Tag Archives: Wonders

Museu de la Música, Barcelona

08.11-20.11.2022

 

En ocasió de la seva primera col·laboració amb el Museu de la Música de Barcelona, el festival LOOP presenta dues propostes expositives que, des de perspectives molt diferents, indaguen en el terreny comú entre videoart, música i so.

 

D’una banda, el recorregut videogràfic Reclamant l’eco, amb obres d’artistes nacionals i internacionals que reivindiquen i celebren el caràcter comunicatiu de l’experiència musical; de l’altra, la projecció The UTZON Projects, Speaking with stones…, on l’artista alemany Gunnar Friel reflexiona sobre les singulars propietats sonores i musicals d’un material com el marès.

 

+ info

Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat

26.10.2017 – 7.1.2018

 

Wonders va ser la proposta guanyadora de la 2a edició del Premi de Videocreació impulsat  per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, LOOP Barcelona i Arts Santa Mònica, un vídeo que qüestiona el model cultural, social i econòmic del món de la cultura de masses.

Es tracta d’una proposta videogràfica que utilitza recursos propers al biopic musical i la performance per analitzar la figura del “one-hit wonder”, probablement, una de les més simptomàtiques del paradigma neoliberal que ha impregnat totes i cadascuna de les esferes del món global les darreres tres dècades.

L’expressió “one-hit wonder” serveix, en la indústria discogràfica, per a anomenar aquells que han assolit el reconeixement massiu de manera fugaç gràcies a un sol senzill reeixit. Alguns d’aquests èxits són, fins a cert punt, efímers a propòsit, productes creats per raons humorístiques o per aprofitar una novetat en la cultura popular però, en la majoria dels casos, implica a músics seriosos i entusiastes que s’esforcen a continuar les seves carreres quan la popularitat decau, tal és el cas de Dennis Seaton i Michael Grant (membres del grup Musical Youth). A principis de la dècada dels vuitanta, la formació Musical Youth aconseguí una forta repercussió mundial gràcies al seu primer àlbum The youth of today i, molt especialment, al senzill Pass the dutchie que va vendre cinc milions de còpies arreu del món i va optar a un Grammy (els Oscars de la música).

 

+ info

ACVic Centre d’Arts Contemporànies, Vic

14.09 – 18.10.2017

 

A WONDERS Carles Congost construeix un híbrid entre el biopic musical, el documental, la ficció poètica i la reflexió assagística. Ho fa a partir del grup Musical Youth, un grup de reggae format per cinc nens, que va tenir un gran i únic èxit amb la seva cançó Pass the dutchie (1982). Tenint com a rerefons el concepte one-hit wonder, la serena i fascinadora presència de dos dels membres del grup, Dennis Seaton i Michael Grant, intercalen anècdotes personals amb lectures i interpretacions de textos d’Eloy Fernàndez Porta. En cap moment s’apel·la a l’enyorança amarga de l’èxit efímer, ja que la pantalla s’omple amb nous conceptes i relats traçats des la reflexió madura. En aquest projecte s’hi canalitza una combinació entre habituals interessos temàtics, com són la música, la cultura pop o els subgèneres, presents en la seva trajectòria, i tractats amb sensibilitat vers la quotidianitat i els elements comuns de la condició humana.

 

+ info

A Sense of Wonder

Centre d’art La Panera, Lleida

Del 18 de maig al 15 d’octubre de 2017

 

A sense of wonder (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera, Lleida.  

Són treballs que s’han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l’hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d’altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l’ús.  

A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d’altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre’ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància…En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).  

Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l’obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d’aquesta obra.

Comissari: David Santaeulària

 

+ info

Wonders Carles Congost

Espai Born, Casal Solleric, Palma de Mallorca

04.05 – 20.08.2017

 

Carles Congost (Girona, 1970) reflexiona sobre las repercusiones personales y emocionales y, especialmente, sobre qué es el éxito y qué hay detrás de él en Wonders. Una instalación que se inaugura hoy en el espacio Born Casal Solleric y que podrá visitarse hasta el próximo 20 de agosto.

“Vivimos una cultura del éxito donde el fracaso no tiene cabida, donde detrás de esta historia hay un capitalismo voraz que coincide con las implantaciones de las teorías neo-liberales de Margaret Thatcher”, señaló ayer Carles Congost en Cort.

Wonders es una propuesta videográfica que utiliza recursos cercanos al biopic musical y la performance para analizar la figura del one-hit wonder. La instalación, apuntó su creador, “habla sobre este fenómeno, sobre aquellos artistas que han tenido éxito por un solo hit o un solo álbum y que, en ocasiones, de forma voluntaria o no, pasan al olvido”.

+ info