Category Archives: Pauline Bastard

Les Adversaires. Screening in three acts.

By Pauline Bastard.

Fondation d’entreprise Pernod Ricard, Paris

 

Launching party on April 7th at 7pm

Screenings every day from Monday to Saturday from 5pm to 7pm until April 30th included

 

 

A group of citizens reinterpret the 2022 presidential election campaign as it unfolds.  The speeches uttered in interviews, meetings and debates become a text worked on in different workshops. The political word is repeated by unknown bodies. Deprived of its context, the speech is put back in the center of the political question, repeating it, isolating it, allows to listen to it. During the presidential election, the citizens are invited to choose among the candidates. The person who is elected has an influence on these bodies which gave (or not) their voice. The device proposes to take back the word to the candidates.

 

During this electoral month, the artist invests the auditorium of the foundation, unfolding a program of daily projections in three acts: the campaigns, the debate, the investiture, each day from 5 to 7 pm.

 

April 7: Act 1 – On the campaign trail

April 14: Act 2 – In Between

April 26: Act 3 – The End

 

 

+ info

A Storm in a Teacup & Sideshow of a sideshow, 2012

EXPOSURES #02  

fins el 30 de maig, 2020

 

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

 

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

 

Exposures #02
. La paraula

 

La segona proposta reuneix pràctiques conceptuals al voltant de la paraula i el llenguatge, eines bàsiques en la nostra relació amb el món i amb els altres.

Les obres d’Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar Anna Dot (artista convidada) proposen textos, frases, missatges, enunciacions, que es converteixen en recursos d’anàlisi de la realitat caracteritzant-se pel seu caràcter crític i transformador del sistema de l’art i de la societat.

 

Els treballs presentats reflexionen sobre la relació entre paraula i imatge i utilitzant diverses estratègies lingüístiques. En el cas de l’obra de Teresa Solar, juga amb l’estètica de la fonètica i els cartells d’aprenentatge d’idiomes. En altres casos s’utilitza el llenguatge des d’una dimensió sonora -com en l’obra de Perejaume, sígnica –Javier Peñafiel– o poètica –Joan Brossa.

 

En l’obra de Muntadas de 2018 s’analitzen els mecanismes de la comunicació, el llenguatge i la problemàtica relació entre la producció de coneixement i el poder econòmic. També en el cas d’Erick Beltrán, mitjançant el llenguatge, dissecciona el món per classificar-lo, categoritzar-ne, diferenciar-ne cadascun dels seus elements per així intentar comprendre´l.

 

En una línia més narrativa, l’obra de Pauline Bastard parteix d’objectes trobats casualment que li permeten encarregar a desconeguts l’escriptura de ficcions creatives.

 

Finalment, hem volgut introduir una acció que va realitzar Anna Dot a la Fundació Brossa el 2019, evidentment per la seva connexió amb Joan Brossa, però també per la reflexió poètica al voltant de la construcció de les paraules.

 

Aquesta exposició es podrà veure fins al 30 de maig.

 

Accés a l’exposició

Episodes of the series  “Alex” by Pauline Bastard
Now online on forde.ch

 

A good Story never started with a Glass of Milk’ is a polyphonic exhibition based around the idea of the anecdote. Instead of works of art, this show will gather oral material through a serie of public live meetings with the artists. However, it will not be a question of « telling » or « describing » pieces instead of showing them, nor is it about art at all. Maybe it’s not exactly an exhibition, but since art has always been about telling stories, it still counts.The anecdote is an archaic that gathered people together around the fire, around a meal. Brief and exemplary, the anecdote is a story that comes after the fact, that interprets reality and delivers a meaning, a secret. A collection of sensations, affects, reflections, images, it punctuates the language of the philosopher who uses it to reveal the complexity of a thought; it is a « savoir-dire », a theory in action, a mnemonic. (Definition borrowed from Claire de Ribaupierre, Anecdotes, JRP 2007)

 

+ info

Villa Merkel, Galerien der Stadt, Esslingen am Neckar

24.6 – 19.8.2018

Opening: Sunday, June 24th, 11 am

 

 

Pauline Bastard pursues interdisciplinary approaches, works with time-based media and creates works in the form of long-term projects and their transformations into crossover installations. Her solo exhibition on the imposing ground floor of the Villa Merkel will focus on the latest projects of the artist.

 

+ info

Château de Servières, Marseille

14.02 – 07.04.2018

Vernissage le 14.02.2018 à 18h30

 

Les deux artistes réunis pour l’exposition Souviens-toi d’aimer sont Nicolas Daubanes et Pauline Bastard dont ce sera la 1ere exposition commune. Ils questionnent les différentes formes que l’amour revêt au sein de la famille.

 

Pauline Bastard travaille sur la thématique de la famille, dans une configuration inédite, celle d’une famille fictive, recomposée selon le principe du Timeshare. Quant à Nicolas Daubanes, il fait référence à l’absence de famille que ce soit dans son histoire personnelle ou dans celle des détenus… L’exposition donne ainsi l’occasion au public de découvrir un pan de sa pratique jamais rassemblé sous cet angle.

 

+ info

 

Del 30 de setembre de 2017 al 7 de gener de 2018

 

L’hivern de 1974, un jove Werner Herzog decideix anar caminant de Munich a París per visitar a la seva amiga i crítica de cinema Lotte Eisner, que es troba molt malalta a l’hospital. En lloc de viatjar ràpidament a la capital francesa per reunir-se amb Eisner, Herzog inicia un viatge solitari a peu que, segons ell, mantindrà la seva amiga amb vida mentre camina. La seva aventura va durar del 23 de novembre al 14 de desembre de 1974. Quatre anys després, aquesta gesta va donar peu a la publicació d’un petit assaig: Del caminar sobre hielo.

Caminar sobre el gel és una exposició col·lectiva que situa el seu punt de partida en aquest relat. El cineasta alemany descriu de manera minuciosa els paisatges, situacions i pensaments que l’acompanyen durant el viatge. Una traducció a l’àmbit de les arts visuals en què l’absència de practicitat del seu viatge obre dues possibles interpretacions: d’una banda, l’activació del paisatge a través de la performance i l’experiència directa; de l’altra, una anàlisi sobre la disfuncionalitat de l’art, un context capaç de destinar un gran esforç i energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn social.

 

+ info