Monthly Archives: March 2023

Cabello/Carceller

Artium Museoa, Vitoria-Gasteiz

Inauguración 31 de marzo

 

Hau ‘este/esta/esto’ es, en euskera, el demostrativo que indica proximidad. Los demostrativos se utilizan para indicar la distancia entre quien habla y aquello de lo que se habla. En muchos idiomas, existen tres grados: esto que está aquí, eso que queda ahí y aquello que está allí. Esta distancia hace referencia no solo al espacio, sino también al tiempo. Cuando se usa para indicar una temporalidad, se refiere al momento en el que se lleva a cabo el discurso: ahora, hace un rato o ayer. Resulta fundamental hacer evidente desde dónde y cuándo se emite el mensaje, quién propone el punto de vista. Los demostrativos, en ese sentido, ayudan a situarse, ya que desvelan una posición.

 

Pero hau también tiene significados distintos en otros contextos, allí, lejos. Siguiendo el relato que el antropólogo francés Marcel Mauss recoge en su libro más conocido, Ensayo sobre el don. Forma y razón del intercambio en las sociedades arcaicas (1925), el hau es, en la cultura polinesia de los maoríes, el valor espiritual que se otorga a los objetos donados. Este hau es el alma de las cosas que se regalan, aquello que las anima y que es parte de una misma o uno mismo, y cuando se realiza un intercambio es lo que obliga al retorno o a la reproducción del don. La definición de un museo viene dada, históricamente, desde su colección, desde el carácter público de un fondo de obras —un don— que pertenece a todas y todos, y que contribuye a la producción de conocimiento, al tiempo que permite imaginar una comunidad.

 

Esta doble acepción funciona como preámbulo a una reordenación de los fondos de la colección del Museo de Arte Contemporáneo del País Vasco que se inicia en la década de los cincuenta y llega hasta nuestros días, a partir de una serie de movimientos elementales que activan, del mismo modo que en la reordenación precedente, una narrativa siempre en construcción. Una presentación que reúne en las salas del museo más de un centenar de obras de arte, documentos y materiales de archivo, y provoca tensiones y encuentros entre manifestaciones artísticas surgidas en las cinco décadas que comprende la muestra.

 

+ info

Museo Marino Marini, Firenze

31.03 – 29.05.2023

Opening 31.03.2023, 6pm

 

From March 31 to May 29, 2023, Museo Marino Marini in Florence is pleased to present Watching and Waiting: Enrique Martínez Celaya Selected Sculptures 2005-2023, the first exhibition in Italy by Cuban-born and Los Angeles-based artist Enrique Martínez Celaya. Trained as a painter, in over thirty years of artistic practice, Martínez Celaya has also explored sculpture, photography, video and writing, investigating through all these media the fundamental relationships between human beings and the world. His figurative language takes root in nature, using common and familiar images such as trees, flowers, rivers, skies, the sea, but also animals and human figures. The initial simplicity of this imagery, however, gives way to a deeper, opaque and unstable experience that lies beneath the surface.

 

Museo Marino Marini in Florence, dedicated to the famous Tuscan artist, has 183 works by Marini in its permanent collection, including many sculptures, some of them monumental. Watching and Waiting, curated by Giorgio Verzotti,therefore pays specific attention on Martínez Celaya’s sculpture, in dialogue with the rooms that host it. For the first time in this exhibition, the artist transforms the flickering images of his paintings into concrete objects in bronze, cement, wax or wood, which share space with the viewer and intensify his personal engagement. Sculpture thus becomes a powerful medium through which Martínez Celaya explores highly personal and intimate concepts that shape the emotional journey of life, such as memory, loss, vulnerability, strength of spirit, the ephemeral and hope.

 

Martínez Celaya’s sculptures appear as fragments of a story or poem that, in their materiality, occupy the space in which the visitor moves. They seem to be a permanent version of what is usually a fleeting act: weeping, sitting, raising an arm, sheltering. They play the function of witnesses, intensified by their immobility. Immobility that does not want to be impassibility, but rather resistance, determination, waiting and patience, as the title of the exhibition, Watching and Waiting, underlines.

 

+ info

 

Ateneo Art Gallery, Manila

25.03 – 29.07-2023

 

Renowned conceptual artist Antoni Muntadas collaborated with Ateneo Art Gallery (AAG) and Centro Adaluz de Art Contemporáneo (CAAC) in Sevilla at the height of the pandemic, between 2020 and 2021, for the exhibit Muntadas: Exercises on Past and Present Memories. This year, Ateneo Art Gallery (AAG) remounts the exhibit which will be launched on March 25, Saturday with the featured artist in attendance.

 

Muntadas (b. 1942) presents three projects that translate memories and histories of the Philippines and Spain and its relevance to contemporary history. He is considered as one of the pioneers of multimedia installations and urban interventions. With his art practice spanning over four decades, Muntadas develops projects through collaborative research to create site-specific works that resonate with local issues and experiences. He first visited Manila in 2019 and his brief encounter of the city led him to further investigate the past and present of Spain’s former colony.

 

The idea of movement from the themes of globality and transnationality are central to the works of Muntadas. These concepts can be observed as early as the 16th century, during the height of the Manila – Acapulco Galleon trade, where and when mobility and travel were necessary for commerce and economic development.

 

Starting in Seville in 1565, the galleons stopped by Mexico City and Acapulco for overland trade before sailing to reach the port of Manila. The route also linked Manila with China, and by extension, with other parts of Asia such as Japan and India. The Manila Galleon trade brought about the economic and cultural exchanges between the East and West, a system that has been considered to be the beginning of globalization.

 

Using the Manila Galleon trade as framework for the exhibition, Muntadas developed three projects based on goods that were originally part of this commercial circuit: the mantón de Manila or “Manila Shawl” which was originally made in China then traveled to Manila, and later adapted and appropriated to the Spanish culture; coins and medallions; and ceramic tradeware from Sevilla. Contemporary versions of these goods, which Muntadas refers to as presentes, act as repositories of memories; they are intended as metaphors for historical, political, social, and cultural narratives relevant to Philippine society.

 

The Mantones, locally embroidered in Lumban, Laguna, are fifteen shawls that feature images that represent different points in Philippine history, current events, and popular culture. Malas Hierbas are a set of ceramic plates manufactured in Sevilla which bear botanical drawings of invasive plant species brought in from the Americas, alluding to the effect of colonization. The medallions fabricated in Sevilla are called Portable Monuments to Emigrant Anonymous Workers; they are conceived as a tribute to unrecognized Filipinos living overseas.

 

These projects are contextualized by archival photographs as well as artifacts loaned from the Rizal Library of the Ateneo de Manila University and the Intramuros Administration. Manuel Ocampo also contributes his version of the Murillo Velarde – Nicolás de la Cruz Bagay map that depicts critical points in Philippine colonial history.

 

As with all his previous works, this exhibition was a result of a long research process by Muntadas in collaboration with research and design teams in Manila and Barcelona. Concept development and design were all facilitated virtually. Through the collective effort of both teams in recovering memories, Muntadas was able to draw his interpretations of these narratives to produce representative objects that would resonate with audiences in the Philippines and Spain. As described by writer José Díaz Cuyás in his essay Ideas on Voyages, Routes and Detours on the exhibition, “It does not have to do with reconstructing the memory of both nations, and narrating the evolution of their cultural identities, of what they are about. On the contrary, it is about bringing to the present some of the things that moved between one country and the other, and in doing so, bring both together.”

 

+ info 

firmamentos interiores

Firmamentos interiores: Luis Gordillo / Grandes Formatos 2002-2020

23.03 – 10.09.2023

 

Inauguración de la exposición en Dormitorio Alto, Espacio Santa Clara, Sevilla. Jueves 23 de marzo, a las 13.30h.

 

Si hasta ahora las diferentes exposiciones de Luis Gordillo que ha acogido la sala dedicada a su obra habían sondeado en los recursos gráficos del maestro, en esta ocasión el espacio da cuenta de   uno de los campos más prolíficos y plenos de su obra: el gran formato.

 

En Firmamentos interiores: Luis Gordillo / Grandes Formatos 2002-2020 se muestra una veintena de obras, no expuestas en Sevilla hasta el momento y que han sido realizadas en distintos periodos del siglo XXI. La exposición se articula en un trabajo bien diferenciado del artista en el que se da paso a una forma diferente de trabajar respecto a lo mostrado anteriormente en la Sala Luis Gordillo.

 

La muestra se completa con una videoproyección realizada ex profeso para la misma, ubicada en el espacio final de la sala. En esta presentación, realizada a modo de bucle continuo, se muestran las imágenes fotográficas tomadas por el propio artista durante unos meses de 2014 donde a modo de diario se muestran imágenes de su entorno cotidiano  junto con imágenes del proceso de realización de diversas obras y que, como es su práctica habitual, formarán parte en trabajos posteriores y así sucesivamente.

 

 

+ info

Puntuacions, 2017

Centre Cultural el Casino, Manresa

25.03 – 21.05.2023

Inauguració 24.03.2023, 19h

 

Història de les mans és una exposició itinerant organitzada pel Programa d’Arts Visuals de l’Àrea de Cultura la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Centre Cultural el Casino de Manresa

L’exposició planteja un diàleg entre obres d’artistes contemporanis i obres de la col·lecció del MNAC. La comissària, Alexandra Laudo, articula el diàleg en nou àmbits temàtics —Les mans, l’autoritat, el poder; Les mans, la lectoescriptura, la història; Les mans, el control, la determinació; Les mans, el treball, les cures; Les mans, els diners, el valor; Les mans, els pits, el martiri; Les mans, la medicina, el cos malalt; Les mans, el desig, el pecat i Les mans, els inicis, els finals— i proposa una selecció de vint-i-cinc obres dels artistes Antoni Abad, Isabel Banal, Isabel Barios, Damià Campeny, Colita, Mirari Echávarri, Raquel Friera, Camille Henrot, Fermín Jiménez Landa, Claudi Lorenzale, Mestre de Cinctorres, Joan Morey, Antoni Muntadas, Levi Orta, Pasqual Ortoneda i María Sánchez, així com també obres anònimes dels segles XIII, XV, XVI i XVIII i monedes del segle XX.

Història de les mans convida els espais expositius participants en la itinerància a incorporar una obra local o vinculada al municipi. L’obra proposada per Manresa és Ànima del purgatori (segle XVII), d’autor desconegut, de la col·lecció del Museu de Manresa.

 

Activitats vinculades:

Dimarts 2 de maig a les 19h. Tacte-intacte. Sessió de cinema i vídeo d’autor. A càrrec d’Albert Alcoz, cineasta, teòric i comissari de cinema i Alexandra Laudo, comissària de l’exposició.

Dissabte 6 de maig, a les 11 h. Taller de frottage. A càrrec de Marc Larré, artista. Per a públic familiar amb nens/es a partir de 6 anys (preferiblement)

Divendres 12 de maig, a les 19 h. Visita comentada a l’exposició.
A càrrec d’Alexandra Laudo, comissària de l’exposició

 

+ info

 

Perejaume

Conversa amb Perejaume

 

Cicle Conferències d’Art contemporani a les col·leccions de l’Ateneu Barcelonès

 

16/03/2023 – 18:30h

 

Sala d’actes Oriol Bohigas, Ateneu de Barcelona

 

Entrada oberta

 

 

Perejaume és el protagonista d’aquesta darrera sessió del cicle de conferències sobre l’art contemporani a les col·leccions de l’Ateneu Barcelonès.

 

Perejaume inicia la seva trajectòria artística a mitjan dècada dels setanta. Parteix d’una personal forma d’expressió pictórica que s’ha vinculat al surrealisme. Tanmateix és el paisatge, com a fet que dóna continuïtat a la tradició de la cultura catalana, el que pot ser considerat l’eix central de la seva obra. L’any 2005 va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals, concedit per la Generalitat de Catalunya. L’any 2006 va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques concedit pel Ministeri de Cultura d’Espanya.

 

Amb la seva obra Pa d’or, ubicada al vestíbul de la segona planta, l’artista ha volgut plasmar la geometria del pa d’or mitjançant el blanc sobre un fons fosc, exigint a l’espectador una observació més atenta. Aquesta obra és un exemple de com algunes de les obres de Perejaume s’aproximen a la poesia visual de Joan Brossa.

 

A càrrec de Perejaume i Anna Maluquer, directora de la Fundació Palau.

 

 

Acte enregistrat i retransmès en directe aquí.

 

 

+ info

Joan Brossa

Fundació Joan Brossa, Barcelona 

15.03 – 16.07.2023

 

Aquest projecte és una recerca que pren la forma d’instal·lació expositiva per explicar la intensa dedicació que va mostrar Joan Brossa al que ell anomenava el “parateatre”, la poesia en escena, la poesia en directe. Segons Joan M. Minguet, comissari d’aquesta mostra, el mateix Brossa va conrear aquesta disciplina escènica que, en comptes de centrar-se en la tradició literària del teatre, ha buscat des de temps immemorials el contacte amb l’espectador a través de la fascinació, de la sorpresa, de l’ocurrència, de tot allò que succeeix a un escenari (o a una pista circense, o a un carrer o una plaça) que no té que veure amb l’argument i la narració. O, en tot cas, que no suposen l’eix vertebrador de l’acció o de l’obra.

 

Brossa sempre va sentir-se admirat pel transformista Fregoli, personatge que podem considerar estendard d’aquesta mirada oberta que el poeta tenia cap a camps tan variats com la màgia, la pantomima, el circ, els pallassos, el cinema dels primers temps (amb aquelles pel·lícules on tot era trucatge), el teatre visual més contemporani. I entremig de tots els personatges i accions que van captivar Brossa, mostrarem la seva producció (visual, literària, teatral) a la llum d’aquesta poètica de l’encís.

 

Però Fregoli no serà l’únic personatge que tindrem convidat a la Brossa, sinó que s’abordarà la seva relació i col·laboracions amb una constel·lació d’artistes contemporanis (i d’altres generacions): Hausson, Christa Lem, Pep Bou o Tortell Poltrona però també iniciatives com la Fira del Teatre de Tàrrega o el Festival de Pallassos Charlie Rivel de Cornellà de Llobregat. D’aquesta manera, el llibre també serà una visió panoràmica del sistema parateatral català d’un moment determinat.

 

Tot l’edifici de La Seca, situat al bell mig del Born de Barcelona i amb una important identitat patrimonial i arquitectònica en ser una antiga fàbrica de moneda, serà transformat a través d’aquesta mirada brossiana i parateatral de la mà de Javier Morera, qui signa el disseny d’espais. El públic podrà transitar per diferents recons de l’edifici que, a través de la màgia i la instal·lació, es transformaran gràcies a la mirada del poeta. S’inclouran obres visuals (poemes objecte, poemes visuals, llibres d’artista) que Brossa va dedicar al món de l’imaginari teatral (o parateatral); reculls fotogràfics i documentals de la col·laboració de Brossa amb artistes de l’escena; documents i obres que acostaran el públic a l’imaginari del transformisme, la màgia, el circ, al cinema de trucatge o l’streptease. Joan M. Minguet, curador de l’exposició, fragmentarà el relat que es repartirà per tot l’edifici, trencant fronteres disciplinàries i jugant amb tot allò que sembla i no és.

 

ACTIVITATS RELACIONADES

 

Encara hi ha altres Brosses: Visita guiada a l’exposició a cura del comissari Joan Maria Minguet. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Dates: 22 de març, 17 de maig, 14 de juny | Hora: 18 h. Reservar 

 

Muntar Brossa sense Brossa? Conversa entre Teresa Grandas i Joan Maria Minguet a propòsit de la curadoria d’exposicions sobre Joan Brossa.
Data: 28 de març | 18 h. Reservar 

 

Sobre les teatralitats de Brossa i altres xafarderies: Lectura dramatitzada de la taula rodona pseudoficcionalitatzada d’Eduard Olesti i presentació del llibre Altres Brosses.
Data: 14 d’abril | 18 h

 

Parateatralitats contemporànies: Transformismes de cos i espai amb Frau Diamanda. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Data: 26 d’abril | 18 h
Entrades a 3 €. Reservar

 

Projecció del documental Music-Hall a Catalunya (1983), enregistrat al Teatre Arnau el 9 de març del 1983 amb la participació de Joan Brossa, Pep Bou, Tortell Poltrona, Christa Leem, Selvin, Hausson, Manel Barceló i Kirman.
Data: 25 de maig | 18 h
Entrades a 3 €. Reservar

 

Violència i disrupció del fet parateatral: L’afora també és una espècie de dins amb projecte g0-g0 i performance de Kha. Aquesta sessió forma part de l’etapa de formació del programa PIC.
Data: 8 de juny | 18 h
Entrades a 3 €. Reservar

 

+ info

Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo – MAC USP, São Paulo

a partir de 18.03.2023

 

No programa curatorial do MAC USP, o 7o e o 6o andares são destinados à exibição da coleção permanente. Nesta exposição, o visitante pode compreender as principais características do acervo, ao mesmo tempo em que a coleção pode ser revisitada e atualizada a partir de questões contemporâneas. Com duração de cinco anos, a mostra permite ao Museu cumprir seu papel universitário, tornando-se espaço de formação em vários níveis e de debate crítico sobre a história das artes visuais.

 

Para a comemoração dos 60 anos do MAC USP, esta nova exposição propõe uma reflexão sobre quais obras e quais artistas presentes no acervo contam sobre a experiência histórico-político-social dos séculos 20 e 21, vivida a partir do Brasil. De modo crítico, nesse itinerário, a própria formação do acervo está imersa nessa narrativa.

 

A mostra, concebida por um grupo de seis curadores, em diálogo com um comitê consultivo, apresenta três eixos norteadores que se entrelaçam, em sete agrupamentos, divididos nos dois andares expositivos. Esses eixos, de certo modo, costuram as várias partes da exposição: a institucionalização do Museu, a arte como experiência coletiva e a arte como experiência subjetiva. Dentre os três eixos, apenas um deles está identificado por uma sinalização diferente: trata-se do eixo institucional, que nada mais é do que o conjunto das 13 obras doadas pelo magnata estadunidense Nelson Rockefeller para a criação de museus de arte moderna em São Paulo e no Rio de Janeiro. Essa doação foi considerada a base inicial das coleções do Museu de Arte Moderna de São Paulo (MAM SP), transferidas para a USP em 1963 – dando origem ao MAC USP. Os outros dois eixos se pautam, respectivamente, pelas experiências coletivas (as lutas políticas e os movimentos sociais) na história dos últimos 150 anos e pelas experiências subjetivas, tais como as relações entre o eu e os outros. Os sete agrupamentos são: Inconsciente (não) livre, Guerra fria, Resistência e Êxodo (7o andar); e Retrato, Apropriação e Violência (6o andar). Eles expressam como essas experiências coletivas ou subjetivas aparecem na coleção do MAC USP.

 

O visitante verá que algumas obras e/ou conjunto de obras possuem em suas etiquetas um QR Code que leva a textos curtos sobre essas proposições. Por fim, a exposição empresta seu título da coletânea de ensaios do historiador Eric Hobsbawm, publicada em 2013, um ano após a morte desse intelectual que atravessou duas guerras mundiais e viu a ascensão dos regimes totalitários no continente europeu. Hobsbawm teve sua vida marcada pelo exílio e sempre enfrentou a árdua tarefa de indagar o futuro.

 

+ info

Lumbung Press

Presentació Lumbung Press

12 de març, 12h

Hangar Barcelona

 

 

El diumenge 12 de març a les 12 h se celebra la presentació de Lumbung Press a Hangar. La impremta col·laborativa que ha format part de l’última edició de documenta arriba a Barcelona i s’integra com a projecte en residència a Hangar gràcies a l’acord de col·laboració entre Hangar, Macba i l’Institut de Cultura de Barcelona-Fàbriques de Creació. La trobada comptarà amb la participació de Tim Rudolph, Fred Hansen i Erick Beltrán com a membres de Lumbung Press, qui faran impressió de cartells en directe. A més, hi haurà una xerrada amb ruangrupa i Madeyoulook i projeccions de Subversive Film i Sebastián Díaz Morales, així com documentació diversa en vídeo de documenta 15.

 

Lumbung Press és una pràctica col·lectiva d’impressió basada en la tradició indonèsia del lumbung —dipòsit dels recursos comuns per redistribuir-los en benefici a llarg termini dels membres d’una comunitat—, el concepte guia de documenta 15, probablement la cita més important d’art contemporani que té lloc cada 5 anys a Kassel, Alemanya. El projecte, desenvolupat i gestionat col·lectivament per artistes de lumbung, va funcionar a l’espai de la documenta Halle durant els cent dies de durada de l’última edició de l’exposició, que va tenir lloc de juny a setembre de 2022.

 

 

+ info

Political Advertisement

MoMA, New York

05.03 – 08.07.2023

 

Video is everywhere today—on our phones and screens, defining new spaces and experiences, spreading memes, lies, fervor, and power. Shared, sent, and networked, it shapes public opinion and creates new publics. In other words, video has transformed the world. Bringing together a diverse range of work from the past six decades, Signals reveals the ways in which artists have posed video as an agent of global change—from televised revolution to electronic democracy.

The exhibition highlights over 70 media works, drawn primarily from MoMA’s collection, with many never before seen at the Museum. Featured artists include Muntadas, John Akomfrah, Gretchen Bender, Dara Birnbaum, Tony Cokes, Amar Kanwar, New Red Order, Nam June Paik, Sondra Perry, Martine Syms, Stan VanDerBeek, and Ming Wong. Signals enables audiences to experience video art’s wildly varied formats, settings, and global reach, from closed-circuit surveillance to viral video, from large-scale installation to social networks.

With this broad range of forms and media, artists have championed and questioned the promise of video. Some have hoped to create entirely new networks of communication, democratic engagement, and public participation. Others have protested the rise of commercial and state control over information, vision, and truth itself. Signals focuses on the ways in which artists have used video to ask urgent questions about society and propose new models of public life.

 

+ info