Category Archives: Jordi Alcaraz

josep-maria-civit-coleccio

Dijous 19.09.19, a les 19h, al Centre Cultural Terrassa.

 

Closing de les exposicions de la Col·lecció Josep Maria Civit.

 

Civit ens convida a entendre diferents formes de pensar i de dialogar amb el present. El compromís cultural, l’experimentació amb la imatge i la pràctica d’una aventura mental són els trets distintius de la col·lecció. Tot això en l’intent de compartir una mirada més enllà de la retiniana.

 

Obres de Jordi Alcaraz, Joan Brossa, Hannah Collins, Muntadas, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Teresa Solar, entre d’altres.

 

 

+ info

Jordi Alcaraz, Nits, Museo de Montserrat

07.06 – 17.11.2019

Inauguració :  7 de juny, 12.30h

Museu de Montserrat

 

L’obra de Jordi Alcaraz (Calella, 1963) és la confluència perfecta de forma, poètica i concepte. Servint-se de materials ben diversos –metacrilat, tinta, ferro… – trenca, des del propi gènere, els límits de la pintura, l’escultura i el gravat. Des de la matèria evoca la idea encara no formulada, l’aura de l’objecte, transforma i deforma la realitat, la recrea i la pensa amb el tacte i les mans. Hereva de la tradició artística catalana dels darrers cinquanta anys, l’obra d’Alcaraz està emparentada amb la ironia i la poètica de Brossa, la matèria de Tàpies i el caràcter eteri de Llena. Aquesta exposició de la Sala Pere Daura del Museu de Montserrat fa trontollar el concepte de pintura comunament acceptat i ens endinsa en una reflexió en torn el propi fet creador, el jo i la realitat.

 

Bernat Puigdollers, comissari de l’exposició

 

+ info

Esborradis, exhibition from Jordi Alraraz

 

Lunes 23 | Enero – Domingo 11 | Junio, 2017

Fundació Vila Casas, Can Framis. Barcelona

Jordi Alcaraz (Calella, 1963) es un creador en el intersticio que separa la poesía visual y la proyección conceptual, con una propuesta de aproximación metafórica al objeto. Alcaraz experimenta con materiales frágiles presos de un cierto lirismo –el agua, el vidrio, el espejo, el libro– para trabajar relaciones de tensión entre la materia y tejer un discurso en torno al volumen, el lenguaje y el tiempo. Su obra, que trasciende el límite entre disciplinas, es un alegato a favor de la obra inacabada y el arte como ficción.

 

+info