Tag Archives: Guinovart

Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona

Inauguració 24.1.2019 – 19.30

Exposició fins 19.5.2019

 

 

L’exposició La realitat transformada aporta noves mirades sobre el discurs plàstic de l’artista i aprofundeix en el fet que Josep Guinovart, avui dia i deu anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris, amb una obra de rabiosa actualitat. L’exposició posa l’èmfasi en la capacitat de l’artista per transformar la realitat i alhora reinventar-se constantment. L’eix conceptual que actua com a factor transversal entre els diferents apartats expositius es basa en el fet que Guinovart, a través de les seves obres, viatja des d’allò més local i primigeni fins a allò més universal i infinit.

 

La mostra, tot i que no es presenta com una retrospectiva, compta amb algunes de les peces més significatives de les diferents etapes de tota la trajectòria de l’artista. Així mateix el recorregut, que no és lineal en el temps, s’endinsa pel frondós bosc de la creació de l’artista, i salta, ara i adés, per temes, tècniques, èpoques i matèries per explicar, en un instant final, l’extraordinària coherència d’aquest artista clau de l’avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX.

 

 

+ info

Matèries en erupció 1975-1985

Opening, December 13th, at 7pm / Exhibition, December 2018 – February 2019

 

 

We present, within Any Guinovart, the exhibition Matèries en Erupció 1975-1985, with a selection of works of a relevant decade for Guinovart’s career, years in which he established an intense relationship with our gallery and also signified his international acknowledge with exhibitions at Martha Jackson Gallery in New York (1979), at Espace Cardin in Paris (1979), at Rizzoli Gallery in New York (1979) and at the Venice Biennale (1982).

 

As Alexandre Cirici mentions: “during the seventies, Guinovart had been dissolving operations of purification, of deliverance, of what Jung named “the descent to Hell” and had been finding the equilibrium of a complete maturity which touches in all the registers of his complete, splendid and critic vision of human society and the material environment that surrounds him, with the confidence of a great organist”.

 

The exhibition we set out is partly inspired in the spring of 1979, a date when three significant exhibitions were being placed in the city of Barcelona, at Galeria Joan Prats, at Galeria Trece and, above all, Matèria-suport-estructura at Fundació Joan Miró, three synchronized exhibitions which passed by three different ways but with the same shared destiny: the approximation to reality.

 

Of all Guinovart’s works of this moment stands out the labor with clay, introduced since a travel to Algeria, where he was shocked by the presence of soil, the desert and the adobe architecture. The main protagonist of this period is the material, the fibre cement too, the contrast between hardness and roughness of the support and the absolute spontaneity of graphics. Although Guinovart is an artist who transformed his works from “internal combustions”, he was also conditioned by the world that surrounded him: the nature of Castelldefels, where he has his atelier, the rural environment which marked his childhood, like Agramunt, and also the cities of Barcelona, Paris or New York.     

 

“I constantly need the resource not of transgressing, but of getting out of the limits of what painting is. For example, collage, the elements that go from inside to outside and from outside to inside: many times someone has made the mistake of positioning me as an artist of collages, because there has been in me an intention of working from inside to outside rather than the opposite. It isn’t about gluing nor everything appeares from the base of the volcano. There is a feeling of the material being threw from inside, just in the opposite way of how we understand the collage. It isn’t the fact of painting-painting, it is a more existentially poetical aspect. What worries me is the background issues”

 

(Interview to Guinovart, El Guía magazine, October-November, 1991)

 

 

Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). After an autodidactic education, he started his career as a painter in the forties in Barcelona. His paintings, marked by figuration, evolved to abstract collage linked to informalism by politicizing and expanding himself until breaking the limits of pictorial language, approaching to sculpture and installations. He received several prizes and awards, like the prize Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (1981), the National Award of Visual Arts of Spain (1982) and the National Award of Visual Arts of Generalitat de Catalunya (1990). Among his monographic exhibitions stands the one at Danubiana Meulensteen Art Museum, in Bratislava (2004), the one at La Pedrera in Barcelona (2002), Guinovart. Itinerari 1948-1988, at Tecla Sala in Hospitalet (1989) which traveled to Germany (Vila Merkel, Esslingen am Neckar; Museum Bochum, Bochum; Katalanischen Sommers in Hamburg), the exhibition at Fine Arts Museum of Long Island (1987), Matèria-suport-estructura, at Fundació Joan Miró in Barcelona (1978) and Contorn-entorn at Galeria Maeght in Barcelona (1976). In 2018, on the occasion of the tenth anniversary of his death, it have been celebrated Guinovart Year with exhibitions in various centers in Catalonia and abroad.

 

 

Galeria Joan Prats would like to thank Maria Guinovart and the Fundació Espai Guinovart for their collaboration in the realization of this exhibition

 

For more information and images, contact  galeria@galeriajoanprats.com

 

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

16.11.2018 – 22.4.2019

 

Comissariat:

Àlex Mitrani i Imma Prieto

 

 

Les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals, es presentaran en aquesta mostra, coincidint amb els 50 anys del maig del 68.

 

Aquest període ha patit fins ara una certa indefinició per part de la historiografia, que no sempre l’ha sabut encaixar, entre l’ocàs de l’informalisme i la irrupció del conceptual. És el moment de l’emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència on l’homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Potser contradictori i efímer, l’art d’aquests anys mostra la connexió amb la modernitat internacional lligada als nous paradigmes de llibertat i revolució. Pacifisme, revolució sexual, crítica al capitalisme, exploració sense límits de la creativitat individual, són alguns dels reptes fonamentals que manifesten, als quals s’afegeix la resistència al context específic del franquisme.

 

Artistes

Sergi Aguilar, Rosa Amorós, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Jordi Batiste, Ernesto Carratalà, Mari Chordà, Colida, Claude Collet, Carlos Duran, Equipo Crónica, Alicia Fingerhut, Jordi Fornas, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Lluís Güell, Gonzalo Herralde, Josep Iglesias del Marquet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda, Xavier Miserachs, Muntadas, Aurèlia Muñoz, Norman Narotzky, Antoni Padrós, Joan Rabascall, Guillem Ramos-Poquí, Pau Riba, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Benet Rossell, América Sánchez, Carles Santos, Enric Satué, Enric Sió, Gonçal Sobrer, Jaume Xifra, Zush / Evru

 

 

+ info

Agramuntophitecus. Guinovart, matèria i litúrgia”

Museu d’art de Lleida

9.5 – 22.7.2018

 

La mostra presenta un diàleg entre objectes de les col·leccions del Museu d’art de Lleida i obres de Josep Guinovart. El diàleg s’estableix ja sigui per la matèria, per la iconografia, o bé per qüestions formals o conceptuals. En total, una quarantena d’obres que es relacionen de diverses formes, tot i pertànyer a cronologies molt diferenciades.

 

+ info

 

Guinovart. Referents vitals

Museu d’art de Girona

2.6 – 30.9.2018

 

L’exposició «Guinovart. Referents vitals» subratlla els artistes —Mir, Nonell, Gimeno, Dalí, Picasso o Miró— , el moviments plàstics —com el Modernisme—, però també la tradició, l’ofici i els paisatges viscuts que van deixar pòsit en Guinovart i la seva obra. Uns referents amb els quals va estar dialogant de manera intermitent durant tota la seva trajectòria, sense els quals no s’explicaria l’exuberància i la frondositat de la seva obra.

 

+ info

 

GU-INNO-VART

Museu de la Música, Barcelona

14.6 – 7.10.2018

 

Un dels referents de Josep Guinovart era la música, afició palesa en les seves obres. En aquesta mostra que recorda els 10 anys de la seva mort farem un recorregut pels diferents estils musicals que van inspirar bona part de l’obra de l’artista. Veurem com Guinovart reinterpreta un preludi de Chopin, com escenifica Aida de Verdi en un quadre, com darrere del retrat d’un trompetista s’amaga un autoretrat o com els dits de Carles Santos esdevenen tecles d’un piano.

 

+ info