Tag Archives: Perejaume

Filmoteca de Catalunya, Barcelona

17/11/2021 – 30/03/2022

 

Horaris De dimarts a divendres, de 10h a 14h i de 16h a 20.30h Dissabte i diumenge, de 16h a 20.30h. 

 

Adquireix aquí la teva entrada GRATUÏTA

Aforament limitat                

 

Enmig del Raval és ben fàcil de veure l’espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. Així mateix, en l’activitat de la institució, les funcions de conservació, arxiu, receptacle i niuada d’imatges hi són ben presents. Totes dues coses ens han convidat a mostrar aquest pla fix d’un projector que, encarat a un sot enmig d’un camp, s’estarà quatre mesos fent per manera de restituir algunes imatges al món.       

 

No sé pas fins a quin punt, amb aquesta proposta de restitució, plantació i repòs, podem donar una mica de cabuda, tot alliberant el corresponent racó de món de la seva saturació. És ben fàcil que l’operació quedi convertida, al capdavall, en una imatge afegida més. Però!       

 

Fa anys que predico aquest gest de tornar les obres al món, sota el propòsit que creació i dissolució convisquin més entrellaçades. Com més fèrtilment entrellaçades, millor. I no cal dir que la fertilitat es dona en la mesura que, més o menys lentament,  qualsevol creació es deixa reabsorbir en el medi. Les relacions entre fertilitat i conservació serien ben complexes de resseguir, però és evident que a l’hora d’intervenir en un espai com l’actual, que es mostra com més va més atapeït d’imatgeria, l’alternativa entre fer lloc i fer nosa resulta cada vegada més clara i decisiva.          

 

En una terra rica del seu esperit, qualsevol lloc estotja lloc i en treu a voler per poc que s’hi faci vida. En canvi, en una terra d’emmagatzematge i prou, arriba un punt que no hi ha lloc valent, ni on criar-ne de nou.     

 

Així com hi ha el cinema mut, amb tota l’agitació d’imatges que va comportar fa més d’un segle, no sé si no podríem parlar d’un cinema cec per anomenar la sotapervivència d’imatjaments que no s’han volgut formar encara: cabuda d’imatges just amb la mínima presència d’imatge per copsar el fons de cabuda. Meravella de pensar en l’absència de forma com un estat previ a la presència de forma i no pas com una privació de forma. Meravella de pensar en la llum encara sense néixer d’un cinema que no es pot imaginar perquè les seves imatges prefereixen de viure colgades, atrapades en la magnitud general, encriptades, negres dins la terra negra.           

 

Tornem al gest de l’acció. Olor mig d’herba brunzida, mig d’herba esclafada pel pes de la llum. Ara la projecció cinematogràfica nocturna sobre terrossos i gleves planteja un altre ordre de qüestions: ¿La il·lusió d’espai del cinema pot regenerar un camp? ¿Podem concebre unes tiges d’herba com unes imatges botànicament renascudes? ¿Pot sorgir, posem per cas, un bri de fenàs d’una escena actuada? ¿D’una terra regada d’imatges n’ha crescut mai cap tija viva?  

 

Perejaume                            

 

+ info

Fundació Joan Miró, Barcelona

15/10/2021 — 06/03/2022

Comissariat: David Bestué, amb la col·laboració de Martina Millà

 

 

El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle xxi, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.

 

L’exposició il·lustra com l’escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d’objectes, cossos i relats al llarg de la seva història, i com encara manté nexes amb les primeres expressions de la pulsió escultòrica. Així, el centenar d’obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l’experimentació amb materials, l’exploració de les propietats físiques en l’escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l’escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l’expressió d’emocions complexes com ara el desig sexual.

 

La mostra arrenca a l’època premoderna, però se centra sobretot en el període entre principis del segle xx i l’actualitat, amb artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Perejaume, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d’altres.

 

El títol de la exposició neix dels escrits del poeta i lingüista peruà Mario Montalbetti en què defensa el «sentit» de manera literal, com un concepte més proper a la manifestació d’una direcció que no pas a la fixació d’un significat.

 

 

+ info

 

les Abattoirs, Toulouse

14.10.2021 – 06.03.2022

 

Basant-se en la trajectòria de Francesc Tosquelles, que fa de fil conductor, l’exposició analitza la relació entre art, l’exili, la psiquiatria i la noció de creació en el context d’exclusió, reclusió o hospitalització. Es tracta, doncs, de combinar una història de l’art modern amb una història de l’art brut i l’art contemporani, així com la de la psiquiatria i el decolonialisme.

 

Els antics escorxadors de Tolosa, el Abattoirs, donen la benvinguda a la primera etapa d’aquest projecte internacional, que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani. Després circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l’ American Folk Art Museum de Nova York, tots ells coproductors del projecte.

 

L’exposició “La Déconniatrie” és reconeguda com a projecte d’interès nacional pel Ministeri de Cultura francès i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Llull i d’Acción Cultural Española. La Col·lecció de l’Art Brut de Lausana (Suïssa) i l’IMEC també la recolzen mitjançant préstecs d’obres.

 

Comissaris: Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra i comissari independent, Joana Masó, professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures; Julien Michel, investigador dels Abattoirs; Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora dels Abattoirs.

 

Artistes i autors que participen al projecte: Karel Appel, Benjamin Arneval, Antonin Artaud, Paul Balvet, Raphaël Barontini, Georges Bataille, Roger Bernat, Albert Belloc, Jeanne Bonnafé, Lucien Bonnafé, Mohamed Bourouissa, Brassaï, Georges Canguilhem, Giuseppe Capone, Georgette Chadourne, Jean Combier, Auguste Chauvin, Frédéric Delanglade, Fernand Deligny, Eugène Deslaw, Jean Dubuffet, Maxime Dubuisson, Éric Duvivier, Paul Éluard, Frantz Fanon, Jean Fautrier, Gaston Ferdière, Celestino Ferrando Marti, Auguste Forestier, Michel Foucault, Galo, Joséphine Guattari, Aimable Jayet, Allan King, Yayoi Kusama, Maurizio Lazzarato, Léon Marguerit, Agnes Martin, Agnès Masson, Jacques Matarasso, Angela Melitopoulos, Jean-Baptiste Metge, Henri Michaux, Myriam Mihindou, Margaret Miller, Joan Miró, Roméo Mivekannin, François Pain, Alejandro Parriego, Jean Paulhan, Perejaume, Josep Ponti Musté, Hans Prinzhorn, Marcel Réja, Alejandra Riera, José Roa, Mario Ruspoli, Enrique Sales, Salvadore Sales, Francisco Saura, Léon Schwarz-Abrys, Marguerite Sirvins, Nancy Spero, François Tosquelles, Hélène Tosquelles, Tristan Tzara, Romain Vigouroux, Gérard Vulliamy…

 

 

+ info

 

D’un or que crema. Una intervenció de Perejaume al Museu de Solsona.

 

Inauguració: 2 de setembre de 2021, a les 7 de la tarda, dins els actes de Festa Major.

 

 

Amb la intervenció D’un or que crema, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segueix trenant la commemoració dels 125 anys d’història de la institució.

 

 

Perejaume ofereix una mostra que vol evocar els vincles entre els mons mineral, botànic i humà. Les sales del Renaixement i el barroc es converteixen, d’aquesta manera, en un bosc de fustes, carns i pedres que percebem com a “materials que no paren d’imatjar-se entre ells, de succeir-se i de brotar com si acomplissin un cicle mimètic”.

 

 

“La intervenció proposada no és que s’ajusti a l’espai i als objectes, sinó que compta amb l’espai i els objectes per dir-nos alguna cosa”. Alguna cosa relacionada amb la indistinció de la forma i la substància, o, més aviat amb la confusió volguda d’aquests dos elements. Ens parla de la teatralitat barroca, de com la pedra és fusta i la fusta és pedra. Una metamorfosi personificada per quatre troncs d’arbre a qui el ballarí Cesc Gelabert inocula un alè de vida.

 

 

Perejaume ens convida a deixar-nos perdre per aquest bosc de rocs o aquesta pedrera de troncs, a plantejar-nos on s’acaba l’arbre i on comença el retaule, si és que realment algun dels dos deixa mai de figurar en l’altre. Un exercici poètic i museogràfic que, amb tot, ens brinda una oportunitat excepcional per reflexionar entorn de la naturalesa de l’art barroc i la nostra.

 

 

La mostra ha estat comissariada per Jaume Coscollar i es pot visitar del 2 de setembre fins al 28 de febrer de 2022.

 

 

+ info

 

Estar a la lluna

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol II: Estar a la lluna 

 

Inauguració: 7 d’agost, 12-21h.

Exposició fins el 26 de Setembre

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Agost: dilluns a diumenge, 17-21h

Setembre: divendres a diumenge, 17-21h

Altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969

 

 

Presentem el segon capítol del projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

L’exposició, concebuda en dos capítols (el primer s’inaugurarà el 19 de juny i el segon el 7 d’agost) reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

 

Text de Gabriel Ventura

 

 

“Potser perquè durant tants segles ha sigut inabastable, ha despertat els somnis més fantàstics, els més passionals i recòndits. El seu encant sempre estarà de part de la nit, de l’ocult i la intuïció, de la clandestinitat i l’excés. La lluna, que dilata i empetiteix els ulls dels gats, que fa pujar i baixar les marees, que infla i desinfla les granotes, ens continua fascinant amb el mateix fervor dels primers temps, tot i que ja l’hem trepitjada tímidament i alguns emprenedors il·luminats planegen construir-hi hotels amb vistes galàctiques. Però no ens enganyem: les ànsies colonitzadores de Jeff Bezos i companyia no aconseguiran apropar o fer més comprensible el misteri de la Llebre Blanca o la Dona Aranya.

 

Eternament distant, la lluna ha sigut adorada per bruixes i vampirs, per poetes i endevins. Per més que la ciència intenti conquerir-la, la seva llum mercurial ens projecta alhora cap a passats remots i futurs inescrutables, i ens convida a reflexionar sobre les ombres i els mites de la condició humana. Al llarg de la història l’hem vinculada a la fertilitat i l’inconscient, a la mort i la resurrecció, a la repetició dels cicles de la vida. Les primeres anotacions inscrites sobre artefactes i eines, a l’era del Paleolític, consisteixen en registres lunars. De fet, és molt probable que abans de l’aparició de l’agricultura les societats s’organitzessin d’acord amb un cicle temporal lunar, tal i com han demostrat les investigacions d’Alexander Marshack a The Roots of Civilization.

 

A diferència del sol, l’astre omnipotent i constant, la lluna passa per fases, creix i decreix, minva, s’encorba, es transforma. Per aquesta raó hem tendit a representar l’immutable amb el sol (Déu) i allò canviant i material amb la lluna (recordem el regne sublunar i mortal de Plató, el territori del dubte i les ombres). Inevitablement, durant mil·lennis, l’espècie humana ha trobat el seu correlat en el drama de la lluna: néixer, créixer, reproduir-se (la panxa de la lluna plena), morir. Si la sintaxi solar divideix i jerarquitza —W.B. Yeats acusava el sol d’oferir veritats «complexes i artificioses»— la sintaxi lunar barreja i confón les formes, és evasiva, emocional, fluïda. Simbòlicament, la lluna evoca el món imaginatiu, contingent i ambigu de l’existència, en contrast amb els absoluts solars del món ideal de l’ésser. Impossible mirar el sol de cara, impossible dialogar amb la seva presència enlluernadora. La lluna, en canvi, encén els camins des del marge del cel i, en paraules de Lorca, ens mostra sense vergonya les seves «cent cares idèntiques». La il·lusió, el deliri, la quimera, la bogeria, el caos, la dispersió («estar a la lluna»): els atributs de la reina de la nit suggereixen la transgressió de les normes diürnes.

 

Liles i blaus elèctrics, grocs llampants i vermells rabiosos, verds fluorescents que brollen de la fosca com un crit que es clava a la consciència. Els colors de la nit esmolen els nervis i l’ull, ens tornen desconfiats, sentim el batec intermitent del perill.

 

Un tremolor ens recorre l’esquena: és real, això que hem vist? Podem creure en les imatges i les paraules que apareixen sota la llum freda de Selene? Potser, en el fons, estar a la lluna és una de les formes més fecundes i perplexes d’estar a la Terra, de no donar res per segur, de continuar sospitant i aixecant la mirada cap als secrets insondables de l’univers.”

 

Gabriel Ventura

 

 

 

* Capítol I: Parar la fresca

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol I: Parar la fresca 

 

Inauguració: 18-19 de juny. Exposició fins al 3 d’agost

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Juny i setembre: divendres a diumenge de 17-21h

Juliol i agost: dilluns a diumenge 17-21h

Altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969

 

Text de Gabriel Ventura

 

Presentem un projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard. Seguint la tendència d’altres projectes col·laboratius en els quals algunes galeries s’uneixen per a obrir espais temporals deslocalitzats, apartats de les grans ciutats i de les seves galeries d’origen, les tres galeries s’alien, de juny a setembre, per a presentar una exposició a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

 

L’exposició, concebuda en dos capítols (el primer s’inaugurarà el 19 de juny i el segon el 7 d’agost) reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

Parar la fresca, com diu Pla, és el costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i, així, passar l’estona. Parar la fresca té pretensions modestes, bàsicament fer una becaina sota el firmament, ignorant la meravella que el cel ens ofereix, els sons que emanen del vesprejar, de la calor estival. Segons argumenta Pla, no hi ha res més plaent ni amable que adormir-se prenent la fresca crepuscular. Però, i què succeeix si hom no té el son fàcil?

 

A partir d’aquest interrogant, s’han seleccionat obres d’artistes que transiten temes com la naturalesa, el paisatge, el temps, la contemplació, l’univers … I s’han dividit en dos moments: Parar la fresca i Estar a la lluna, dos capítols d’una mateixa exposició amb artistes com Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Alicia Kopf, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Marine Hugonnier, Josep Maynou, Aldo Urbano, Chema Madoz, Bernat Daviu, Mari Eastman, Hannah Collins, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre d’altres. Així mateix, es realitzaran accions específiques d’alguns dels artistes vinculats a l’Empordà.

 

En paraules de Pla, “la volta del cel invita, segons diuen, a pensar. És cert. Però a pensar què?” Conclou el cèlebre empordanès que “les persones que posseeixen el sentit del ridícul pensen, davant del firmament, que no saben res de res”.

 

 

* Capítol II: Estar a la lluna

Perejaume | Guardar a fora

 

El nou projecte impulsat conjuntament per M|A|C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i l’Ajuntament de El Masnou, que permetrà visibilitzar el Maresme com a comarca altament vinculada a la contemporaneïtat artística i la difusió dels seus creadors.

 

Aquest projecte s’idea pensant en un únic artista, Perejaume, qui ha desenvolupat diferents propostes en format d’instal·lacions, una a cada població, basades en accions artístiques sota un mateix eix comú. En essència, amb Guardar a fora, plantegem de dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir de set o vuit obres, disposades tot al llarg, amb una certa escala de presència i de discurs.

 

 

OBRES I LLOCS

 

Daurar un femer amb pa d’or. Confitar bé el fem perquè el pa d’or s’hi agafi.

 

M|A|C Mataró Art Contemporani

 

04.06.21 | 19 h | Les Cinc Sénies (cruïlla Camí del Mig i Camí de Can Redéu)

Obertura de Guardar a fora

 

Femer des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol. Les Cinc Sénies 

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.

Reserves a entradesculturamataro.cat

 

12.06.21 | 21 h | La Presó (Muralla de la Presó, 2)
Projecció de la dauradura. Reserves a entradesculturamataro.cat

 

 

www.mataroartcontemporani.cat

 

 

__

 

 

Regar el mar. Fer-ho: instal·lar una vintena de grans aspersors equidistants sobre una extensió marina no massa fonda per permetre que els aparells d’aspersió puguin pujar del fons i projectar així un bon cabal d’aigua rodant.

 

El Masnou Arts Visuals

 

Regar el mar del 05.06.21 al 17.06.21

Cinema La Calàndria (c. del Doctor Agell, 7). Dt a ds: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a  cultura@elmasnou.cat

 

06.06.21 | 13 h | Cinema La Calàndria

Foradir. Joan Puigdefàbregas, Jaume Coscollar i Perejaume
Gratuït. Reserves a www.quedat.cat

 

 

www.elmasnou.cat/temes/cultura/les-arts-visuals

 

 

__

 

 

El mar a peu. Exercici fet a la sorra de la platja per augmentar de mida els clots de les petjades, de manera que tinguin la grandària dels pètals o ditades de la superfície de l’aigua.
Gran sonall. Articulació sonora del relleu concret per on es passa, a través de l’exercici de caminar arrossegant sis grans picarols a cada peu.

 

Can Manyé. Alella

 

El mar a peu | Picarols del 05.06.21 al 25.07.21
dc a dv: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a canmanye@alella.cat

 

22.06.21 | 19 h | Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella (c. de Santa Teresa, 9)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a alella.koobin.cat

 

 

https://alella.cat/canmanye

 

 

__

 

 

Omplir una sala de dibuixos plens de sols i més sols que remeten a la molt maresmenca obsessió de veure’ls succeir-se sobre el mar de l’aurora que els encén. “La mar, d’on ix la vida, / d’on vénen els matins”, diu Josep Carner.
Filmació de l’autor assegut al trencall del mar, encenent, un a un, tota una capsa de mistos i apagant-los a l’aigua. “Sa mar! Mal foc que l’assecu!”, diu Joaquim Ruyra per boca de l’avi Guixer.

 

Fundació Palau. Caldes d’Estrac

 

Matinal del 05.06.21 al 17.10.21
fins al 30.06 | dm a dg: 10.30 a 14 h; dj a ds: 17 a 19 h
des del 01.07 | dm a dg: 11 a 14 h; dm a ds: 17 a 20 h

 

05.06.21 | 12 h | Fundació Palau (Riera, 54)
Paraules comarcals. Anna Maluquer, Jaume Coscollar i Perejaume

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a fundaciopalau@fundaciopalau.cat

 

 

www.fundaciopalau.cat

 

 

__

 

 

Maresme. Espelagrinar el tronc d’un suro del Montbrugós i ajustar l’escorça a mig tronc de la palmera indiana del Pla de can Sauleda. Que és com aplegar en un mateix punt Sant Pol i Sant Iscle o, encara millor, la mar alta i la Vallalta.

 

Amics de les Arts. Museu de Pintura de Sant Pol de Mar

 

Maresme des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol
Jardins del Pla de can Sauleda (c. d’Abat Deàs, 20, jardí particular)

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a info@museusantpol.cat

 

04.07.21 | 20 h | Centre Cultural i d’Esbarjo (c. Consolat del Mar, 65)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a www.entrapolis.com

 

 

https://museusantpol.cat

 

 

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

Chema Madoz. La naturaleza de las cosas y su eco en la colección.

 

Museo Patio Herreriano, Valladolid

 

Del 16 de enero al 2 de mayo de 2021

 

Exposición comisariada por Oliva María Rubio

 

 

La exposición de Chema Madoz que ahora acoge el Museo Patio Herreriano es una buena oportunidad para conocer el trabajo del artista madrileño y de situarlo en una suerte de genealogía. Se establece un diálogo con artistas de la colección del Museo, con los que comparte una sensibilidad semántica y estética. Así, a las fotografías de Madoz se suman las imágenes de los objetos deconstruidos y recompuestos de Ángel Ferrant o el material escultórico de Joan Brossa y Perejaume. Cobran especial significación en este contexto las fotografías de Ángel Ferrant que documentan los objetos que mostró en las Galerías Syras de Barcelona a principios de los años treinta y que más tarde, no contento con su resultado, destruyó. Estas fotografías delatan un interés por el comportamiento de elementos heterogéneos que se encuentra en una esfera próxima a la de Chema Madoz. No es menos conocida la relación del fotógrafo con Joan Brossa, a través de la tensión entre los objetos y las ideas que también cultiva, con similar aliento poético, Perejaume.

 

+ info

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #03Les mans

La tercera proposta gira entorn de la mà, la part del cos humà més vinculada a la creació artística juntament amb els ulls i que al mateix temps ens serveix per comunicar i relacionar-nos, igual que la paraula.

Reuneix obres d’Erick Beltrán, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Hannah Collins, Enzo Cucchi, Chema Madoz, Enrique Martínez Celaya, Muntadas, Perejaume, Marcel Rubio Juliana i Julião Sarmento.

Les nostres mans estan prenent un inusitat protagonisme en aquests últims mesos a causa del seu paper en la transmissió de virus. Tocar les coses, tocar-nos la cara, tocar altres mans ha passat a ser perillós, les mans ara es veuen obligades a cobrir-se amb guants, a rentar-se constantment, a no tocar, ni tan sols per a saludar.

Però hem vist com la seva presència ha estat una constant en moltes obres artístiques, des de l’art prehistòric fins als nostres dies, per la seva varietat formal i simbòlica.

El llenguatge no verbal dels gestos posa en evidència la relació entre la mà i la ment. En les obres que presentem, els gestos de la mà expressen diferents estats d’ànim, sentiments, actituds o emocions des de por o pena fins a sensualitat o complicitat. A vegades, com ocorre per exemple en treballs de Julião Sarmento, la seva representació al·ludeix a la totalitat del cos humà.

Els gestos de les mans també remeten a les convencions socials, esdevenen així, una representació de la condició humana en estreta relació amb la cultura i l’expressió. Com es posa de manifest en algunes obres de Muntadas, aquesta figura retòrica pot definir ambició, consens, imposició, autoritat o poder.

Aquesta exposició es podrà veure fins el 30 de setembre.

Accés a l’exposició

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

A Storm in a Teacup & Sideshow of a sideshow, 2012

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #02La paraula

La segona proposta reuneix pràctiques conceptuals al voltant de la paraula i el llenguatge, eines bàsiques en la nostra relació amb el món i amb els altres.

Les obres d’Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar Anna Dot (artista convidada) proposen textos, frases, missatges, enunciacions, que es converteixen en recursos d’anàlisi de la realitat caracteritzant-se pel seu caràcter crític i transformador del sistema de l’art i de la societat.

Els treballs presentats reflexionen sobre la relació entre paraula i imatge i utilitzant diverses estratègies lingüístiques. En el cas de l’obra de Teresa Solar, juga amb l’estètica de la fonètica i els cartells d’aprenentatge d’idiomes. En altres casos s’utilitza el llenguatge des d’una dimensió sonora -com en l’obra de Perejaume, sígnica –Javier Peñafiel– o poètica –Joan Brossa.

En l’obra de Muntadas de 2018 s’analitzen els mecanismes de la comunicació, el llenguatge i la problemàtica relació entre la producció de coneixement i el poder econòmic. També en el cas d’Erick Beltrán, mitjançant el llenguatge, dissecciona el món per classificar-lo, categoritzar-ne, diferenciar-ne cadascun dels seus elements per així intentar comprendre´l.

En una línia més narrativa, l’obra de Pauline Bastard parteix d’objectes trobats casualment que li permeten encarregar a desconeguts l’escriptura de ficcions creatives.

Finalment, hem volgut introduir una acció que va realitzar Anna Dot a la Fundació Brossa el 2019, evidentment per la seva connexió amb Joan Brossa, però també per la reflexió poètica al voltant de la construcció de les paraules.

Aquesta exposició es podrà veure fins al 10 de juny.

Accés a l’exposició

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

Perejaume i CaboSanRoque juguen al Palau de la Música.

 

Del 12 de desembre de 2019 al 19 de gener de 2020.
Foyer del Palau de la Música Catalana.

 

 

CaboSanRoque fa sonar l’obra de Perejaume Un nom, consistent en un rotlle de paper de 29 metres on hi ha encadenades les signatures d’un grup de cuidadors i usuaris de la Fundació Pere Mitjans.

 

Perejaume i CaboSanRoque van treballar desinteressadament, i l’obra, composta pels dos rotlles i l’àudio de la nova peça musical, va tirar endavant gràcies al suport de la Fundació Lluís Coromina, la seu barcelonina de la qual acollirà la peça després que l’exposició tanqui les portes del Palau de la Música.

 

“Un nom és una obra molt participada”, explica Perejaume.

 

+ info

Centre d’art Maristany, Sant Cugat del Vallès

13.12.2019 – 3.3.2020

Dissabte 8.2.2020 – 11 h. L’agrarietat. Perejaume en conversa amb Christian Alonso

 

A cura de Christian Alonso

 

Perejaume | Helen Torres | Eduardo Ruiz | Lara Almarcegui | Sitesize (Elvira Pujol Masip i Joan Vila Puig) | Martin Llavaneras | Alba Feito | Ramon Martí Alsina | Vicky Benítez | Kevin Buckland | Sergi Selvas

 

Polítiques del sòl investiga, des de la imaginació artística, diferents maneres d’habitar el lloc per part de diferents formes de vida. Habitar, ocupar, sojornar o raure, sempre implica una relació dels cossos amb la seva exterioritat, ja sigui humana o no humana, la qual transforma profundament les maneres de ser tant de l’un com de l’altre. Partint d’aquesta doble inflexió eticopolítica que comporta tot acte d’habitar, el projecte explora les complexes interrelacions de les subjectivitats en els seus entorns, com una ocasió per pensar les dinàmiques biopolítiques, geopolítiques, necropolítiques que determinen l’existència en totes les seves manifestacions, i al mateix temps, per explorar les condicions de possibilitat d’habitar altrament. Per mitjà de diferents pràctiques eticoestètiques, encarnades i situades, que entenen la crítica no com a negació sinó com a afirmació, la mostra es pregunta de quina manera l’art pot contribuir a imaginar una reinvenció de la vida, dels sistemes de valor i de les formes de coexistència, per poder fer front als reptes multifacètics que encarem en les primeres dècades del segle XXI.

 

+ info

CAT

En el marc de FIAC, Cinéphémère es presenta un vídeo de Perejaume, programa comissariat per Carolina Ciuti.

 

CAST

En el marco de FIAC, Cinéphémère se presenta un video de Perejaume, programa comisariado por Carolina

 

ENG

In the framework of FIAC, Cinéphémère presents a video of Perejaume, a program curated by Carolina Ciuti.

 

 

Perejaume

Surar, 2009, 9 min 50

 

+ info

 

Arco 2019

ARCOmadrid 

27/02/2019 – 03/03/2019

Stand 9C09

 

AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ, PEDRO CABRITA REIS, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

+

CAIO REISEWITZ Trobada amb l’artista i signatura del llibre Altamira

Dijous 28 de febrer a les 18h al nostre estand de ARCOmadrid 2019

Fundació Antoni Tàpies, Barcelona

4.12.2018, 19h

 

Presentació del nou llibre de Perejaume,  Treure una marededéu a ballar, i de les reedicions d’Obreda i Pagèsiques, a càrrec dels editors Jordi Cornudella Martorell (Edicions 62) i Joan Tarrida (Galaxia Gutenberg), del doctor en filosofia i catedràtic d’estètica Amador Vega Esquerra, i de l’artista i poeta Perejaume. L’acte conclourà amb una intervenció musical a càrrec de Neus Borrell i Miquel Escuer.

 

 + info

Dans Le Corps et le lieu. Films autour d’Ana Mendieta

Jeu de Paume, Paris

16.11.2018, 18.30h

 

 

En présence de l’artiste Perejaume

Programmateurs du cycle : Marina Vinyes Albes et Arnau Vilaró Moncasí

 

 

Pour le Jeu de Paume, Perejaume propose une séance dans le noir, une lecture performative interagissant avec une sélection de ses films courts et le travail de Mendieta. Comme elle, Perejaume consacre son travail à la culture du lieu : il l’ouvre, le cultive, le laboure. Cette praxis, qu’il nomme dans son lexique agraireté, fait pousser toute sorte de germinations poétiques. Loin de l’idéalisation d’un passé rural per se, sa praxis revient sur nos gestes et les formes que ceux-ci dessinent sur le territoire; sur la continuité inévitable entre les corps et les lieux.

 

+ info

ArtLab, École Polytechnique Fédérale de Lausanne

3.11.2018 – 10.3.2019

 

Conception et réalisation:

Prof. Amador Vega (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)

Prof., CEO et Directeur Peter Weibel (ZKM | Karlsruhe)

Prof. Siegfried Zielinski (UdK, Université des arts de Berlin)

 

Cette exposition est consacrée au catalan de Majorque Ramon Llull: philosophe, logicien, et théologien (1232-1316) dont la vie et le travail fascinent encore aujourd’hui penseurs, artistes et chercheurs. L’influence universelle de sa pensée est encore palpable dans les domaines de l’art, de la littérature, de la religion, de la musique, de la philosophie, des arts visuels et de la politique. Ces effets sont sensibles dans les théories de management de l’information, l’informatique et les technologies multimedia.

 

Repensée en collaboration avec le ZKM (Centre d’art et de technologie des médias de Karlsruhe).

Cette exposition a déjà été présentée au CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

 

+ info

Alzina, 2003

En el marc de la Biennal de pensament Ciutat Oberta

CCCB, Barcelona

21.10.2018 – 18, 18.30, 19 i 19.30 h

21.10.2018 – 20h: Col·loqui amb Perejaume, conduït pel periodista Emili Manzano

 

Entrada gratuïta amb inscripció prèvia

 

Perejaume serà l’encarregat de clausurar el programa d’activitats del CCCB durant la Biennal de pensament – Ciutat Oberta amb la proposta escènica D’altra banda.

 

Entrellaçant creació plàstica i literària, l’obra de Perejaume combina pintura, escultura, paraula, acció, vídeo i so, tot qüestionant les relacions entre natura i cultura.

 

+ info

ZKM | Zentrum für Kunst und Medien, Karlsruhe

17.3 – 5.8.2018

 

The exhibition »DIA-LOGOS. Ramon Llull and the ars combinatoria« is dedicated to the outstanding Catalan-Majorcan philosopher, logician, and mystic Ramon Llull (c. 1232–c. 1316), whose life and work continue to fascinate a host of thinkers, artists, and scholars today.

 

The influence of his universal concepts and ideas can be found in many fields — literature, visual arts, music, philosophy, religion, and politics — and their effects are felt in contemporary disciplines such as information theory, informatics, and media technology.

 

In the exhibition this broad scope of Llull’s impact will be reflected in a many-layered network of references stretching from the thirteenth century into the present day. Besides the significance of Llullian combinatorics for generative and algorithmic principles to develop advanced media technologies, it is particularly highly topical questions concerning the transfer of knowledge and values that can be dealt with through unconditional readiness to enter into dialogue.

 

The exhibition is developed around two key areas, which are closely interwoven in a unique way: for one thing, Llull’s ideas exhibit elementary aspects of media archaeology and media philosophy, which render his work indispensable for contemporary discourses on media ecology and machine learning algorithms; for another, his universal, rational system of knowledge gives rise to an approach that is highly relevant today, which is implemented as a dialogue by productively engaging with the Other beyond the cultures and constraints of the three major monotheistic religions. The exhibition begins by exploring Llull’s system of knowledge, his ars combinatoria, and its enormous influence on formal logic and algorithmic theories — the basis upon which advanced networked media technologies are developed. The method developed by Llull is based on logical and calculatory operations, which he translated into diagrams and »thinking machines« on paper, is presented in the exhibition as a precursor of program languages and their algorithmic logic. The Llullian system of thinking is both a source of inspiration and a sounding board for many contemporary artists who engage with the mechanisms and effects of our environment that is interconnected by media technologies.

 

In addition, the exhibition seeks to show to what extent Llull’s grand endeavor of unifying the different areas of knowledge via a rational system of deduction and demonstration can lead to dialogue and ultimately to peace between the three monotheistic religions of Judaism, Christianity, and Islam. In the face of increasing radicalism, purportedly in the name of religion, and national isolationist tendencies, which respond to the global challenges of migration, integration, and social diversity by erecting barriers, Llull’s untiring attempts at universal dialogue are more topical than ever before. This makes him a source of inspiration for developing potential courses of action now and in the future.

 

+ info

Fundació Palau, Caldes d’Estrac, Barcelona

24.3 – 22.4.2018

 

 

El títol de la instal·lació prové de “La raïl de l’arbre és una roda”, paraules de Ramon Llull que apareixen en el llibre Començament de medicina. En paraules de Perejaume:

 

“La sintaxi de tota l’obra de Llull és veritablement forestal, tant per la figura repetida d’arbre amb que imatja i branca els diversos coneixements, com per la manera i la ufana amb què s’hi arboren tota mena de connexions i demostracions analògiques. Si hi ha dos elements constitutius en el sistema d’argumentació de l’Art, aquests són sens dubte: les derivacions, en branca i les combinacions en roda -figures giratòries, emmirallaments, cercles relacionals-.

 

Certament, l’Art s’arbra i roda, tota ella. Per això, la possibilitat de rodar-hi d’arrel resulta tan meravellosa com pràctica. Només així, la coreografia dels arbres, la claredat mecànica de les raons i el desconcert que tot plegat pugui suscitar, arriben a ajustar-se a una possible pretensió general de plantar tots els arbres en roda en tant que línies convergents o divergents d’una mateixa esfera”.

 

Unes paraules que deixen entreveure com la fusió d’imatge i música esdevé una mena de recitació meditativa que ens retrotreu a principis primordials de la nostra pròpia existència.

 

El projecte artístic de Perejaume ha contemplat des dels seus inicis un estret vincle amb la natura, viscut en i per la natura, amb el paisatge com a escenari i amb les “manifestacions arbòries”, com ell mateix les anomena, contemplades i presentades amb una gran diversitat, com per exemple, en el seu llibre de poemes “Obreda” (2003), en el qual també recull les seves reflexions continuades sobre la natura i més concretament sobre el bosc que l’envolta a la seva casa-taller del Montnegre.

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

31.1 – 20.5.2018

 

 

 

No han estat poques les ocasions en què els pintors han optat per treballar a l’aire lliure, enfront de la impossibilitat de traslladar un model impossible de traslladar a l’estudi. Aquest fet va suposar un canvi radical en la relació interior-exterior que s’havia produït fins aleshores. L’obra es torna portàtil, però en ampliar el taller i suprimir les barreres arquitectòniques que condicionen la seva mida, serà el desplaçament geogràfic el que passarà a convertir-se en el nou obstacle. Per aquestes i altres raons, hi ha qui van optar per reduir al màxim aquestes necessitats espacials i van limitar a un simple registre en forma d’esbossos, escrits, fotografies o filmacions la seva tasca com a artista.

 

Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella suposa una aproximació a aquests límits que han condicionat històricament el treball de l’artista. Un punt de partida que, tot i que centrat inicialment en els límits físics, va més enllà i intenta reflectir la relació del creador amb el seu entorn més proper. L’exposició, comissariada per Ángel Calvo Ulloa, aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lacions i la performance– dels artistes Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Christian García Bello, Fernando García, Irene Grau, Pedro G. Romero, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Thomas Schütte i Juan Uslé.

 

+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

MACBA, Barcelona

11.10 – 11.2017

 

La reflexió entorn de la superfície, la seva condició matèrica i l’expansió del camp pictòric ocupen un lloc significatiu en les pràctiques artístiques contemporànies. De quina manera els gèneres com la pintura i l’escultura han estat alterats i dilatats fins a fer que la mateixa matèria es construeixi com a missatge crític? Col·lecció MACBA. Sota la superfície indaga en la noció de superfície com a lloc privilegiat d’experimentació i de sentit. Bona part de les obres que es mostren exploren les pràctiques postminimalistes incorporant el contingut crític que aquestes van aportar al llenguatge de l’abstracció.

 

+ info

MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

27.09 – 27.11.2017 // 20.12.2017 – 05.03.2018

 

Esta propuesta expositiva, desplegada en dos muestras, presenta una amplia selección de las obras que forman parte del depósito temporal que en 2014 realizó la galerista Soledad Lorenzo al Museo Reina Sofía.

Punto de encuentro, la primera de ellas, aborda los conceptos de espacio y geometría desde diversas ópticas. Cuestiones personales, la segunda muestra, se centra en la recuperación del lenguaje figurativo, a través de un conjunto de obras de artistas españoles y extranjeros. 

 

+ info

Laznia Centre for Contemporary Art, Gdansk, Poland

23.9 – 19.11.2017

 

Curated by Blanca de la Torre, Imbalance aims to provoke reflections on the potential of art as a useful path for reviewing our conceptions regarding some present-day environmental problems. The exhibition’s approach implies the understanding that our conceptions of natural fact and reality have to be re-examined, on the basis that our current situation of “ecocide” results — either directly or indirectly— from the way in which we have instrumentalized our natural environment.

 

Artists: Lara Almarcegui, Sergio Belinchón, Julius Von Bismark, Kamila Chomicz, Lúa Coderch, Mujeres Creando, Joan Fontcuberta, Philipp Fröhlich, Chus García Fraile, John Gerrard, Máximo González, Andreas Gursky, Federico Guzmán, Cecylia Malik, Antoni Muntadas, Jun Nguyen-Hatsushiba, Oligatega Numeric, Perejaume, Marjetica Potrč, Xavier Ribas, Anri Sala, Allan Sekula, Jennifer Steinkamp, Superflex, Manuel Vázquez

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats

 

Exposició: 6-22 de setembre, Dim-Div 11-14h i 16-20h

Amb motiu de la sisena edició d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposició que reuneix obres de les artistes Alicia Kopf, Lola Lasurt i Teresa Solar Abboud, que estableixen un diàleg amb obres d’altres artistes de la galeria escollits per elles: Cabello/Carceller, Perejaume i Fernando Prats. Sorgeix així una dinàmica basada en l’intercanvi de mirades entre artistes de diferents generacions, que dona lloc a connexions i noves lectures, de vegades directes, altres vegades inesperades.

Alicia Kopf presenta la sèrie fotogràfica Waterfall chasers (2015), que al·ludeix simbòlicament al desglaç com a moment de descontrol de les emocions, a partir de representacions de cascades. La idea de la fluïdesa de l’aigua vincula aquestes obres a una sèrie de dibuixos de Cabello/Carceller titulats Autoretrato como fuente i Fuente (2005).

L’obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada per olis sobre tela i disfresses, proposa una reconstitució del Carnaval d’Aalst de 1946 a partir d’una pel·lícula 16mm de l’època. Amb un acostament similar, Perejaume, en la sèrie de dibuixos Ball de muntanyes (2007), associa els balls folklòrics a les muntanyes, usant, com és comú en la seva pràctica, referències a la cultura catalana que remeten a preocupacions universals.

Teresa Solar Abboud, amb Doble Mordido (2013), indaga sobre les eines i processos fotogràfics que van intervenir en els experiments de Harold Edgerton, qüestionant conceptes com la protecció, l’ocultació o la sobreexposició. De la mateixa manera, Fernando Prats, a Sismograma Chuquicamata (2008), usa tècniques parafotogràfiques, com el fumat del paper, amb la finalitat de fixar moments o rastres d’una acció en un paisatge.

Valey Centro Cultural de Castrillón

    Piedrasblancas – Asturias

23.06 – 16.09.2017

 

En la Colección los Bragales se han identificado 52 obras en donde el blanco y negro y la escala de grises está presente. Hemos realizado una selección de 16 obras para en donde 7 identifican la fotografía y 9 en pintura para la exposición del Centro Valey.

 

+ info

 

 

Una instal·lació de Perejaume

Inauguració dissabte, 3 de juny, a les 19.30h

Cartoixa d’Escaladei (Priorat)

 

 

Intervindran l’artista Perejaume i Glòria Picazo, comissària del projecte. Després de l’acte inaugural, a les vuit del vespre, tindrà lloc una acció poètica amb Josep Pedrals, Martí Sales, Núria Martínez Vernís, Joan Todó, Enric Casasses, Andreu Subirats, Maria Cabrera i Dolors Miquel.

 

 

 

Lliurament de Premis GAC 2017

Dimarts, 30 de maig a les 20.30h

MACBA. Plaça dels Àngels, 1 Barcelona

 

 

L’artista Perejaume rep l’homenatge dels Premis GAC 2017

Els Premis GAC – X Nit del Galerisme, que se celebraran el proper 30 de maig al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), retran un doble homenatge: el  Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria artística, a Perejaume i el Premi Honorífic – Fundació Banc Sabadell, a la trajectòria galerista, a Mariana Draper.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) reconegut a vegades com l’artista poeta, comença a exposar la seva obra pictòrica a mitjans dels anys setanta, però ben aviat introdueix altres recursos expressius com els textos, les fotografies o els vídeos. La natura és un eix temàtic recurrent en la seva obra perquè, segons l’autor, li obre la possibilitat d’interrogar-se sobre un ampli ventall de qüestions. És a través de la natura, que estableix un ric diàleg entre la representació de les coses i les coses en si mateixes, entre l’espai protegit del museu i el món que en queda fora. Trenca els artificis de la tradició artística per bastir un discurs poètic que l’aproxima a la terra. La consideració de la llengua com una part consubstancial de les mateixes coses fa que Perejaume pugui traspassar amb comoditat la feble frontera entre la creació plàstica i la literària. Ha publicat diversos llibres d’assaig i de poesia, entre ells Oïsme (1998), Obreda (2003), Pagèsiques (2011) i Mareperlers i ovaladors (2014).

L’artista exposa regularment i algunes de les mostres a destacar són : “Deixar de fer una exposició” (MACBA, 1999),  “Ai Perejaume, si veiessis la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!” (La Pedrera 2011) i “Maniobra de Perejaume” (MNAC, 2014).

L’any 2005 l’artista rep el Premi Nacional d’Arts Visuals atorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya  i el 2006 el Premio de Artes Plásticas atorgat pel Ministerio de Cultura de l’Estat Espanyol.

 

+ info

 

 

Mataró Art Contemporani

Sales d’exposicions  de Can Palauet, Mataró, Barcelona

10.03.17 – 21.05.17

 

Inauguració: divendres 10 de març, 19 h

 

Ignasi Aballí | Martí Anson | Isabel Banal | Bestué-Vives | Rafel G. Bianchi | Curro Claret | Enric Farrés | Neil Harbisson | Jordi Lafon + Montsita Rierola | Mariona Moncunill | Perejaume | Raül Roncero | Belén Uriel    

 

Aquest és un projecte pilot per a la realització d’una exposició d’art contemporani a càrrec dels nens i nenes de 5è de primària de l’Escola Angeleta Ferrer i l’Escola Montserrat Solà de Mataró.

 

El projecte es planteja com a treball de curs, de caràcter transversal, en què aquests nens i nenes de 5è reben l’encàrrec d’idear una exposició d’art contemporani per a les Sales d’exposicions de Can Palauet.

 

Ells i elles faran de comissaris, triaran el que ens explicarà l’exposició, coneixeran artistes i triaran peces d’alguns d’ells; aprendran com es fa la producció de l’exposició i la dissenyaran: pensaran l’espai i com disposar les peces que hauran triat; redactaran les cartel·les i els fulls de sala; col·laboraran en el muntatge; documentaran el procés i, finalment, pensaran i executaran el servei educatiu i les activitats complementàries.

 

Pretenem, doncs, fer conèixer l’art i els llenguatges contemporanis des de dins, amb l’objectiu d’explicar l’exposició amb les paraules d’aquests nens i nenes.

+ info

 

El motiu, 1994

Sant Pol de Mar, 1957

Viu i treballa a Sant Pol de Mar

 

 

Perejaume va començar a exposar la seva obra a la fi dels anys setanta i des de llavors l’ha anat desenvolupat de forma paral·lela tant en disciplines visuals com en una extensió literària.

 

El paisatge és un tema recurrent que analitza i explora la seva obra, reprenent i reevaluant la presència que ha tingut bàsicament en la producció literària i pictòrica. A través d’aquesta aproximació, la relació amb el paisatge s’examina des de diversos punts de vista no exempts d’ironia. Punts de vista que prenen forma a través de la pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació, el vídeo o la mateixa intervenció en l’entorn natural.

 

Per en Perejaume l’home forma part del paisatge, no és aliè a ell, és un agent més en la seva conformació i evolució, com si s’hagués accelerat el temps geològic.

Seguint una línia d’investigació de llarg recorregut sobre la rellevància de produir obres d’art, Perejaume proposa un experiment minimalista, amb dues obres noves.

 

Al llarg de la seva producció artística, Perejaume sempre ha qüestionat l’espai dedicat a les obres d’art, l’espai, entès com a lloc físic, com pot ser l’espai exterior o el lloc d’exhibició –galeria, museu- però també l’espai mental. Deixar espai a les obres d’art remet també a una noció temporal: quant de temps dediquem a observar les obres? Quin lloc ocupen en les nostres vides?

 

L’exposició es pot considerar com una representació íntima i teatralitzada en dos temps.

 

L’avantsala, de parets fosques, ens introdueix a la galeria amb la frase: “¿Voleu dir que no comencen de ser tan valuoses les obres com el lloc que ocupen? ¿No sentiu, de tantes que n’hi ha, com les obres, tant a qui les visita com a qui les fa, li demanen i redemanen: “No hi cabem, feu-nos lloc?”

 

La primera sala està dedicada a una única fotografia en blanc i negre, realitzada a partir de l’exposició de 140 fotogrames de la pel·lícula “El Ball de l’Espolsada”, que va ser rodada el 1902. La filmació va anar a càrrec de l’estudi Napoleón de Barcelona quan, a principi del segle XX, aquest ball popular fou objecte de recuperació, després de cinquanta anys en l’oblit. La restauració d’aquest material va permetre redescobrir la coreografia original. La pel·lícula, que és una de las filmacions més antigues de Catalunya, pertany al Museu Etnològic de Barcelona i està dipositada a la Filmoteca de la Generalitat de Catalunya.

 

A la segona sala, trobem un imponent projector de cinema que presenta la Projecció cinematogràfica del llegat Cambó. El llegat Cambó és un fons de cinquanta-dues pintures dels grans mestres europeus d’entre els segles XIV i XIX (Veronese, Tintoretto, El Greco, Rubens, Metsys, Gainsborough, Le Brun, Goya, Fragonard, Quentin de la Tour, Lucas Cranach, Tiepolo…). És l’aportació desinteressada de més valor que ha rebut el MNAC i prové del polític i mecenes Francesc Cambó (1876-1947). En la projecció, el llegat flueix vertiginosament com una fulguració cromàtica.

 

 

—-

 

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) ha rebut premis com el Premio Nacional de Arte Gráfico de la Real Academia de Bellas Artes, el Premio de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura i el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya. Recentment ha comissariat l’exposició Maniobra de Perejaume al Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona. Ha mostrat la seva obra en exposicions como Ai Perejaume, si veies la munió d’obres que t’envolten, no en faries cap de nova!, La Pedrera, Barcelona; Imágenes proyectadas, CAB Centro de Arte Caja Burgos, Burgos; Amidament de Joan Coromines, Es Baluard, Palma de Mallorca, La Pedrera, Barcelona; Retrotabula, Palacio de los Condes de Gabia, Granada, Artium Vitoria. Ha participat en biennals internacionals com Prospect 1 New Orleans (2008), Art Unlimited, Basel (2006), 51 Biennal de Venècia (2005). Ha publicat recentment Mareperlers i Ovaladors, Edicions 62, Barcelona (2014) i Paraules Locals, Tushita edicions, Barcelona (2015).