Aquesta exposició tracta d’analitzar les pràctiques artístiques de caràcter abstracte desenvolupades des de la postguerra fins als nostres dies, des d’aquelles més sublims fins a les propostes més ideològiques, passant de l’objecte al concepte, tractant de desentranyar els seus significats i contradiccions, examinant les seues tècniques i procediments.

L’exposició recorrerà temàtica i cronològicament els moviments que van anar sorgint des que a la meitat del segle XX va irrompre al camp de l’art un gran escepticisme, no només generat pel patiment i la vivència dels diferents enfrontaments armats com la Guerra Civil Espanyola o Segona Guerra mundial, sinó derivat d’una profunda crisi de racionalitat oberta per les investigacions de l’anomenada avantguarda històrica.

Els nous plantejaments van eclosionar durant el període postbèl·lic units a les teories dels filòsofs existencialistes, reivindicant la subjectivitat i individualitat per sobre de qualsevol principi o pensament polític.