Monthly Archives: October 2023

Amb Mar Arza, Anna Irina Russell i Pere Llobera. Comissariada per Rosa Pera

 

Ens complau presentar una nova exposició de Ràfols Casamada a la Galeria Joan Prats, comissariada per Rosa Pera, l’any en el qual se celebra el centenari del naixement de l’artista. L’exposició comptarà també amb la participació dels artistes Mar Arza, Anna Irina Russell i Pere Llobera.

 

En aquesta exposició es mostraran una selecció de peces de Ràfols Casamada (1923-2009), artista emblemàtic de la nostra galeria, que va tenir una dilatada trajectòria pictòrica i també com a poeta i en l’educació artística. Rosa Pera planteja una profusa exposició proposant una lectura actual de l’obra de Ràfols Casamada. El seu acostament a les creacions de l’artista intenta fugir dels estàndards en els quals ens hem habituat a percebre el seu treball.

 

 

Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009). Entre les seves últimes exposicions retrospectives, destaquen Ràfols Casamada i Maria Girona. L’equilibri possible, al Museu de Montserrat, Montserrat; Albert Ràfols Casamada Écho. Peintures et Dessins, al Centre d’Arts Plastiques, Espace d’art contemporain des Voûtes du Port, Royan (2018); Albert Ràfols Casamada. Pintura, a la Fundació Vila Casas, Barcelona; El camino del color, Ràfols Casamada y Esteban Vicente, al Museo Esteban Vicente, Segovia; Signe d’air. Albert Ràfols-Casamada et Paris, a l’Instituto Cervantes, París (2016); Ràfols Casamada. Pintura 1950-2005, itinerant entre 2003 i 2009 per centres de Praga, Bratislava, Tirana, Lisboa, Roma, Guadalajara, Mèxic i Nova York; Ràfols Casamada: Espacios de luz, a la Fundación Real Casa de la Moneda, Madrid (2007); Albert Ràfols Casamada, a l’Abadía de Santo Domingo de Silos, Burgos; Els espais del color. Pintura 1980-2003, al Centre Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat (2003); Ràfols Casamada, al MACBA, Barcelona i a l’IVAM, València (2001).

 

Va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982), el Premio Nacional de Artes Plásticas (1980), el nomenament d’Officier de l’Ordre des Arts et Lettres (1991) i el Premi Nacional d’Arts Visuals (2003). La seva obra està en nombroses col·leccions com MACBA de Barcelona, MNAC de Barcelona, MNCARS de Madrid, Museo de Bellas Artes de Bilbao, IVAM de València, Museo de Arte Abstracto de Cuenca, Musée d’Art Moderne de París, Museo Rufino Tamayo de Mèxic, Fundació Joan Miró de Barcelona, Fundación Juan March de Madrid, Patrimonio Nacional de Madrid i Centre Georges Pompidou, París.

 

El 2023 s’ha presentat a la Nau Gaudí de Mataró l’exposició antològica Ràfols Casamada: obres de la Col·lecció Bassat i l’exposició Ensenyar és aprendre, amb obres d’art i material d’arxiu, a Eina, Barcelona. Al novembre s’inaugurarà també l’exposició Ràfols Casamada. El passeig del poeta, a la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, dins de les celebracions del centenari de l’artista.

 

 

Rosa Pera (Barcelona, 1966) és comissària, investigadora i crítica d’art, especialitzada en art contemporani i n’ha explorat les connexions amb el disseny, l’arquitectura, l’aprenentatge col·lectiu i l’espai públic, a través d’exposicions i projectes diversos. Com a tal, ha experimentat en formats específics dins i fora del museu, com Insideout: jardí del cambalache, Fundació Tàpies (2001), On Translation: la imatge, MACBA (2003), Ambulantes. cultura Portàtil, CCAC (2003), Quòrum, La Capella (2004), On Translation: Die Stadt, CaixaForum (2005), Fora de Lloc, Museu del Disseny (2015), o el Global Youth Culture Forum a Jeju, Corea del Sud (2018-2019). Ha aprofundit en el treball de figures com Muntadas, Bill Viola, Ai Weiwei, Miralda o Buckminster Fuller, mitjançant exposicions i projectes en diferents museus i contextos. Va ser directora fundadora de Bòlit. Centre d’Art Contemporani. Girona (2008-2012), on va comissariar més de 20 exposicions i projectes a diferents espais de la ciutat i va ser membre del I Comitè Executiu de Cultura de l’ICUB-Institut de Cultura de Barcelona (2008-2012).

 

Mar Arza (Castelló, 1976) utilitza la poesia com a llenguatge principal en la seva obra. Es va formar en Belles Arts a València i més tard a Pittsburg (EUA) i Winchester (GB). En les seves creacions predomina el treball amb la paraula i el text, així com amb les textures i el paper.

 

Anna Irina Russell (Barcelona, 1993) a través de les instal·lacions, escultures i accions, investiga sobre formes i estructures de comunicació. El joc és una part fonamental en la seva pràctica artística i amb el que sovint convida al públic a relacionar-se amb la seva obra. Ha mostrat el seu treball en centres com a MACBA, CCCB, Blueproject Foundation, La Casa Encendida i Bombon Projects.

 

Pere Llobera (Barcelona, 1970) exerceix la seva pràctica artística a través de la mescla de diferents disciplines: pintura, escultura, instal·lació. La seva obra té un caràcter poètic i s’inspira principalment en la cultura popular i la música. A més de la seva carrera com a artista, també ha comissariat diverses exposicions. Va ser artista resident a la Rijksakademie, Amsterdam, entre 2006 i 2007.

 

Text de Rosa Pera

 

 

Cabello/Carceller

 

Tenim el plaer de participar a LOOP FAIR 2023, que tindrà lloc a l’Hotel Almanac Barcelona, del 21 al 23 de novembre de 2023. Presentem un treball recent de Cabello/Carceller, Una película sin ninguna intención, 2022, una videoinstal·lació de 3 canals que cobrarà un ressò particular a l’habitació de l’hotel.

 

“Una película sin ninguna intención s’inspira en un breu fragment, de tan sols uns segons, de la pel·lícula Les rendez-vous d’Anna (1978) de Chantal Akerman. L’acció situa la protagonista sola en una habitació anodina d’hotel. Anna acaba d’entrar, es dirigeix cap a les finestres i, abans d’obrir-ne una, descorre una cortineta per observar des d’allà una ciutat industrial. L’escena no va reproduir el guió original de la pel·lícula. Si hagués estat fidel a allò escrit, aquell món que la protagonista contempla des de la finestra hauria estat visualment mostrat al públic; però al final, a les imatges només podem veure la protagonista d’esquena mirant cap a l’exterior.

 

El que ens va interessar més d’aquesta escena aparentment nímia va ser la seva capacitat per evocar l’experiència de vida de qui, per diferents circumstàncies, no encaixem en el model convivencial hegemònic. Aïllament, incomprensió, distància, cos. L’Anna surt d’aquesta habitació per fingir que interactua amb els altres. A Una película sin ninguna intención, A. (una abreviatura polisèmica en referència al personatge K. de Franz Kafka, a qui també referís Akerman) ocupa un espai indefinit davant tres finestres, una cortineta i una cortina opaca. A diferència d’Anna, A. no surt mai d’aquest espai físic.”

 

 

Cabello/Carceller

 

Juan Uslé

Exposició del 16 al 25 de novembre
Inauguració i presentació, dijous 16 de novembre a partir de les 18h. Amb presència de l’artista i de l’editor.

 

“El libro parece uno de los objetos más bellos por ser un objeto paradójico:
a base de multiplicar y multiplicar los planos multiplica lo profundo.” (Oliván, 2023)

 

Ens complau presentar a Galeria Joan Prats el pròxim projecte editorial de Juan Uslé amb By Publications, en el qual l’artista ha realitzat 200 pintures noves com a portades, juntament amb una selecció de les seves obres.

 

Es tracta d’un projecte editorial singular, un viatge únic a través de l’art i l’expressió que ens submergeix en el món de Juan Uslé, acompanyat per la poesia de Lorenzo Oliván. En aquesta edició, les cobertes cobren vida d’una manera inusual, transformant-se en llenços on la màgia de la pintura es fusiona amb la profunditat de la fotografia i la paraula escrita.

 

Cada llibre és una obra d’art en ell mateix, reflectint la visió personal i la sensibilitat de Juan Uslé. Aquests 200 exemplars es creen de manera individual, com les peces d’un trencaclosques, com les gotes d’aigua que s’uneixen per a formar un riu.

 

DETALL DEL LLIBRE D’ARTISTA

 

 

By Publications és una editorial independent amb seu a Barcelona, especialitzada en l’edició, producció i distribució internacional de llibres d’art, fotografia i disseny.

 

Juan Uslé (Santander, 1954) viu i treballa entre Nueva York y Saro. És un dels artistes amb major projecció internacional del nostre país, la seva trajectòria està vinculada amb la ciutat de Nova York des dels anys vuitanta. Ha rebut reconeixements com el premi de dibuix Daniel & Florence Guerlain Contemporary Art Foundation (2020) i el Premio Nacional de Artes Plásticas de España (2002). Ha presentat la seva obra a la 51 Biennal de Venècia (2005), a la Documenta 9 de Kassel (1992) i a la Biennal de São Paulo (1985). Entre les seves últimes exposicions individuals destaquen De luz y sangre, Sala Verónicas, Murcia (2023), Ull i paisatge, BombasGens Centre d’Art, València (2021), Notes on SQR, MACE, Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (2019) i Juan Uslé. Dunkles licht, Kunstmuseum Bonn, Alemanya, que itinerà al CGAC de Santiago de Compostela amb el títol Juan Uslé: Luz Escura (2014). La seva obra pictòrica i fotogràfica s’ha exposat també a Es Baluard, Palma de Mallorca, Marta Herford, Alemanya (2010); Kunsthalle Emden, Alemanya (2009); MUDAM, Luxemburg, ARTIUM, Vitoria (2008); CAC, Málaga, Domus Artium, Salamanca, Fundació La Caixa, Barcelona (2007); Salvador Dalí Museum, St Petersburg Florida, Alburquerque Museum, New Mexico (2006); Fundación Marcelino Botín, Santander, IMMA, Dublín (2004); MNCARS, Madrid (2003); Museum Morsbroich, Leverkusen, Alemanya (2002); Museo Serralves, Porto (2001).

En les formes contemporànies d’exposar l’art és habitual que es presentin de manera conjunta les obres, com a producte de l’activitat artística, i els documents, o materials que les acompanyen, les contextualitzen i en potencien el significat. A mitjans del segle xx va començar a obrir-se un complex espai artístic en què se superposaven la recerca, la creació i el registre, la coexistència dels quals ha generat friccions constants que influeixen tant en la producció de l’art com en l’esfera institucional. Els documents han anat adquirint gradualment una posició cada vegada més visible, alhora que la línia que distingeix l’obra d’art de la documentació s’ha anat difuminant, en un procés que la multiplicació dels girs artístics i l’aparició de nous mitjans i formats no han fet sinó accelerar.

 

Aquesta situació planteja nombroses preguntes. Des d’una perspectiva econòmica, quines són les causes i les conseqüències de l’augment del valor de canvi dels documents? A la recerca comissarial i historiogràfica, quin valor informatiu s’atorga a les obres, i quin als documents? ¿Les institucions duen a terme la museïtzació adequada, o bé se satura el visitant com més va amb més dades i elements paral·lels a l’obra artística? A les col·leccions i els reculls, el valor d’ús dels documents i la seva accessibilitat al públic investigador estan encara garantits? Finalment, a la pràctica artística, quina és la responsabilitat de l’autor en relació amb les diferents metodologies de recerca i acumulació de dades que es fan servir avui dia?

 

Les Jornades d’estudi «Després de l’arxiu: obra i document» proposen obrir un debat sobre què són i què representen actualment tant les obres com els documents. Les jornades tenen dues vessants: la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona acollirà un seminari als matins, i a les tardes tindran lloc a La Virreina Centre de la Imatge unes taules de treball obertes al públic, en un format híbrid amb ponents presencials i online. Totes dues activitats parteixen del marc dels debats sobre l’art i l’arxiu, cada cop més habituals des de mitjans del segle xx, però prenen un altre sentit i un punt de vista específic. Sobre la base dels enfocaments d’una sèrie de professionals que fan diferents rols en el camp de l’art, el diàleg se centrarà en l’anàlisi dels trets que distingeixen entre l’obra i el document, els dos principals elements significants en la creació artística.

 

Entitats organitzadores: La Virreina Centre de la Imatge, Global Art Archive (GAA) de la Universitat de Barcelona (UB) i ARXIU/AM.

 

 

La Virreina Centre de la Imatge (Espai 4)

Dilluns 23 d’octubre a les 19 h

 

CONFERÈNCIA
Claire Bishop – Information Overload
Dinamitzen: Antoni Muntadas i Valentín Roma

 

Claire Bishop és historiadora de l’art i crítica, i des del 2008 treballa al programa de doctorat d’Història de l’Art del CUNY Graduate Center (Nova York). Entre els llibres que ha escrit hi ha Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship (2012), que va guanyar dos premis, Radical Museology, or, What’s Contemporary in Museums of Contemporary Art? (2013) i un llibre de conversa amb l’artista cubana Tania Bruguera (2020). És redactora col·laboradora d’Artforum i els seus escrits s’han traduït a vint idiomes. Té dos llibres en preparació: Merce Cunningham’s Events: Key Concepts i Disordered Attention: How We Look at Art and Performance Today.

 

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) treballa en la seva obra temes socials, polítics i de comunicació, així com la relació entre l’espai públic i privat dins d’un marc social, i investiga els canals d’informació i la forma en què són utilitzats per censurar informació o promulgar idees. Realitza projectes en diferents mitjans com fotografia, vídeo, publicacions, internet i instal·lacions multimèdia. Des de l’any 1995 Muntadas ha agrupat un seguit de treballs i projectes sota la denominació On Translation. Són obres de contingut, dimensions i materials molt diversos, i totes giren a l’entorn d’una experiència personal de l’autor, al llarg de més de quaranta anys d’activitat com a artista en nombrosos països. En reunir les obres sota aquest epígraf, Muntadas les ubica a l’interior d’un cos d’experiències i preocupacions concretes sobre la comunicació, la cultura del nostre temps i el paper de l’artista i de l’art en la societat contemporània.

 

+ info

 

Centro de Arte La Regenta, Las Palmas de Gran Canaria

06.10.2023 – 20.01.2024

 

El Centro de Arte La Regenta presenta La naturaleza de las cosas, primera exposición individual en Canarias de Chema Madoz, fotógrafo español galardonado con numerosos premios, entre ellos el Nacional de Fotografía.

Este proyecto expositivo comisariado por Oliva María Rubio, reúne una amplia selección de medio centenar de fotografías en blanco y negro, en las que Madoz crea metáforas poéticas a partir de objetos cotidianos.

La comisaria presenta la exposición a través del siguiente texto:

“Ajeno a las clasificaciones habituales, Chema Madoz subvierte las reglas de la naturaleza, dejando vagar su imaginación. Despliega su fantasía y funde los reinos animal, vegetal y mineral, dando lugar a un reino propio en el que transforma hojas, ramas, nubes, maderas, plantas, flores, piedras… ofreciendo las combinaciones más inesperadas.

Unas veces lo hace cambiando la función de los elementos de la naturaleza, otras haciendo asociaciones insólitas o jugando con la semejanza.

Chema Madoz se complace en trastocar la realidad, porque a pesar de su apariencia sólida e inalterable, una mínima variación puede hacernos conscientes de la fragilidad de aquello que nos rodea. A lo largo de los años, esas variaciones introducidas en los objetos —un campo fértil e inagotable para el artista— nos han hecho ver otras realidades, han expandido nuestro conocimiento e incluso nos han hecho esbozar una sonrisa al identificar o intuir sus mecanismos, porque, como él mismo señala, «toda manipulación está a la vista del espectador». De ahí que sus imágenes nos resulten extrañas en un primer momento, pero familiares y fácilmente identificables en cuanto detenemos nuestra mirada en ellas y reconocemos sus juegos, sus guiños, sus combinaciones, sus alteraciones.

Pero a lo largo de su carrera, Chema Madoz no solo ha trabajado con el objeto. Una mirada atenta nos hace descubrir la gran importancia que cobra la naturaleza en su trabajo y la cantidad de obras que le ha inspirado. Ahora bien, el artista opera con los elementos de la naturaleza de la misma manera en que lo hace con los objetos, buscando asociaciones, parentescos y encuentros fortuitos, realizando pequeños desplazamientos, combinaciones, yuxtaposiciones, metamorfoseándolos.

Chema Madoz trabaja con los elementos de la naturaleza, al igual que lo hace con los objetos, de todas las maneras posibles y a veces la sorpresa proviene simplemente del cambio de función de los objetos (un dedal convertido en una maceta). Como un mago que realiza milagros, Chema Madoz abre nuestra mente a un conocimiento más hondo de las cosas y de la realidad que nos circunda, haciéndola más compleja, expandiéndola y profundizando en ella.”

 

+ info

la ocupación

Patio Herreriano Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid

Salas 3, 4 y 5

 

Del 7 de octubre de 2023 al 10 de marzo de 2024

 

 

 

En la línea de reivindicación de artistas de la Asociación Colección Arte Contemporáneo se inscribe el proyecto “La ocupación. Carta blanca a Cabello/Carceller”, una exposición que tiene en la ambivalencia de su formato su principal singularidad. Se encuentra el proyecto a medio camino ente la muestra retrospectiva y el trabajo específico, pues reúne un buen número de piezas realizadas por Cabello/Carceller desde los años noventa y un nutrido conjunto de trabajos seleccionados por ellas mismas a través del que trenzan una suerte de genealogía. Ésta se fragua a través del afecto, que opera en contra de afinidades normativas, y tiene su armazón conceptual y narrativo en sus cuidadas referencias a la tradición y en sus certeras prospecciones de futuro. El elenco de artistas es amplio: nace de figuras históricas como Maruja Mallo o Remedios Varo, ambas pertenecientes a la Asociación Colección Arte Contemporáneo, para llegar a jóvenes posiciones de nuestro tiempo a través de creadoras esenciales de los años sesenta y setenta, como Esther Ferrer, Elena Asins, Eulàlia Grau o Angels Ribé, y la exposición contará con fondos procedentes de las prinicipales instituciones del país como el Museo Nacional del Prado, MNCARS, MACBA, Artium, Guggenheim y Fundación Banco Santander.

 

 

OCUPANTES: Alejandría Cinque – Alicia Kopf – Álvaro Perdices – Àngels Ribé – Azucena Vieites – Cabello/Carceller – Carlos Alcolea – Claudia Pagés – Cristina Garrido – Diego del Pozo – Dora García – El Palomar – Elena Asins – Esther Ferrer – Eulàlia Grau – Eva Fàbregas – Francesc Ruiz – Isabel Marcos – Itziar Okariz – Juan Carreño de Miranda – Juan Hidalgo – Leonor Serrano – Lucía C. Pino – Mari Chordà – María Tinaut – Maruja Mallo – Patricia Gadea – Paula García-Masedo – Paz Muro – Pepe Espaliú – Perla Zúñiga – Remedios Varo – Sandra Gamarra – Sonia Delaunay – Tórtola Valencia – Victorina Durán