Fundació Palau, Caldes d’Estrac
11/11/2023 – 11/02/2024
Presentem l’exposició “Ràfols Casamada. El passeig del poeta”, comissariada per Bernat Puigdollers, coincidint amb la celebració l’any 2023 del centenari del naixement de l’artista.
Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009) és conegut, essencialment, per la seva obra plàstica. Tanmateix, la seva àmplia trajectòria artística, de ressò internacional, ha eclipsat bona part de la seva figura polièdrica. El Ràfols pintor amaga el Ràfols pedagog −el fundador i director d’Elisava i Eina− però també el Ràfols poeta.
Pintura i escriptura es desenvolupen en la vida de Ràfols de manera simultània. L’una participa de l’altra. L’any 1937, a l’edat de catorze anys i en plena guerra civil, un joveníssim Ràfols Casamada escriu els seus primers poemes i pinta els primers quadres. Des d’aleshores, l’esperit sensible de l’artista procurarà atrapar instants en la pintura i la paraula. Totes dues disciplines entren sovint en una estranya simbiosi: el món poètic de Ràfols és eminentment plàstic. És una poesia que es pot veure, tastar, olorar, i palpar. Com la seva obra pictòrica, respon a una mirada sensible del món on es barregen present i passat, futur i nostàlgia. La paraula, en un gran exercici de síntesi, esdevé un intensificador de la vida, testimoni d’experiències, evocadora de mons.
Un dels seus primers llibres poètics publicats fou “Notes nocturnes”, aparegut el 1974, una fusió entre lletra i pintura en forma de poema visual. No serà fins l’any 1976 que, esperonat per Llibres del Mall i amb el recolzament del seu amic editor Josep M. Castellet, apareixerà publicat el volum “Signe d’Aire”, recull de bona part de la seva obra literària escrita fins aleshores. Després vingueren un bon nombre de llibres més: “Territori de temps” (1979), “Paranys i Raons per atrapar instants” (1981), “El color de les pedres” (1989), “Cinc notes angleses” (1990), “Hoste del dia” (1994) o “Policromia o la Galeria dels miralls” (1999). I a tots aquests títols cal afegir-hi encara nombroses edicions limitades autoeditades per l’artista o bé edicions de bibliòfil de tirada curta.
Malgrat tot, la seva obra literària resta encara en l’oblit i clama per ser recuperada. Amb aquest objectiu, l’exposició vol endinsar-se en el món poètic de Ràfols, desentrellar-ne els seus orígens i fer-lo accessible al gran públic, establir ponts entre la seva obra i la d’altres companys de generació que l’ajudaren, com són Palau i Fabre, Joan Perucho, Castellet, Joan Teixidor, Salvador Espriu, Maria Aurèlia Capmany… Posar, en definitiva, la seva obra literària al lloc que li correspon.
