Tag Archives: Loop

Cabello/Carceller

 

Tenim el plaer de participar a LOOP FAIR 2023, que tindrà lloc a l’Hotel Almanac Barcelona, del 21 al 23 de novembre de 2023. Presentem un treball recent de Cabello/Carceller, Una película sin ninguna intención, 2022, una videoinstal·lació de 3 canals que cobrarà un ressò particular a l’habitació de l’hotel.

 

“Una película sin ninguna intención s’inspira en un breu fragment, de tan sols uns segons, de la pel·lícula Les rendez-vous d’Anna (1978) de Chantal Akerman. L’acció situa la protagonista sola en una habitació anodina d’hotel. Anna acaba d’entrar, es dirigeix cap a les finestres i, abans d’obrir-ne una, descorre una cortineta per observar des d’allà una ciutat industrial. L’escena no va reproduir el guió original de la pel·lícula. Si hagués estat fidel a allò escrit, aquell món que la protagonista contempla des de la finestra hauria estat visualment mostrat al públic; però al final, a les imatges només podem veure la protagonista d’esquena mirant cap a l’exterior.

 

El que ens va interessar més d’aquesta escena aparentment nímia va ser la seva capacitat per evocar l’experiència de vida de qui, per diferents circumstàncies, no encaixem en el model convivencial hegemònic. Aïllament, incomprensió, distància, cos. L’Anna surt d’aquesta habitació per fingir que interactua amb els altres. A Una película sin ninguna intención, A. (una abreviatura polisèmica en referència al personatge K. de Franz Kafka, a qui també referís Akerman) ocupa un espai indefinit davant tres finestres, una cortineta i una cortina opaca. A diferència d’Anna, A. no surt mai d’aquest espai físic.”

 

 

Cabello/Carceller

 

Museu de la Música, Barcelona

08.11-20.11.2022

 

En ocasió de la seva primera col·laboració amb el Museu de la Música de Barcelona, el festival LOOP presenta dues propostes expositives que, des de perspectives molt diferents, indaguen en el terreny comú entre videoart, música i so.

 

D’una banda, el recorregut videogràfic Reclamant l’eco, amb obres d’artistes nacionals i internacionals que reivindiquen i celebren el caràcter comunicatiu de l’experiència musical; de l’altra, la projecció The UTZON Projects, Speaking with stones…, on l’artista alemany Gunnar Friel reflexiona sobre les singulars propietats sonores i musicals d’un material com el marès.

 

+ info

Casa Vicens, Barcelona

5 novembre — 12 desembre 2021

 

Artistes: Albert Merino, Fleur Noguera, Francesca Llopis, Maggie Cardelús, Willi Bucher i Antoni Muntadas

Comissariat: Cristina Agápito

 

Casa Vicens acull una selecció de treballs de la Col·lecció olorVISUAL- Fundació Ernesto Ventós

 

El títol d’aquesta mostra, era una expressió recurrent de l’Ernesto Ventós. El creador d’essències i col·leccionista, artífex de colección olorVISUAL de la Fundación Ernesto Ventós, indicava amb aquesta frase, quan a través de la seva memòria olfactòria connectava amb alguna obra de videoart.

 

A l’ús d’imatges i sons per a la creació del videoart, el perfumista hi afegeix un element més, l’olor.

 

Així en el recorregut que podem fer a través de Casa Vicens, interactuant amb el segell d’originalitat de Gaudí, les essències que acompanyen les vídeocreacions, faran connectar-nos d’una forma més intensa amb els colors i formes de la casa.

 

Fragàncies licòriques, de tabac, floral, ozó… ens mostraran com les obres dels artistes del videoart, dialoguen amb els espais deliciosament atapeïts de la primera casa gaudiniana.

L’ahir, l’actualitat i l’avenir units per les olors.

 

+ info

Annika Kahrs

Inauguració: 14.11.2019 de 18 a 21h

Exposició: 20 i 21.11.2019 de 11 a 20h i fins el 30.11.2019 amb cita prèvia (t. 932160290 o galeria@galeriajoanprats.com)

Lloc: Joan Prats Warehouse. Passatge Saladrigas, 5 Barcelona. Metro Poblenou

 

 

Amb motiu del Festival de Loop, presentem en el nostre espai Joan Prats Warehouse una selecció de vídeos i una instal·lació sonora recents de les artistes Alicia Kopf, Annika Kahrs i Teresa Solar que vinculen històries o reflexions personals amb l’exploració espacial, la tecnologia i la ciència.

 

El títol de l’exposició, 26 mil anys llum, fa referència a la distància que ens separa de Sagittarius A* (Sgr A*), un forat negre supermassiu situat al centre de la Via Làctia, l’observació del qual sembla confirmar que els forats negres creixen absorbint-ne d’altres menors i estrelles. L’especulació científica entorn a l’espai exterior sovint s’acosta a la ciència ficció, tal com apareix en les obres que presentem.

 

El vídeo d’Alicia Kopf Speculative Intimacy: An Understanding Of Control, 2019, proposa una perspectiva de ciència ficció emocional per originar nous relats al voltant de les interaccions entre els cossos, humans i no-humans. La pel·lícula se situa en un futur pròxim on les fronteres del públic i el privat han desaparegut, les vides transcorren en continua exposició. Michelle, la seva protagonista, investiga un concepte en crisi: ¿Què és la intimitat? i dialoga amb el seu company no-humà sobre aquest concepte.

 

Annika Kahrs presenta dues obres. El vídeo solid surface, with hills, valleys, craters and other topographic features, primarily made of ice, 2014, mostra  un planetari on es projecta un cel estrellat al centre del qual apareix una llum circular que semblaria la lluna però que resulta ser un focus. En aquesta obra de 2014, l’artista recorre a imatge i narració per fer un retrat de Plutó, la visió del qual estava a punt de canviar ja que New Horizons, una missió no tripulada de la NASA, s’estava dirigint a la seva òrbita. Finalment va sobrevolar-lo el 14 de juliol de 2015 i va poder, per primer cop, fotografiar-lo de prop. Fins al moment, les il·lustracions científiques del planeta es basaven en l’especulació.

 

L’altra obra d’Annika Kahrs és la instal·lació sonora think about two black holes colliding, then brush your teeth and go to bed, 2019, que està dividida en dues parts i que explora les ones gravitacionals. El 2015, l’observatori d’ones gravitacionals LIGO va anunciar la primera observació directa d’aquestes ones durant la col·lisió de dos forats negres. A la primera part, utilitzant un raspall de dents com a instrument, Annika Kahrs recrea el so de la seva detecció junt amb les dades d’àudio cortesia de LIGO. A la segona part, Annika Kahrs ha enregistrat entrevistes entre el Dr. Keith Thorne de LIGO i algunes persones que provenen de diferents àmbits.

 

En el vídeo de Teresa Solar Ground Control, 2017, l’artista es transforma en la bola d’argila que gira sobre el torn. El cos girant és acompanyat per narracions fragmentades que relacionen l’accident del transbordador espacial Columbia, esclatant en bocins a causa d’una fallada en el seu escut protector, amb les lesions personals patides per la mateixa artista. El títol Ground Control té un doble significat: fa al·lusió directa a la terra o argila i la pressió que s’exerceix sobre ella en treballar-la en el torn i també remet al centre d’operacions des del qual es monitoritza el desenvolupament del vol d’una nau espacial. A través del títol, aquesta experiència mínima de comunicació i equilibri conflictiu entre subjecte i matèria augmenta d’escala, vinculant-se amb els viatges espacials.

 

 

 

 

 

Alicia Kopf (Girona, 1982) viu i treballa a Barcelona. La dimensió expressiva de la seva obra es vincula a la seva formació en Belles Arts i en Teoria Literària i Literatura Comparada. Ha exposat a museus i centres d’art com Accademia di Spagna, Roma (2019), MAC A Coruña a la 15ª mostra d’art Naturgy (2018); Sala Mendoza, Caracas, Mazcul, Maracaibo (2017); CCCB, Barcelona, Museo de Antioquía, Medellín, Colòmbia (2015); Goethe Institute, La Capella i MACBA, Barcelona (2014); Fundació Tàpies, Barcelona (2013); Bòlit La Rambla, Girona (2011) o CaixaForum, Barcelona (2009). Recentment ha exposat a Azkuna Centroa, Bilbao, dibuixos de la sèrie ‘Conquest drawings’, dins de l’exposició ‘Nunca real/Siempre verdadero’ comissariada per Iván de la Nuez. Com a novel·lista, destaca la seva obra ‘Germà de gel’, publicada el 2015, amb la que va guanyar el Premi Documenta 2015, el Premi Llibreter 2016, el Premi Ojo Crítico 2016 i el Cálamo Otra Mirada 2017.

 

Annika Kahrs (Achim, Alemanya, 1984) viu i treballa a Hamburg. Ha rebut diversos premis i beques, entre els que destaquen Max-Pechstein-Förderpreis–Stipendium, de Zwickau, el 2019 i George-Maciunas-Förderpreis el 2012, donació de René Block. En 2011 va guanyar el primer premi de la 20 Bundeskunstwettbewerb del Ministeri d’Educació i Recerca d’Alemanya. Annika Kahrs ha participat en exposicions celebrades en museus i centres d’art internacionals com la Kunstverein de Kassel (2018), Kunsthalle Lingen (2017), Cité International des Arts (2016), Hamburger Bahnhof – Museum für Gegenwart, Berlín (2015), Kunsthalle Bremerhaven (2015), exposició On the Road, a Santiago de Compostela (2014), la Biennal de Curitiba, Brasil (2013), Hamburger Kunsthalle (2013), KW Institute for Contemporary Art, Berlín (2012), Kunst- und Ausstellungshalle der Bundesrepublik Deutschland, Bonn (2011), Goldsmiths University, Londres (2011), i el festival Velada de Santa Lucia a Maracaibo, Veneçuela (2010).

 

Teresa Solar Abboud (Madrid, 1985) viu i treballa a Madrid. Ha estat resident i professora visitant a la Staatliche Akademie der Bildenden Künste de Stuttgart (2016), va quedar finalista del Premio Cervezas Alhambra de Arte Emergente (ARCOmadrid 2017) i del programa per a mentors Fundación Rolex (2016), va rebre la beca de producció de la Fundación Botín (2014), la del CAM (2011) i el premi Generaciones (2012). Actualment, presenta a Index, Estocolm Ride, Ride, Ride, una exposició individual que havia estat a Matadero, Madrid (febrer, 2018) amb el títol de Cabalga, Cabalga, Cabalga. Recentment ha mostrat Flotation Line a Der Tank, Basel (juny, 2018) i dins del programa Composicions del Barcelona Gallery Weekend (setembre, 2018) i ha format part de l’expedició de 2018 “The Current” organitzada por TBA21 -Academy. Ha exposat individualment a La Panera Lleida (2016), Matadero Madrid (2014) i CA2M Móstoles (2012) i ha participat a exposicions col·lectives a Haus der Kunst, Munich (març, 2018), a Kunstverein Braunschweig (juny, 2018), a la secció de „El futuro no es lo que va a pasar, sino lo que vamos a hacer‟ a ARCOmadrid (febrer, 2018), a Kunstverein München, Munich (2017), a Fundación Marcelino Botín, Santander (2016) i a Macro, Roma (2015), entre d’altres.

 

CAT

En el marc de FIAC, Cinéphémère es presenta un vídeo de Perejaume, programa comissariat per Carolina Ciuti.

 

CAST

En el marco de FIAC, Cinéphémère se presenta un video de Perejaume, programa comisariado por Carolina

 

ENG

In the framework of FIAC, Cinéphémère presents a video of Perejaume, a program curated by Carolina Ciuti.

 

 

Perejaume

Surar, 2009, 9 min 50

 

+ info

 

Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat

26.10.2017 – 7.1.2018

 

Wonders va ser la proposta guanyadora de la 2a edició del Premi de Videocreació impulsat  per la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya, LOOP Barcelona i Arts Santa Mònica, un vídeo que qüestiona el model cultural, social i econòmic del món de la cultura de masses.

Es tracta d’una proposta videogràfica que utilitza recursos propers al biopic musical i la performance per analitzar la figura del “one-hit wonder”, probablement, una de les més simptomàtiques del paradigma neoliberal que ha impregnat totes i cadascuna de les esferes del món global les darreres tres dècades.

L’expressió “one-hit wonder” serveix, en la indústria discogràfica, per a anomenar aquells que han assolit el reconeixement massiu de manera fugaç gràcies a un sol senzill reeixit. Alguns d’aquests èxits són, fins a cert punt, efímers a propòsit, productes creats per raons humorístiques o per aprofitar una novetat en la cultura popular però, en la majoria dels casos, implica a músics seriosos i entusiastes que s’esforcen a continuar les seves carreres quan la popularitat decau, tal és el cas de Dennis Seaton i Michael Grant (membres del grup Musical Youth). A principis de la dècada dels vuitanta, la formació Musical Youth aconseguí una forta repercussió mundial gràcies al seu primer àlbum The youth of today i, molt especialment, al senzill Pass the dutchie que va vendre cinc milions de còpies arreu del món i va optar a un Grammy (els Oscars de la música).

 

+ info

Museu Can Framis, Fundació Vila Casas, Barcelona

18.05 – 01.06.2017

 

Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) presenta el projecte “Pamplona-Grazalema” al Museu Can Framis dins la programació de LOOP Barcelona.

Es tracta d’una proposta en forma de llibre i instal·lació videogràfica, realitzada en col·laboració amb l’antropòleg Ginés Serrán Pagán, que confronta dues festes taurines espanyoles: els Sanfermines a Pamplona i la Fiesta del Toro de la Virgen del Carmen a Grazalema (Cadis) posant de manifest el canvi gradual d’aquestes festes de tradició popular a espectacle de turisme de masses.

+ info

Friday 26 May 2017, 11:15 —12.:30

Loop, Barcelona

 

In the words of Niels van Tomme

What have we learned from Muntadas? After having had the honour to experience a body of work that has grown expansively throughout a more than four decades long career devoted to detecting and decoding the mechanisms of control and power through which hegemonic ways of perception are constructed, what is it that makes us return time and time again to the politically apt works of Muntadas?

There is an old-age idiom that goes “seeing is believing”, but if there is one thing to be absorbed from Muntadas’ insightful practice, it is the fact that seeing can never be straightforwardly aligned with believing. For Muntadas the media-saturated ways in which we experience the world are always already ideologically, politically and socially coded. In order to see properly we need a proper “translation”, a moment that allows the passive stance of seeing to transform into the more active act of knowing, which is the becoming aware of the very mechanisms of mediation itself. These are the tools Muntadas’ multidimensional media practice provides. “Warning: Perception Requires Involvement” goes the artist’s well-known 1999 slogan, thereby highlighting the multifaceted relationships between seeing, transcribing, perceiving and knowing, which are key to understanding his work. We cannot think the world without acting within, and becoming actively part of that world. And so Muntadas’ practice, besides offering a constructive way in which to perceive the media fabric around us, primarily makes us involved and active participants within the reality that surrounds us.

Muntadas’ early video works shift impressively from merely documentation of ‘actions’ towards a more complex investigation of the medium’s intrinsic political and ideological framings. Even though the work often looks scientifically detached, the emphasis lies not in following the protocols of documentary media production, but on forging new ways of seeing. It is a seeing that makes us aware of the intricate ways in which media filter and reshape the events we watch, or, conversely, how we are shaped by the manifold mediations that persistently take place right before our eyes. Once you see this, there is no way to unsee it.

 

+ info

Arts Santa Mònica, Barcelona

02-28.05.2017

 

Formular una lectura contemporània de l’obra videogràfica i audiovisual preliminar d’Eugènia Balcells, Antoni Muntadas i Carles Pujol és el motiu d’aquesta exposició. Projeccions, videoinstal·lacions i vídeos monocanal –fets a partir dels anys setanta– articulen un recorregut al voltant del treball de tres pioners en l’ús del vídeo com a eina artística. L’itinerari s’inicia amb l’exhibició de més de setanta documents –seleccionats per Antoni Mercader– englobats sota el títol 35 ítems per a documentar la irrupció del videoart a Espanya, 1974-1990.

Eugènia Balcells analitza les estratègies de seducció del cinema i la televisió, assenyalant la necessitat de postures feministes en el camp de la representació, mitjançant la pràctica del desmuntatge i l’apropiació. Antoni Muntadas estudia els mecanismes ideològics dels mitjans de comunicació de masses, proposant experiències televisives de caire alternatiu o suggerint desplaçaments cognitius que impliquen críticament l’espectador. Carles Pujol reflexiona sobre els codis de percepció visual de l’espai, investigant les possibilitats estètiques del vídeo analògic a partir de la documentació del fet de dibuixar i la incorporació participativa del circuit tancat.

Si el concepte “(re)visionats” fa referència al fet d’observar els vídeos amb una mirada actual, la noció “(re)visitats” posa èmfasi en l’acte de recórrer les instal·lacions, escoltant les seves dinàmiques auditives. La “relectura” correspon a la iniciativa del LOOP, que enguany ha iniciat la recuperació, digitalització i presentació online de desenes de documents impresos. Revisionar, revisitar i rellegir els treballs de Balcells, Muntadas i Pujol permet entreveure, des d’una perspectiva recent, el valor d’unes obres que ja formen part del patrimoni cultural videoartístic d’aquest país.

 

+ info