Tag Archives: Perejaume

Caixaforum, Barcelona

31.1 – 20.5.2018

 

 

 

No han estat poques les ocasions en què els pintors han optat per treballar a l’aire lliure, enfront de la impossibilitat de traslladar un model impossible de traslladar a l’estudi. Aquest fet va suposar un canvi radical en la relació interior-exterior que s’havia produït fins aleshores. L’obra es torna portàtil, però en ampliar el taller i suprimir les barreres arquitectòniques que condicionen la seva mida, serà el desplaçament geogràfic el que passarà a convertir-se en el nou obstacle. Per aquestes i altres raons, hi ha qui van optar per reduir al màxim aquestes necessitats espacials i van limitar a un simple registre en forma d’esbossos, escrits, fotografies o filmacions la seva tasca com a artista.

 

Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella suposa una aproximació a aquests límits que han condicionat històricament el treball de l’artista. Un punt de partida que, tot i que centrat inicialment en els límits físics, va més enllà i intenta reflectir la relació del creador amb el seu entorn més proper. L’exposició, comissariada per Ángel Calvo Ulloa, aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lacions i la performance– dels artistes Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Christian García Bello, Fernando García, Irene Grau, Pedro G. Romero, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Thomas Schütte i Juan Uslé.

 

+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

MACBA, Barcelona

11.10 – 11.2017

 

La reflexió entorn de la superfície, la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric ocupen un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera els gèneres com la pintura i l’escultura han estat alterats i dilatats fins a fer que la mateixa matèria es construeixi com a missatge crític? Col·lecció MACBA. Sota la superfície indaga en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit. Bona part de les obres que es mostren exploren les pràctiques postminimalistes incorporant el contingut crític que aquestes van aportar al llenguatge de l’abstracció.

 

+ info

MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

27.09 – 27.11.2017 // 20.12.2017 – 05.03.2018

 

Esta propuesta expositiva, desplegada en dos muestras, presenta una amplia selección de las obras que forman parte del depósito temporal que en 2014 realizó la galerista Soledad Lorenzo al Museo Reina Sofía.

Punto de encuentro, la primera de ellas, aborda los conceptos de espacio y geometría desde diversas ópticas. Cuestiones personales, la segunda muestra, se centra en la recuperación del lenguaje figurativo, a través de un conjunto de obras de artistas españoles y extranjeros. 

 

+ info

Laznia Centre for Contemporary Art, Gdansk, Poland

23.9 – 19.11.2017

 

Curated by Blanca de la Torre, Imbalance aims to provoke reflections on the potential of art as a useful path for reviewing our conceptions regarding some present-day environmental problems. The exhibition’s approach implies the understanding that our conceptions of natural fact and reality have to be re-examined, on the basis that our current situation of “ecocide” results — either directly or indirectly— from the way in which we have instrumentalized our natural environment.

 

Artists: Lara Almarcegui, Sergio Belinchón, Julius Von Bismark, Kamila Chomicz, Lúa Coderch, Mujeres Creando, Joan Fontcuberta, Philipp Fröhlich, Chus García Fraile, John Gerrard, Máximo González, Andreas Gursky, Federico Guzmán, Cecylia Malik, Antoni Muntadas, Jun Nguyen-Hatsushiba, Oligatega Numeric, Perejaume, Marjetica Potrč, Xavier Ribas, Anri Sala, Allan Sekula, Jennifer Steinkamp, Superflex, Manuel Vázquez

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats

 

Exposición: 6-22 de septiembre, ma-vi 11-14h y 16-20h

 

Con motivo de la sexta edición de Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposición que reúne obras de las artistas Alicia Kopf, Lola Lasurt y Teresa Solar Abboud, que establecen un diálogo con obras de otros artistas de la galería escogidos por ellas: Cabello/Carceller, Perejaume y Fernando Prats. Surge así una dinámica basada en el intercambio de miradas entre artistas de diferentes generaciones, que da lugar a conexiones y nuevas lecturas, a veces directas, otras veces inesperadas.

 

Alicia Kopf presenta la serie fotográfica Waterfall chasers (2015), que alude simbólicamente al deshielo como momento de descontrol de las emociones, a partir de representaciones de cascadas. La idea de la fluidez del agua vincula estas obras a una serie de dibujos de Cabello/Carceller titulados Autorretrato como fuente y Fuente (2005).

 

La obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada por óleos sobre tela y disfraces, propone una reconstitución del Carnaval de Aalst de 1946 a partir de una película 16mm de la época. Con un acercamiento similar, Perejaume, en la serie de dibujos Ball de muntanyes (2007), asocia los bailes folclóricos a las montañas, usando, como es común en su práctica, referencias a la cultura catalana que remiten a preocupaciones universales.

 

Teresa Solar Abboud, con Doble Mordido (2013), indaga sobre las herramientas y procesos fotográficos que intervinieron en los experimentos de Harold Edgerton, cuestionando conceptos como la protección, la ocultación o la sobreexposición. De la misma manera, Fernando Prats, en Sismograma Chuquicamata (2008), usa técnicas parafotográficas, como el ahumado del papel, con el fin de fijar momentos o huellas de una acción en un paisaje.

 

Valey Centro Cultural de Castrillón

    Piedrasblancas – Asturias

23.06 – 16.09.2017

 

En la Colección los Bragales se han identificado 52 obras en donde el blanco y negro y la escala de grises está presente. Hemos realizado una selección de 16 obras para en donde 7 identifican la fotografía y 9 en pintura para la exposición del Centro Valey.

 

+ info

 

 

Una instal·lació de Perejaume

Inauguració dissabte, 3 de juny, a les 19.30h

Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

 

 

Intervindran l’artista Perejaume i Glòria Picazo, comissària del projecte. Després de l’acte inaugural, a les vuit del vespre, tindrà lloc una acció poètica amb Josep Pedrals, Martí Sales, Núria Martínez Vernís, Joan Todó, Enric Casasses, Andreu Subirats, Maria Cabrera i Dolors Miquel.

 

 

 

Lliurament de Premis GAC 2017

Dimarts, 30 de maig a les 20.30h

MACBA. Plaça dels Àngels, 1 Barcelona

 

 

L’artista Perejaume rep l’homenatge dels Premis GAC 2017

Els Premis GAC – X Nit del Galerisme, que se celebraran el proper 30 de maig al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), retran un doble homenatge: el  Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria artística, a Perejaume i el Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria galerista, a Mariana Draper.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) reconegut a vegades com l’artista poeta, comença a exposar la seva obra pictòrica a mitjans dels anys setanta, però ben aviat introdueix altres recursos expressius com els textos, les fotografies o els vídeos. La natura és un eix temàtic recurrent en la seva obra perquè, segons l’autor, li obre la possibilitat d’interrogar-se sobre un ampli ventall de qüestions. És a través de la natura, que estableix un ric diàleg entre la representació de les coses i les coses en si mateixes, entre l’espai protegit del museu i el món que en queda fora. Trenca els artificis de la tradició artística per bastir un discurs poètic que l’aproxima a la terra. La consideració de la llengua com una part consubstancial de les mateixes coses fa que Perejaume pugui traspassar amb comoditat la feble frontera entre la creació plàstica i la literària. Ha publicat diversos llibres d’assaig i de poesia, entre ells Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011) i Mareperlers i ovaladors (2014).

L’artista exposa regularment i algunes de les mostres a destacar són : “Deixar de fer una exposició” (MACBA, 1999),  “Ai Perejaume, si veiessis la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!” (La Pedrera 2011) i “Maniobra de Perejaume” (MNAC, 2014).

L’any 2005 l’artista rep el Premi Nacional d’Arts Visuals atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  i el 2006 el Premio de Artes Plásticas atorgat pel Ministerio de Cultura de l’Estat Espanyol.

 

+ info

 

 

Mataró Art Contemporani

Sales d’exposicions  de Can Palauet, Mataró, Barcelona

10.03.17 – 21.05.17

 

Inauguració: divendres 10 de març, 19 h

 

Ignasi Aballí | Martí Anson | Isabel Banal | Bestué-Vives | Rafel G. Bianchi | Curro Claret | Enric Farrés | Neil Harbisson | Jordi Lafon + Montsita Rierola | Mariona Moncunill | Perejaume | Raül Roncero | Belén Uriel    

 

Aquest és un projecte pilot per a la realització d’una exposició d’art contemporani a càrrec dels nens i nenes de 5è de primària de l’Escola Angeleta Ferrer i l’Escola Montserrat Solà de Mataró.

 

El projecte es planteja com a treball de curs, de caràcter transversal, en què aquests nens i nenes de 5è reben l’encàrrec d’idear una exposició d’art contemporani per a les Sales d’exposicions de Can Palauet.

 

Ells i elles faran de comissaris, triaran el que ens explicarà l’exposició, coneixeran artistes i triaran peces d’alguns d’ells; aprendran com es fa la producció de l’exposició i la dissenyaran: pensaran l’espai i com disposar les peces que hauran triat; redactaran les cartel·les i els fulls de sala; col·laboraran en el muntatge; documentaran el procés i, finalment, pensaran i executaran el servei educatiu i les activitats complementàries.

 

Pretenem, doncs, fer conèixer l’art i els llenguatges contemporanis des de dins, amb l’objectiu d’explicar l’exposició amb les paraules d’aquests nens i nenes.

+ info

 

Perejaume

Sant Pol de Mar, 1957

Vive y trabaja en Sant Pol de Mar

 

 

Perejaume comenzó a exponer su obra a finales de los años setenta y desde entonces la ha ido desarrollado de forma paralela tanto en disciplinas visuales como en una extensión literaria.

 

El paisaje es un tema recurrente que analiza y explora su obra, retomando y reevaluando la presencia que ha tenido sobre todo en la producción literaria y pictórica. A través de esta aproximación, la relación con el paisaje se examina desde diversos puntos de vista no exentos de ironía. Puntos de vista que toman forma a través de la pintura, la escultura, la fotografía, la instalación, el vídeo o la misma intervención en el entorno natural.

 

Para Perejaume el hombre forma parte del paisaje, no es ajeno a él, es un agente más en su conformación y evolución, como si se hubiese acelerado el tiempo geológico.

Siguiendo una línea de investigación de largo recorrido acerca de la relevancia de producir obras de arte, Perejaume propone un experimento minimalista, con dos obras nuevas.

 

A lo largo de su producción artística, Perejaume siempre ha cuestionado el espacio dedicado a las obras de arte. El espacio, entendido como lugar físico, como puede ser el espacio exterior o el lugar de exhibición -galería, museo- pero también el espacio mental. Dejar espacio a las obras de arte remite también a una noción temporal: ¿cuánto tiempo dedicamos a contemplar las obras? ¿Qué lugar ocupan en nuestras vidas?

 

La exposición se puede considerar como una representación íntima y teatralizada en dos tiempos.  

 

La antesala, de paredes oscuras, nos introduce en la galería con la frase: “¿No os parece que las obras empiezan a ser tan valiosas como el lugar que ocupan? ¿No oís que, de tantas como hay, las obras dicen y redicen, tanto al que las visita como al que las hace: “No cabemos, hacednos sitio”?

 

La primera sala está dedicada a una única fotografía en blanco y negro, realizada a partir de la exposición de 140 fotogramas de la película “El Ball de l’Espolsada”, que fue rodada en 1902. La filmación se encargó al estudio Napoleón de Barcelona cuando, a inicios del siglo XX, este baile popular fue objeto de recuperación tras cincuenta años en el olvido. La restauración de este material permitió redescubrir la coreografía original. La película, que es una de las filmaciones más antiguas de Cataluña, pertenece al Museo Etnológico de Barcelona y está depositada en la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.

 

En la segunda sala, nos encontramos un imponente proyector de cine que presenta la Projecció cinematogràfica del llegat Cambó. El legado Cambó es un fondo de cincuenta y dos pinturas de los grandes maestros europeos de entre los siglos XIV y XIX (Veronese, Tintoretto, El Greco, Rubens, Metsys, Gainsborough, Le Brun, Goya, Fragonard, Quentin de la Tour, Lucas Cranach, Tiepolo…). Es la aportación desinteresada de más valor que ha recibido el MNAC y proviene del político y mecenas Francesc Cambó (1876-1947). En la proyección, el legado fluye vertiginosamente como una fulguración cromática.

 

 

—-

 

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) ha recibido premios como el Premio Nacional de Arte Gráfico de la Real Academia de Bellas Artes, el Premio de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura y el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya. Recientemente ha comisariado la exposición Maniobra de Perejaume en el Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Ha mostrado su obra en exposiciones como ¡Ay Perejaume, si vieras la acumulación de obras que te rodea, no harías ninguna más!, La Pedrera, Barcelona; Imágenes proyectadas, CAB Centro de Arte Caja Burgos, Burgos; Amidament de Joan Coromines, Es Baluard, Palma de Mallorca, La Pedrera, Barcelona; Retrotabula, Palacio de los Condes de Gabia, Granada, Artium Vitoria. Ha participado en bienales internacionales como Prospect 1 New Orleans (2008), Art Unlimited, Basel (2006), 51 Bienal de Venecia (2005). Ha publicado recientemente Mareperlers i Ovaladors, Edicions 62, Barcelona (2014) y Paraules Locals, Tushita edicions, Barcelona (2015).