Category Archives: News

Cabrita Cabinet d´amateur

CAC Málaga Centro de Arte Contemporáneo

15 de diciembre del 2020 al 14 de marzo de 2021

 

 

El Centro de Arte Contemporáneo de Málaga presenta la exposición de pintura más importante del artista portugués Cabrita titulada Cabrita. Cabinet d´amateur, comisariada por Helena Juncosa.

 

La muestra está compuesta por más de 250 pinturas que recorren la trayectoria de cuarenta años de Cabrita como pintor, desde los años ochenta hasta la actualidad, mostrando la amplia variedad y las múltiples formas de su obra pictórica junto a cinco esculturas de bronce. 

 

Cabrita. Cabinet d´amateur debe ser entendida como una obra única, sin principio ni fin, construida sobre las diversas referencias incluidas en la obra pictórica del artista.

 

 

+ info

 
 
 
 

Bajo la superficie (Miedos, Monstruos, Sombras)

Centro de Cultura Contemporánea Condeduque. Sala Bóvedas

11.12.2020 – 11.04.2021

 

Exposición colectiva, comisariada por Javier Martín-Jiménez, con obras de Teresa Solar entre otros.

 

 

La crisis sanitaria mundial ha derivado en una crisis existencial generalizada que obliga a reflexionar y a dudar sobre nuestra propia posición en el mundo y particularmente en la sociedad en la que vivimos. Cualquier pensamiento crítico genera dudas y preguntas necesarias para avanzar como individuos en la búsqueda de respuestas. Pero ese cuestionamiento puede derivar en conflictos internos. Mirar la realidad de frente no siempre es plato de gusto, es más cómodo mirarla por el rabillo del ojo para desviar la mirada rápidamente si algo nos perturba. Enfrentarse a ella es lo complicado porque hace aflorar a su vez muchas emociones normalmente escondidas.

 

Miedos, monstruos y sombras que se esconden bajo la superficie, que curiosamente no desaparecen nunca aunque se miren de soslayo. Por mucho que se tapen siempre están ahí, y se pueden convertir en una carga pesada.

 

La culpa, el miedo a nosotros mismos, el miedo a tener miedo.

 

Igual es momento de plantar cara al presente escenario y tratar de visibilizar esos sentimientos ocultos, invisibles o falsamente olvidados, mucho más comunes de lo que sospechamos.

 

 

+ info

 

Diàlegs intrusos. Tot és present.

13.11.2020 – 7.11.2021.

Museu Nacional d’Art de Catalunya.

Comissariat: Sergi Aguilar i Àlex Mitrani.

 

La irrupció l’art de la segona avantguarda sorgit amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial, representa no només una ampliació lògica de la cronologia del museu sinó que també l’aparició d’una sèrie d’obres que, pel seu esperit de modernitat i la seva transgressió de categories culturals i formats tècnics tradicionals, posa en qüestió les maneres de mirar i la mateixa concepció d’obra d’art.

 

Artistes: José María Sicilia, Joan Hernández Pijuan, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Juli González, Lucio Fontana, entre d’altres.

 

+ info

Ara mateix: tot està per fer i tot és possible.

Arts Santa Monica. Nivell 2

Exposició: 10.11.2020 – 17.01.2021

 

Comissariat: Rosa Lleó i Chus Martínez

 

“Tot està per fer i tot és possible”

Aquestes paraules no són meves, sinó del poeta Miquel Martí i Pol. Sintetitzen els meus sentiments i l’exigència de no cessar en l’exercici d’acompanyar els artistes, de tenir cura de l’art. En les obres resideix un sentiment de llibertat fonamental per a una societat justa; en els fets hi habita una mena d’amor crucial per poder abraçar el món amb tota la seva duresa. Aquesta exposició és una petitíssima part d’un tresor —la comunitat artística que ens envolta— i espero que serveixi per alimentar el desig d’estar junts, de sentir, d’escoltar, de veure el món amb ells.

Chus Martínez i Rosa Lleó

 

 

Artistes: Javier PeñafielPedro TorresFito ConesaNúria Güell, Irene Solà, Tere Recarens, Gema Polanco, Anna Malagarida, Mercedes Azpilicueta, Blanca Casas Brullet, Patricia Dauder, Eulàlia Rovira i Adrian Schindler, Bernat Daviu i Regina Giménez

 

 

+ info

 

Political Advertisement X: 1952-2020. Un projecte de Muntadas i Marshall Reese.

 

Projecció Zumzeig Online: Coincidint amb les eleccions nord-americanes, la pel·lícula estarà disponible online durant 24 hores, el 3 de novembre.

 

La projecció també inclou una presentació d’Albert Alcoz i un epíleg de Marcelo Expósito.

 

+ info i entrades

 

 

Des de 1984, els artistes Muntadas i Marshall Reese han creat una antologia d’anuncis televisius de campanyes presidencials que s’actualitza cada 4 anys per a incloure anuncis de cada elecció presidencial, des de la campanya Eisenhower-Stevenson de 1952 fins a l’actual convocatòria electoral Trump-Biden.

 

La seva última versió, Political Advertisement X: 1952-2020, és una visió personal de com es presenten la política i els polítics a través de la imatge en moviment.

 

 

 

MAR Museu de Arte do Rio presenta la exposición Casa Carioca, que reúne alrededor de 800 obras en torno a temas relacionados con el hogar y la vida en Río de Janeiro y Brasil y será parte del programa cultural del Congreso Mundial de Arquitectos. – UIA 2021.

 

Comisariada por Marcelo Campos, curador jefe del MAR, y Joice Berth, arquitecta, urbanista y activista del movimiento feminista negro, cuenta con obras de Caio Reisewitz, entre otros.

 

La fecha de inauguración ha sido aplazada por la pandemia, pero en abril se inició la campaña online #CasaCariocaMAR, que muestra en los canales digitales del museo contenido inédito relacionado con Casa Carioca.

 

 

+ info

sesin melodim, seslerin yankım benim (tu voz es mi sonido es tu ruido es mi eco)

 

MIND the GAP, Hamburgo

21.10 – 13.12.2020

 

Instalación sonora de Annika Kahrs en colaboración con el músico Derya Yildirim.

 

 

 

La base de la instalación de sonido de 7 canales son las entrevistas que Kahrs y Yıldırım realizaron con los miembros de la familia de Yıldırım, sus padres, hermanos y primos, en Hamburgo. En las respectivas conversaciones se intercambiaron historias personales, específicamente preguntado sobre recuerdos sonoros y personalidad acústica. Estos se tradujeron luego en una compleja instalación de sonido en el estudio de sonido. La música se entiende aquí como una puesta en escena portadora de la memoria y un vínculo intergeneracional: qué canciones juegan un papel importante dentro de la familia, se transmiten a las siguientes generaciones y se reinterpretan, qué sonidos recuerdan los padres de su infancia en Sivas (Turquía), o los hermanos en Hamburgo.

 

sesin melodim, seslerin yankım benim (tu voz es mi sonido es tu ruido es mi eco) invita a los visitantes a acercarse a estos pensamientos y a escuchar el retrato de la familia de una manera temporalmente lineal y espacialmente vertical: cada piso representa a un miembro de la familia.

 

 

+ info

MUNTADAS + Marshall Reese

 

Political Advertisement X 1952-2020

 

 

Since 1984, artists Muntadas and Marshall Reese have created an anthology of presidential campaign television advertisements which has been updated every 4 years to include spots from each presidential election year. Their latest iteration, Political Advertisement X: 1592-2020, is a personal vision of how politics and politicians are presented through the moving image

 

 

Screenings:

 

October 13 [Muntadas+David Trueba]-14 – Sala Equis Madrid, Spain

 

October 23-27 [Oct. 26 online Q&A] – The J. Paul Getty Museum Los Angeles, California

 

October 27 – Zimmerli Museum and the Edward J. Bloustein. School of Planning and Public Policy. Rutgers University, New Brunswick, New Jersey

 

October 28 – Minnesota Street Project, San Francisco, California

 

October 29 – Museum of Art and Design, New York

 

October 26-December 27 – Wexner Center for the Arts Columbus, Ohio

 

November 1 – American Film Insitute Silver Theatre and Cultural Center, Silver Spring, Maryland

 

Línea Dolca 2008 – 2018. Irrefrenable 

Sala Concepción Arenal, Centro Cultural Los Arenales. Archivo y Biblioteca Central de Cantabria. 

08.10 – 09.11.2020 

 

 

Esta exposición nace de una selección de imágenes de las miles que componen el archivo personal de Juan Uslé. Son imágenes de paisajes naturales y urbanos, naturalezas muertas, retratos, autorretratos, personajes familiares y anónimos, rincones de su casa, su estudio o meras superficies anónimas. Toda una línea continua de imágenes que combinan tramas, luces, sombras, abstracciones, reflejos y composiciones tanto orgánicas como geometrías, que van desde las horizontales o verticales hasta las diagonales. Fotografías a color, donde los motivos, texturas y tonalidades nos remiten al universo pictórico del artista.

 

Sus fotografías nos muestran todo aquello que rodea o llama la atención de Uslé, sin escenografía o manipulación. Son una mirada trasversal e íntima que abarca motivos, composiciones y colores, todos ellos sugerentes y seductores para el espectador, estrechando así la distancia entre realidad y ficción.

 

 

Exposición incluida dentro de la programación de PHotoESPAÑA Santander 2020.

 

 

+ info

 

 

¿Para qué sirven las canciones? 

La Casa Encendida. 

Del 08 de octubre al 10 de enero de 2021. 

 

 

La Casa Encendida dedica esta exposición a mostrar la obra más reciente de Carles Congost en la que a su vez presenta su nuevo trabajo ‘¿Para qué sirven las canciones?’, creado específicamente para este proyecto.

 

‘¿Para qué sirven las canciones?’ es la nueva pieza realizada por el artista, que articula un relato juvenil de carácter urbano en el que establece una serie de preguntas acerca de las nuevas generaciones, su inconformismo, las vías de resistencia individual ante las imposiciones sistémicas, la precarización y los sueños o ideales frustrados en el contexto actual de continua crisis del modelo capitalista.

 

La exposición acoge, además, cuatro de sus últimas obras: ‘Simply the Best’, ‘Wonders’, ‘Abans de la casa’ y ‘Paradigm’, que compartirán espacio en formato de vídeo instalaciones.

 

 

+ info

Alfons Borrell. 2.IX.20

Sala I. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.

 

Inauguració, dimecres 2 de setembre a les 19.00 h.

Exposició del 2 de setembre al 2 d’octubre de 2020.

 

Pintor dels sentiments, els seus quadres duen la taca latent d’una nebulosa plena de vida o el gest madur del traç d’un llamp. Els colors plans escuden o comprimeixen als altres, però sempre hi ha l’escletxa per on s’escapen; un tros de tela per on la taca, la vida, esdevé lliure, omplint tot el llenç, tot vessant el color dels límits del bastidor.

 

+ info

CORONA SOUND SYSTEM.

 

BEING LAID UP WAS NO EXCUSE FOR NOT MAKING ART

 

An experimental exhibition format in two chapters

 

22.8 –11.10.2020

 

Kunstverein in Hamburg

 

 

The experimental exhibition Corona Sound System foregrounds the experience of listening while changing the visual experience of an exhibition. What is the purpose of the exhibition space and/or what can the exhibition space do in the context of sound? In an empty room with white walls, within the functioning exhibition architecture, there are seats scattered at the required distance. Here a group exhibition will be held from 12 p.m. to 6 p.m. A radio play takes place next to a concert; minimalist tones are replaced by a baroque piece; the ambience  of short pauses between pieces offers a moment to breathe deeply before getting involved in a new cosmos—just like in real life. These sounds are scattered in the room, one runs after another rather than side by side. We have to move back and forth between a total of five spaces that host these sounds—go there, linger, and then onto another place in the room, where the constellation of these sounds evokes new images from the last. Sound art can be experienced visually because it evokes different images in the mind of each individual visitor.

 

The exhibition Corona Sound System has no theme—except for concentrating on the different types of sound and their implicit possibilities.

 

Annika Kahrs and Wolfgang Tillmans both work in Hamburg. With her sound work My Favorite Music, Annika Kahrs deals with sound reinforcement and the acoustic appropriation of public spaces at Hamburg Hauptbahnhof. In 2001, areas of the main station began to be filled with classical ambient music in order to drive away people who slept or spent time there. She asks: whose private playlist do we hear at the train station? In Hamburg Süd / Nee IYaow eow eow Wolfgang Tillmans  mixes the ambient noises of the Hauptbahnhof and the surroundings of the Kunstverein with the playfully extended singing of Billie Ray Martin and himself.

 

Annika Kahrs’s piece is played daily at 14:17:00 – 14:35:31.

 

Participating artists: Die Apotheke, Jenny Beyer, Lucrecia Dalt, Mathew Dryhurst, Carola Ernst, Tobias Euler, Pascal Fuhlbrügge, Graindelavoix/Björn Schmelzer, Lawrence Abu Hamdan, Holly Herndon, Annika Kahrs, Felix Kubin, Hanne Lippard, Melissa E Logan, Robin Minard, Thies Mynther, Charlotte Pfeiffer, Robert Rehnig, Schwabinggrad Ballet, Nika Son, Mounira Al Solh, Jakob Spengemann, Veit Sprenger, Wolfgang Tillmans and C.W. Winter.

 

 

+ info

Cabrita: Obras na Coleção de Serralves.

Museo Municipal de Caminha, Portugal.

07/08 – 29/11/2020

 

 

La colección Serralves vuelve al Museo Municipal de Caminha con una exposición de obras de Cabrita.

 

La muestra reúne un conjunto de obras del artista que pertenecen a la colección del Museo de Arte Contemporáneo de Serralves y que dan una perspectiva sobre la evolución de la obra de Cabrita a lo largo de los años 80 y 90.

 

+ info

Fernando Prats, ganador de la tercera edición de la convocatoria para realizar intervenciones artísticas en ‘Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria, Museo Nacional de Colombia’ en la categoría de artistas con larga trayectoria, con el proyecto ‘Aún tendría que haber luciérnagas’.

 

+ info 

 

Teresa Solar, among the 20 nominees to The Future Generation Art Prize, by The Victor Pinchuk Foundation (Ukraine).⁣

 

The Future Generation Art Prize is a biannual global contemporary art prize to discover, recognize and give long-term support to a future generation of artists, all under 35 years old. ⁣

 

An outstanding selection committee, appointed by a distinguished international jury, has chosen these artists who will display their works at the Pinchuk Art Centre in Kyiv. Subsequently, all of them will present their works in the Future Generation Art Prize exhibition at the Venice Biennale.⁣

 

+ info

Fondation EDF, Paris

16.09.2020 – 31.01.2021

 

Du 16.09.20 au 31.01.21, la Fondation groupe EDF présente Courants verts, Créer pour l’environnement. Pour la première fois en France, une exposition d’envergure qui réunit des artistes internationaux engagés dans le combat écologique.

 

Tous les artistes sont résolument engagés à travers leurs installations, photographies, vidéos ou dessins à affronter les défis que pose l’Anthropocène : ce moment où les activités humaines perturbent en profondeur les processus naturels, impose à l’humanité de nouveaux comportements, un rapport à l’environnement, une culture et des mentalités à refondre.

 

Sans pessimisme, Courants verts, Créer pour l’environnement souligne avec les œuvres présentées le processus d’adaptation que traverse aujourd’hui l’humanité. L’exposition rappelle que l’art joue son rôle dans cette mutation essentielle caractéristique de l’actuelle transition climatique en agissant sur les imaginaires et en proposant de nouveaux récits.

 

Avertir, Agir et Rêver sont les trois axes qui composent le parcours de l’exposition sous le regard de son commissaire, Paul Ardenne, historien de l’art et auteur de l’ouvrage Un Art écologique. Création plasticienne et anthropocène (Le Bord de l’Eau, 2018 ; sec. Édition augmentée, 2019). Déployée sur les 400 m² de l’Espace Fondation EDF, l’exposition est accompagnée d’un large volet pédagogique invitant les visiteurs à poursuivre la réflexion engagée à travers des masterclasses, des conférences et des ateliers.

 

Artistes:  ACKROYD & HARVEY (Royaume-Uni), Maria Thereza ALVES (Brésil),  Joseph BEUYS (Allemagne), Janet BIGGS (États-Unis d’Amérique), Thierry BOUTONNIER (France), Michel DE BROIN (Canada), Nicole DEXTRAS (Canada), COUTURIER LAFARGUE (Canada), Christiane GEOFFROY (France), Jérémy GOBÉ (France), Nathan GRIMES (États-Unis d’Amérique), Olga KISSELEVA (Russie), Janet LAURENCE (Australie), Barbara et Michael LEISGEN (Allemagne), Lucy et Jorge ORTA (Royaume-Uni / Argentine), Fernando PRATS (Chili), Jean-François ROBIC (France), Jacques ROUGERIE (France), Khvay SAMNANG (Cambodge), Sarah TROUCHE (France), Sam VAN AKEN (États-Unis d’Amérique)

 

Commissariat: Paul ARDENNE

 

+ info

Del dimarts 21 de juliol al 27 de setembre de 2020

 

L’exposició Joc d’infants de Lola Lasurt parteix de la retrospectiva Miró. Barcelona 1968-69, la primera mostra d’art contemporani presentada a La Capella. A través d’una nova sèrie de pintures, fotografies, vídeos i ceràmiques, Lasurt aborda l’agitació sociopolítica de finals de la dècada de 1960 tot apropiant-se d’imatges relacionades amb la infantesa publicades a la premsa nacional durant els tres mesos de l’estat d’excepció que es va declarar pocs dies després que acabés l’exposició de Miró. Lasurt relaciona així dues formes de transició: un període d’excepció tant des del punt de vista del desenvolupament polític com personal. El títol remet a l’obra dels Ballets russes de Monte-Carlo Jeux d’enfants, composta per Boris Kochno, amb decorat i vestuari de Miró, i inaugurada al Liceu l’any 1933.

 

+ info

Si la dècada de 1980 va representar a Europa un retorn a l’ordre, a la reivindicació d’una certa formalitat en l’art, als formats convencionals de la pintura i l’escultura àmpliament acceptats pel mercat, la de 1990 va reprendre bona part de les experiències conceptuals de dècades anteriors. D’aquesta manera, es van recuperar pràctiques relacionades amb el cos humà que conjuntament anomenem art d’acció. A l’Estat espanyol, aquestes pràctiques encara van tenir més rellevància, amb iniciatives múltiples que han exercit un immens impacte en l’art fins avui dia. Sovint aquest art d’acció s’expressava en forma de performances ‒que acostumaven a circular en àmbits molt restringits, en festivals o trobades‒ i la seva expressió més heterogènia, el que anomenem performativitat.

 

A través de diversos nodes, Acció recorrerà aquesta època i en rastrejarà algunes de les obres fonamentals. A més, inclourà documentació i material audiovisual majoritàriament inèdit que recupera aquelles experiències. El resultat és una exposició densa, amb múltiples extensions històriques i contemporànies, que ajudarà a interpretar d’una manera molt més precisa l’art del nostre temps.

 

Exposició comissariada per Ferran Barenblit, amb obres de Cabello/Carceller, entre d’altres.

 

+ info

No brilho da pele, exhibition by Julião Sarmento at Museu de Aveiro / Santa Joana, Portugal.

 

July 15 – September 27, 2020

 

Exhibition organized by the Museums of Aveiro in partnership with the Serralves Foundation – Museum of Contemporary Art and curated by Joana Valsassina.

 

 

Selection of works by Julião Sarmento (Lisbon, 1948) that illustrate different approaches to themes such as desire, voyeurism and violence, central to the artist’s practice.

 

The exhibition includes works from the 1970s to the present, covering different supports worked by the artist throughout his career, such as painting, sculpture, drawing, photography and installation. Exploring ambiguous territories associated with gestures of seduction and transgression, Julião Sarmento’s work create a network of references to cinema, literature, popular culture, everyday episodes and his own work.

 

+ info

Alrededores exentos de adultocentrismo. Javier Peñafiel.

Casal Solleric, Palma. 26 de juny – 25 de setembre de 2020

 

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és un projecte de Javier Peñafiel que planteja un tema estructural dins la nostra societat, encara que fins ara massa ocultat, massa menystingut per tot tipus de poders que ens gestionen. L’adultcentrisme és un estat de les coses que naturalitza, de manera intencionada i egoista, que els adults decidim per les persones joves, deixant-les fora de les decisions sobre el seu propi context present i, allò més greu, el seu futur.

 

Adultcentrisme és entendre que les persones joves estan en construcció i no són aptes per a l’esfera pública. Els adults es reserven el dret de prendre totes les decisions que afecten el conjunt de la població. Es tracta d’una deriva del mateix concepte de patriarcat. Per extensió, també afecta les persones majors, que sofreixen la marginació de l’espai públic i de la presa de decisió.

 

Javier Peñafiel realitza una particular crítica de l’adultcentrisme en l’actual societat i proposa un subjecte que no obeeix, obsessionat amb polítiques de mobilitat radicals. Vol posar en valor la capacitat d’acció i decisió dels menors de 18 anys, sempre subordinats i considerats fora de la societat adulta.

 

Totes les obres de l’exposició són de nova creació, i es formalitzen en diversos dispositius:
1. Llibre d’artista
2. Animacions. Un conjunt de 20 videoanimacions de personatges (10) i escenes (10)
3. 20 OPIs desplegats per la ciutat de Palma, espais publicitaris que ha envaït i que durant 3 mesos funcionaran com hàbitats de vint personatges diferents
4. Taller. Un taller per a joves
5. Adulto Zen. Confedrama, autoentrevista dramatitzada

 

“Alrededores exentos de adultocentrismo” és una exposició híbrida: una part analògica i una part en línia. La part analògica la formen el llibre d’artista, el taller amb joves i els 20 personatges dels OPIs. La part digital està composta per les animacions i la confedrama, i s’allotja en diverses plataformes d’Internet.

 

+ info

Christo et Jeanne-Claude, Paris! a major exhibition at Centre Pompidou, Paris.

 

July 1st – October 19th 2020.

 

 

As of 1975, Christo and Jeanne-Claude developed the idea of wrapping the Pont-Neuf in Paris in a golden sandstone-coloured polyamide canvas, which would cover the sides and the vaults of the bridge’s twelve arches, the parapets, the edges and the footpaths (the public could walk on the canvas), its 44 lamps and the vertical walls of the central island of the western end of Île de la Cité and the Esplanade du Vert-Galant.

 

The major exhibition devoted to Christo and Jeanne Claude retraces the story of this project, from 1975 to 1985, and looks back at their Parisian period, between 1958 and 1964, before the wrapping of the Arc de Triomphe in 2021.

 

 

+ info

Sala Alcalá 31, Madrid

25.02 – 26.07.2020

 

La Sala Alcalá 31 presenta la exposición “Gran Sur: arte contemporáneo chileno en la Colección Engel”, una importante selección de una de las mayores colecciones privadas de Latinoamérica, la colección de Claudio Engel.

 

Comisariada por Christian Viveros-Fauné, “Gran Sur”, presenta por primera vez en España una muestra tan importante de obras de artistas chilenos de finales del siglo XX y principios del XXI. La exposición no solo representa la más exhaustiva introducción al arte chileno que se ha producido en las últimas décadas, sino que también articula una visión distinta de la extraordinaria creatividad exhibida por varias generaciones de artistas chilenos tanto dentro como fuera del país.

 

+ info

Museu Nacional de Arte Antiga, Lisboa

18.5 – 26.7.2020

 

In an exhibition dedicated to Florentine Renaissance drawing and its Iberian extensions, works either produced by or attributed to Baccio Bandinelli, Luca Cambiaso, Correggio, Pontormo and Francisco Venegas would always establish predictable ties between one another. However, the presence among this group of some works by Julião Sarmento has the effect of upsetting the balance of the temporal, thematic and stylistic sequences that we might establish between artists belonging to a common cultural and chronological background.

The exhibition enables us to open up unexpected paths, leading us in multiple directions between the past, present and future. It is not a question of discovering a genealogy, but rather of inventing (or possibly not even considering) one; it is not a question of closing the circle, but of opening it up indefinitely.

Research undertaken into the MNAA’s drawing collection has given primacy to the expression of the outlines over the patch, thus bringing us closer to the solutions to be found in the work of Sarmento, who has developed a long theory of linear images, of actions that are interrupted, suspended or paralysed in time, images that are available to be incorporated into open narratives.

Julião Sarmento’s works are not studies, they are finished works. By completely reversing the Renaissance rules, they present the non finito as finito. It is a question of choosing and fixing fragments in action (especially parts of female bodies) separating these from the whole to which they belong, and without the intention of ever using them to reconstruct a body. All this is done so that we can concentrate our attention on the erotic aspects of gestures and choreographic games played with objects (hands, arms, legs, …), as if we were looking (as voyeurs) at everyday rituals, individual performances that can function as models for the abstract behaviour of a dual humanity. It is as if we were conducting an analysis while also wishing to operate a synthesis.

 

+ info

A Storm in a Teacup & Sideshow of a sideshow, 2012

EXPOSURES #02  

hasta el 30 de mayo, 2020

 

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

 

Exposures es una serie de exposiciones online que pretende reflexionar sobre temáticas relacionadas con el contexto actual y alrededor de la idea general de ‘El cuerpo y el/lo otro’.

 

Exposures #02
. La palabra

 

La segunda propuesta reúne prácticas conceptuales alrededor de la palabra y el lenguaje, herramientas básicas en nuestra relación con el mundo y con los otros. Las obras de Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar y Anna Dot  (artista invitada) proponen textos, frases, mensajes, enunciaciones, que se convierten en recursos de análisis de la realidad caracterizándose por su carácter crítico y transformador del sistema del arte y de la sociedad.

 

Los trabajos presentados reflexionan sobre la relación entre palabra e imagen y utilizan diversas estrategias lingüísticas. En el caso de la obra de Teresa Solar, juega con la estética de la fonética y los carteles de aprendizaje de idiomas. En otros casos se utiliza el lenguaje desde una dimensión sonora -como en la obra de Perejaume-, sígnica –Javier Peñafiel– o poética –Joan Brossa.

 

En la obra de Muntadas de 2018 se analizan los mecanismos de la comunicación, el lenguaje y la problemática relación entre la producción de conocimiento y el poder económico. También en el caso de Erick Beltrán, a través del lenguaje, disecciona el mundo para clasificarlo, categorizarlo, diferenciar cada uno de sus elementos para así intentar comprenderlo.

 

En una línea más narrativa, la obra de Pauline Bastard parte de objetos encontrados casualmente que le permiten encargar a desconocidos la escritura de ficciones creativas.

 

Por último, hemos querido introducir una acción que realizó Anna Dot en la Fundació Brossa en 2019, evidentemente por su conexión con Joan Brossa, pero también por la reflexión poética en torno a la construcción de las palabras.

 

Esta exposición se podrá ver hasta el 30 de mayo.

 

Acceso a la exposición

EXPOSURES #01

09-23, abril 2020

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

 

Exposures es una serie de exposiciones online que pretende reflexionar sobre temáticas relacionadas con el contexto actual, y alrededor de la idea general de ‘El cuerpo y el/lo otro’.

 

Exposures #01
. La primera propuesta es una adaptación del proyecto que presentamos hace unos meses para Loop’19, que se titula 26 mil años luz. A las obras de ANNIKA KAHRS, ALICIA KOPF y TERESA SOLAR, se suma en esta ocasión una obra de PEDRO TORRES. Esta exposición se podrá ver durante 15 días.

 

26 mil años luz reúne una selección de vídeos que vinculan historias o reflexiones personales con la exploración espacial, la tecnología y la ciencia.

 

El título de la exposición, 26 mil años luz, hace referencia a la distancia que nos separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un agujero negro supermasivo situado en el centro de la Vía Láctea, cuya observación parece confirmar que los agujeros negros crecen absorbiendo otros menores y estrellas. La especulación científica entorno al espacio exterior a menudo se acerca a la ciencia ficción, tal y como aparece en las obras que presentamos.

 

Acceso a la exposición

The 2020 Daniel and Florence Guerlain Contemporary Art Foundation Drawing Prize awards Spanish artist Juan Uslé.

 

Juan Uslé has been chosen by an international jury. Other nominees were Callum Innes and Florian Pumhösl. 

 

In October 2020 all the artists of the contemporary drawing prize will be exhibited in the Nijni Novgorod Museum of Contemporary Art ‘the Arsenal’.

 

+ info

Espai d’Art Contemporani, Castelló

12.3 – 14.6.2020

Inauguración 12.3.2020 – 20h

 

Artistes: Ignasi Aballí / Ángela Bonadies / Gonzalo Elvira / Esther Ferrer / Dora García / Pedro G. Romero / Narelle Jubelin / Eva Lootz / Antoni Muntadas / Javier Peñafiel / Álvaro Perdices / Paloma Polo / Isidoro Valcárcel Medina

 

Comissariat: María Virgínia Jaua

 

Es tracta d’una sèrie de vídeos breus en què es convida una sèrie d’artistes perquè facen la lectura d’una imatge que prèviament hauran triat. A través d’un format diferent, ja que implica presentar la imatge i fer la seua lectura o anàlisi en la veu i el pensament del convidat.

 

Una veu / una imatge sorgeix del desig de voler ampliar i explorar diferents formats per a l’anàlisi de les imatges. El format de vídeo ens permet detindre’ns en la superfície de la imatge i viatjar, i interactuar amb aquesta a partir del so i els elements visuals. També ens permet submergir-nos en la veu, que és un segell distintiu i únic de cadascuna de les persones a les quals convidarem.

 

El pensament es presenta en el format sonor que distingeix cadascun dels artistes presents en la mostra. La veu ens diu molt: gènere, edat, lloc de procedència. La cadència de la veu i la seua modulació, d’alguna manera fa present l’artista i diu molt de la seua manera de pensar i d’estar en el món.

 

Un altre dels trets destacables d’aquesta mostra és la selecció de les imatges que cada artista fa. D’una banda, moltes d’aquestes reflecteixen la implicació dels artistes respecte a la complexa realitat que els ha tocat viure; d’altra banda, exhibeixen les inquietuds inherents al treball de la representació i a la reflexió que es fa respecte a la producció artística.

 

En aquest sentit la suma de tots aquests treballs reuneix, concilia i disposa dos aspectes de l’obra que normalment no veiem. I és la manera en què els artistes reflexionen a l’hora de produir la seua obra. Encara que es mostra per una via tangencial, que és la de convidar-los a reflexionar sobre les imatges que ens envolten i que no són estrictament “seues”.

 

Per aquest motiu, podríem dir que el dispositiu principal que s’activa en aquesta mostra és  que la lectura de l’artista active l’impuls “lector” de l’espectador. I per aquesta via, es descobrisca una altra manera de llegir i d’acostar-se a la producció d’art, que no ha de ser una altra cosa que producció, pensament i criticitat davant la realitat que ens toca viure.

 

+ info

Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla

Inauguración: 3.3.2020 – 20 h.

Exposición: 4.3 5.7.2020

Comisariado: Juan Antonio Álvarez Reyes

Coordinadores: Alberto Figueroa y Roxana Gazdzinski

Espacio: Claustrón Sur

 

OBRAS DE

Amina Agueznay · Kamrooz Aram · Ariella Aïsha Azoulay · Asli Çavusoglu · Gülsün Karamustafa · Jumana Manna · Asunción Molinos Gordo · Teresa Solar

 

 

La exposición Desorientalismos forma parte de una línea de investigación de este museo sobre la producción artística en el Norte de África y Oriente Próximo y está basada en Orientalismo, el conocido ensayo de Edward W. Said publicado por primera vez en 1978. En ella se procura indagar en una geografía producida por el colonialismo y caracterizada por la intención de “orientalizar lo oriental” en las representaciones culturales. En este sentido, el título de la muestra hace alusión tanto a esa herencia, como al sentido de desorientar (o perder la orientación), que puede, a su vez, propiciar el dibujar otras cartografías diferentes a las proyectadas por la historia occidental. Andalucía, por su pasado, participó de la visión orientalizante como bien atestiguan numerosos viajeros románticos y, por geografía, es un espacio tangente y fronterizo. Además, como bien señala Said en el prólogo a su libro en la edición en español, “Andalucía es un gran símbolo”, puesto que no sólo el Islam formó parte de su cultura durante varios siglos, sino que también puede ser un modelo en el que “las culturas comparten”, frente al viejo modelo de dominación imperial.

 

En el recorrido de la exposición unas obras se van relacionando con otras, pudiéndose, a su vez, producir otros encadenamientos, puesto que Desorientalismos sólo es el inicio de otras que vendrán en próximos años para continuar investigando en el proceso iniciado con muestras individuales como las de Ala Younis o Bouchra Khalili. Así, la migración de las formas, y como estas se transmutan y resignifican en el tiempo y en el espacio, inician un recorrido marcado por lo formal, con especial relevancia de la yuxtaposición y el camino de ida y vuelta que va del arte tradicional no occidental al movimiento moderno, simbolizado quizás por el término arabesco y su cuestionamiento por Kamrooz Aram y Amina Agueznay. Las cuatro obras de los años 70 de Gülsün Karamustafa, situadas en un espacio de transición, sirven de comentario y nexo con los anteriores, así como con la visión de Ariella Aïsha Azoulay sobre el conflicto fruto de la herencia colonial y sus derivas en el presente. Avanzando en el recorrido, tanto Teresa Solar como Asunción Molinos Gordo, dos artistas españolas con una fuerte vinculación con Egipto, cuestionan con sus trabajos la visión orientalizante de lo oriental. Por último, Asli Çavusoglu y Jumana Manna investigan en tradiciones culturales -la música y el color, respectivamente- para hablar sobre comunidades enfrentadas: la turca y la armenia, por un lado y por otro la israelí y la palestina.

 

+ info

El món serà Tlön. Bòlit. Centre d’art contemporani de Girona.

 

Una exposició col·lectiva amb Alicia Kopf / Serafín Álvarez / Lúa Coderch / Ana Garcia-Pineda / Rosell Meseguer / Claudia Pagès / Aleix Plademunt / Ricardo Trigo

 

Comissariada per: Jordi Antas

 

Inauguració, divendres 21 de febrer a les 19h.

 

Del 21 de febrer al 26 d’abril de 2020.

 

 

“El món serà Tlön”, com a aforisme del conte de Borges i com a títol d’una exposició d’art contemporani, més enllà de la seva trama argumental té a veure amb les relacions emocionals que s’estableixen entre entitats humanes i no humanes i els seus entorns tractats des d’àmbits tan diversos com l’alquímia, la psicologia, la mística, la literatura o les realitats paral·leles.

 

+ info

Schirn Kunsthalle Frankfurt

29.1.2020 – 19.30h

 

For more than six years, the SCHIRN has served as a forum for national and international film­makers and video artists. Under the heading Double Feature, the latter present a work from their own oeuvre, followed by their favorite film. Already, films and videos by more than 50 guests have been shown. Double Feature is designed as a platform for various trends and forms of expression in film and video production which, with the dawn of digitization if not before, is now considered an art form in its own right. On the last Wednesday of every month and in conversation with the curators Katharina Dohm, Matthias Ulrich and guest curators, the invited artists provide extensive insight into their creative work, especially their interest in film.

 

ANNIKA KAHRS

 

Sound as a communications tool forms a central theme in the work of Annika Kahrs. Her performances, films, photo series and installations are often based on musical productions conceived as playful experimental setups. Music as a verbal form of expression functions at the same time as an outlet and a metaphor in all of this. At the Schirn, the artist will be showing her film the lord loves changes, it’s one of his greatest delusions (2018, 16 Min.), in which she adapts two pieces by American composer Julius Eastman.

 

+ info

Sala dels Trinitaris, Vilafranca del Penedès

17.1 – 22.3.2020

Inauguració 17.1 – 20h

 

Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala

Comissariat: Joana Hurtado Matheu

 

Tretze artistes contemporànies s’apleguen en un mateix espai, sota el comissariat de Joana Hurtado Matheu. El relat conceptual d’aquesta proposta és evidenciar a través de les peces de cadascuna de les artistes, la manca d’eficiència que atribuïm al llenguatge com a sistema de comunicació –i qui diu llenguatge diu imatge. Cada representació ve determinada per la perspectiva cultural, social i emocional de cadascú. No sabem com són les coses, només sabem com les percebem i interpretem. Sovint per anar massa de pressa, caiem en descripcions pobres; altres vegades, pensaments i llengua se’ns enreden i en surten lectures confuses. Comprenem així que hi ha moltes coses que costen de dir amb les paraules que tenim, que una imprecisió latent i incontrolable ens acompanya. El veritable entrebanc, doncs, no és haver topat amb la vaguetat de les paraules, sinó haver confiat en la seva precisió.

Elogi del malentès explora justament la diferència, la diferència que ens obliga a explorar críticament les convencions que regeixen la nostra relació amb l’entorn. En un temps de simplificació salvatge i esforç mínim, confiar-nos a la pluralitat i complexitat del malentès per contradir el que ja ha estat dit, dat i beneït, suposa crear un espai de resistència compartida que no passa per l’imperatiu del resultat.

Elogi del malentès és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona en col·laboració amb l’Ajuntament de Vilafranca.

 

Divendres, 17 de gener a les 20h. Inauguració i visita comentada a càrrec de Joana Hurtado Matheu, comissària de l’exposició.

 

+ info

De Vishal, Haarlem, The Netherlands

11.1 – 9.2.2020

 

Van 11 januari tot en met 9 februari is in De Vishal de tentoonstelling Camino del deseo te zien. Twee Spaanse en twee Nederlandse kunstenaars tonen video’s, tekeningen, foto’s en installaties waarin de schoonheid en het absurde van het alledaagse worden benadrukt door ingrepen, die een vervreemdend effect opleveren.

 

De tentoonstelling is gebaseerd op visuele associaties en affiniteiten, tegenstelling en dialoog. De vier kunstenaars stappen over de grenzen van hun discipline heen door dingen om te draaien, binnenstebuiten te keren, op hun kop te zetten, te verdubbelen, uit hun verband te halen en weer samen te voegen.

 

Ze hebben allemaal een band met Barcelona. Bij het samenstellen van de tentoonstelling liet kunstenaar-curator Irene van de Mheen zich leiden door beeldassociaties, gedeelde affiniteiten, herkenning en vriendschap. Het waarderen van elkaars werk schept een persoonlijke band.

 

Camino del deseo is Spaans voor ‘olifantenpaadje’. Een olifantenpaadje is een door mensen gaandeweg uitgesleten pad als alternatief voor een officiële, bestrate route. Zo kiezen ook kunstenaars steeds andere wegen, parallel aan of haaks op het bestaande pad, om te zien wat er dan gebeurt. De expositie is een uitnodiging om de werkelijkheid anders te bekijken.

 

+ info

Turner Contemporary, Kent

7.2 – 3.5.2020

Opening 6.2.2020, 18 – 20h, Speeches 18.30

 

The exhibition is curated by Hannah Collins and Paul Goodwin with Turner Contemporary.

 

From 7 February 2020, Turner Contemporary will showcase the work of artists and makers from the Alabama and surrounding states in We Will Walk – Art and Resistance in the American South.

We Will Walk – Art and Resistance in the American South is the first exhibition of its kind in the UK and reveals a little-known history shaped by the Civil Rights period in the 1950s and 60s.

It will bring together sculptural assemblages, paintings and quilts by more than 20 African American artists from Alabama and surrounding states. The artists represented in the exhibition lived through the Civil Rights struggle and its aftermath, often in conditions of poverty.  This art is characterised by the remaking and reuse of materials through necessity, custom, culture and innovation as well as a vital connection to place and nature.The exhibition also features Civil Rights music and documentary photographs that reveal the links between the art and its context.

Some works are in direct dialogue with this era of protest, while others evidence the longstanding impact of segregation and racial terror. Produced from the mid-20th century to the present, many of the artworks will be coming to Europe for the first time. In an era of worldwide protest on the streets, We Will Walk addresses issues of race, class and resistance through a diverse range of works developed outside of the mainstream.

Much of the work in We Will Walk draws on the tradition of the ‘Yard Show’, temporary outdoor environments made from salvaged materials. This includes the root sculptures of Bessie Harvey and Emmer Sewell’s iconic sculpture created outside her home in Marion County. The exhibition will see a series of quilts from the isolated hamlet of Gee’s Bend (known today as Boykin) in Alabama go on display in the UK for the first time. These world-famous quilts have a distinctive style, and are often made from recycling old clothing such as blue jeans. The exhibition also features guitars by Freeman Vines, including one made from the wood of an old hanging tree.  These artists turned impossible circumstances into innovative artworks.

 

+ info

Villa delle Rose, MAMbo, Bologna
18.1 – 22.3.2020
Inaugurazione: venerdì 17.1.2020 – 18h

 

Villa delle Rose prosegue l’attività di valorizzazione di artisti attivi nella scena internazionale proponendo, dal 18 gennaio al 22 marzo 2020, la prima personale in un’istituzione museale italiana di Antoni Muntadas (Barcellona 1942), dal titolo Muntadas. Interconnessioni, a cura di Cecilia Guida e Lorenzo Balbi.

 

Promossa da Istituzione Bologna Musei | MAMbo, in collaborazione con Artium, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo di Vitoria-Gasteiz, Álava, con la partnership della Fondazione Federico Zeri e il patrocinio del Dipartimento delle Arti dell’Alma Mater Studiorum Università di Bologna, la mostra segue sul piano temporale la personale allestita nel museo basco d’arte contemporanea dal 4 ottobre 2019 al 12 gennaio 2020. Le due esposizioni gemelle si differenziano per il peculiare rapporto con gli spazi espositivi. L’allestimento di Bologna è stato pensato appositamente per la dimensione “domestica” della settecentesca Villa delle Rose, dando vita a un percorso che favorisce un rapporto intimo con il visitatore, a partire dall’avvertenza che lo accoglie all’entrata “Attenzione: la percezione richiede partecipazione”.

 

Muntadas. Interconnessioni è uno dei Main project di ART CITY Bologna 2020, il programma istituzionale di mostre, eventi e iniziative speciali promosso dal Comune di Bologna in collaborazione con BolognaFiere in occasione di Arte Fiera.

 

La mostra presenta un’analisi trasversale del lavoro dell’artista, che va dai primi anni Settanta a oggi, stabilendo nuovi campi di significato e relazioni puntuali tra i temi ricorrenti nella sua analisi interdisciplinare: la globalizzazione, il capitalismo transnazionale, la nozione di dispositivo, la relazione pubblico/privato, i rapporti tra monumenti e memoria, le “microfisiche” del potere, l’interrogazione dell’archivio, i processi della traduzione, la circolazione delle informazioni, l’immaginario politico veicolato dai media.

In occasione di Muntadas. Interconnessioni è stata realizzata una pubblicazione per Corraini Edizioni, con testi critici di Beatriz Herráez, Lorenzo Balbi, Cecilia Guida, Arturo fito Rodríguez Bornaetxea, Roberto Pinto e Gabriel Villota Toyos.

 

+ info

Chema Madoz, distinguido con la Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes.

 

Este galardón distingue a las personas y entidades que han destacado en el campo de la creación artística y cultural. Un reconocimiento a la sólida carrera de fotografía de Madoz.

 

+ info

Perejaume i CaboSanRoque juguen al Palau de la Música.

 

Del 12 de desembre de 2019 al 19 de gener de 2020.
Foyer del Palau de la Música Catalana.

 

 

CaboSanRoque fa sonar l’obra de Perejaume Un nom, consistent en un rotlle de paper de 29 metres on hi ha encadenades les signatures d’un grup de cuidadors i usuaris de la Fundació Pere Mitjans.

 

Perejaume i CaboSanRoque van treballar desinteressadament, i l’obra, composta pels dos rotlles i l’àudio de la nova peça musical, va tirar endavant gràcies al suport de la Fundació Lluís Coromina, la seu barcelonina de la qual acollirà la peça després que l’exposició tanqui les portes del Palau de la Música.

 

“Un nom és una obra molt participada”, explica Perejaume.

 

+ info

Cabello / Carceller solo exhibition at Regelbau 411. Kunsthal for international samtidskunst. Thyholm, Denmark.

 

Opening Dec. 14 at 2pm.

Exhibition: December 14 2019 – February 16 2020.

 

 

Helena Cabello and Ana Carceller have been working together for three decades to exploring how particular body ideals and particular notions dominate our visual culture, how these notions create special kinds of representation, and how to offer alternatives to these notions.

 

The two bunkers in Regelbau 411 each present a video work that has been transformed into two site-specific video and text installations. The artists visited the art centre on Thyholm this summer and have since developed this special exhibition design.

 

 

+ info