Tag Archives: Guinovart

L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols presenta una nova mostra temporal, del 31 de juliol al 17 d’octubre de 2021, centrada en l’obra de Josep Guinovart.

 

 

En la mostra titulada “Univers Guinovart”, el Monestir de Sant Feliu de Guíxols es vesteix novament de gala per acollir una seixantena d’obres, entre pintura, escultura, gravat, serigrafies i altres disciplines en una nova exposició de luxe, en un espai extraordinari, amb un artista excepcional. 

 

 

Univers Guinovart és una exposició realitzada en coordinació amb l’Espai Guinovart i l’Espai Carmen Thyssen, amb la presència de peces de diversos museus i col·leccions del país que permet a l’espectador realitzar una visita amb múltiples itineraris. Obres realitzades entre 1948 i 2007 que marquen la trajectòria artística d’aquest artista, a través cercles entrellaçats. Amb l’exposició, comissariada per Pilar Giró, es vol “retre homenatge al caràcter d’obra oberta amb la qual Guinovart definia la raó de la seva recerca plàstica: la mirada del públic que en fa seu el sentit i el significat”.

 

 

La mostra és un univers traçat des de dues geografies: la primera planta dedicada a una geografia física, indagant les arrels tel·lúriques que nodreixen la sensibilitat vers un món convuls, però també un món de somni, d’esperança, o de regeneració.

 

 

La segona planta explora una geografia humana, perfila un recorregut més introspectiu, fent de pont amb la visió que té Guinovart de l’art “com un projecte, un esbós inacabat, una aproximació al desig, un mer intent, l’intent d’agafar l’aigua amb un sedàs”. Els paisatges de l´ànima i les ànimes dels paisatges ens conduiran per un viatge insòlit a través de l’Univers Guinovart.

 

 

+ info

Naves de Gamazo, Santander

02.07 – 31.10.2021

Comisarias: María de Corral y Lorena Martínez de Corral

 

La historia se estudia y se escribe en torno a la idea de un progreso lineal que acumula hitos y metas. El sentido de la historia cambia con relación al presente desde donde se aborda. La exposición en las Naves de Gamazo responde a criterios ontológicos para plantear un recorrido a través de la Colección ENAIRE con el que abrir puertas y canales de comunicación desde su materialidad, y explorar así otras narrativas desde la subjetividad de los artistas.

 

La muestra explora la dimensión física de la Colección a partir de sus especificidades formales y materiales que la vinculan con un lugar y un tiempo determinado. Las pinturas, esculturas, fotografías, grabados y vídeos seleccionados reflejan distintas expresiones y actitudes que, sin duda, han marcado de forma decisiva el arte actual.

 

La selección de alrededor de cien obras está configurada como una constelación de diferentes voces y prácticas artísticas, que intenta ofrecer una amplia visión del arte creado a lo largo de los últimos setenta años. Hemos procurado configurar esa visión mediante una serie de argumentos visuales y conceptuales que unen y relacionan las obras entre sí, y que ofrecen la posibilidad de crear sugerentes yuxtaposiciones y diálogos y son un buen ejemplo de la pluralidad de opciones estéticas que vertebran el arte contemporáneo.

 

El recorrido de la muestra se inicia en los años sesenta con artistas del informalismo matérico, continua con una nueva forma de definir e interpretar la abstracción propia de los años ochenta y se extiende hasta los 2000, donde el arte participa de la necesidad de repensar el sujeto, el cuerpo y la identidad, representado principalmente por fotografías que visualizan así el peso que tiene éste último medio dentro de la Colección, con un circuito propio que incluye sus premios y últimas adquisiciones.

 

La exposición se ha estructurado en diversas salas en las que la instalación no obedece a criterios históricos o cronológicos, sino que intenta relacionar las obras a través de sus afinidades estéticas, temáticas, o por asociaciones de momentos y sensibilidades artísticas. Ofreciendo nuevas interacciones que establecen diálogos abiertos entre las obras de artistas de distintas generaciones y procedencias, provocando algunas relaciones sorprendentes y contrastes reveladores.

 

Al seleccionar esta exposición hemos intentado tener una mirada abierta que nos permitiese colocar al artista y sus obras en el centro de la atención. No hemos pretendido elaborar un discurso cerrado sino tender hilos que puedan ser tramados y entrelazados de diversas maneras, una y otra vez, también por los espectadores, ya que el arte es asimismo un espacio de cuestionamiento, de la falta de necesidad de códigos claros y finalidades concretas.

 

En toda elección hay un pretendido equilibrio entre las motivaciones racionales, el análisis intelectual y el despliegue de la emoción y de la pasión. Aunque en esta ocasión, al realizar la selección, hemos intentado hacer visibles ciertos momentos de la historia del arte, pero especialmente reflejar el espíritu, el criterio y las ideas de ENAIRE, una Fundación comprometida con el arte y su comunidad.

 

+ info

Tongue twister

Museo de Arte Abstracto, Cuenca

22.06.2021 – 16.01.2022

 

La Fundación Juan March y DKV Seguros presentan una exposición construida conjuntamente a partir de sus respectivas colecciones. El resultado es una historia reciente del arte hecho en España desde la segunda mitad del siglo pasado y las dos primeras décadas del siglo XXI. Las obras de la colección DKV, variadas en formas y técnicas y pertenecientes a artistas que generacionalmente pertenecen al siglo XXI, se combinan con las de la colección de la Fundación Juan March, que se encuentran en “rotación lenta” (la expresión es de Fernando Zóbel) en nuestros museos de Cuenca y Palma y son de las generaciones de artistas activos en España desde los años sesenta del siglo XX y hasta su final.

 

+ info

Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona

Inauguració 24.1.2019 – 19.30

Exposició fins 19.5.2019

 

 

L’exposició La realitat transformada aporta noves mirades sobre el discurs plàstic de l’artista i aprofundeix en el fet que Josep Guinovart, avui dia i deu anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris, amb una obra de rabiosa actualitat. L’exposició posa l’èmfasi en la capacitat de l’artista per transformar la realitat i alhora reinventar-se constantment. L’eix conceptual que actua com a factor transversal entre els diferents apartats expositius es basa en el fet que Guinovart, a través de les seves obres, viatja des d’allò més local i primigeni fins a allò més universal i infinit.

 

La mostra, tot i que no es presenta com una retrospectiva, compta amb algunes de les peces més significatives de les diferents etapes de tota la trajectòria de l’artista. Així mateix el recorregut, que no és lineal en el temps, s’endinsa pel frondós bosc de la creació de l’artista, i salta, ara i adés, per temes, tècniques, èpoques i matèries per explicar, en un instant final, l’extraordinària coherència d’aquest artista clau de l’avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX.

 

 

+ info

Matèries en erupció 1975-1985

Opening, December 13th, at 7pm / Exhibition, December 2018 – February 2019

 

 

We present, within Any Guinovart, the exhibition Matèries en Erupció 1975-1985, with a selection of works of a relevant decade for Guinovart’s career, years in which he established an intense relationship with our gallery and also signified his international acknowledge with exhibitions at Martha Jackson Gallery in New York (1979), at Espace Cardin in Paris (1979), at Rizzoli Gallery in New York (1979) and at the Venice Biennale (1982).

 

As Alexandre Cirici mentions: “during the seventies, Guinovart had been dissolving operations of purification, of deliverance, of what Jung named “the descent to Hell” and had been finding the equilibrium of a complete maturity which touches in all the registers of his complete, splendid and critic vision of human society and the material environment that surrounds him, with the confidence of a great organist”.

 

The exhibition we set out is partly inspired in the spring of 1979, a date when three significant exhibitions were being placed in the city of Barcelona, at Galeria Joan Prats, at Galeria Trece and, above all, Matèria-suport-estructura at Fundació Joan Miró, three synchronized exhibitions which passed by three different ways but with the same shared destiny: the approximation to reality.

 

Of all Guinovart’s works of this moment stands out the labor with clay, introduced since a travel to Algeria, where he was shocked by the presence of soil, the desert and the adobe architecture. The main protagonist of this period is the material, the fibre cement too, the contrast between hardness and roughness of the support and the absolute spontaneity of graphics. Although Guinovart is an artist who transformed his works from “internal combustions”, he was also conditioned by the world that surrounded him: the nature of Castelldefels, where he has his atelier, the rural environment which marked his childhood, like Agramunt, and also the cities of Barcelona, Paris or New York.     

 

“I constantly need the resource not of transgressing, but of getting out of the limits of what painting is. For example, collage, the elements that go from inside to outside and from outside to inside: many times someone has made the mistake of positioning me as an artist of collages, because there has been in me an intention of working from inside to outside rather than the opposite. It isn’t about gluing nor everything appeares from the base of the volcano. There is a feeling of the material being threw from inside, just in the opposite way of how we understand the collage. It isn’t the fact of painting-painting, it is a more existentially poetical aspect. What worries me is the background issues”

 

(Interview to Guinovart, El Guía magazine, October-November, 1991)

 

 

Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). After an autodidactic education, he started his career as a painter in the forties in Barcelona. His paintings, marked by figuration, evolved to abstract collage linked to informalism by politicizing and expanding himself until breaking the limits of pictorial language, approaching to sculpture and installations. He received several prizes and awards, like the prize Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (1981), the National Award of Visual Arts of Spain (1982) and the National Award of Visual Arts of Generalitat de Catalunya (1990). Among his monographic exhibitions stands the one at Danubiana Meulensteen Art Museum, in Bratislava (2004), the one at La Pedrera in Barcelona (2002), Guinovart. Itinerari 1948-1988, at Tecla Sala in Hospitalet (1989) which traveled to Germany (Vila Merkel, Esslingen am Neckar; Museum Bochum, Bochum; Katalanischen Sommers in Hamburg), the exhibition at Fine Arts Museum of Long Island (1987), Matèria-suport-estructura, at Fundació Joan Miró in Barcelona (1978) and Contorn-entorn at Galeria Maeght in Barcelona (1976). In 2018, on the occasion of the tenth anniversary of his death, it have been celebrated Guinovart Year with exhibitions in various centers in Catalonia and abroad.

 

 

Galeria Joan Prats would like to thank Maria Guinovart and the Fundació Espai Guinovart for their collaboration in the realization of this exhibition

 

For more information and images, contact  galeria@galeriajoanprats.com

 

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

16.11.2018 – 22.4.2019

 

Comissariat:

Àlex Mitrani i Imma Prieto

 

 

Les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals, es presentaran en aquesta mostra, coincidint amb els 50 anys del maig del 68.

 

Aquest període ha patit fins ara una certa indefinició per part de la historiografia, que no sempre l’ha sabut encaixar, entre l’ocàs de l’informalisme i la irrupció del conceptual. És el moment de l’emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència on l’homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Potser contradictori i efímer, l’art d’aquests anys mostra la connexió amb la modernitat internacional lligada als nous paradigmes de llibertat i revolució. Pacifisme, revolució sexual, crítica al capitalisme, exploració sense límits de la creativitat individual, són alguns dels reptes fonamentals que manifesten, als quals s’afegeix la resistència al context específic del franquisme.

 

Artistes

Sergi Aguilar, Rosa Amorós, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Jordi Batiste, Ernesto Carratalà, Mari Chordà, Colida, Claude Collet, Carlos Duran, Equipo Crónica, Alicia Fingerhut, Jordi Fornas, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Lluís Güell, Gonzalo Herralde, Josep Iglesias del Marquet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda, Xavier Miserachs, Muntadas, Aurèlia Muñoz, Norman Narotzky, Antoni Padrós, Joan Rabascall, Guillem Ramos-Poquí, Pau Riba, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Benet Rossell, América Sánchez, Carles Santos, Enric Satué, Enric Sió, Gonçal Sobrer, Jaume Xifra, Zush / Evru

 

 

+ info

Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia”

Museu d’art de Lleida

9.5 – 22.7.2018

 

La mostra presenta un diàleg entre objectes de les col·leccions del Museu d’art de Lleida i obres de Josep Guinovart. El diàleg s’estableix ja sigui per la matèria, per la iconografia, o bé per qüestions formals o conceptuals. En total, una quarantena d’obres que es relacionen de diverses formes, tot i pertànyer a cronologies molt diferenciades.

 

+ info

 

Guinovart. Referents vitals

Museu d’art de Girona

2.6 – 30.9.2018

 

L’exposició «Guinovart. Referents vitals» subratlla els artistes —Mir, Nonell, Gimeno, Dalí, Picasso o Miró— , el moviments plàstics —com el Modernisme—, però també la tradició, l’ofici i els paisatges viscuts que van deixar pòsit en Guinovart i la seva obra. Uns referents amb els quals va estar dialogant de manera intermitent durant tota la seva trajectòria, sense els quals no s’explicaria l’exuberància i la frondositat de la seva obra.

 

+ info

 

GU-INNO-VART

Museu de la Música, Barcelona

14.6 – 7.10.2018

 

Un dels referents de Josep Guinovart era la música, afició palesa en les seves obres. En aquesta mostra que recorda els 10 anys de la seva mort farem un recorregut pels diferents estils musicals que van inspirar bona part de l’obra de l’artista. Veurem com Guinovart reinterpreta un preludi de Chopin, com escenifica Aida de Verdi en un quadre, com darrere del retrat d’un trompetista s’amaga un autoretrat o com els dits de Carles Santos esdevenen tecles d’un piano.

 

+ info