Tag Archives: Perejaume

d'un cor que crema

D’un or que crema. Una intervenció de Perejaume al Museu de Solsona.


Inauguració: 2 de setembre de 2021, a les 7 de la tarda, dins els actes de Festa Major.



Amb la intervenció D’un or que crema, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segueix trenant la commemoració dels 125 anys d’història de la institució.



Perejaume ofereix una mostra que vol evocar els vincles entre els mons mineral, botànic i humà. Les sales del Renaixement i el barroc es converteixen, d’aquesta manera, en un bosc de fustes, carns i pedres que percebem com a “materials que no paren d’imatjar-se entre ells, de succeir-se i de brotar com si acomplissin un cicle mimètic”.



“La intervenció proposada no és que s’ajusti a l’espai i als objectes, sinó que compta amb l’espai i els objectes per dir-nos alguna cosa”. Alguna cosa relacionada amb la indistinció de la forma i la substància, o, més aviat amb la confusió volguda d’aquests dos elements. Ens parla de la teatralitat barroca, de com la pedra és fusta i la fusta és pedra. Una metamorfosi personificada per quatre troncs d’arbre a qui el ballarí Cesc Gelabert inocula un alè de vida.



Perejaume ens convida a deixar-nos perdre per aquest bosc de rocs o aquesta pedrera de troncs, a plantejar-nos on s’acaba l’arbre i on comença el retaule, si és que realment algun dels dos deixa mai de figurar en l’altre. Un exercici poètic i museogràfic que, amb tot, ens brinda una oportunitat excepcional per reflexionar entorn de la naturalesa de l’art barroc i la nostra.



La mostra ha estat comissariada per Jaume Coscollar i es pot visitar del 2 de setembre fins al 28 de febrer de 2022.



+ info


Estar a la lluna

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol II: Estar a la lluna (Head in the clouds)


Opening: 7th of August, 12am-9pm

Exhibition until 26th of September

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona


August: Monday to Sunday, 5-9pm

September: Friday to Sunday, 5-9pm

or by appointment: (+34) 644 524 969



We’re delighted to present the second chapter of the joint project by Bombon, Galeria Joan Prats and NoguerasBlanchard in Fonteta, a small village in the Emporda region.


The exhibition, conceived in two chapters (the first opening June 19th and the second August 7th) brings together artists from three different generations. The proposal begins with a concept from the Emporda Parar la fresca (to take in fresh air) described by Josep Pla in the book “Las Horas”.



Text by Gabriel Ventura



“Perhaps because for so many centuries it has been out of reach, it has awakened the most fantastical dreams, those which are most passionate and hidden. Its charm will always be on behalf of the nighttime, of the occult and intuition, of secrecy and excess. The moon -which dilates and dwarfs cat’s eyes, makes tides rise and fall, and inflates and deflates frogs continues to fascinate us with the same fervour of ancient times, even though we have already stepped upon it gingerly, and now some enlightened entrepreneurs plan to build hotels with galactic views. But let’s not fool ourselves: the colonising eagerness of Jeff Bezos and company will not be able to bring closer or make more comprehensible the mysteries of the White Hare or the Spider Woman.


Eternally distant, the moon has been worshiped by witches and vampires, by poets and fortune-tellers. As much as science tries to conquer it, the lunar mercurial light projects us towards remote and inscrutable futures, and invites us to reflect on the shadows and myths of the human condition. Throughout history we have linked it to fertility and the unconscious, to death and resurrection, to the repetition of life’s cycles. The first inscribed annotations on artefacts and tools from the Palaeolithic era consist of lunar records. In fact, is very likely that before the advent of agriculture, societies were organised according to a lunar temporal cycle, as demonstrated by Alexander Marshack’s research in The Roots of Civilization.


Unlike the sun, the omnipotent and constant star, the moon goes through phases; it waxes and wanes, dwindles, bends, and transforms. For this reason, there has been a historical tendency to represent what is immutable with the sun (God), and that which is changing and material with the moon (for example, Plato’s sublunar and mortal kingdom, the land of doubt and shadows). Inevitably, for millennia, human species has found its counterpart in the drama of the moon: being born, growing up, reproducing (the belly of the full moon), and dying. If the solar syntax divides and ranks –W.B. Yeats accused the sun of offering “complex and contrived” truths– the lunar syntax mixes and confuses the forms by being evasive, emotional, fluid. Symbolically, the moon evokes the imaginative, contingent, and ambiguous world of existence, which contrasts against absolute solar truths shaping an ideal world of being. It is impossible to look directly at the sun, it is impossible to enter into a dialogue with its dazzling presence. The moon, on the other hand, illuminates paths from the brinks of the sky and, in the words of Lorca, shamelessly shows its “one hundred identical faces”. Illusion, delirium, chimera, madness, chaos, dispersion (estar a la lluna 1): the attributes of the queen of the night suggest the transgression of daytime norms.


Lilacs and electric blues, striking yellows and raging reds, fluorescent greens that shoot up from the dark, like a scream piercing the conscience. The colours of the night sharpen the nerves as well as the eye; they make us untrusting, and we sense the intermittent heartbeat of danger.


A tremor runs down our backs: is it real, what we have seen? Can we believe in the images and words that appear under Selene’s cold light? Perhaps, deep down, being on the moon is one of the most fruitful and perplexing ways to be on Earth -not taking anything for granted, continuing to be suspicious, and looking up at the unfathomable secrets of the universe.


Gabriel Ventura



Capítol I: Parar la fresca (To take in fresh air)

Fonteta Teresa Solar

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol I: Parar la fresca (To take in fresh air)


Opening: 18th-19th of June. Exhibition until 3rd of August

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona


June and September: Friday to Sunday, 5-9pm

July and August: Monday to Sunday, 5-9pm

or by appointment: (+34) 644 524 969


Text by Gabriel Ventura.


We’re delighted to present a joint project by Bombon, Galeria Joan Prats and NoguerasBlanchard, from June to September, in Fonteta, a small village in the Emporda region.


The exhibition, conceived in two chapters (the first opening June 19th and the second August 7th) brings together artists from three different generations. The proposal begins with a concept from the Emporda Parar la fresca (to take in fresh air) described by Josep Pla in the book “Las Horas”.


Parar la fresca, as Pla states, is the summer habit of taking a chair out into the street, or up onto a rooftop as the sun begins to fall and simply letting time pass. Parar la fresca has modest intentions, to ignore the heavens, to be blissfully unaware of what the sky offers us whilst sounds flow from the sunset and the summer heat. As Pla argues, there is nothing more pleasurable or kind than falling asleep in the fresh twilight. But what if one does not fall sleep easily?


Taking this question as a point of departure, works have been selected by artists addressing topics such as nature, landscape, time, contemplation, and the universe. They have been divided into two moments: Parar la fresca and Estar a la lluna. Two chapters of the same exhibition with artists such as Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… amongst others. In addition, specific actions will be carried out by some of the artists linked to the Emporda.


In Pla’s words, “The vast sky dome, they say, invites us to think. That is true. But think about what?” The renowned Emporda author concludes that “people who have a sense of ridicule think, before the heavens, that they know nothing at all.”



* Capítol II: Estar a la lluna (Head in the clouds)


Perejaume | Guardar a fora


El nou projecte impulsat conjuntament per M|A|C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i l’Ajuntament de El Masnou, que permetrà visibilitzar el Maresme com a comarca altament vinculada a la contemporaneïtat artística i la difusió dels seus creadors.


Aquest projecte s’idea pensant en un únic artista, Perejaume, qui ha desenvolupat diferents propostes en format d’instal·lacions, una a cada població, basades en accions artístiques sota un mateix eix comú. En essència, amb Guardar a fora, plantegem de dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir de set o vuit obres, disposades tot al llarg, amb una certa escala de presència i de discurs.





Daurar un femer amb pa d’or. Confitar bé el fem perquè el pa d’or s’hi agafi.


M|A|C Mataró Art Contemporani


04.06.21 | 19 h | Les Cinc Sénies (cruïlla Camí del Mig i Camí de Can Redéu)

Obertura de Guardar a fora


Femer des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol. Les Cinc Sénies 


06.06.21 | Recorregut amb autocar.

Reserves a entradesculturamataro.cat


12.06.21 | 21 h | La Presó (Muralla de la Presó, 2)
Projecció de la dauradura. Reserves a entradesculturamataro.cat









Regar el mar. Fer-ho: instal·lar una vintena de grans aspersors equidistants sobre una extensió marina no massa fonda per permetre que els aparells d’aspersió puguin pujar del fons i projectar així un bon cabal d’aigua rodant.


El Masnou Arts Visuals


Regar el mar del 05.06.21 al 17.06.21

Cinema La Calàndria (c. del Doctor Agell, 7). Dt a ds: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h


06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a  cultura@elmasnou.cat


06.06.21 | 13 h | Cinema La Calàndria

Foradir. Joan Puigdefàbregas, Jaume Coscollar i Perejaume
Gratuït. Reserves a www.quedat.cat









El mar a peu. Exercici fet a la sorra de la platja per augmentar de mida els clots de les petjades, de manera que tinguin la grandària dels pètals o ditades de la superfície de l’aigua.
Gran sonall. Articulació sonora del relleu concret per on es passa, a través de l’exercici de caminar arrossegant sis grans picarols a cada peu.


Can Manyé. Alella


El mar a peu | Picarols del 05.06.21 al 25.07.21
dc a dv: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h


06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a canmanye@alella.cat


22.06.21 | 19 h | Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella (c. de Santa Teresa, 9)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a alella.koobin.cat









Omplir una sala de dibuixos plens de sols i més sols que remeten a la molt maresmenca obsessió de veure’ls succeir-se sobre el mar de l’aurora que els encén. “La mar, d’on ix la vida, / d’on vénen els matins”, diu Josep Carner.
Filmació de l’autor assegut al trencall del mar, encenent, un a un, tota una capsa de mistos i apagant-los a l’aigua. “Sa mar! Mal foc que l’assecu!”, diu Joaquim Ruyra per boca de l’avi Guixer.


Fundació Palau. Caldes d’Estrac


Matinal del 05.06.21 al 17.10.21
fins al 30.06 | dm a dg: 10.30 a 14 h; dj a ds: 17 a 19 h
des del 01.07 | dm a dg: 11 a 14 h; dm a ds: 17 a 20 h


05.06.21 | 12 h | Fundació Palau (Riera, 54)
Paraules comarcals. Anna Maluquer, Jaume Coscollar i Perejaume


06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a fundaciopalau@fundaciopalau.cat









Maresme. Espelagrinar el tronc d’un suro del Montbrugós i ajustar l’escorça a mig tronc de la palmera indiana del Pla de can Sauleda. Que és com aplegar en un mateix punt Sant Pol i Sant Iscle o, encara millor, la mar alta i la Vallalta.


Amics de les Arts. Museu de Pintura de Sant Pol de Mar


Maresme des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol
Jardins del Pla de can Sauleda (c. d’Abat Deàs, 20, jardí particular)


06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a info@museusantpol.cat


04.07.21 | 20 h | Centre Cultural i d’Esbarjo (c. Consolat del Mar, 65)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a www.entrapolis.com






ARCO E-xhibitions

ARCO E-xhibitions. 








Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.


En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.


El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.



Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

La naturaleza de las cosas

Chema Madoz. La naturaleza de las cosas y su eco en la colección.


Museo Patio Herreriano, Valladolid


Del 16 de enero al 2 de mayo de 2021


Exposición comisariada por Oliva María Rubio



La exposición de Chema Madoz que ahora acoge el Museo Patio Herreriano es una buena oportunidad para conocer el trabajo del artista madrileño y de situarlo en una suerte de genealogía. Se establece un diálogo con artistas de la colección del Museo, con los que comparte una sensibilidad semántica y estética. Así, a las fotografías de Madoz se suman las imágenes de los objetos deconstruidos y recompuestos de Ángel Ferrant o el material escultórico de Joan Brossa y Perejaume. Cobran especial significación en este contexto las fotografías de Ángel Ferrant que documentan los objetos que mostró en las Galerías Syras de Barcelona a principios de los años treinta y que más tarde, no contento con su resultado, destruyó. Estas fotografías delatan un interés por el comportamiento de elementos heterogéneos que se encuentra en una esfera próxima a la de Chema Madoz. No es menos conocida la relación del fotógrafo con Joan Brossa, a través de la tensión entre los objetos y las ideas que también cultiva, con similar aliento poético, Perejaume.


+ info

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)


Exposures is a series of online exhibitions that aims to reflect on topics related to the current context, and around the general idea of ‘The body and the other’.


Exposures #03The hands


The third proposal revolves around the hand, the part of the human body most linked to the artistic creation along with the eyes and which at the same time helps us to communicate and relate, just like the word.


It brings together works by Erick Beltrán, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Hannah Collins, Enzo Cucchi, Chema Madoz, Enrique Martínez Celaya, Muntadas, Perejaume, Marcel Rubio Juliana and Julião Sarmento.


Our hands are taking an unusual role in the last months due to their role in the transmission of viruses. Touching things, touching our faces, touching other hands has become dangerous, hands are now forced to cover themselves with gloves, to wash constantly, not to touch, not even to say hello.


But we have seen how its presence has been a constant in many artistic works, from prehistoric art to the present day, due to its formal and symbolic variety.


The non-verbal language of gestures reveals the relationship between hand and mind. In the works we show, the hand gestures express different moods, feelings, attitudes or emotions from fear or sorrow to sensuality or complicity. Sometimes, as happens for example in Julião Sarmento’s works, its representation alludes to the totality of the human body.


Hand gestures also refer to social conventions, thus becoming a representation of the human condition in close relationship with culture and expression. As evidenced in some of Muntadas‘ works, this rhetorical figure can define ambition, agreement, imposition, authority or power.


This exhibition will be on view until September 30th.


Access the exhibition

think about the size




“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume*


Spring has been marked by a radical transformation of our ways of moving, relating and exchanging. Suddenly everything has changed. Our perception of everyday things and also of the most relevant things has been questioned. What seemed essential to us becomes not essential. We have realized the precariousness of life, we have known the importance of solidarity, of family, of our loved ones, of our environment. Nature and the environment have also taken a leading role that they did not have before.


Facing this, we have dared to ask the artists of the gallery to participate in this exhibition that we now present, with works which they have carried out during this time of social isolation. They are diverse answers to the same question, they have in common the use of paper as a medium, common for some –like Victoria Civera or Perejaume– and unprecedented for others –like Hannah Collins or Annika Kahrs–.


The making of these works has been able to become an escape route, a tool to continue working despite the difficulties and, at the same time, they allow the spectator to enter the intimacy of the studios and the heads of their creators. They are, in most cases, works made at home, with house’s tools, testimonies of a unique and, we hope, unrepeatable moment.


‘Think about the size of the universe, then brush your teeth and go to bed’ takes the title of a work by the artist Annika Kahrs. Starting with humor, it invites us to reflect on the balance between micro and macro levels and on the search for meaning and identity within the unfathomable universe of which we are a part, reflections that become fundamental in the current context.


The result of this exhibition has been a series of diverse works. In some cases, we see that the themes that worried the artists, before the pandemic, have maintained their leading role or, even in others, they show fragments of their work process and are linked to future projects.


In other cases, we find proposals that speak directly of the current moment: reflections on personal relationships, the political situation, messages from the media or vulnerable groups such as children and the elderly.


Finally, we would also find a third group of works that focus on observing the closest environment and nature.



To provide you with more information and images, please contact galeria@galeriajoanprats.com



* “I write with rivers and hills / on the paper of the plains” Perejaume

A Storm in a Teacup & Sideshow of a sideshow, 2012

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)


Exposures is a series of online exhibitions that aims to reflect on topics related to the current context, and around the general idea of ‘The body and the other’.


Exposures #02. The word 

The second proposal brings together conceptual practices around the word and the language, basic tools in our relationship with the world and with others.

The works of Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar and Anna Dot (guest artist) propose texts, phrases, messages, statements, which become resources for the analysis of reality, characterized by their critical and transforming character of the art system and society.

The works presented reflect the relationship between word and image and use various linguistic strategies. In the case of Teresa Solar‘s work, she plays with the aesthetics of phonetics and language learning posters. In other cases, language is used from a sound dimension -as in the work of Perejaume-, a sign –Javier Peñafiel– or poetic –Joan Brossa.

In the 2018 Muntadas work, the mechanisms of communication, language and the problematic relationship between the production of knowledge and economic power are analyzed. Also in the case of Erick Beltrán, through language, he dissects the world to classify it, categorize it, differentiate each of its elements in order to try to understand it.

In a more narrative line, Pauline Bastard‘s work starts from objects found casually that allow her to entrust strangers with the writing of creative fictions.

Lastly, we wanted to introduce an action carried out by Anna Dot at the Fundació Brossa in 2019, evidently for her connection with Joan Brossa, but also for her poetic reflection on the construction of words. 

This exhibition will be on view until 10 of June.

Access the exhibition

ARCO Madrid


26/02/2020 – 01/03/2020


Booth 9C09




+ info

Perejaume i CaboSanRoque juguen al Palau de la Música.


Del 12 de desembre de 2019 al 19 de gener de 2020.
Foyer del Palau de la Música Catalana.



CaboSanRoque fa sonar l’obra de Perejaume Un nom, consistent en un rotlle de paper de 29 metres on hi ha encadenades les signatures d’un grup de cuidadors i usuaris de la Fundació Pere Mitjans.


Perejaume i CaboSanRoque van treballar desinteressadament, i l’obra, composta pels dos rotlles i l’àudio de la nova peça musical, va tirar endavant gràcies al suport de la Fundació Lluís Coromina, la seu barcelonina de la qual acollirà la peça després que l’exposició tanqui les portes del Palau de la Música.


“Un nom és una obra molt participada”, explica Perejaume.


+ info

Centre d’art Maristany, Sant Cugat del Vallès

13.12.2019 – 3.3.2020

Dissabte 8.2.2020 – 11 h. L’agrarietat. Perejaume en conversa amb Christian Alonso


A cura de Christian Alonso


Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almarcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas


Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’habitar el lloc per part de diferents formes de vida. Habitar, ocupar, sojornar o raure, sempre implica una relació dels cossos amb la seva exterioritat, ja sigui humana o no humana, la qual transforma profundament les maneres de ser tant de l’un com de l’altre. Partint d’aquesta doble inflexió eticopolítica que comporta tot acte d’habitar, el projecte explora les complexes interrelacions de les subjectivitats en els seus entorns, com una ocasió per pensar les dinàmiques biopolítiques, geopolítiques, necropolítiques que determinen l’existència en totes les seves manifestacions, i al mateix temps, per explorar les condicions de possibilitat d’habitar altrament. Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques, encarnades i situades, que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de coexistència, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI.


+ info

Perejaume, surar. FIAC


En el marc de FIAC, Cinéphémère es presenta un vídeo de Perejaume, programa comissariat per Carolina Ciuti.



En el marco de FIAC, Cinéphémère se presenta un video de Perejaume, programa comisariado por Carolina



In the framework of FIAC, Cinéphémère presents a video of Perejaume, a program curated by Carolina Ciuti.




Surar, 2009, 9 min 50


+ info


Arco 2019


27/02/2019 – 03/03/2019

Booth 9C09




CAIO REISEWITZ Meeting with the artist and book signing, Altamira

Thursday, February 28, in our booth at ARCOmadrid 2019

Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

4.12.2018, 19h


Presentació del nou llibre de Perejaume,  Treure una marededéu a ballar, i de les reedicions d’Obreda i Pagèsiques, a càrrec dels editors Jordi Cornudella Martorell (Edicions 62) i Joan Tarrida (Galaxia Gutenberg), del doctor en filosofia i catedràtic d’estètica Amador Vega Esquerra, i de l’artista i poeta Perejaume. L’acte conclourà amb una intervenció musical a càrrec de Neus Borrell i Miquel Escuer.


 + info

Dans Le Corps et le lieu. Films autour d’Ana Mendieta

Jeu de Paume, Paris

16.11.2018, 18.30h



En présence de l’artiste Perejaume

Programmateurs du cycle : Marina Vinyes Albes et Arnau Vilaró Moncasí



Pour le Jeu de Paume, Perejaume propose une séance dans le noir, une lecture performative interagissant avec une sélection de ses films courts et le travail de Mendieta. Comme elle, Perejaume consacre son travail à la culture du lieu : il l’ouvre, le cultive, le laboure. Cette praxis, qu’il nomme dans son lexique agraireté, fait pousser toute sorte de germinations poétiques. Loin de l’idéalisation d’un passé rural per se, sa praxis revient sur nos gestes et les formes que ceux-ci dessinent sur le territoire; sur la continuité inévitable entre les corps et les lieux.


+ info

ArtLab, École Polytechnique Fédérale de Lausanne

3.11.2018 – 10.3.2019


Conception et réalisation:

Prof. Amador Vega (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)

Prof., CEO et Directeur Peter Weibel (ZKM | Karlsruhe)

Prof. Siegfried Zielinski (UdK, Université des arts de Berlin)


Cette exposition est consacrée au catalan de Majorque Ramon Llull: philosophe, logicien, et théologien (1232-1316) dont la vie et le travail fascinent encore aujourd’hui penseurs, artistes et chercheurs. L’influence universelle de sa pensée est encore palpable dans les domaines de l’art, de la littérature, de la religion, de la musique, de la philosophie, des arts visuels et de la politique. Ces effets sont sensibles dans les théories de management de l’information, l’informatique et les technologies multimedia.


Repensée en collaboration avec le ZKM (Centre d’art et de technologie des médias de Karlsruhe).

Cette exposition a déjà été présentée au CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).


+ info

Alzina, 2003

En el marc de la Biennal de pensament Ciutat Oberta

CCCB, Barcelona

21.10.2018 – 18, 18.30, 19 i 19.30 h

21.10.2018 – 20h: Col·loqui amb Perejaume, conduït pel periodista Emili Manzano


Entrada gratuïta amb inscripció prèvia


Perejaume serà l’encarregat de clausurar el programa d’activitats del CCCB durant la Biennal de pensament – Ciutat Oberta amb la proposta escènica D’altra banda.


Entrellaçant creació plàstica i literària, l’obra de Perejaume combina pintura, escultura, paraula, acció, vídeo i so, tot qüestionant les relacions entre natura i cultura.


+ info

ZKM | Zentrum für Kunst und Medien, Karlsruhe

17.3 – 5.8.2018


The exhibition »DIA-LOGOS. Ramon Llull and the ars combinatoria« is dedicated to the outstanding Catalan-Majorcan philosopher, logician, and mystic Ramon Llull (c. 1232–c. 1316), whose life and work continue to fascinate a host of thinkers, artists, and scholars today.


The influence of his universal concepts and ideas can be found in many fields — literature, visual arts, music, philosophy, religion, and politics — and their effects are felt in contemporary disciplines such as information theory, informatics, and media technology.


In the exhibition this broad scope of Llull’s impact will be reflected in a many-layered network of references stretching from the thirteenth century into the present day. Besides the significance of Llullian combinatorics for generative and algorithmic principles to develop advanced media technologies, it is particularly highly topical questions concerning the transfer of knowledge and values that can be dealt with through unconditional readiness to enter into dialogue.


The exhibition is developed around two key areas, which are closely interwoven in a unique way: for one thing, Llull’s ideas exhibit elementary aspects of media archaeology and media philosophy, which render his work indispensable for contemporary discourses on media ecology and machine learning algorithms; for another, his universal, rational system of knowledge gives rise to an approach that is highly relevant today, which is implemented as a dialogue by productively engaging with the Other beyond the cultures and constraints of the three major monotheistic religions. The exhibition begins by exploring Llull’s system of knowledge, his ars combinatoria, and its enormous influence on formal logic and algorithmic theories — the basis upon which advanced networked media technologies are developed. The method developed by Llull is based on logical and calculatory operations, which he translated into diagrams and »thinking machines« on paper, is presented in the exhibition as a precursor of program languages and their algorithmic logic. The Llullian system of thinking is both a source of inspiration and a sounding board for many contemporary artists who engage with the mechanisms and effects of our environment that is interconnected by media technologies.


In addition, the exhibition seeks to show to what extent Llull’s grand endeavor of unifying the different areas of knowledge via a rational system of deduction and demonstration can lead to dialogue and ultimately to peace between the three monotheistic religions of Judaism, Christianity, and Islam. In the face of increasing radicalism, purportedly in the name of religion, and national isolationist tendencies, which respond to the global challenges of migration, integration, and social diversity by erecting barriers, Llull’s untiring attempts at universal dialogue are more topical than ever before. This makes him a source of inspiration for developing potential courses of action now and in the future.


+ info

Fundació Palau, Caldes d’Estrac, Barcelona

24.3 – 22.4.2018



El títol de la instal·lació prové de “La raïl de l’arbre és una roda”, paraules de Ramon Llull que apareixen en el llibre Començament de medicina. En paraules de Perejaume:


“La sintaxi de tota l’obra de Llull és veritablement forestal, tant per la figura repetida d’arbre amb que imatja i branca els diversos coneixements, com per la manera i la ufana amb què s’hi arboren tota mena de connexions i demostracions analògiques. Si hi ha dos elements constitutius en el sistema d’argumentació de l’Art, aquests són sens dubte: les derivacions, en branca i les combinacions en roda -figures giratòries, emmirallaments, cercles relacionals-.


Certament, l’Art s’arbra i roda, tota ella. Per això, la possibilitat de rodar-hi d’arrel resulta tan meravellosa com pràctica. Només així, la coreografia dels arbres, la claredat mecànica de les raons i el desconcert que tot plegat pugui suscitar, arriben a ajustar-se a una possible pretensió general de plantar tots els arbres en roda en tant que línies convergents o divergents d’una mateixa esfera”.


Unes paraules que deixen entreveure com la fusió d’imatge i música esdevé una mena de recitació meditativa que ens retrotreu a principis primordials de la nostra pròpia existència.


El projecte artístic de Perejaume ha contemplat des dels seus inicis un estret vincle amb la natura, viscut en i per la natura, amb el paisatge com a escenari i amb les “manifestacions arbòries”, com ell mateix les anomena, contemplades i presentades amb una gran diversitat, com per exemple, en el seu llibre de poemes “Obreda” (2003), en el qual també recull les seves reflexions continuades sobre la natura i més concretament sobre el bosc que l’envolta a la seva casa-taller del Montnegre.


+ info

Caixaforum, Barcelona

31.1 – 20.5.2018




No han estat poques les ocasions en què els pintors han optat per treballar a l’aire lliure, enfront de la impossibilitat de traslladar un model impossible de traslladar a l’estudi. Aquest fet va suposar un canvi radical en la relació interior-exterior que s’havia produït fins aleshores. L’obra es torna portàtil, però en ampliar el taller i suprimir les barreres arquitectòniques que condicionen la seva mida, serà el desplaçament geogràfic el que passarà a convertir-se en el nou obstacle. Per aquestes i altres raons, hi ha qui van optar per reduir al màxim aquestes necessitats espacials i van limitar a un simple registre en forma d’esbossos, escrits, fotografies o filmacions la seva tasca com a artista.


Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella suposa una aproximació a aquests límits que han condicionat històricament el treball de l’artista. Un punt de partida que, tot i que centrat inicialment en els límits físics, va més enllà i intenta reflectir la relació del creador amb el seu entorn més proper. L’exposició, comissariada per Ángel Calvo Ulloa, aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lacions i la performance– dels artistes Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Christian García Bello, Fernando García, Irene Grau, Pedro G. Romero, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Thomas Schütte i Juan Uslé.


+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018




+ info

Col.leccio Macba

MACBA, Barcelona

11.10 – 11.2017


La reflexió entorn de la superfície, la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric ocupen un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera els gèneres com la pintura i l’escultura han estat alterats i dilatats fins a fer que la mateixa matèria es construeixi com a missatge crític? Col·lecció MACBA. Sota la superfície indaga en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit. Bona part de les obres que es mostren exploren les pràctiques postminimalistes incorporant el contingut crític que aquestes van aportar al llenguatge de l’abstracció.


+ info

Juan Uslé

MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

27.09 – 27.11.2017 // 20.12.2017 – 05.03.2018


Esta propuesta expositiva, desplegada en dos muestras, presenta una amplia selección de las obras que forman parte del depósito temporal que en 2014 realizó la galerista Soledad Lorenzo al Museo Reina Sofía.

Punto de encuentro, la primera de ellas, aborda los conceptos de espacio y geometría desde diversas ópticas. Cuestiones personales, la segunda muestra, se centra en la recuperación del lenguaje figurativo, a través de un conjunto de obras de artistas españoles y extranjeros. 


+ info

Laznia Centre for Contemporary Art, Gdansk, Poland

23.9 – 19.11.2017


Curated by Blanca de la Torre, Imbalance aims to provoke reflections on the potential of art as a useful path for reviewing our conceptions regarding some present-day environmental problems. The exhibition’s approach implies the understanding that our conceptions of natural fact and reality have to be re-examined, on the basis that our current situation of “ecocide” results — either directly or indirectly— from the way in which we have instrumentalized our natural environment.


Artists: Lara Almarcegui, Sergio Belinchón, Julius Von Bismark, Kamila Chomicz, Lúa Coderch, Mujeres Creando, Joan Fontcuberta, Philipp Fröhlich, Chus García Fraile, John Gerrard, Máximo González, Andreas Gursky, Federico Guzmán, Cecylia Malik, Antoni Muntadas, Jun Nguyen-Hatsushiba, Oligatega Numeric, Perejaume, Marjetica Potrč, Xavier Ribas, Anri Sala, Allan Sekula, Jennifer Steinkamp, Superflex, Manuel Vázquez

Godafoss (God's waterfall), 2016

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats


Exhibition: 6-22 September, Tue-Fri 11-14h & 16-20h


On the occasion of the sixth edition of Artnou, Galeria Joan Prats presents Confluències, an exhibition that brings together works by the artists Alicia Kopf, Lola Lasurt and Teresa Solar Abboud, who establish a dialogue with works of other artists of the gallery, chosen by them: Cabello/Carceller, Perejaume and Fernando Prats. Thus emerge dynamics based on the exchange of views between artists of different generations, which lead to connections and new readings, sometimes direct, sometimes unexpected.



Alicia Kopf presents the photographic series Waterfall Chasers (2015), which symbolically alludes to the thaw as a moment of uncontrolled emotions, from representations of waterfalls. The idea of water fluidity links these works to a series of drawings by Cabello / Carceller, titled Autorretrato como fuente (Self-portrait as source) and Fuente (Source) (2005).


The work by Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), composed of oils on canvas and costumes, proposes a reconstitution of the Carnival of Aalst of 1946 from a 16mm film of that time. With a similar approach, Perejaume, in the series of drawings Ball de muntanyes (2007), associates the folkloric dances to the mountains, using, as is common in its practice, references to the Catalan culture that refer to universal preoccupations.


Teresa Solar Abboud, with Doble Mordido (Double Bite, 2013), investigates the tools and photographic processes that intervened in the experiments of Harold Edgerton, questioning concepts such as protection, concealment or overexposure. In the same way, Fernando Prats, in Sismograma Chuquicamata (2008), uses para-photographic techniques, such as smoked paper, in order to fix moments or traces of an action in a landscape.

Los Bragales

Valey Centro Cultural de Castrillón

    Piedrasblancas – Asturias

23.06 – 16.09.2017


En la Colección los Bragales se han identificado 52 obras en donde el blanco y negro y la escala de grises está presente. Hemos realizado una selección de 16 obras para en donde 7 identifican la fotografía y 9 en pintura para la exposición del Centro Valey.


+ info



Perejaume Llull

Una instal·lació de Perejaume

Inauguració dissabte, 3 de juny, a les 19.30h

Cartoixa d’Escaladei (Priorat)



Intervindran l’artista Perejaume i Glòria Picazo, comissària del projecte. Després de l’acte inaugural, a les vuit del vespre, tindrà lloc una acció poètica amb Josep Pedrals, Martí Sales, Núria Martínez Vernís, Joan Todó, Enric Casasses, Andreu Subirats, Maria Cabrera i Dolors Miquel.



Perejaume Sechage still


Lliurament de Premis GAC 2017

Dimarts, 30 de maig a les 20.30h

MACBA. Plaça dels Àngels, 1 Barcelona



L’artista Perejaume rep l’homenatge dels Premis GAC 2017

Els Premis GAC – X Nit del Galerisme, que se celebraran el proper 30 de maig al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), retran un doble homenatge: el  Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria artística, a Perejaume i el Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria galerista, a Mariana Draper.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) reconegut a vegades com l’artista poeta, comença a exposar la seva obra pictòrica a mitjans dels anys setanta, però ben aviat introdueix altres recursos expressius com els textos, les fotografies o els vídeos. La natura és un eix temàtic recurrent en la seva obra perquè, segons l’autor, li obre la possibilitat d’interrogar-se sobre un ampli ventall de qüestions. És a través de la natura, que estableix un ric diàleg entre la representació de les coses i les coses en si mateixes, entre l’espai protegit del museu i el món que en queda fora. Trenca els artificis de la tradició artística per bastir un discurs poètic que l’aproxima a la terra. La consideració de la llengua com una part consubstancial de les mateixes coses fa que Perejaume pugui traspassar amb comoditat la feble frontera entre la creació plàstica i la literària. Ha publicat diversos llibres d’assaig i de poesia, entre ells Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011) i Mareperlers i ovaladors (2014).

L’artista exposa regularment i algunes de les mostres a destacar són : “Deixar de fer una exposició” (MACBA, 1999),  “Ai Perejaume, si veiessis la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!” (La Pedrera 2011) i “Maniobra de Perejaume” (MNAC, 2014).

L’any 2005 l’artista rep el Premi Nacional d’Arts Visuals atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  i el 2006 el Premio de Artes Plásticas atorgat pel Ministerio de Cultura de l’Estat Espanyol.


+ info


Perejaume Exvots


Mataró Art Contemporani

Sales d’exposicions  de Can Palauet, Mataró, Barcelona

10.03.17 – 21.05.17


Inauguració: divendres 10 de març, 19 h


Ignasi Aballí | Martí Anson | Isabel Banal | Bestué-Vives | Rafel G. Bianchi | Curro Claret | Enric Farrés | Neil Harbisson | Jordi Lafon + Montsita Rierola | Mariona Moncunill | Perejaume | Raül Roncero | Belén Uriel    


Aquest és un projecte pilot per a la realització d’una exposició d’art contemporani a càrrec dels nens i nenes de 5è de primària de l’Escola Angeleta Ferrer i l’Escola Montserrat Solà de Mataró.


El projecte es planteja com a treball de curs, de caràcter transversal, en què aquests nens i nenes de 5è reben l’encàrrec d’idear una exposició d’art contemporani per a les Sales d’exposicions de Can Palauet.


Ells i elles faran de comissaris, triaran el que ens explicarà l’exposició, coneixeran artistes i triaran peces d’alguns d’ells; aprendran com es fa la producció de l’exposició i la dissenyaran: pensaran l’espai i com disposar les peces que hauran triat; redactaran les cartel·les i els fulls de sala; col·laboraran en el muntatge; documentaran el procés i, finalment, pensaran i executaran el servei educatiu i les activitats complementàries.


Pretenem, doncs, fer conèixer l’art i els llenguatges contemporanis des de dins, amb l’objectiu d’explicar l’exposició amb les paraules d’aquests nens i nenes.

+ info


El motiu, 1994

Sant Pol de Mar, 1957

Lives and works in Sant Pol de Mar



Perejaume started to exhibit his work during the late seventies and since then he has been developing it in parallel, either in visual disciplines or in literary extension.


The landscape is a recurring subject analyzed and explored in his work, retaking and reevaluating the presence it has had most of all, in its literary and visual production. Through this approach, his relationship with the landscape is examined from diverse points of view none of which are exempt of irony. Points of view that are shaped through painting, sculpture, photography, installations, video or the intervention on the natural environment itself.


For Perejaume, man is part of the landscape, he isn’t an outsider to it and he is yet another agent in its conformation and evolution, as if the geologic time would have been accelerated.

Following a line of long-haul research about the relevance of producing artworks, Perejaume proposes a minimalist experiment, with two new works.


Throughout his artistic production, Perejaume has always questioned the space devoted to works of art. The space, understood as a physical place, such as outer space or place of exhibition –gallery, museum- but also the mental space. To make room for artworks also refers to a temporary notion: how much time do we dedicate to see the works? What place do they have in our lives?


The exhibition can be seen as an intimate and theatrical representation in two times.


The anteroom, with dark walls, introduces us to the gallery with the phrase: Don’t you think that artworks are starting to be as valuable as the space they occupy? There are so many works; can’t you hear them repeatedly saying to their visitors and to their makers: “We don’t fit, please make more room for us”?


The first room is dedicated to a single photograph in black and white, made from the exposure of 140 still frames from the film “El Ball de l’Espolsada”, which was filmed in 1902. The film was commissioned to Napoleón studio in Barcelona when, in the early twentieth century, this popular dance was recovered after fifty years in oblivion. The restoration of this material allowed to rediscover the original choreography. The film, which is one of the oldest footage of Catalonia, belongs to the Ethnological Museum of Barcelona and is deposited at the Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.


In the second room, we found an imposing movie projector that presents the film Projecció cinematogràfica del llegat Cambó. Cambó’s legacy is a collection of fifty two paintings by European masters from the fourteenth and nineteenth centuries (Veronese, Tintoretto, El Greco, Rubens, Metsys, Gainsborough, Le Brun, Goya, Fragonard, Quentin de la Tour, Lucas Cranach, Tiepolo…). It is the selfless contribution of more value that MNAC has received and it comes from the political and patron Francesc Cambó (1876-1947). In the projection, the legacy is flowing rapidly as a chromatic flare.





Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) has received awards such as Premio Nacional de Arte Gráfico de la Real Academia de Bellas Artes, Premio de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura and Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya. He has recently curated the exhibition Maniobra de Perejaume at Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. He has shown his works in exhibitions such as ¡Ay Perejaume, si vieras la acumulación de obras que te rodea, no harías ninguna más!, La Pedrera, Barcelona; Imágenes proyectadas, CAB Centro de Arte Caja Burgos, Burgos; Amidament de Joan Coromines, Es Baluard, Palma de Mallorca, La Pedrera, Barcelona; Retrotabula, Palacio de los Condes de Gabia, Granada, Artium Vitoria. He has participated in internationals biennials such as Prospect 1 New Orleans (2008), Art Unlimited, Basel (2006), 51st Venice Biennale (2005). He has recently published Mareperlers i Ovaladors, Edicions 62, Barcelona (2014) and Paraules Locals, Tushita edicions, Barcelona (2015).