Tag Archives: Antoni Muntadas

Muntadas

Muntadas es el artista con el que estrenaremos el nuevo espacio de Prats Nogueras Blanchard, a partir del 5 de abril 2024. La exposición se titula “PARATOPIAS” y presenta trabajos realizados en diversos momentos y contextos. Las piezas se reúnen alrededor de la paratopía, un término definido por el lingüista Dominique Maingueneau.

.

 

C/ Méndez Núñez, 14, 08003 BARCELONA

En les formes contemporànies d’exposar l’art és habitual que es presentin de manera conjunta les obres, com a producte de l’activitat artística, i els documents, o materials que les acompanyen, les contextualitzen i en potencien el significat. A mitjans del segle xx va començar a obrir-se un complex espai artístic en què se superposaven la recerca, la creació i el registre, la coexistència dels quals ha generat friccions constants que influeixen tant en la producció de l’art com en l’esfera institucional. Els documents han anat adquirint gradualment una posició cada vegada més visible, alhora que la línia que distingeix l’obra d’art de la documentació s’ha anat difuminant, en un procés que la multiplicació dels girs artístics i l’aparició de nous mitjans i formats no han fet sinó accelerar.

 

Aquesta situació planteja nombroses preguntes. Des d’una perspectiva econòmica, quines són les causes i les conseqüències de l’augment del valor de canvi dels documents? A la recerca comissarial i historiogràfica, quin valor informatiu s’atorga a les obres, i quin als documents? ¿Les institucions duen a terme la museïtzació adequada, o bé se satura el visitant com més va amb més dades i elements paral·lels a l’obra artística? A les col·leccions i els reculls, el valor d’ús dels documents i la seva accessibilitat al públic investigador estan encara garantits? Finalment, a la pràctica artística, quina és la responsabilitat de l’autor en relació amb les diferents metodologies de recerca i acumulació de dades que es fan servir avui dia?

 

Les Jornades d’estudi «Després de l’arxiu: obra i document» proposen obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents. Les jornades tenen dues vessants: la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà un seminari als matins, i a les tardes tindran lloc a La Virreina Centre de la Imatge unes taules de treball obertes al públic, en un format híbrid amb ponents presencials i online. Totes dues activitats parteixen del marc dels debats sobre l’art i l’arxiu, cada cop més habituals des de mitjans del segle xx, però prenen un altre sentit i un punt de vista específic. Sobre la base dels enfocaments d’una sèrie de professionals que fan diferents rols en el camp de l’art, el diàleg se centrarà en l’anàlisi dels trets que distingeixen entre l’obra i el document, els dos principals elements significants en la creació artística.

 

Entitats organitzadores: La Virreina Centre de la Imatge, Global Art Archive (GAA) de la Universitat de Barcelona (UB) i ARXIU/AM.

 

 

La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4)

Dilluns 23 d’octubre a les 19 h

 

CONFERÈNCIA
Claire Bishop – Information Overload
Dinamitzen: Antoni Muntadas i Valentín Roma

 

Claire Bishop és historiadora de l’art i crítica, i des del 2008 treballa al programa de doctorat d’Història de l’Art del CUNY Graduate Center (Nova York). Entre els llibres que ha escrit hi ha Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship (2012), que va guanyar dos premis, Radical Museology, or, What’s Contemporary in Museums of Contemporary Art? (2013) i un llibre de conversa amb l’artista cubana Tania Bruguera (2020). És redactora col·laboradora d’Artforum i els seus escrits s’han traduït a vint idiomes. Té dos llibres en preparació: Merce Cunningham’s Events: Key Concepts i Disordered Attention: How We Look at Art and Performance Today.

 

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) treballa en la seva obra temes socials, polítics i de comunicació, així com la relació entre l’espai públic i privat dins d’un marc social, i investiga els canals d’informació i la forma en què són utilitzats per censurar informació o promulgar idees. Realitza projectes en diferents mitjans com fotografia, vídeo, publicacions, internet i instal·lacions multimèdia. Des de l’any 1995 Muntadas ha agrupat un seguit de treballs i projectes sota la denominació On Translation. Són obres de contingut, dimensions i materials molt diversos, i totes giren a l’entorn d’una experiència personal de l’autor, al llarg de més de quaranta anys d’activitat com a artista en nombrosos països. En reunir les obres sota aquest epígraf, Muntadas les ubica a l’interior d’un cos d’experiències i preocupacions concretes sobre la comunicació, la cultura del nostre temps i el paper de l’artista i de l’art en la societat contemporània.

 

+ info

 

El que pot un llibre

Divendres 29 d’abril, amb MUNTADAS

A les 19.00h a l’Auditori Meier del MACBA

Inscripció prèvia

Sessió en “streaming”: AQUÍ

 

 

En aquesta sessió conversarem amb Muntadas sobre la seva relació amb les publicacions. Des dels anys setanta ha utilitzat l’edició en nombroses ocasions com a espai de treball, i ha generat un extensíssim cos de producció que segueix creixent en l’actualitat. Aquest inclou autopublicacions, d’altres realitzades al costat d’artistes en col·lectius dels que ha format part com Grup de treball (1973-1976), i llibres vinculats als seus projectes que editorials i museus li han publicat arreu del món.

 

El seu treball es centra en temes socials, polítics i de comunicació, i aborda la relació entre l’espai públic i privat dins de determinats marcs socials, o els canals d’informació i la manera en què s’utilitzen per censurar o difondre idees.

 

Més enllà de les publicacions, treballa amb altres mitjans com ara el vídeo, la fotografia, internet, instal·lacions i intervencions en espais urbans. 

 

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

09.03 – 19.06.2022

 

L’exposició examina un terreny fluït, postcrisi i postpandèmia en què hackejar representa noves possibilitats en front de la realitat.

Comissariada per Bárbara Cueto, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de Comissariat i explora la idea del hack en tant que intervenció de perspectiva expandida.

El 1903, Guglielmo Marconi va voler presentar al públic londinenc el primer missatge enviat sense fil. Abans de començar, l’aparell receptor va emetre un missatge en codi morse que deia “Rates! ¡Rates! ¡Rates!”, seguit de diversos insults vers el científic i els que allà eren presents. La ràdio no era un canal privat com Marconi l’havia fet aparentar; els missatges sense fil podien ser interceptats i interferits. Aquest curt i intrusiu fragment va esdevenir el primer hack de la història.

Si bé hackejar normalment fa referència a infiltrar-se en un entorn informàtic, qualsevol domini de la natura pot introduir una mostra de virtualitat, entès això com un element que té presència aparent i no pas real. Per tant, tot pot ser hackejat. Un hack és una manera d’intervenir dins d’aquesta natura i revelar tant els poders productius com els destructius. El hacking provoca un estat de possibilitat i fa visible un acte d’imaginació. Inevitablement aquest gest es converteix en polític, si es considera que obre una finestra cap a noves demandes, expectatives i desitjos.

L’exposició “Rates! Rates! Rates!” pren el hack com a acte poètic i gest polític a partir d’una selecció d’obres que representen múltiples procediments i diverses generacions diferents d’artistes. Entre d’altres hi figuren Antoni Muntadas, Eve Sussman, Elena Asins i Gordon Matta-Clark, que irrompen amb gramàtiques virtuals per fer veure un espai liminar en què poder imaginar alternatives als relats hegemònics i formular històries en una realitat substituta. En conseqüència, la mostra es transforma en una estructura de relectura política que proposa un exercici a través d’evocar poèticament l’alteritat, la sensibilitat del codi digital i els lèxics tecnològics dissidents.

 

 + info

ARCOmadrid 2022

Galeria Joan Prats

Stand 9C06 y stand 7B19 (ARCO 40+1)

 

 

Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.

 

También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.

 

La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.

 

VER PREVIEW

 

 

Ateneo art gallery (Manila, Philippines)

24.11.2021 – 12.03.2022

 

Renowned conceptual artist Antoni Muntadas launches his first exhibition in Manila titled Muntadas: Exercises on Past and Present Memories in collaboration with the Ateneo Art Gallery (AAG) and Centro Andaluz de Arte Contemporáneo de Sevilla (CAAC). Muntadas presents three projects that translate memories and histories of the Philippines and Spain and their relevance to contemporary history

 

Antoni Muntadas (b. 1942) is considered one of the pioneers of multimedia installations and urban interventions. With his art practice spanning over four decades, he develops projects through collaborative research to create site-specific works that resonate with local issues and experiences. He first visited Manila in 2019 and his brief encounter with the city led him to further investigate the past and present of Spain’s former colony. Fortuitously, the project coincides in time with the commemoration of the quincentennial of the circumnavigation of the globe, as well as with the period of the global pandemic caused by COVID-19.

 

The idea of movement from the themes of globality and transnationality is central to the works of Muntadas. These concepts can be observed as early as the 16th century, during the height of the Manila – Acapulco Galleon trade, where and when mobility and travel were necessary for commerce and economic development. Starting in Seville in 1565, the galleons stopped by Mexico City and Acapulco for overland trade before sailing to reach the port of Manila. The route also linked Manila with China, and by extension, with other parts of Southeast Asia such as Japan and India. The Manila Galleon trade brought about the economic and cultural exchanges between the East and West, a system that has been considered to be the beginning of globalization.

 

+ info

Vint rostres i tres multituds.

 

En tres actes. Fundació Suñol.

 

30.09.2021 – 08.04.2022

 

 

 

En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.

 

 

El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots els passats: el rostre humà.

 

La cara és memòria i és, així mateix, literatura d’allò viscut. S’hi escriu l’experiència i s’hi intueix el futur. Una faç que mira amb inquietud reclama que la desxifrem. Una cara que oculta la seva fisonomia sembla administrar quines són les seves certeses.

 

La Col·lecció Suñol Soler té rostres petrificats i façs diluïdes, cares reconeixibles i semblants en fuga. Els vint rostres seleccionats tenen el seu contrapunt en tres multituds que els observen i els acullen. Al costat de la soledat de la cara buscant causes per ser, hi trobem la multitud assajant raons on reconèixer-se.

 

Artistes: Rosa Amorós, Eduardo Arroyo, Richard Avedon, Roman Buxbaum, Pep Duran, Fred Forest, Pablo Gargallo, Juan Genovés,  Juli González, Luis Gordillo, José P. Jardiel, Ouka Leele, Robert Llimós, Robert Mapplethorpe, Antoni Miralda, Inge Morath, Antoni Muntadas, Guillermo Pérez Villalta, Pablo Picasso, Joan Ponç, Darío Villalba, Andy Warhol, Zush/Evru.

 

 

+ info

 

Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar

 

Una exposició sobre l’exposició

Del 24 setembre de 2021 al 10 de gener de 2022

 

Santa Mònica, Barcelona

 

 

El primer cicle de programació del nou Santa Mònica orbitarà al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts, en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.

 

La primera gran exposició del nou Santa Mònica revelarà i qüestionarà els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa.

 

S’exposaran la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus… Però també s’exposaran els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha darrere de qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.

 

El cicle testarà durant 16 setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, oferirà lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. Les exposicions i les activitats s’interrelacionaran constantment, de manera que provocaran diversos graus de participació i activació ciutadana.

 

Els i les artistes que formaran aquest primer cicle de programació són Roger Bernat (Barcelona, 1968), Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) i Mònica Rosselló (Tarragona, 1961), Joana Moll (Barcelona, 1982), Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), Roc Parés (Mèxic, 1968), Victoria Sacco (Buenos Aires, 1977) i Mario Santamaría (Burgos, 1985), amb la col·laboració de Valentina Alvarado (Maracaibo, 1986), Carlos Vásquez (Santiago de Xile, 1975) i els festivals IF (2015), Mixtur (2012), Out·side (2016) i Panoràmic (2017), entre d’altres.

 

 

+ info 

5.11.2019, 16h

ACVic Centre d’Arts Contemporànies

 

ANTONI MUNTADAS, simposi Art i Traducció.

 

Dimarts 5 de novembre de 2019

De 16.00 a 17.30 h

A ACVic Centre d’Arts Contemporànies

 

Taller en el marc del SIMPOSI ART I TRADUCCIÓ, coorganitzat per la UVic-UCC i ACVic.

 

Taller pràctic d’Antoni Muntadas, on compartirà i explicarà les seves metodologies de treball, interpretant imatges dels mitjans de comunicació del context vigatà en relació amb les nocions de “traducció”, “mitjans”, “espai públic”, “ideologia” i “poder”.

 

L’investigador Pablo Santa Olalla (UB), també arxiver de l’Arxiu/AM, i Anna Dot presentaran i coordinaran el taller. L’acte de clausura anirà a càrrec de la doctora i crítica d’art Ana M. Palomo.

 

+ info

 

Macba, Barcelona

Exposición permanente

 

On Subjectivity, obra de Antoni Muntadas, presente en la exposición Un siglo breve: colección Macba.

Esta nueva muestra presenta un recorrido cronológico a través de la Colección MACBA desde 1929 hasta el presente. En 1929 Barcelona acogió la Exposición Universal, para la que Mies van der Rohe diseñó el Pabellón Alemán o Pabellón Barcelona junto con Lilly Reich. Por iniciativa de Josep Lluís Sert y Josep Torres i Clavé, se fundó el GATCPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Catalanes para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). André Breton escribió el Segundo manifiesto surrealista y, en París, un grupo de artistas abstractos, liderados por Joaquín Torres-García y Michel Seuphor, fundó Cercle et Carré. Aquel mismo año se inauguró el Museo de Arte Moderno de Nueva York (MoMA) y Virginia Woolf publicó su ensayo feminista Una habitación propia

 

+ info

Artium, Vitoria-Gasteiz

21.9.2018 – 25.8.2019

 

La exposición Queda mucho pasado por delante. Oroi nos enfrenta a la Colección de Artium como una imagen de la memoria, múltiple y compleja del presente. Memoria que nos constituye como personas, que da cuerpo al lenguaje y a la representación, al tiempo y al documento, al enigma y la sospecha. La exposición incluye 102 obras de la Colección, herramientas de análisis que abordan la memoria desde diferentes implicaciones sociales y culturales en su relación con la historia, la economía o el poder.

 

Artistas: Ignasi Aballí, Elena Aitzkoa, Vicente Ameztoy, José Ramón Amondarain, Guido Anderloni, Cecilia Andersson, Ibon Aranberri, Judas Arrieta, Txomin Badiola, Jordi Bernadó, Ramón Bilbao, Elena Blasco, Bleda y Rosa, Jacobo Castellano, Colectivo Cambalache, José Dávila, Jiri Georg Dokoupil, Pep Durán, Mirari Echávarri, Joan Fontcuberta, Susy Gómez, Abian González Francés, Eduardo Hurtado, Aldo Iacobelli, Carlos Irijalba, Iñaki Larrimbe, Abigail Lazkoz, Miki Leal, Mateo López, Isidro López Aparicio, Rogelio López Cuenca, Cristina Lucas, Mateo Maté, Asier Mendizabal, Elena Mendizabal, Haroon Mirza, Pedro Mora, Juan Luis Moraza, Moris, Antoni Muntadas, Jorge Oteiza, Benjamín Palencia, Alberto Peral, Javier Pérez, Txuspo Poyo, Concha Prada, Sergio Prego, Gonzalo Puch, Miguel Ángel Ríos, Pedro G. Romero, Francisco Ruiz de Infante, Ixone Sádaba, Ignacio Sáez, Avelino Sala, Fernando Sánchez Castillo, Olve Sande, Richard Serra, Adolfo Schlosser, José María Sicilia, Fernando Sinaga, Antoni Tàpies, Francesc Torres, Darío Urzay, Javier Vallhonrat, Joana Vasconcelos, Azucena Vieites, Darío Villalba, Robert Waters, B. Wurtz.

 

+ info

 

Galeria Joan Prats presenta la exposición Edicions II de Muntadas, que recoge una selección de trabajos seriados que el artista ha realizado desde 2003 hasta la actualidad en diversos formatos: publicaciones, prints, vídeos, objetos, instalaciones y otros materiales gráficos. Esta exposición completa el trabajo iniciado en la exposición Edicions, realizada en la Galeria Joan Prats en el año 2003.

 

« La primera vez que Muntadas me habló de la exposición Edicions II en la Galería Joan Prats, se refirió a ella como una “exposición de deltas”. Le pedí que profundizara sobre esta cuestión: “mis proyectos son uno, son unitarios. Pero estos se diversifican en cantidades ingentes de postales, puede que hasta 100.000 postales, también pueden incluir 17 placas metálicas que se distribuyen por la ciudad a modo de señalización, y una página web. O sea que el proyecto finalmente aparece como la suma de tres conjuntos de restos; esto es, de deltas” (…)

 

Las ediciones son los medios que han permitido a Muntadas conseguir una circulación más porosa y plural, con la capacidad de multiplicarse e intervenir así en medios diversos y con diferentes temporalidades. Mientras que en sus proyectos habitualmente se encuentra la realización de un video, de una instalación o de una intervención urbana, en sus publicaciones, en cambio, no se encuentra habitualmente la realización de un único elemento. (…)

 

Una noción considerablemente genuina de proyecto también se ha ido perfilando a lo largo de la carrera de Muntadas. El artista aborda el proyecto, por un lado, en tanto que lógica de procedimiento serial y basada en la repetición de procedimientos y estrategias. Pero, a la vez, el proyecto también se define en su caso como una lógica de trabajo in progress y que genera momentos de apertura. De esta manera, si, tal como declara Muntadas, el proyecto le permite, por un lado, huir de un tipo de práctica intuitiva e inmediata y desarrollar plataformas de trabajo a largo plazo, por otro, esta noción también le ha ayudado a vertebrar entornos flexibles y abiertos a la impredecibilidad. (…)

 

En el trabajo editorial y las publicaciones es donde se han experimentado con precocidad y con más intensidad que en cualquier otro medio los modos colaborativos que han acabado por impregnar todo el trabajo de Muntadas.  Se encuentra aquí un despliegue de estrategias que catalizan la traducción, ya no solo como metáfora, sino que, muy especialmente, como un proceso de intercambio bidireccional.»

 

Fragmentos del texto de Oriol Fontdevila “Olvido de pez. Ediciones anfibias”, del catálogo de la exposición.

 

 

Muntadas, nacido en Barcelona, vive en Nueva York desde 1971, fue un pionero del vídeo y las instalaciones a mediados de los setenta, y continuó trabajando con fotografía, vídeo, instalación, audio, e intervenciones urbanas. Iteraciones de sus proyectos icónicos, como Between the Frames: The Forum (1983-1993), The Board Room (1985), y las series en curso On Translation (1995- …) y The Construction of Fear (2008- …) –se han expuesto en instituciones y galerías de Norteamérica, Suramérica, Europa y Oriente Medio. Muntadas participó en las ediciones de la Documenta de 1977 y 1997, la Whitney Biennial de 1991, la Bienal de São Paulo de 1983, la Bienal de La Habana de 2000, la Bienal de Taipéi de 2002, la Bienal de Gwangju de 2004, la Bienal de Estambul de 2011, y la Trienal de París de 2012. En 2005, representó a España en la Bienal de Venecia, donde creó un proyecto integral sobre la evolución arquitectónica de la Bienal al largo de su historia. Sus obras han sido incluidas en exposiciones en el MACBA, Barcelona; el Laboratorio Arte Alameda, México DF; el Museo de Weserburg, Bremen; en el Espacio Fundación Telefónica, Buenos Aires; en Württembergischer Kunstverein, Stuttgart; y en Estação Pinacoteca, São Paulo. Desde el 2011 ha estado trabajando en el proyecto Asian Protocols, presentado por primera vez al público en el Total Museum de Seúl (2014), y por segunda vez en 3331 Arts Chiyoda de Tokio (2016). El próximo paso del proyecto será su desarrollo en China.

 

Se ha editado un catálogo con motivo de la exposición

CGAC Santiago de Compostela

17.02 – 17.06.2018

 

Muntadas construye un discurso transdisciplinar centrado en la crítica de los medios de comunicación; sitúa la función extensiva del arte en la interacción con las ciencias sociales, los medios de masas y las nuevas tecnologías de la información para desvelar los mecanismos lingüísticos del poder. En los años setenta crea el término media landscape para denominar este nuevo paisaje mediático que es, desde entonces, el objeto principal de su investigación.

 

Estrategias del desplazamiento es una muestra que revisa el trabajo de Muntadas a través de proyectos específicos e incorpora el giro reciente de su mirada hacia el paisaje. El autor traza un recorrido que refiere un territorio inestable, cargado de interrogantes, en una selección de proyectos que convergen en torno a tres ideas: perder(se), desaparecer, ir(se).

 

La exposición refleja una dimensión esencial del trabajo de Muntadas, ya que el conjunto constituye un proyecto de proyectos abierto, en proceso. Los vídeos Dérive Veneziane (2015), Guadiana (2017) y Finisterre (2017) —los dos últimos realizados para esta exposición— interactúan con trabajos como Media Sites / Monuments: Buenos Aires (2007), Double Exposure (1998-2007), On Translation: Fear/Miedo (2005), On Translation: Miedo/Jauf (2007), Situaciones (2008) y La Siesta / The Nap / Dutje (1995).

 

+ info

Paris Photo 2017

Galeria Joan Prats presenta, en Paris Photo 2017, obras de Hannah Collins (Londres, 1956) y de Antoni Muntadas (Barcelona, 1942).

 

El método utilizado por Collins en The interior and the exterior, Noah Purifoy, 2015, rinde homenaje a Walker Evans, a través de la documentación fotográfica de las esculturas del artista afroamericano Purifoy (1917-2004). Las fotografías vienen acompañadas de grabaciones de entrevistas.

 

Muntadas, investiga sobre los lugares de poder con Architektur / Räume / Gesten II, 2017. En estos 10 trípticos, Muntadas reúne imágenes de archivo, poniendo en relación lugares de poder con gestos de decisión. El artista resalta así la forma en que los elementos arquitectónicos cristalizan los gestos y las decisiones de poder.

 

PARIS PHOTO Stand D15.
Grand Palais. 09-12 NOV 2017

Victoria Civera

Port de Sagunt, Valencia, 1955

Vive y trabaja entre Nueva York y Saro (Cantabria)

 

 

La trayectoria de Victoria Civera se inició en los años setenta, trabajando principalmente el fotomontaje. A lo largo de la década siguiente se centró en la pintura, en un primer momento abstracta, aunque luego incorporó la figuración. Es a mediados de esta década cuando Victoria Civera se traslada a Nueva York e incluye fotografía y escultura a su práctica artística, y se produce un cambio en su obra, que deviene más introspectiva.

 

Por la iconografía de su obra, centrada en el universo femenino, y por su contenido onírico, Victoria Civera ha conseguido un lenguaje personal y repleto de matices. Se ha movido entre las piezas de gran escala, en las cuales opta por materiales industriales, y piezas de una poética comedida y sugerente, incorporando a menudo objetos de la vida doméstica.

Antoni Muntadas

Barcelona, 1942

Vive y trabaja entre Barcelona, Nueva York y Venecia.

 

 

La obra de Antoni Muntadas ha desarrollado desde sus inicios –a principios de los años setenta– una crítica constante hacia los lenguajes y mensajes de los medios de comunicación como claros instrumentos de poder.

 

Ya desde un primer momento utilizó el video como una útil herramienta con la que diseccionar y hacer visibles los mecanismos de comunicación de lo que él, refiriéndose a la televisión, denominó `media landscape´. Este genuino estudio y tratamiento le convirtieron en uno de los pioneros en el campo artístico audiovisual.

 

Asimismo, Muntadas ha analizado y cuestionado las relaciones que se establecen entre lo público y lo privado a través de sus piezas en video, fotografía e instalaciones multimedia; es a partir de los años noventa cuando también incorpora internet a esta lista.

 

También desde la década de los noventa, inicia un nuevo tipo de proyectos de larga duración. En cada uno de estos proyectos se desarrolla un concepto principal que se irá extendiendo a lo largo de diferentes etapas y contextos.