estética gira en torno a la política; es la política misma”. Esta afirmación que realizara Felix Gonzalez-Torres puede leerse en el catálogo de la exposición retrospectiva que le dedicara el CGAC en 1995, un recorrido integral por un trabajo que ya era parcialmente conocido en España, donde el artista había expuesto en 1991. A finales de 1992, Pepe Espaliú publicaba en El País “Retrato de un artista desahuciado”, texto en el que manifestaba una silenciada homosexualidad y hablaba de la enfermedad del sida, que le llevó a la muerte; Gonzalez-Torres falleció en 1996 por la misma enfermedad. Hasta entonces, en el contexto español prácticamente no había referencias a la posibilidad de que un artista fuera homosexual, y mucho menos aún a la posibilidad lesbiana. Las estéticas no debían verse salpicadas por las vivencias “privadas”, no se empatizaba con las abyecciones de la “anormalidad”. El arte debía aspirar a la universalidad y esta debía alejarse de lo particular, porque lo personal no era estético, pero para Gonzalez-Torres, conocedor de los feminismos, lo estético era político y personal.

 

 

+ info

 
mirror-11

Flamenca Barcelona. ZUMZEIG. 

 

Un ciclo que explora la relación del género con la ciudad a través del cine. Director del ciclo: Pedro G. Romero

 

El ciclo incluye dos obras de Hannah Collins, que se verán en Zumzeig Barcelona, el sábado, 5 de junio, a las 12 h.

 

La Mina (2001-04) Hannah Collins, 36 min.

Historia Actual (2007) Hannah Collins, 52 min.

 

Contarán con presentación de María García Ruiz, artista e investigadora sobre las territorialidades (y la desterritorializaciones) del flamenco.

 

 

+ info

70285 Desplegable Pere Jaume 150dpi.pdf

Perejaume | Guardar a fora

 

El nou projecte impulsat conjuntament per M|A|C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i l’Ajuntament de El Masnou, que permetrà visibilitzar el Maresme com a comarca altament vinculada a la contemporaneïtat artística i la difusió dels seus creadors.

 

Aquest projecte s’idea pensant en un únic artista, Perejaume, qui ha desenvolupat diferents propostes en format d’instal·lacions, una a cada població, basades en accions artístiques sota un mateix eix comú. En essència, amb Guardar a fora, plantegem de dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir de set o vuit obres, disposades tot al llarg, amb una certa escala de presència i de discurs.

 

 

OBRES I LLOCS

 

Daurar un femer amb pa d’or. Confitar bé el fem perquè el pa d’or s’hi agafi.

 

M|A|C Mataró Art Contemporani

 

04.06.21 | 19 h | Les Cinc Sénies (cruïlla Camí del Mig i Camí de Can Redéu)

Obertura de Guardar a fora

 

Femer des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol. Les Cinc Sénies 

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.

Reserves a entradesculturamataro.cat

 

12.06.21 | 21 h | La Presó (Muralla de la Presó, 2)
Projecció de la dauradura. Reserves a entradesculturamataro.cat

 

 

www.mataroartcontemporani.cat

 

 

__

 

 

Regar el mar. Fer-ho: instal·lar una vintena de grans aspersors equidistants sobre una extensió marina no massa fonda per permetre que els aparells d’aspersió puguin pujar del fons i projectar així un bon cabal d’aigua rodant.

 

El Masnou Arts Visuals

 

Regar el mar del 05.06.21 al 17.06.21

Cinema La Calàndria (c. del Doctor Agell, 7). Dt a ds: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a  cultura@elmasnou.cat

 

06.06.21 | 13 h | Cinema La Calàndria

Foradir. Joan Puigdefàbregas, Jaume Coscollar i Perejaume
Gratuït. Reserves a www.quedat.cat

 

 

www.elmasnou.cat/temes/cultura/les-arts-visuals

 

 

__

 

 

El mar a peu. Exercici fet a la sorra de la platja per augmentar de mida els clots de les petjades, de manera que tinguin la grandària dels pètals o ditades de la superfície de l’aigua.
Gran sonall. Articulació sonora del relleu concret per on es passa, a través de l’exercici de caminar arrossegant sis grans picarols a cada peu.

 

Can Manyé. Alella

 

El mar a peu | Picarols del 05.06.21 al 25.07.21
dc a dv: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a canmanye@alella.cat

 

22.06.21 | 19 h | Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella (c. de Santa Teresa, 9)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a alella.koobin.cat

 

 

https://alella.cat/canmanye

 

 

__

 

 

Omplir una sala de dibuixos plens de sols i més sols que remeten a la molt maresmenca obsessió de veure’ls succeir-se sobre el mar de l’aurora que els encén. “La mar, d’on ix la vida, / d’on vénen els matins”, diu Josep Carner.
Filmació de l’autor assegut al trencall del mar, encenent, un a un, tota una capsa de mistos i apagant-los a l’aigua. “Sa mar! Mal foc que l’assecu!”, diu Joaquim Ruyra per boca de l’avi Guixer.

 

Fundació Palau. Caldes d’Estrac

 

Matinal del 05.06.21 al 17.10.21
fins al 30.06 | dm a dg: 10.30 a 14 h; dj a ds: 17 a 19 h
des del 01.07 | dm a dg: 11 a 14 h; dm a ds: 17 a 20 h

 

05.06.21 | 12 h | Fundació Palau (Riera, 54)
Paraules comarcals. Anna Maluquer, Jaume Coscollar i Perejaume

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a fundaciopalau@fundaciopalau.cat

 

 

www.fundaciopalau.cat

 

 

__

 

 

Maresme. Espelagrinar el tronc d’un suro del Montbrugós i ajustar l’escorça a mig tronc de la palmera indiana del Pla de can Sauleda. Que és com aplegar en un mateix punt Sant Pol i Sant Iscle o, encara millor, la mar alta i la Vallalta.

 

Amics de les Arts. Museu de Pintura de Sant Pol de Mar

 

Maresme des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol
Jardins del Pla de can Sauleda (c. d’Abat Deàs, 20, jardí particular)

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a info@museusantpol.cat

 

04.07.21 | 20 h | Centre Cultural i d’Esbarjo (c. Consolat del Mar, 65)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a www.entrapolis.com

 

 

https://museusantpol.cat

 

 

15-ii-2016-acrilic-tela-33x41cm

Cicle en homenatge a Alfons Borrell

 

 

Dimecres 2 de juny. 18.30h.

Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas.

Estrena de ‘M’agradaria ser color’, un documental de Toni Moreno.

Taula rodona amb Maria Josep Balsach, Toni Moreno, Manel Guerrero i Bernat Puigdollers.

Estrena de la peça musical ‘Blau Mar’, de Benet Casablancas, interpretada al piano per David Casanova.

 

 

Dissabte 12 de juny. 12.30h.

La Pahissa del Marquet, Castellar del Vallès.

Visita a l’exposició ‘ALFONS BORRELL A QUATRE MANS. Llibres d’artistes i projectes’.

 

 

Dijous 16 de juny. 18.30h.

Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas.

Lectura poètica en homenatge a Alfons Borrell: Vicenç Altaió, Lluís Calvo, Antoni Clapés, Joaquim Sala-Sanahuja, Víctor Sunyol, Ester Xargay i Perejaume, que realitzarà una acció artística. 

A més, Nú Miret dirà poemes de Joan Brossa.

 

 

 

+ info

10-kahrs-filmstill-i

Kunstmuseum, Bonn

27.05. – 05.09.2021

 

The exhibition Sound and Silence focuses on the theme of stillness and silence in the field of contemporary art. The presentation has been realized in view of the 250th birthday of Ludwig van Beethoven and is based on the composer’s progressing deafness as a starting point for discussing the question of the relation between sound and silence, the productive and at the same time destructive force of stillness and the impossibility of complete silence. In a broad panorama of media comprising installations, performances, videos, films, photographs and drawings, the exhibition – which is not meant as a contribution about the history of music – makes the sound of silence perceptible in many different ways: as monotony, repetition and repository; as pause or overlapping and cluster, as booming stillness or ruined sound; in the interplay between meditative immersion, compelled silence and quiet resistance; and, not least, as ambivalent expression of meaning and meaninglessness.

 

List of artists:

Marina Abramović, Absalon, Nevin Aladağ, Arturo Hernández Alcazar, Dave Allen, Jennifer Allora & Guillermo Calzadilla, William Anastasi, Laurie Anderson, John Baldessari, Benjamin Bergmann, Jane Benson, Joseph Beuys, Tatiana Blass, Manon de Boer, Maya Bringolf, Christoph Büchel, Julia Bünnagel, John Cage, Hanne Darboven, Bogomir Ecker, Robert Filliou, Terry Fox, Al Hansen, Sofia Hultén, Pierre Huyghe, Annika Kahrs, Idris Khan, Christina Kubisch, Bernhard Leitner, Alvin Lucier, Christian Marclay, Teresa Margolles, Kris Martin, Jonathan Monk, Peter Moore, Janis Elias Müller, Carsten Nicolai, Yoko Ono, Dennis Oppenheim, Nam June Paik, Susan Philipsz, Ricarda Roggan, Anri Sala, Erwin Schulhoff, Sigrid Sigurdsson/Gunnar Brandt-Sigurdsson, Juergen Staack, Jens Standke, Timm Ulrichs, Jorinde Voigt, Gillian Wearing, Samson Young, David Zink Yi, Artur Żmijewski

 

A comprehensive catalog with essays on the exhibition’s subject and texts on the artists accompanies the exhibition.

 

+ info

Parar la fresca

Capítol I: Parar la fresca

Inauguració: 18-19 de juny. Exposició fins al 3 d’agost

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Joan Brossa, Hannah Collins, Anne-Lise Coste, Bernat Daviu, Enric Farrés Duran, Hernández Pijuan, Marine Hugonnier, Chema Madoz, Josep Maynou, Ana Mendieta, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Perejaume, Wilfredo Prieto, Antoni Tàpies, Rosa Tharrats

 __

 

Capítol II: Estar a la lluna

Inauguració: 7 d’agost. Exposició fins al 26 de setembre

 

Mari Eastman, Joana Escoval, Alicia Kopf, Jordi Mitjà, Perejaume, Joan Ponç, Julião Sarmento, Teresa Solar, Antoni Tapies, Aldo Urbano, Juan Uslé, Richard Wentworth

 

_____

[CAT]

 

Presentem un projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard, de juny a setembre, a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

L’exposició, concebuda en dos capítols que s’inauguraran el 18-19 de juny i el 7 d’agost, reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

Parar la fresca, com diu Pla, és el costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i, així, passar l’estona. Parar la fresca té pretensions modestes, bàsicament fer una becaina sota el firmament, ignorant la meravella que el cel ens ofereix, els sons que emanen del vesprejar, de la calor estival. Segons argumenta Pla, no hi ha res més plaent ni amable que adormir-se prenent la fresca crepuscular. Però, i què succeeix si hom no té el son fàcil?

 

A partir d’aquest interrogant, s’han seleccionat obres d’artistes que transiten temes com la naturalesa, el paisatge, el temps, la contemplació, l’univers … I s’han dividit en dos moments: Parar la fresca i Estar a la lluna, dos capítols d’una mateixa exposició amb artistes com Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre d’altres. Així mateix, es realitzaran accions específiques d’alguns dels artistes vinculats a l’Empordà.

 

En paraules de Pla, “la volta del cel invita, segons diuen, a pensar. És cert. Però a pensar què?” Conclou el cèlebre empordanès que “les persones que posseeixen el sentit del ridícul pensen, davant del firmament, que no saben res de res”.

 

_____

[CAST]

 

Presentamos un proyecto conjunto de Bombon, Joan Prats y NoguerasBlanchard, de junio a septiembre en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.

 

La exposición, concebida en dos capítulos que se inaugurarán el 18-19 de junio y el 7 de agosto, reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la fresca’ (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro “Las Horas”.

 

Parar la fresca, como dice Pla, es la costumbre estival de sacar la silla a la calle o a la azotea cuando el sol empieza a caer y, así, pasar el rato. ‘Parar la fresca’ tiene pretensiones modestas, básicamente echar una cabezada bajo el firmamento, ignorando la maravilla que el cielo nos ofrece, los sonidos que emanan del atardecer, del calor estival. Según argumenta Pla, no hay nada más placentero ni amable que dormirse tomando el fresco crepuscular. Pero, ¿y qué sucede si uno no tiene el sueño fácil?

 

A partir de este interrogante, se han seleccionado obras de artistas que transitan temas como la naturaleza, el paisaje, el tiempo, la contemplación, el universo… Y se han dividido en dos momentos: Parar la fresca y Estar a la lluna, dos capítulos de una misma exposición con artistas como Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre otros. Así mismo, se realizarán acciones específicas de algunos de los artistas vinculados al Empordà.

 

En palabras de Pla, “la bóveda celeste invita, según dicen, a pensar. Es cierto. Pero, ¿a pensar en qué?” Concluye el célebre ampurdanés que “las personas que poseen sentido del ridículo piensan, ante el firmamento, que no saben nada de nada”.

  

_____

[ENG]

 

We’re delighted to present a joint project by Bombon, Galeria Joan Prats and NoguerasBlanchard, from June to September, in Fonteta, a small village in the Emporda region.

 

 

The exhibition, conceived in two chapters (the first opening June 19th and the second August 7th) brings together artists from three different generations. The proposal begins with a concept from the Emporda Parar la fresca (to take in fresh air) described by Josep Pla in the book “Las Horas”. 

 

Parar la fresca, as Pla states, is the summer habit of taking a chair out into the street, or up onto a rooftop as the sun begins to fall and simply letting time pass. Parar la fresca has modest intentions, to ignore the heavens, to be blissfully unaware of what the sky offers us whilst sounds flow from the sunset and the summer heat. As Pla argues, there is nothing more pleasurable or kind than falling asleep in the fresh twilight. But what if one does not fall sleep easily? 

 

Taking this question as a point of departure, works have been selected by artists addressing topics such as nature, landscape, time, contemplation, and the universe. They have been divided into two moments: Parar la fresca and Estar a la lluna. Two chapters of the same exhibition with artists such as Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… amongst others. In addition, specific actions will be carried out by some of the artists linked to the Emporda.

 

In Pla’s words, “The vast sky dome, they say, invites us to think. That is true. But think about what?” The renowned Emporda author concludes that “people who have a sense of ridicule think, before the heavens, that they know nothing at all.”

 

192190340_4040979775999080_698332793057233276_n

Tantosporciento, de Javier Peñafiel, inaugura des del 15 de maig, la nova exposició del cicle ÍTEM SÈRIES, del Casino de Granollers.

 

 

Tantosporciento és una intervenció en diferents suports publicitaris a la ciutat de Granollers, treball cedit per la Colección MUSAC.

 

 

El vianant es converteix en públic i lector en presentar-li a través de diferents suports publicitaris possibles horaris de treball i vida, dividits al seu torn en percentatges que al·ludeixen als nuclis de cada realitat.

 

 

Els treballs es poden veure a les marquesines situades a:

 

-Av. Del Parc amb c/ Agustí Vinyamata (davant del Casino Club de Ritme)

 

-C/ Prat de la Riba amb C/ Lluís Companys (Cantonada Roca Umbert)

 

-C/ Josep Umbert i Ventura, 43

 

-Parada de taxis Av. del Parc amb C/ Agustí Vinyamata

 

 

+ info

genetic_island_2011__promocion_

Genetic Islands, Luis Gordillo

 

Fundación Canaria para el desarrollo de la Pintura (FCDP), Las Palmas de Gran Canaria.

 

14.05-11.11.2021

 

Comisario: Sema d’Acosta

 

 

 

Esta es la exposición de pintura más importante de Luis Gordillo (Sevilla, 1934) en las Islas Canarias hasta la fecha.

 

El proyecto lo componen once obras de gran formato, la mayoría pinturas, y veinticuatro dibujos sobre papel. Casi todos los trabajos seleccionados han sido realizados a partir de 2010 y son representativos de las líneas de investigación más características de este periodo último del artista.

 

En esta muestra el espectador podrá descubrir algunos temas recurrentes de su lenguaje como son los desarrollos horizontales, la fijación por las caras, la multiplicidad de la imagen a partir de un motivo o la aparición de animales diversos, un rasgo inédito poco frecuente antes, además de otras cuestiones gramaticales habituales en su carrera, como son la preocupación por la profundización en el plano pictórico o la resolución de problemáticas concretas vinculadas al color.

 

Desde sus inicios, la producción de Gordillo se mueve entre dos polos complementarios que posibilitan una dialéctica constructiva entre la liberación vehemente del gesto y su control, un pulso constante entre razón e intuición que mantiene su obra viva y enérgica, resistente al paso del tiempo.

 

 

+ info

zfank0aizmzq75cdg7kf6djof

ARCO E-xhibitions 3. HANNAH COLLINS

 

 

Para la tercera E-xhibition presentamos una selección de obras de la artista Hannah Collins.

 

‘Family’ (1988), una obra de primera época de la artista, es una imagen en blanco y negro de un grupo de altavoces que permanecen en silencio y que se utilizaban habitualmente para la música de calle, sobre todo reggae, creada por antillanos de Londres, pero que se fotografiaron en el estudio de la artista.

 

‘Grapes’ (1989) forma parte de una serie de obras realizadas por Hannah Collins a partir de 1989, en las que aparece la exploración de la cuestión del lienzo y de su contenido de un modo lúdico, con motivos cuyo artificio es a la vez evidente y oculto. ‘Grapes’ es un “trompe-l’œil” que contesta la objetividad fotográfica y cualquier otra noción constitutiva de una historia oficial de la fotografía: no hay nada menos verdadero que esas uvas, que de hecho son globos de goma, nada más construido que esas imágenes imponentemente iluminadas, de formas engañosas, “asentadas” y expuestas durante mucho tiempo.

 

‘In the Course of Time (19)’ (1996) pertenece a una serie de obras resultado de los Viajes a Polonia y Bielorussia que la artista Hannah Collins realizó desde 1994 a 1996. Ambos países fueron ocupados por los nazis y formaron parte de la Unión Soviética. Estas obras son una meditación sobre el tiempo, la identidad y los efectos en las vides de las persones y en los paisajes de las circunstancias históricas, sociales y políticas.

 

La obra de Hannah Collins destaca por la poesía de sus inquietantes imágenes, por la evocadora e infinita asociación de ideas y conceptos en torno a la que se construye, y por la delicadeza de una visión del mundo entendida como una reflexión sobre el paso del tiempo y las huellas de la historia sobre los paisajes, las personas y los objetos.

 

Su obra se desarrolla principalmente en torno a la fotografía y al uso de un formato vinculado a la pantalla cinematográfica, tanto por las panorámicas a las que a menudo recurre, como por la textura de sus imágenes transferidas a lino, tratando la relación entre el imaginario y las convenciones pictóricas, arquitecturales y cinematográficas, relación sobre la que constantemente se cuestiona.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D 

About Academia

Antoni Muntadas: About Academia I-II, an Online Interpretation, 2011-2017 (2021)

website access: https://aboutacademia.iea.usp.br/

30.4 – 31.10.2021

 

Based on his experience in American higher education, the artist Antoni Muntadas inaugurates in Brazil an online interpretation of About Academia. The project discusses the role and function of universities today, the place of art in this context, the relationship between public and private, tradition and contemporaneity, the future of universities and interdisciplinarity, based on interviews with professors and students.

About Academia, a project originally presented at the Carpenter Center for the Visual Arts, invited by Harvard University, during Antoni Muntadas’ last teaching period in the program in Art, Culture and Technology at the Massachusetts Institute of Technology (ACT MIT), in 2011, followed in different versions to cities like Boston, Vancouver, Amsterdam, Seville, among others.

The Brazilian version of the videoinstallation About Academia, which at first would occupy the Biblioteca Brasiliana at the University of São Paulo’s (USP) Butantã Campus in São Paulo, translates as another work of the multimedia artist and professor, by creating a digital interpretation of the original installation, developed as a website, which can be accessed from April 30 https://aboutacademia.iea.usp.br/. For the first time it is being shown in Latin America, with all its materials translated into Portuguese, in a bilingual version (Spanish), through a partnership between the Fórum Permanente, the Instituto de Estudos Avançados at USP, and the Biblioteca Brasiliana José and Guita Mindlin, with the support of the Government of the State of São Paulo, through the Secretariat of Culture and Creative Economy, and the Cultural Action Program (PROAC).

The project is composed of two sets of screenings and publications. While About Academia I (2011) addresses these issues from the perspective of professors and academics, About Academia II (2017) delves into its themes exclusively from the students’ point of view. Due to the pandemic of COVID-19, the first exhibition of this project in the Southern Hemisphere takes place through a virtual room, on a website where it is also possible to access the three roundtables that take place on April 30 and May 10, and where two bilingual publications are available with the complete transcripts of the speeches of the interviewees, among them Noam Chomsky, David Harvey, Carol Becker, Ute Meta Bauer, and the students.

The creation of the immersive, online, interactive videoinstallation gives prominence to the two sets: About Academia I (2011) and About Academia II (2017). It thus respects the duration of the times of the videos originally developed by the artist for their existence in a real physical space.  Thus, despite the interactivity of navigation, it is not possible for the visitor to control the projected videos. The aesthetic experience in virtuality therefore has correspondence with the real time of the analog exhibition space.

 

Publications

The publications in Spanish and Portuguese versions are partially available on the exhibition site. In order to have full access, it is necessary to buy them for a symbolic price. The link for this purchase is through the exhibition site.

Round tables

The round tables will be broadcasted in the exhibition site and will be available later on this site and in the sites of the partners (IEA-USP, Biblioteca Brasiliana and Fórum Permanente).

 

Which university do we want?

Friday April 30th from 2 pm to 5 pm

  • Néstor Garcia Canclini (Mexico) – anthropologist, philosopher, Chair at IEA-USP
  • Eliana Sousa Silva – educator, socio-cultural activist, Chair at IEA-USP
  • Macaé Evaristo educator, former State Secretary of Minas Gerais
  • Ailton Krenak – philosopher, environmentalist, indigenous leadership
  • Antoni Muntadas (artist)
  • Martin Grossmann (moderation)

 

Intercontinental Academy

Monday, May 10 from 9 am to 12 pm – (Brasilia)

  • Nikki Moore (USA) Art Historian – Wake Forest University (ICA-UBIAS)
  • Érica Peçanha (Brazil) anthropologist, post-doctorate IEA-USP
  • David Gange (England), historian Birmingham University (ICA-UBIAS)
  • Julia Buenaventura (Colombia) – art historian – Universidad de los Andes
  • Mariko Murata (Japan) – media and museum theorist – Kansai University
  • Martin Grossmann (moderation)

 

University and context

Monday May 10 from 1:30 pm to 4 pm (Brasilia)

  • Naomar de Almeida Filho – epidemiologist, former dean of UFBA, professor of IEA-USP
  • Helena Nader – biomedical sciences, vice-president of ABC, Chair at IEA-USP
  • Guilherme Wisnik – architect, curator, professor at FAU-USP
  • Renato Janine Ribeiro (moderation), philosopher, former Minister of Education (FFLCH-USP)

 

 

+ info

web_cardiograma

Cardiograma. 

Lola Lasurt

IVAM (Galeria 6), València.

 

Inauguració: 29 d’abril 2021

Exposició fins el 19 de setembre 2021

Dijous 29 d’abril 2021, 19h: Conversa entre Lola Lasurt i la comissària de l’exposició, Núria Enguita

 

 

Cardiograma és el nou projecte específic que l’artista Lola Lasurt proposa per a la Galeria 6 de l’IVAM. Aquest treball suposarà la creació de dos grans gràfics formalitzats a la manera de fris històric que s’instal·laran al llarg de les dues plantes que componen la sala.

 

El projecte té com a punt de partida la visita de l’artista al Museu del Gremi Artesà de Fallers de València i la trobada amb un ninot indultat de nom “Democràcia”, obra de l’artista faller José Azpeitia. El projecte proposa el trasllat d’aquest misterios ninot a la planta baixa de la galeria 6 per a embolicar–lo espacialment mitjançant els dos gràfics esmentats.

 

El gràfic de la planta inferior estarà realitzat mitjançant pel·lícula analògica en blanc i negre digitalitzada, on es projectaran filmacions de diferents tipus de disparades realitzades durant les falles celebrades des dels anys 30 fins a finals dels anys 70. Els diferents estrats temporals de pel·lícula s’editaran a manera de partitura atonal, amb un ritme marcat per les fogueres i els trets.

 

El projecte proposa establir una analogia entre el potencial estètic dels trets en seqüència i els fonaments de la pintura abstracta, basats en les partitures dodecafòniques. L’aspecte de cardiograma remet a la idea de diagnòstic de l’estat del sistema, personificat en el ninot atemporal de la “Democràcia”. Al seu torn, podem entendre les mateixes festes de les Falles com un exercici de diagnòstic col·lectiu que anualment respon a l’actualitat socio–política més immediata, enguany doblement en suspensió a causa de la pandèmia.

 

 

+ info

b3a8f0900c0603d0e1a6e660f2cea72d7de0ee2f

 

silence is the sound of a missed opportunity – Annika Kahrs
 

YELLOW SOLO

April 17 – May 16, 2021

 

The project is the first part of the series entitled MUSIC WITHOUT MUSIC, which will be presented by Yellow Solo in 2021 and 2022 with the participation of the following artists: Annika Kahrs, Dani Gal, Arnold Dreyblatt, Anri Sala, Hassan Khan, Song-Ming Ang and Ari Benjamin Meyers. 

 

 

 

“silence is the sound of a missed opportunity” is a new work by Annika Kahrs, and it is also a claim made by marketing companies advertising for on hold music to fill seemingly empty waiting time on the phone.

 

In Annika Kahrs’ work four musicians, on hold themselves, are not only waiting but simultaneously creating and recording their own on-hold music. The score is written by composer Louis d’Heudieres and is loosely based on the classic lightweight structure of on-hold music. The musicians are waiting for roughly an hour for an unknown connection that may never get resolved. The waiting experience is a friendly one, it is tailored to human needs, and adresses the existential questions that may creep up on you while in the limbo of a waiting line. With no need for a space filler or a time killer, the passive sphere of waiting turns into an active commitment. The musicians are playing for themselves while waiting, without knowing the overall listening experience that is only later accessible for the spectator.

 

 

ANNIKA KAHRS – silence is the sound of a missed opportunity.

Multichannel sound installation, 49 min

Open: April 17 – May 16, Fridays, Saturdays and Sundays, 12:00 – 18:00

Listening to the piece requires a prior email registration for a one-hour time slot and a same-day certified negative test result. Only one person can be in the installation space at a time, we provide hygienic conditions as well as adequate ventilation.

Registration: contact@yellowsolo.de

 

 

ANNIKA KAHRS – Please Hold

Live performance via phone call 

May 2, Sunday, 12:00 – 18:00

Performed by Laura Schuller and Phuong-Dan

The number to call will be provided soon.

 

 

Works streamed online by ANNIKA KAHRS

April 12 – May 16, 2021

the lord loves changes, it’s one of his greatest delusions

2018, 15:48 min

Infra Voice

2018, 10:35 min

Strings

2010, 8:20 min

NO LONGER NOT YET

2019, 17:23 min

 

 

 

+ info

 
ezllq8uxiamyeuw

Alè, exposició de Jordi Alcaraz, a la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt / Petit Espai.

 

Inauguració: diumenge 25 d’abril, a les 12.30h

 

Exposició fins el 24 d’octubre de 2021

 

Comissari: Bernat Puigdollers

 

 

L’obra de Jordi Alcaraz té vida pròpia: neix, creix i respira per si mateixa. Totes les seves obres són fruit d’una força ignota que les empeny a ser com són. El misteri se’ns revela davant nostre de la mateixa manera que es fa present en el brot tendre d’un arbre, en un gir de vent o una gebrada. La tinta —contenidora de totes les coses imaginables— brolla incessantment i davalla com un magma obscur damunt el blanc. Les ombres s’eixamplen i es dilaten. Les línies dels dibuixos sobrevolen les estepes albes del paper.

 

Alcaraz ens endinsa al món de l’intangible. Fa visibles les presències que ja no hi són però encara romanen, les ombres que fugen per por de ser vistes, les coses que podrien ben ser i no seran mai. Les seves obres són fets, presències que viuen, i ningú sap per què. Tota la seva obra és sostinguda per un estrany equilibri, per una fragilitat misteriosa que ho omple tot.

 

 

+ info

rfan8u2dmcgvheyzm1xbkhgp0

ARCO E-xhibitions 2. FERNANDO PRATS. Todesfuge

 

 

Para la segunda e-xhibitions, recordamos la exposición de Fernando Prats titulada Todesfuge de 2014, donde presentábamos obras en diversos formatos (vídeo, instalación, fotografía, papeles). Su punto de partida era el conocido poema de Paul Celan del mismo título. Con motivo de la celebración del 100 aniversario del nacimiento del poeta rememoramos esta exposición que fue también una de las últimas realizadas en el emblemático espacio de la Galeria Joan Prats en Rambla de Catalunya, espacio diseñado por Josep Lluís Sert, al que queremos rendir homenaje igualmente con esta presentación.

 

Paul Celan escribió el poema Todesfuge (Fuga de la Muerte) en 1945, poco después del retorno de un campo de trabajos forzados. Publicado unos años más tarde, tuvo una gran repercusión en Alemania, donde se consideró como “un lamento moral del Arte contra la Historia”. En la instalación, el poeta entona este himno fúnebre como si se tratara verdaderamente de una fuga musical.

 

Para Paul Celan, la tarea del arte consistía en no dejar de dialogar nunca con las fuentes oscuras. Es este mismo espíritu dialéctico, entre lenguaje y oscuridad, el que intenta prevalecer y dar sentido al trabajo de Fernando Prats presentado en esta exposición. Sus obras, cargadas de un trasfondo histórico, nacen de una energía puesta al límite, representada por el humo como materialidad inequívoca. Son obras que ponen en relación conceptos contrapuestos, como aniquilación y armonía, subrayando, de este modo, un contrasentido que expresa un desconsuelo extremo.

 

Fernando Prats construye este relato a partir de los cielos de Auschwitz, lo acontecido en la Noche de los cristales rotos, la lluvia, el humo y la leche, como símbolo del alimento materno que aparece en la imagen de la “negra leche del alba” (Schwarze Milch der Frühe), con la que empieza el poema, y que sitúa la paradoja en la matriz de la creación.

 

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D 

34285_056-1024x683

Cronografías

IVAM CADA ALCOI

C/ Rigoberto Albors, 8. 03801 Alcoy

Fundación Mediterráneo

 
 
 

 

Fundación Mediterráneo presenta en el CADA de Alcoy Cronografías, una exposición que reúne las obras de veinticinco artistas que recibieron entre 2003 y 2010 las Becas de Artes Plásticas de la Fundación, y que hoy representan el presente y el futuro de arte español, entre ellos Teresa Solar.

 
 
 

Con la exposición «Cronografías» la Fundación Mediterráneo da por concluido un destacado capítulo de su trayectoria como entidad promotora de la producción artística y cultural española. Se trata de una exposición largamente esperada, en la que tras un largo trabajo de contacto, gestión, producción y traslado se reúnen las obras de 25 artistas beneficiarios de las Becas de Artes Plásticas de la Fundación.

 

Estas Becas, financiadas por Fundación Mediterráneo, se extendieron entre los años 2003 y 2010, a través de ocho convocatorias dedicadas a invertir en la formación de artistas jóvenes españoles o residentes en España, atendiendo sus necesidades y haciendo viables sus proyectos de investigación artística. Como resultado de este programa se realizaron las exposiciones «Poéticas» y «Travesías», en un ciclo que ahora concluye con «Cronografías».

 

Esta exposición está compuesta por piezas pictóricas, escultóricas, fotográficas, audiovisuales, digitales e instalaciones. Reúne los trabajos de artistas procedentes de diferentes puntos de nuestro país, muchos de los cuales han forjado una sólida trayectoria nacional e internacional, llegando incluso a representar el arte contemporáneo español más allá de nuestras fronteras. 

 

 

 

+ info

incertesaweb

Museu Can Tinturé, Esplugues de Llobregat

21.4 – 21.9.2021

Comissariat Àlex Mitrani

 

Un pòsit és allò que el temps acumula per decantació i que deixa el fonament natural, com un humus, per a una nova fertilitat. En aquest sentit, la mirada cap al passat no és només una actitud històrica sinó que basteix una escala amb graons que ens porta al present, a una atalaia que ofereix panorames per reflexionar.

L’exposició presenta una tria d’obres premiades a les diferents biennals, cosa que ens permet observar una evolució constant. Aquestes obres s’acompanyen d’una tria compacta de diferents obres de territoris creatius diversos (pintura, còmic, cinema, literatura) que ens ajuden a situar la ceràmica en un context artístic i, sobretot, a definir de manera més rica i matisada una època, un univers cultural. Creuem memòries i pensem -acompanyats pels creadors/res- qui som, qui volem ser. Us convidem a seure, observar, mirar-nos als ulls i dialogar.

L’exposició està dividida en tres àmbits que corresponen a períodes històrics i cultural, més enllà de les dates escollides, destaca el títol de cada d’un d’aquests àmbits que van referència a les vivències, a la societat i els llenguatges artístics de cada moment.

Temps des sensualitat 1986-1992

Temps de meditació 1994 -2002

Temps de incertesa 2004-2020

 

Conferència

Pòsit, retrospectiva i perspectiva

Dimart, 18 de maig a les 19 h.

Xerrada a càrrec d’Àlex Mitrani, comissari de l’exposició.

 

+ info

d2ec32e2-2b92-4fd2-834b-4b104ed16e62-1

ENTORNOS Y REFLEXIONES

ATLAS

Calle Cenicero, 11, 28014 Madrid

Hasta el 8 de mayo

 

 

Nace ATLAS, un espacio itinerante para la reflexión, el debate y el encuentro en torno a la pintura en España. Una plataforma plural y abierta que aspira a fomentar el diálogo entre pintores, crítica y público.

 

ATLAS se propone cartografiar las distintas miradas o sensibilidades que se manifiestan en el panorama nacional. Un recorrido expositivo transversal que se desarrollará a través de varios capítulos con una base fundacional: contextualizar la producción pictórica actual, generar un punto de encuentro intergeneracional y valorar la labor de nuestros artistas.

ATLAS es el fruto de largas conversaciones entre comisarios y pintores que ahora queremos trasladar al espacio físico. Se reivindica así la materialidad de la propia obra y la sugestiva presencia de la expresión pictórica para crear un ambiente de apreciación y análisis. 

 

“Entornos y Reflexiones” marca el punto de partida de ATLAS, reuniendo los trabajos de Pepa Prieto (Granada, 1973), Guillermo Pfaff (Barcelona, 1976), Secundino Hernández (Madrid, 1975), Juan Uslé (Santander,1954), Felicidad Moreno (Toledo, 1959), Vicky Uslé (Santander, 1981) y Adrián Navarro (Boston, 1973). Esta selección de obras absorbe el espacio para proyectar un paisaje físico y conceptual cuya tarea, citando a Paul Klee, “no es reproducir lo visible, sino hacer visible”. Con resultados incuestionablemente personales, estos pintores comparten matices que les llevan a crear un imaginario abstracto heterodoxo cuya práctica representa un perfecto ejemplo del nuevo horizonte de la pintura española.

 

 

+ info

srwiunsaqzuhkyss

Colossus Complex (On the edges of fiction. Exhibition Season)

Centro Internacional das Artes José de Guimarães

16.4 – 5.9.2021

 

Ángel Calvo Ulloa, Guest curator

Carla Filipe, Alisa Heil, NEG (Nova Escultura Galega), Jorge Barbi, Lola Lasurt, Taxio Ardanaz, Jeremy Deller, Gareth Kennedy, Jorge Satorre, Pedro G. Romero, Andreia Santana, Joaquim Salgado Almeida, André Sousa and José de Guimarães

 

The beginning of the artistic programme “On the edges of fiction” is marked by eight new exhibitions and by dialogues with the collections.

Colossus complex is about a colossus inside the museum, with twelve artists, from various countries.

The first news about the existence of the Colossus of Pedralva dates from May 23, 1876, when Francisco Martins Sarmento recorded, in one of his notebooks, the information he received from a certain Father António. He reported the existence, in the Monte dos Picos, in the parish of Pedralva, of a stone man, who supposedly corresponded to a “preliminary model for the giant Goliath”, intended for the Sanctuary of Bom Jesus do Monte, in Braga.

But after his first visit to Pedralva, the archaeologist began to fantasise about the possibility that the indefinite bulge on the figure’s left thigh was related to a phallic cult and the superstition of procreative virtue attributed to other stones that Sarmento considered belonged to proto-history.

Over the following years, the contradictory theories transmitted by the different individuals who talked to Martins Sarmento and his own doubts about the origin of the sculpture defined new interests for the researcher. In 1892, he finally decided to buy a small plot of land, a few metres from the discovery site, where the three parts of the Colossus were assembled.

After Martins Sarmento’s death, in 1899, interest in the case waned in archaeological debates and the sculpture was only transferred to the garden of the Sociedade Martins Sarmento (SMS) in 1929, where it remained until 1996, when Guimarães City Council and SMS decided to transfer it to the city’s main western thoroughfare, the Alameda Mariano Felgueiras, in a roundabout between Hospital Senhora da Oliveira and Guimarães Shopping, where it remains today.

Throughout the 20th century, the Colossus timidly aroused the interest of several scholars in the field of archaeology, with a special impact in Galicia, Spain. In the second half of the century, the Colossus became part, among the intelligentsia of the neighbouring region, not only of extensive specialised studies, but also of a symbolic repertoire which talked about the supposed importance of this find.

They say that stories are formed partly from truth and partly from speculation. Through the end of the 19th century and throughout the 20th century the complexity of the case led to constant resignification, wherein it was the subject of speculations and imprecise archaeological studies that, somehow, transcend it, as an anachronistic artifact that doesn’t just pertain to the field of archaeology, but also to the collective imagination of the surrounding Minho region.

In addition to verdicts on the importance of origin and dating, the Colossus Complex project intends to delve into the various layers of meaning of this account, in an undisciplined manner. The multiplicity of identities that determine the everything and nothingness of the Colossus are the fundamental basis for calling into question the “blame” to which it has been condemned.

Transferring analysis of the Colossus to the field of art also makes it possible to rethink the account, using all these layers – those that have fuelled and questioned this epic – which forms that which the Colossus represents today. Colossus Complex also points to a complexity that extends beyond the debate about the origin of this stone figure, ending in political and social aspects that reveal an entire series of historical problems, of which the Colossus is just the tip.

 

 

+ info

sesc

23rd Biennale of Sydney (2022)

 

The 23rd Biennale of Sydney will be open to the public from 12 March to 13 June 2022. 

 

 

Rivers, wetlands and other salt and freshwater ecosystems feature in the 23rd Biennale of Sydney (2022), titled rīvus, as dynamic living systems with varying degrees of political agency. Indigenous knowledges have long understood non-human entities as living ancestral beings with a right to life that must be protected. But only recently have animals, plants, mountains and bodies of water been granted legal personhood. If we can recognise them as individual beings, what might they say?

 

 

 

+ info

img_5049

13th Shanghai Biennale

Bodies of Water

April 17 – June 25, 2021

 

 

The Power Station of Art (PSA) announces the culmination of the 13th Shanghai Biennale, Bodies of Water. Its main exhibition PHASE 03: AN EXHIBITION opens on April 17, 2021, with 64 participating artists presenting projects, including 33 new commissions, at the PSA and other venues across Shanghai.

 

These participating artists include Antoni Muntadas.

Muntadas will be exhibiting RED (2017). Color photography, Mural of 64 photos, 40 × 60 cm each.

 

RED is a site-specific work consist of a big panel of 64 photographs showing the results of Antoni Muntadas’ flow through the Shanghai streets and squares on a given day. That day was October 1st, 2017, coinciding with the China National Day that celebrates the sixty-eighth anniversary of the formation of the People’s Republic of China. Carried away by the course of the celebrations, Muntadas captured through his camera the drift of Shanghai’s citizens and the pulse of the city, always around the red color ubiquitous in the city.

 

 

+ info about 13th Shanghai Biennale

 

79e8e70e-22ba-42de-ae48-f3e2d7b2360c

Tinta Invisible edicions

c/ Lleó, 6 baixos, 08001 Barcelona

Dates exposició: 8-26.4.2021

Horari: 9 -14h i 15 – 18 h

Dates homenatge:  8.4.2021 a les 18h i 14.4.2021 les 18h

 

Tinta Invisible i en Manuel Guerrero ens conviden a l’exposició d’homenatge a Alfons Borrell i Josep Mª Mestres Quadreny per recordar a dos grans artistes a través de les edicions que vam realitzar conjuntament.

 

L’aforament és limitat a 10 persones i només amb cita prèvia a través del correu electrònic ti@gravat.com o per telèfon al 93 301 29 42.

 

PROGRAMACIÓ HOMENATGE

 

Dijous, 8.4.2021

Obertura de l’exposició

18h Manuel Guerrero, Anna Borrell i Albert Mestres

19h Anna Bofill i Marc Egea (intervenció musical)

 

Dimecres, 14.4.2021

Homenatge a Alfons Borrell i Josep M. Mestres Quadreny

18 h Vicenç Altaió i Perejaume

19 h Rosa Maria Malet i Andrés Lewin-Richter

 

 

+ info

Aviador-Sibilla, 2008

Victoria Civera es artista invitada de la edición especial de la feria de arte Estampa, que se celebrará del 8 al 11 de abril en el Pabellón 6 de Ifema Madrid.

 

Con una amplia trayectoria internacional, el trabajo de Civera se centra en la construcción de objetos e instalaciones, convirtiéndose en una de las primeras artistas españolas que se aleja de la noción de estilo.

 

Para esta ocasión, la artista instalará en un espacio de la feria la obra ‘Aviador Sibila’, una escultura de gran formato.

 

 

 

+ info

muntadas-web-b

Memòria de la defensa: arquitectures físiques i mentals.

 

Es Baluard Museu, Mallorca, Espai C

26.03 – 26.09.2021

 

Exposició col.lectiva comissariada per Imma Prieto i Pilar Rubí.

 

Artistes: Lida Abdul, Marwa Arsanios, Roy Dib, Mounir Fatmi, Jorge García, Juan Genovés, Leo Gestel, Patricia Gómez & Mª Jesús González, Petrit Halilaj, Peter Halley, Mestre de la conquesta de Mallorca, Antoni Muntadas, Daniela Ortiz, Tommaso Realfonso, Wolf Vostell, Kemang Wa Lehuler

 

 

 

Fa uns quatre segles es va aixecar a Mallorca la fortalesa sobre la qual avui s’assenten els fonaments d’Es Baluard Museu. El projecte el va dur a terme l’enginyer renaixentista Giovan Giacomo Paleari Fratino, qui també va idear múltiples fortificacions situades a la Mediterrània i al cor de Europa. El fet de pensar en murades situades en aquests enclavaments ens introdueix, paradoxalment, en una línia de temps que sabem quan comença i que, lamentablement, encara segueix el seu curs. Ens interessa donar visibilitat a la contradicció i la paradoxa que caracteritza la història. D’alguna manera, presentam un recorregut que ens apropa tant a Frantz Fanon, reconeixent-nos hereus d’accions colonialistes i d’ocupació, com a les relacions i denúncies que Foucault va apuntar a Vigilar i Castigar. Quina relació hi ha entre un baluard, una presó i una escola? Volem escoltar, com diria Gayatri Spivak, les veus que hi ha a l’altre costat de el mur.

 

L’objectiu d’aquesta exposició és obrir una reflexió des de la nostra contemporaneïtat al voltant de la necessitat d’introduir elements arquitectònics, físics i mentals, per tal de justificar accions polítiques que augurin protecció. Seguint aquest plantejament, acostam les preguntes a l’objecte que trenca la nostra seguretat: de què o de qui ens protegim?

 

 

+ info

 

 
dscf1732

Liverpool Biennial 2021

The Stomach and the Port

20 March – 6 June

 

 

Biennial is the UK’s largest festival of contemporary visual art. Taking over unexpected and public spaces, historic sites and art galleries, the Biennial has been transforming the city through art for over two decades. The 11th edition, The Stomach and the Port, explores notions of the body and ways of connecting with the world. 50 international artists and two collectives are taking part in this year’s Biennial. A dynamic programme of free exhibitions, performances, screenings and fringe events unfolds over the 12 weeks, shining a light on the city’s vibrant cultural scene. Liverpool Biennial: The Stomach and the Port is curated by Manuela Moscoso.

 

Teresa Solar presents a newly commissioned outdoor installation, titled Osteoclast (I do not know how I came to be on board this ship, this navel of my ark), at Exchange Flags. Composed of five kayaks, each sculptural piece reflects on the shape of a bone in the human anatomy. The sculptures anchor on the history of Liverpool as one of the most active ports in facilitating transatlantic trade in Europe. Solar’s work draws a parallel between bones – as hollowed structures, full of cavities, carriers of tissues, veins and cell communities – and vessels, vehicles of migration, transmitters of bodies and knowledge. In contrast to the enormous ships that were, and still are, built and docked in Merseyside, Solar’s kayaks, turned into a disarticulated skeleton, set the human body at sea level and evoke the sometimes-forgotten fragility of the human body over the sea. At the same time, they also celebrate our capacity for transition and transformation.   

 

Commissioned by Liverpool Biennial and Liverpool BID Company with support from Acción Cultural Española (AC/E) and the Henry Moore Foundation.

 

+ information about Teresa Solar’s project

1bdulohmgxwu9bjtuisvcb7oq

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

whatsapp-image-2021-03-02-at-19-24-58

Our garden needs its flowers.

Centre d’Art Tecla Sala.

27/02 – 18/07/2021

 

Exposició comissariada per David Armengol i Albert Mercadé.

 

Des del 2015 més de 500 artistes visuals, músics, arquitectes, dissenyadors i agents culturals han escollit la ciutat de L’Hospitalet com a destí creatiu i conviuen avui en espais rehabilitats de l’antiga zona industrial de la ciutat, que s’ha posicionat com un dels principals eixos culturals de l’àrea metropolitana de Barcelona.

A partir d’un recorregut orgànic Our garden needs its flowers proposa una lectura de l’actual context artístic del Districte Cultural posant especial atenció a les arts visuals, la música i el disseny.

 

Amb obres de Muntadas, i Pablo del Pozo, entre d’altres.

 

+ info

 

 

solar

On peut mourir d’être immortel: Teresa Solar >< Luca Vanello

 

o v project room, Brussels

 

13.02 — 03.04.2021

 

 

OV Project is pleased to present ‘OV 26 – On peut mourir d’être immortel’, a dialogue between the works of Teresa Solar and Luca Vanello.

 

With a special interest for natural materials — clay for Solar and plants for Vanello —, these two artists proceed to various manipulations, creating personal narratives through their sculptural works. These narratives speak directly to the idea of evolution, of development. We witness the division of the subject, between what is a product of Nature and what is manufactured. As an echo to nowadays evolutions — where sciences focus on enhancement, whether it is nature enhancement or human enhancement —, the works of Teresa Solar and Luca Vanello, question our relationship to corporeality and bring new perspectives to explore the discourses surrounding it.

 

 

+ info

juan-usle-sin-lugar-1997-coleccion-per-amor-a-lart-juan-usle-vegap-valencia-2020-scaled

Ojo y paisaje. Juan Uslé.

 

 

BombasGens Centre d’Art.

12.02.2021 – 12.09.2021

 

Exposición comisariada por Nuria Enguita y Vicent Todolí

 

 

Juan Uslé trabaja a partir de la fotografía y la memoria para presentar una pintura evocadora ligada a la abstracción. Esta exposición presenta una selección de obras del artista desde finales de los ochenta del siglo XX –con paisajes expresionistas, abstractos y de pincelada robusta– hasta una muestra de la serie Soñé que Revelabas, con obras realizadas en los últimos diez años. Esta serie, una suerte de autorretratos que representa el trabajo más íntimo de Uslé, se contextualiza con un conjunto de dibujos –que funcionan a modo de notas o pruebas– y obras de los años noventa, con paisajes de colores intensos que alternan gesto y geometría.

 

“Ojo y paisaje” nace a partir del estudio de las obras de Uslé  pertenecientes a la Colección Per Amor a l’Art, que de esta forma continúa apoyando a sus artistas mediante exposiciones y publicaciones individuales de su trayectoria.

 

+ info

elogi del malentès

Elogi del malentès.

Museu de Granollers

22.09 – 14.03.2021

 

Joana Hurtado, comissària de l’exposició, en itinerància.

 

 

 

Les obres de catorze artistes conviden al visitant a reflexionar sobre el conflicte que genera el malentès i l’oportunitat de descobrir un nou punt de vista. L’exposició ho fa amb una mostra d’art contemporani utilitzant les arts plàstiques i audiovisuals. 

 

L’exposició vol fer palès que el malentès és molt present en el nostre dia a dia, que una paraula o situació pot tenir múltiples interpretacions i que el dia que ens n’adonem, tot canvia i nosaltres canviem. A través de l’art contemporani, l’exposició ofereix un veritable espai de debat, una multiplicitat de veus crítiques des d’on qüestionar l’ordre establert. Un nou escenari de relacions en què art i política es troben, no per buscar una solució, sinó per repensar les lliçons apreses i rescatar la vaguetat i la incertesa a través de la sospita i la discrepància.

 

 Les obres exposades corresponen a les artistes Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala.

 

 

+ info