Category Archives: News

Manifesto of fragility

Biennale de Lyon

14.09 – 31.12.2022

Curated by Till Fellrath and Sam Bardaouil

 

For the Lyon Biennale Annika Kahrs has conceived a video installation, Le Chant des Maisons, 2022,  that shows a sonic and visual process of construction and deconstruction, performed by different musicians and multiple carpenters. These groups come together at the church of St. Bernard in Lyon. During the performance, the carpenters build a wooden structure resembling a house inside the church, while the musicians react to and with them. A visual and sonic mixture of tense and loose moments, choreographed and coincidental encounters, as well as melodies, drone sounds from organ pipes, voices, hammers and screwdrivers within the majestic reverb of this space materializes on screen. The place where the performance takes place – St. Bernard – is chosen very carefully and connects directly to the theme of the Biennale „Manifesto of fragility“ : the history of this place tells a long story of deep entanglements of class, resistance and independence, faith and institutional religion, as well as processes of social change and the importance of communities within it. By constructing a very basic structure of a house – or rather a place – during and as part of the performance, the importance and the endless processes of finding and forming new places for voices – translated both through action and sound – are put into spotlight. When entering the church for the first time Annika Kahrs was immediately fascinated by its atmosphere that was still connected to the feeling of being in a church, but already charged with something completely else. For her this church is first of all a place of in-between. A place of transformation. The traces of its former purpose are clearly visible: organ pipes are laying around, christian statues are still standing on columns, some of them more stored than being presented, masterful crafted stained glass windows shine in colors, although some of them are broken. One can almost hear how it used to sound in here – because we know how those places sound. For her work, Annika Kahrs aimed to fill this place again with common sounds, new sounds and people who shape this space – acoustically and visually – into something else for a moment, but also emphasize its liminal state. The history of the church and of the neighbourhood also plays an important role in the concept: La Croix-Rousse was a district for many different religious communities (the hill that prays) before it became crucial as the most important place for silk production (the hill that works) and was inhabited by the community of the Canuts. After the uprisings of the Canuts between 1831, 1834,1848 the church St. Bernard was build on request of the Canuts to have a religious place for their own community within their district. But the other reason, coming from outside of the community, was to calm down the conflicts resulting from the revolts: „In reality it seems that the wish for a new church didn’t only come from the people, but the idea was to rather use the religious institution to undermine revolutionary ideas and revolts“.

 

+ info

Annika Kahrs

Le Chant des Maisons, 2022

4K, color with sound, 24:30 min.

 

Biennale de Lyon: Manifesto of fragility

September 14 – December 31, 2022

 

 

This project was produced by La Biennale de Lyon on occasion of the 16e Biennale d’Art contemporain 2022 curated by Till Fellrath and Sam Bardaouil

 

For the Lyon Biennale, Annika Kahrs has conceived a video installation that shows a sonic and visual process of construction and deconstruction, performed by different musicians and multiple carpenters. These groups come together at the church of St. Bernard in Lyon. During the performance, the carpenters build a wooden structure resembling a house inside the church, while the musicians react to and with them. A visual and sonic mixture of tense and loose moments, choreographed and coincidental encounters, as well as melodies, drone sounds from organ pipes, voices, hammers, and screwdrivers within the majestic reverb of this space materializes on screen. The place where the performance takes place – St. Bernard – is chosen very carefully and connects directly to the theme of the Biennale “Manifesto of fragility” : the history of this place tells a long story of deep entanglements of class, resistance and independence, faith and institutional religion, as well as processes of social change and the importance of communities within it. By constructing a very basic structure of a house – or rather a place – during and as part of the performance, the importance and the endless processes of finding and forming new places for voices – translated both through action and sound – are put into spotlight. When entering the church for the first time Annika Kahrs was immediately fascinated by its atmosphere that was still connected to the feeling of being in a church, but already charged with something completely else. For her this church is first of all a place of in-between. A place of transformation. The traces of its former purpose are clearly visible: organ pipes are laying around, christian statues are still standing on columns, some of them more stored than being presented, masterful crafted stained glass windows shine in colors, although some of them are broken. One can almost hear how it used to sound in here – because we know how those places sound. For her work, Annika Kahrs aimed to fill this place again with common sounds, new sounds and people who shape this space – acoustically and visually – into something else for a moment, but also emphasize its liminal state. The history of the church and of the neighbourhood also plays an important role in the concept: La Croix-Rousse was a district for many different religious communities (the hill that prays) before it became crucial as the most important place for silk production (the hill that works) and was inhabited by the community of the Canuts. After the uprisings of the Canuts between 1831, 1834,1848 the church St. Bernard was build on request of the Canuts to have a religious place for their own community within their district. But the other reason, coming from outside of the community, was to calm down the conflicts resulting from the revolts: “In reality it seems that the wish for a new church didn’t only come from the people, but the idea was to rather use the religious institution to undermine revolutionary ideas and revolts”.

 

 

+ info

Portico Quartet Ensemble with Hannah Collins.
Terrain: The Earth Beneath My Feet.
Barbican Centre, London.
29 Sep 2022, 8pm.

 

 

Hannah Collins is collaborating with London-based instrumental group Portico Quartet on an audio-visual work which will be performed at the Barbican Centre.

 

“Mercury Prize nominated Portico Quartet and Turner Prize nominated artist Hannah Collins present the world premiere performance of their new audio-visual work ‘Terrain: The Earth Beneath My Feet’.

 

In this profound, collaborative audio-visual performance of ‘Terrain: The Earth Beneath My Feet’, Hannah Collins’ sensitive, mesmerizing images of Las Campanas Observatory in the Atacama Desert in Chile, find a gently resonant dialogue with Portico Quartet’s 2021 album ‘Terrain’, a body of work that represents one of the most complex and beautiful pieces the band have composed, shifting through different musical worlds with an insistent pulse and horizontal movement.”

 

 


+ info and tickets

28.07 – 16.10.2022

Casal Solleric, Palma de Mallorca

 

 

El 28 de juliol de 2022 a les 20 h, inauguram l’exposició de Javier Peñafiel Què condiciona les teves ficcions? a la planta noble del Casal Solleric. Un recorregut pels projectes des dels anys 1990 fins a l’actualitat que revisen i retornen a problemàtiques profundes de la societat actual, tractades amb una ironia poètica i intel·ligent que sacseja i obre nous camins de pensament.

Què condiciona les teves ficcions? no és una exposició retrospectiva, sinó una exploració de la pràctica artística duta a terme per Javier Peñafiel. Vídeos, instal·lacions, dibuixos, conferències dramatitzades, animacions, fotografies, textos per al teatre, publicacions, revelen la capacitat de Peñafiel -nascut a Saragossa el 1964 i resident a Mallorca- d’inventar obres en què la reflexió teòrica i la seva plasmació iconogràfica mostren la unicitat d’un imaginari en què el llenguatge esdevé imatge i aparell escènic.

 

+ info

digerir el món

‘Digerir el món on és’

CaixaForum, Barcelona

Del 20 de juliol al 30 d’octubre de 2022

 

L’exposició planteja la possibilitat de produir sistemes que permetin llevar la supremacia antropocèntrica per reinventar noves maneres de viure. Inclou obres de Victoria Civera, Teresa Lanceta, Sue Williams, Inês Neto Dos Santos, Menchu Lamas, Tacita Dean i Mariana Silva, entre d’altres. 

 

Comissariada per Alba Colomo

 

 

 

Els fongs, a diferència de la majoria d’organismes del planeta, no busquen menjar per ingerir i absorbir, sinó que es nodreixen a partir del miceli: una xarxa dinàmica subterrània que connecta les arrels de les plantes per compartir els nutrients. Les societats humanes estem íntimament relacionades amb els fongs, ja que la nostra supervivència com a espècie depèn indefugiblement de cohabitar comú.

 

En contra de la lògica capitalista, que promou l’individualisme i la superioritat de l’espècie humana sobre la natura, l’exposició aborda la necessitat de repensar-nos com a espècie animal i de situar-nos dins d’una xarxa interespècie, d’encarnar la col·lectivitat diversa per implicar-nos-hi de manera activa i, com diria l’antropòloga Yayo Herrero, de “fer-nos-en càrrec”.

 

“Digerir el món on és” entrellaça un seguit d’obres que s’han fet des dels anys 80 fins a l’actualitat, que reflecteixen la interdependència i les relacions tentaculars que ens travessen i que sostenen la vida, mentre s’aborden tant els límits físics i emocionals dels ecosistemes que habitem com la vulnerabilitat inherent a tots els éssers vius.

 

 

+ info

Earth: A Retrospective.

Bombas Gens Centre d’Art, Valencia

07.07.2022 – 04.06.2023

 

Bombas Gens Centre d’Art ha invitado a El Ultimo Grito a crear una propuesta expositiva basada en la Colección Per Amor a l’Art. En esta exposición, el diseño opera como narrativa conceptual y material, así como dispositivo curatorial, esbozando una especie de lenguaje del interludio y entablando un diálogo que abre una aproximación especulativa a la naturaleza de esta colección y de sus obras individuales.

 

“Earth: A Retrospective” muestra la Colección Per Amor a l’Art como una “geografía creativa” -un concepto de edición desarrollado por Lev Kuleshov, diseñado para colisionar tomas de diferentes lugares para generar un nuevo paisaje sin fisuras donde transcurre la narración. Con este proyecto, El Ultimo Grito mira a la Tierra desde un punto indeterminado en un espacio-tiempo futuro. Un punto en el que nuestra memoria de la Tierra se rompe y nuestro único vínculo con ella es una colección de imágenes donde significado y significante se difuminan; donde nuestra mirada los romantiza en narrativas que buscan encontrar un significado más allá de su historicidad.

 

Generada en el presente tratando de reimaginar un pasado desde un futuro desconocido, “Earth: A Retrospective” presenta obras de la Colección Per Amor a l’Art y El Ultimo Grito, incluyendo artistas como Cabrita, José María Sicilia, Nobuyoshi Araki, Bleda y Rosa, Joan Cardells, Tacita Dean, Koji Enokura, Elger Esser, Hans-Peter Feldmann, Noritoshi Hirakawa, Paul Graham, Jonas Mekas, Mathieu Mercier, Matt Mullican, Thomas Ruff, entre otros.

 

+ info

Horizonte y Límite

Caixaforum Valencia

22.06.2022 – 08.01.2023

 

La exposición explora cómo la creación del paisaje ha modelado nuestra percepción de la naturaleza en los últimos siglos.

 

Se compone de obras de la Colección de Arte Contemporáneo de la Fundación ”la Caixa” que se relacionan con pinturas del pasado histórico y creaciones contemporáneas procedentes de colecciones de distintas instituciones.

 

Se podrán ver obras de Tacita Dean, Gustave Courbet, Joan Miró, Ramon Casas, Ugo Rondinone, Sophie Ristelhueber, Bleda & Rosa, Cristina Lucas, Victoria Civera, Perejaume y Edward Burtynsky, entre muchos otros.

 

+ info

art stays

20th Art Stays Festival of Contemporary Art

Post-production

7-10. JUL to 18. SEP 2022

Ptuj, Slovenia

 

 

Between 7th and 10th July 2022, Art Stays, the Ptuj International Festival of Contemporary Arts celebrated its 20 years of a unique project in Slovenia. The directors Jernej Forbici and Marika Vicari presented the 20th edition of the Art Stays Festival entitled POST-PRODUCTION that with all the exhibitions around the city will end on September 18th, 2022. 

 

 

Fernando Prats is part of 20th Art Stays Festival of Contemporary Art with his work ‘El nacimiento del mundo II (1925-2011)’

 

Chilean-born artist Fernando Prats has carried out many of his artistic interventions in Antarctica, the most famous among them being ‘Gran Sur’, which was also presented in the Chilean pavilion at the Venice Biennale. He is returning to Art Stays festival, with his work ‘El nacimiento del mundo II (1925–2011)’, which is a homage to Joan Miró and his painting. It consists of an action that Prats did in the Antarctic, based on Joan Miró’s ‘Dibujo preparatorio de pintura (El nacimiento del mundo)’, 1925 (pencil graphite on paper, 26.4 x 20 cm, property of MoMA New York). Prats also demonstrates the efforts of creators to explore and experience the unknown, by carrying out an action of conquest in the polar emptiness, that consists of moving the lines that form Joan Miró’s ‘Dibujo preparatorio de pintura (El nacimiento del mundo)’, 1925 to the most extreme territory of the planet.

 

 

+ info

 
Lola Lasurt

Premi de Pintura 2022, Fundació Vilacasas

Can Framis, Barcelona

05/07/2022 – 18/09/2022

 

 

Un any més, la Fundació Vila Casas ha convocat l’edició dels premis dedicats, de manera rotativa, a les disciplines de pintura, escultura i fotografia. Enguany és el torn del Premi de Pintura 2022 i el jurat –format per Gisela Chillida, Natàlia Chocarro, Marc Domènech, Conxita Oliver, Antonio Sagnier, Àlex Susanna i Antoni Vila Casas– ha seleccionat 30 obres finalistes que es podran veure en una exposició a Can Framis de Barcelona entre el 5 de juliol i el 18 de setembre.

 

Els 30 artistes finalistes són: Eladio Aguilera, Alejandra Atarés, Rafel G. Bianchi, Sara Bonache, Jose Bonell, Bernat Daviu, Gonzalo Elvira, Miquel Garcia, Elena Kervinen, Gala Knörr, Lola Lasurt, Pere Llobera, Francesca Llopis, Justine Lotus, Ariadna Mangrané, Irma Marco, Maria Mercader, Muma, Narotzky, José Luis Pascual, Jorge R. Pombo, Ignasi Prat Altimira, Francesc Ruiz Abad, Bea Sarrias, Manolo Sierra, Joan Soler, Ramon Surinyac, Guim Tió Zarraluki, Jordi Torrent i Clara Vidal.

 

Inauguració: dilluns 4 de juliol, a les 19 h

 

 

+ info

paisatge

Paisatge – Obra sobre paper

 

Hernández Pijuan

 

Espai Art l’Abadia del Palau de l’Abadia, Sant Joan de les Abadesses

 

18 de juny – 25 de setembre, 2022

 

 

 

L’exposició presenta una petita mostra del treball d’Hernández Pijuan, (Barcelona 1931- 2005) sobre l’espai i la llum, és a dir, sobre el paisatge i el color, sobre el temps, l’experiència i la memòria. Es tracta de temes centrals en Hernández Pijuan al llarg de més de tres dècades, des dels anys setanta fins a principis dels dos mil. S’exposa “Obra sobre paper”, un suport cabdal com a pintor. De la mateixa importància per a ell, que la tela i el gravat.

 

L’exposició s’inaugurarà el dia 18 de juny, a les 18 h, i estarà oberta al públic de dilluns a dissabte, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h, i diumenges, de 10 a 14 h

 

 

+ info

Revelacions sobre una esfera informe

Revelacions sobre una esfera informe.

Fonteta, 17 Juny – 28 Agost, 2022

 

Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s’articula talment es tractés d’un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d’aquest projecte.

 

Partint d’aquest mateix acte d’intercanvi col·lectiu, durant l’estiu de 2022, els artistes convidats en l’espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.

 

 

Text Eduard Escoffet

 

 

Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)

 

Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)

 

Capítol 3: inauguració dissabte 6 d’agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)

 

Capítol 4: inauguració dissabte 18 d’agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)

 

 

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge de 17 – 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge 17 – 21h

 

Power flower

Power flower.

Biennale des arts de Nice.

From 17 June to 3 September 2022.

Grande halle of Le 109.

 

 

Curated by Marie Maertens and Cédric Teisseire
With Caio Reisewitz, José Maria Sicilia, Davide Balula, Rina Banerjee, Erica Baum, Jean-Baptiste Bernadet, Andrea Blum, Robert Brambora, Julien Carreyn, Srijon Chowdhury, Morgan Courtois, Johan Creten, Julie Curtiss, Mimosa Echard, Samuel Fasse, Grégory Forstner, Piero Gilardi, Camille Henrot, Ittah Yoda, Rachel de Joode, Bharti Kher, Kapwani Kiwanga, Natacha Lesueur, Michèle Magema, Tony Matelli, Ad Minoliti, Jean-Luc Moulène, Chalisée Naamani, Frédéric Nakache, Daniel Otero Torres, Autumn Ramsey, Julie Réal, Antoine Renard, Loup Sarion, Moffat Takadiwa, Diana Thater, Solange Triger, Kees Visser, Agnès Vitani, Letha Wilson, Junko Yamasaki.

 

 

In the Grande halle of Le 109, more than forty artists will explore the symbolic aspects of the flower, from metamorphosis to the evolution of life, from power to fragility, taking on contemporary societal and environmental issues.

 

As far back as ancient Greece, frescoes or friezes of flowers have seduced spectators and the motif even became established long before that of the landscape, accompanied by the notion of the sublime in the 18th century. In the history of art, the flower was very early on the bearer of symbols and attributes of saints or of various gardens of Eden, when Dutch paintings assigned to it a role as much as a representation of opulence, as a testimony to the fragility and finitude of life.

 

+ info

documenta fifteen

ERICK BELTRÁN.

DOCUMENTA FIFTEEN.

Museum für Sepulkralkultur, Kassel

18.06 – 25.09.2022

 

 

Kassel has an unusual institution in the Museum for Sepulchral Culture, which explores the culture of dying, mourning, remembering, and burying. Its permanent exhibition presents items related to sepulchral culture, primarily in the German-speaking world, from the Middle Ages to the present. On the lower floor, as if descending into a crypt, visitors encounter coffins, hearses, clothing, mourning jewelry, gravestones, and tomb sculptures.

 

For documenta fifteen, the Mexican artist Erick Beltrán, who lives and works in Barcelona, Spain, addresses the power mechanisms that define, evaluate, classify, reproduce, and disseminate images and discourses. Together with a local research group, he addresses the question “What is power?” and presents the results in the form of a large-format installation with prints and sculptures

 

+ Conference: The Image of Power

Museum für Sepulkralkultur, Kassel

18 & 19.06.2022, 5-6.30 pm

The Image of Power conference focuses on the central idea of lumbung artist Erick Beltrán’s work and research and possible visualizations of the social psyche.

 

 

+ info

L'Escrita

IX Lliçons Haas: L’Escrita, una lliçó de Perejaume 

 

Divendres 10 de juny del 2022, 12:30h
Lloc: Dipòsit de les Aigües (UPF – Campus de la Ciutadella), accés pel Jardí de les Aigües (C/ Ramon Turró, 2 08005 Barcelona)

 

 

Perejaume dedica al Dipòsit de les Aigües de la UPF un text sobre el riu Escrita, on aigua i lletra es pensen plegades, en una nova edició del col·loqui acadèmic-artístic que reuneix periòdicament artistes, investigadors i públic interessat en les arts, la literatura, la religió i els moviments culturals contemporanis.

 

El divendres 10 de juny del 2022, la novena edició de les Lliçons Haas consistirà en un acte celebrat al Dipòsit de les Aigües, biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra al campus de la Ciutadella. L’artista Perejaume pronunciarà la lliçó L’Escrita, acompanyat per Sílvia Bel, Arnau Obiols, Neus Borrell i Sergi Castellà, i oferirà a la cèlebre biblioteca e la UPF, antiga torre d’aigües modernista, un text creat específicament per a l’ocasió, en què aigua i lletra, riu i escriptura, es pensen plegades.

 

+ info

diseños habitados

Diseños habitados

Helena Almeida – Chema Madoz

Foto Colectania. Del 22 de junio al 18 de septiembre, 2022

 

 

‘Diseños habitados’ propone una resonancia entre los trabajos de dos de los primeros autores que formaron parte de la colección de Foto Colectania, mostrando algunas claves de sus procesos creativos.

 

El título de la muestra rinde homenaje a Helena Almeida, que se toma prestado de la primera serie en la que utilizó la fotografía (Desenho habitado). También se recupera el concepto de diseño en su acepción renacentista, que se refiere tanto al dibujo como al proyecto y al proceso mental de trasladar lo imaginado por el artista a la obra. Un ejercicio que define con precisión el fascinante trabajo de estos creadores.

 

La coincidencia de que tanto Almeida como Madoz realicen bocetos posiblemente guarda relación con su interés por lo íntimo y vivencial. Los dos autores realizan infinidad de esbozos -que no siempre se convierten en obras finales- como primer paso para materializar sus ideas a través del lápiz y el papel. En esta exposición se ha querido resaltar el valor intrínseco de estos dibujos como meros y bellos bocetos, cuyo resultado expresan por medio de la fotografía.

 

Almeida interviene a veces la obra con estudiadas pinceladas o trazos de lápiz, y siempre fascina con sus ejercicios de reflexión y teatralidad. Madoz dibuja en los cuadernos personales que ha ido guardando a lo largo de los años, que se muestran por primera vez en esta exposición junto con algunos de los objetos que ensambla artesanalmente. Así, sus bocetos se convierten en objetos y sus objetos en imágenes, con su característico estilo y golpes de magia.

 

La colección de Foto Colectania reúne más de 3.000 fotografías, y quiere reflejar la diversidad de la fotografía española y portuguesa -desde 1950 hasta la actualidad- a través de un extenso conjunto de obras de cada uno de los fotógrafos representados.

 

 

+ info

espaço pedro cabrita reis

The mayor of Sintra, Basílio Horta, inaugurated this Monday at MU.SA – Museu das Artes de Sintra, the Espaço Pedro Cabrita Reis, where ‘Uma Nuvem Negra’ will be permanently on display.

 

The space was inaugurated with the presence of the Minister of Culture, Pedro Adão e Silva, in a ceremony in which the artist Pedro Cabrita Reis was awarded the Medal of Municipal Merit, in recognition of all the work carried out.

 

The new space will permanently exhibit the work ‘Uma Nuvem Negra’, in the same place for which it was designed for the exhibition ‘No Reino das Nuvens – as Artistas e a Invenção de Sintra’, which marked the 25th anniversary of the elevation of Sintra to Heritage of the Humanity, between May 27 and October 17, 2021.

 

The work ‘Uma Nuvem Negra’, which now resides in the space for which it was designed, an imposing triptych measuring 351 x 566 cm, contains a metamorphic atmosphere that captures the essence of the place, the landscape, the climate of Sintra, exposing us and confronting us with its uniqueness. 

 

In addition to ‘Uma Nuvem Negra’, the new space has two works kindly donated by the artist to the Municipality of Sintra that unify the impactful, cohesive and almost cathartic character of the intended ambience for the space. 

 

The premise for the creation of this space involves the dynamization of an active and attractive program around the work. The program will be based on two structuring pillars: “Habitar o Espaço”, which will be based on initiatives that enhance the physical space itself – on how it is influenced and influences the work – and which are intended to be comprehensive and inclusive; “Habitar o Espaço”, whose proposal is to promote dialogue between the works of art from the Municipal Art Collection and the resident work. To this end, several personalities linked to the artistic and cultural environment will be invited to choose works from the Municipal Art Collection that dialogue, challenge and contrast the resident work. 

 

Espaço Pedro Cabrita Reis opens to the public with a challenging exhibition proposal placing side by side the auratic and admirable landscapes of Pedro Cabrita Reis and the fine and delicate landscapes of Alfredo Keil and João Cristino da Silva, united by the natural and human essence of Sintra.

 

 

+ info

 

 

 

how to live

Annika Kahrs

how to live in the echo of other places

a project by IMAGINE THE CITY

01 Jun–04 Sep 2022

 

Opening

01 Jun 2022, 7.30 pm

 

Schuppen 29, Baakenhöft, 22457 Hamburg

 

Free entry

 

 

Now open to the public for the first time since 2017: in HafenCity’s last unrenovated warehouse building, Annika Kahrs presents how to live in the echo of other places, a two-part exhibition that alternates a ‘concert within the space’ and a large complementary video projection on the façade. Throughout the summer, the artist will use the special atmosphere of Schuppen 29 at Baakenhöft to make other people’s fleeting experiences palpably accessible to visitors. Referencing personal stories she explores the peculiarities of acoustic and visual recollections and how they relate to particular places. For this spatial installation, ten Hamburg musicians have composed their own works in dialogue with Annika Kahrs. To this end, each musician spoke at length with someone to whom they felt a particular attachment about places with personal memories. Short pieces were created on this basis, which Kahrs then translated into a spatial arrangement with the assistance of composer Louis d’Heudières.

 

 

With Ferdinand Försch, Douniah, Louis d’Heudières, TINTIN PATRONE, Tam Thi Pham, Jesseline Preach, Carlos Andrés Rico, Freja Sandkamm, Nika Son and Derya Yıldırım.

 

 

The video installation is based on short texts about memories of a particular place during a sunset, which musicians, friends and colleagues sent in to Kahrs for the purposes of this work. The artist, for her part, looks at the question of whether and how intense visual impressions can be bound to specific locations in our memories. The anonymised material is projected word for word onto a digitally created sunset in a non-specific location. In the course of the loop, the scenes – some of them special, others all too quotidian – are gradually assembled in the minds of the viewers.

 

 

OPENING HOURS:

Sound installation: 

Thu and Fri 5 pm to 8 pm

Sat and Sun 2 pm to 8 pm

for different opening hours imaginethecity.de

 

Video installation:

Thu–Sun from sunset to sunrise

 

 

+ info

Museu Coleção Berardo

Abstracto, Branco, Tóxico e Volátil.

Julião Sarmento

Museu Coleção Berardo, Lisbon, Portugal

Opening 11.05.2022

 

 

The Museu Coleção Berardo have the pleasure of opening Julião Sarmento’s exhibition Abstracto, Branco, Tóxico e Volátil, on Wednesday, 11 May, from 5 to 9 p.m., with free admission. 

 

 

The exhibition Abstracto, Branco, Tóxico e Volátil brings together a very significant selection of works which is the result of a close collaboration between the artist and the curator Catherine David.

 

 

Julião Sarmento (1948–2021) was one of the most internationally recognised Portuguese artists, having developed an artistic career that was immensely coherent, rich, and intense. Constantly renewing himself, closely connected with the artistic practices of his time, and strongly influenced by the culture of English-speaking countries and the themes and images of literature and film, he employed a diverse range of methods and techniques to establish a concise vocabulary of ambiguous images. His work has a performative and theatrical dimension, which accumulates through the constant evocation of timeless themes and representations—such as the woman, sexuality, transgression, memory, duality, home, the word—which operate as structural axes of his work.

 

+ info

El que pot un llibre

Divendres 29 d’abril, amb MUNTADAS

A les 19.00h a l’Auditori Meier del MACBA

Inscripció prèvia

Sessió en “streaming”: AQUÍ

 

 

En aquesta sessió conversarem amb Muntadas sobre la seva relació amb les publicacions. Des dels anys setanta ha utilitzat l’edició en nombroses ocasions com a espai de treball, i ha generat un extensíssim cos de producció que segueix creixent en l’actualitat. Aquest inclou autopublicacions, d’altres realitzades al costat d’artistes en col·lectius dels que ha format part com Grup de treball (1973-1976), i llibres vinculats als seus projectes que editorials i museus li han publicat arreu del món.

 

El seu treball es centra en temes socials, polítics i de comunicació, i aborda la relació entre l’espai públic i privat dins de determinats marcs socials, o els canals d’informació i la manera en què s’utilitzen per censurar o difondre idees.

 

Més enllà de les publicacions, treballa amb altres mitjans com ara el vídeo, la fotografia, internet, instal·lacions i intervencions en espais urbans. 

 

 

+ info

Aún tendría que haber luciérnagas 

FERNANDO PRATS

Fragmentos Espacio de Arte y Memoria

Museo Nacional de Colombia, Bogotá

22.04 – 14.07.2022

 

 

El artista chileno Fernando Prats presenta la exposición Aun tendría que haber luciérnagas, bajo la curaduría de Varinia Brodsky, en Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria perteneciente al Museo Nacional de Bogotá.

 

El proyecto reflexiona sobre el abandono de las instituciones en la búsqueda de la justicia en Colombia y la resistencia de la comunidad de Buenaventura haciendo frente a la barbarie. A partir de una investigación situada en Buenaventura.

 

La obra de Prats dialoga con el contramonumento Fragmentos realizado en 2017 por la artista colombiana Doris Salcedo, y propone una ruta que presenta el reconocimiento de la tragedia de la desaparición forzada desde la vinculación con la comunidad de víctimas y sus testimonios.

 

 

Catálogo exposición

+ info

FIELD, Cabrita

CHIESA DI SAN FANTIN

VENEZIA 22.4.– 30.9.2022

 

 

On the occasion of the 59th International Art Exhibition, La Biennale di Venezia, Cabrita is presenting Field, a large-scale sculpture which will dominate the vast interior of Chiesa di San Fantin in Venice.

 

 

This work consists of an indeterminate grid of steel platforms which evoke the passerelle used during acqua alta conditions in the city.

 

Complete within its boundaries, a multitude of uniform LED light tubes burn steadily on these platforms, underneath the occlusion of debris that appears to have rained down from above.

 

 

+ info

Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat.

 

CCCB, Barcelona.

 

8 abril — 28 agost 2022

 

Comissariat: Joana Masó, Carles Guerra

 

8 abril, 19h. Debat: “Tosquelles: pensar amb els peus”. Els artistes Angela Melitopoulos i Perejaume, acompanyats de l’editora Sandra Alvarez de Toledo, segueixen la petja de Francesc Tosquelles avui en una conversa moderada pel co-comissari de l’exposició, Carles Guerra.

 

 

 

L’exposició proposa un recorregut per les pràctiques d’avantguarda que el psiquiatre Francesc Tosquelles va portar a terme en el camp terapèutic, polític i cultural. Tosquelles va transformar les institucions psiquiàtriques durant la República i sota l’Europa dels feixismes. Avui és una inspiració per pensar les polítiques de salut mental en moments de crisi extrema.

 

«Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat» posa en valor la figura, l’obra i l’entorn polític i artístic d’un psiquiatre que va revolucionar les pràctiques mèdiques del seu temps i que va transmetre un llegat cultural innovador i sorprenent, desconegut per la majoria. Francesc Tosquelles es va proposar abordar l’arrel social de la malaltia mental i transformar la institució psiquiàtrica.

 

Paul Éluard, Gérard Vulliamy, Tristan Tzara, Joan Miró, Antonin Artaud, Henri Michaux, Brassaï o Léon Schwarz-Abrys són alguns dels artistes amb presència a l’exposició, que també compta amb obres contemporànies i de nova creació, com una pel·lícula de Mireia Sallarès i instal·lacions interactives i peces d’Alejandra Riera, Roger Bernat, Angela Melitopoulos, Maurizio Lazzarato i Perejaume.

 

El projecte és fruit d’un procés d’investigació desenvolupat pel crític d’art, docent i investigador Carles Guerra i de la recerca liderada per la crítica literària i professora de la Universitat de Barcelona Joana Masó, que ha estat finançada per la Fundació Privada Mir-Puig i ha donat lloc a la publicació del volum Tosquelles. Curar les institucions (Arcàdia), reconegut amb el Premi Ciutat de Barcelona d’Assaig, Humanitats i Història 2021.

 

L’exposició es presenta en versions adaptades a Les Abattoirs. Musée FRAC Occitanie, Tolosa (fins el 6 de març de 2022); al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Barcelona (8 d’abril – 28 d’agost de 2022); al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid (27 de setembre de 2022 – finals de març del 2023); i a l’American Folk Art Museum de Nova York (abril – octubre del 2023).

 

 

 

+ info
 

Les Adversaires. Screening in three acts.

By Pauline Bastard.

Fondation d’entreprise Pernod Ricard, Paris

 

Launching party on April 7th at 7pm

Screenings every day from Monday to Saturday from 5pm to 7pm until April 30th included

 

 

A group of citizens reinterpret the 2022 presidential election campaign as it unfolds.  The speeches uttered in interviews, meetings and debates become a text worked on in different workshops. The political word is repeated by unknown bodies. Deprived of its context, the speech is put back in the center of the political question, repeating it, isolating it, allows to listen to it. During the presidential election, the citizens are invited to choose among the candidates. The person who is elected has an influence on these bodies which gave (or not) their voice. The device proposes to take back the word to the candidates.

 

During this electoral month, the artist invests the auditorium of the foundation, unfolding a program of daily projections in three acts: the campaigns, the debate, the investiture, each day from 5 to 7 pm.

 

April 7: Act 1 – On the campaign trail

April 14: Act 2 – In Between

April 26: Act 3 – The End

 

 

+ info

Arte Natureza: Ressignificar para viver

18th Bienal Pavilion – São Paulo’s International Art Festival

April 6th-10th, 2022, Parque Ibirapuera, SP

 

 
 
 
 

Curator and journalist Ana Carolina Ralston organizes, at the 18th SP–Arte, an unpublished show entitled ‘Arte Natureza: Ressignificar para viver’, with works by fundamental artists to think about the relationships between art and sustainability

 

Artists: Caio Reisewitz, Ernesto Neto, Joseph Beuys, Frans Krajcberg, Daiara Tukano, Amelia Toledo, Juliana Cerqueira Leite, Bené Fonteles, Daniel Acosta, Deco Adjiman, Henrique Oliveira, Hugo Fortes, Joao Farkas, José Bento, Juliana dos Santos, Luiz Zerbini, Mariana Palma, Paula Costa, Regina Vater, Sonia Gomes and Uyra.

 

In the curatorship, Ralston proposes, starting from art, a discussion on the idea of ​​ecology, a network in which the link between the kingdoms becomes essential for the continuation of the species. In her words, “resignify everything that surrounds us is the key to the sequence of human life as a part of the enviroment. The transformation of matter, as well as its compensation in other elements, makes balance -and, consequently, our permanence on Earth- possible. Nothing more effective than placing such a dialogue in the middle of two of the main parks in Latin America, where humanity, art and the environment coexist.”

 

 

+ info

Cos i ficció.

Galeria del Tossal, València

Inauguració: 05 abril de 2022, 19 h.

 

Exposició comissariada per Cati Bestard i Marta Sesé, presentada primer a Dilalica Barcelona. Aquest projecte expositiu va ser seleccionat a la convocatòria de comissariat impulsada per l’Ajuntament de València per a la promoció de l’art contemporani, i es podrà visitar fins el 12 de juny a la Galeria del Tossal (Plaça del Tossal s/n, València).

 

 

El potencial ficcional dels cossos, des del distanciament a la totalitat androcèntrica, és l’eix temàtic d’aquest projecte. És en les possibilitats de la ficció i en la seva materialització —ja sigui a través d’un procés d’escriptura o de qualsevol altre llenguatge de producció— que podem fer possibles realitats que abans no existien. Aquestes possibilitats s’estenen alhora mitjançant la disputa entre allò binari i allò eternament estàtic, en la capacitat de transformació i performativitat tant dels cossos com de tot allò que ens envolta. La ficció es converteix, llavors, en l’estratègia que qüestiona la distància entre allò que és real i el que és (im)possible.

 

Cos i ficció es va mostrar per primera vegada a Dilalica, Barcelona. Amb aquest motiu, es va convidar les artistes Lucía C. Pino, Cabello/Carceller i Ariadna Guiteras. Amb punts de partida molt diversos —des de les possibilitats físiques d’un material fins a l’espiritualisme, passant per aproximacions més explícitament queer—, les artistes van crear obres per a l’ocasió. Entre totes les peces presentades es produeix un diàleg que, més que respondre a la pregunta què és un cos, reflexiona sobre les possibilitats de desafiar els límits preestablerts i eixampla els espais de definició d’aquests; ja sigui mitjançant la subversió d’un material o del reconeixement del cos com a entitat construïda socialment.

 

+ info

Subasta de arte por Ucrania en beneficio de ACNUR ESPAÑA
Luis Gordillo x RedCollectors y Galeria Joan Prats

 

En poco más de un mes, 4 millones de personas han huído de Ucrania. Nos enfrentamos a una crisis humanitaria masiva que crece cada segundo.

 

 

Subastamos esta preciosa obra de Luis Gordillo y donamos el 100% de la venta a ACNUR – Alto Comisionado de las Naciones Unidas para los Refugiados.

 

 

Desde hoy 31 de marzo hasta el próximo jueves 7 de abril a las 15.00h en este enlace

 

Cómo participar.
Una vez hayas rellenado y enviado el formulario de puja, nuestro equipo se pondrá en contacto contigo para confirmar que tu puja es válida y registrada. También te iremos informando sobre la evolución de las pujas por si quieres subir tu precio

 

Cómo saber el resultado.
La subasta terminará el jueves 7 de abril a las 15.00h. La puja con el precio más alto hasta ese momento ganará la subasta. Nuestro equipo se pondrá en contacto con el ganador para organizar el pago y la entrega de la obra.

 

 

+ info y pujas

Séchage | Femer

 

Dimarts 29 Març, 19:30h. Amb la presència de Perejaume.

Sala Laya, Filmoteca de Catalunya.

 

 

ÉRIK BULLOT I PEREJAUME, 1997 ; ANA PFAFF I JAUME COSCOLLAR, 2022

 

 

L’any 1998, Perejaume surt de l’estudi amb una pasta de colors tendres entre les mans. Segueix el camí de l’aigua, del Montnegre fins a Sant Pol de Mar. La pintura s’asseca.

 

L’any 2021, Perejaume lloga un camió i trasllada 13 tones de fem. Va des de Sant Pere de Vilamajor fins a les Cinc Sènies. Hi daura un femer.

 

Pintura i fem, tinta i or. Quines imatges s’hi fan, de camí entre les coses? 

 

 

La sessió de cloenda de l’exposició Donar cabuda presentarà els curtmetratges Séchage (Érik Bullot i Perejaume, 1997) i Femer (Ana Pfaff i Jaume Coscollar, 2022).

 

En acabat de les projeccions, s’obrirà un diàleg amb l’artista. 

 

 

Séchage. Érik Bullot i Perejaume (1998, 10’). 16mm

 

Femer. Ana Pfaff i Jaume Coscollar (2022, 19’). Arxiu digital

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

Muntadas: Ejercicios sobre memorias pasadas y presentes

 

CAAC Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla

 

24.03 – 04.09.2022

 

Inauguración: 24.03.2022, 20h

 

 

 

Antoni Muntadas inaugura, en Sevilla, su exposición ‘Muntadas: Ejercicios sobre memorias pasadas y presentes’, en colaboración con el Centro Andaluz de Arte Contemporáneo (CAAC) y el Ateneo Art Gallery (AAG) de Manila. Esta exposición presenta tres proyectos donde se traducen memorias e historias de Filipinas y España, y su relevancia en la historia contemporánea.

 

 

Muntadas (1942) está considerado como uno de los pioneros de las instalaciones multimedia y las intervenciones urbanas. Con su práctica artística que abarca más de cuatro décadas, desarrolla proyectos a través de la investigación colaborativa para crear obras específicas para el sitio que resuenan con los problemas y las experiencias locales. Visitó por primera vez Manila en 2019 y su breve encuentro con la ciudad le llevó a investigar más a fondo el pasado y el presente de la antigua colonia española.

 

 

+ Exhibition at Ateneo Art Gallery, Manila

+ info

Ensayo para Deep Song

 

Lola Lasurt

 

Centro Federico García Lorca, Granada

 

17 de marzo – 27 de mayo 

 

Comisario: Juan Guardiola

 

 

Deep Song es una de las coreografías, junto con Immediate Tragedy, que la bailarina Martha Graham creó como respuesta a las fotografías fijas y en movimiento, de terror y sufrimiento, que llegaban al público norteamericano a través de revistas y noticieros sobre la guerra civil española. El título de la obra se inspiraba en el Poema del Cante Jondo (1931) de Federico García Lorca, y la coreografía pretendía mostrar el sufrimiento del pueblo español ante el conflicto armado. Es una obra breve, en torno a cinco minutos, y fue concebida en el mismo año que Pablo Picasso pintó el Guernica: ambas, danza y pintura, reflejan cómo la guerra —con su violencia, inhumanidad y falta de ética— influyó en el arte moderno occidental. Imágenes de agonía, desconcierto y terror representados en el cuerpo de las mujeres.

 

Aunque las dos obras se refieren a un hecho histórico, en realidad, con el paso del tiempo han transcendido lo concreto para simbolizar el dolor universal en general. 

 

 

Ensayo para Deep Song de Lola Lasurt es una obra que consiste en ocho tiras pictóricas, un plató y un banco. La fisicidad del movimiento de la danza se traduce al ejercicio de la pintura como un acto performativo; la artista también ha necesitado bailar Deep Song antes de pintar. Como gran parte del trabajo de Lasurt, esta obra se basa en un evento y un hecho histórico, danza y guerra civil española, para traerlo al presente mediante un reenactment que busca reflexionar sobre su sentido en la actualidad. Es un trabajo sobre memoria histórica que intenta luchar contra nuestra actual amnesia colectiva.

 

 

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

09.03 – 19.06.2022

 

L’exposició examina un terreny fluït, postcrisi i postpandèmia en què hackejar representa noves possibilitats en front de la realitat.

Comissariada per Bárbara Cueto, l’exposició s’emmarca en el programa Convocatòria de Comissariat i explora la idea del hack en tant que intervenció de perspectiva expandida.

El 1903, Guglielmo Marconi va voler presentar al públic londinenc el primer missatge enviat sense fil. Abans de començar, l’aparell receptor va emetre un missatge en codi morse que deia “Rates! ¡Rates! ¡Rates!”, seguit de diversos insults vers el científic i els que allà eren presents. La ràdio no era un canal privat com Marconi l’havia fet aparentar; els missatges sense fil podien ser interceptats i interferits. Aquest curt i intrusiu fragment va esdevenir el primer hack de la història.

Si bé hackejar normalment fa referència a infiltrar-se en un entorn informàtic, qualsevol domini de la natura pot introduir una mostra de virtualitat, entès això com un element que té presència aparent i no pas real. Per tant, tot pot ser hackejat. Un hack és una manera d’intervenir dins d’aquesta natura i revelar tant els poders productius com els destructius. El hacking provoca un estat de possibilitat i fa visible un acte d’imaginació. Inevitablement aquest gest es converteix en polític, si es considera que obre una finestra cap a noves demandes, expectatives i desitjos.

L’exposició “Rates! Rates! Rates!” pren el hack com a acte poètic i gest polític a partir d’una selecció d’obres que representen múltiples procediments i diverses generacions diferents d’artistes. Entre d’altres hi figuren Antoni Muntadas, Eve Sussman, Elena Asins i Gordon Matta-Clark, que irrompen amb gramàtiques virtuals per fer veure un espai liminar en què poder imaginar alternatives als relats hegemònics i formular històries en una realitat substituta. En conseqüència, la mostra es transforma en una estructura de relectura política que proposa un exercici a través d’evocar poèticament l’alteritat, la sensibilitat del codi digital i els lèxics tecnològics dissidents.

 

 + info

“Una voz para Erauso. Epílogo para un tiempo trans.”

 

Cabello/Carceller.

 

Azkuna Zentroa, Bilbao.

 

Del 10 de marzo al 25 de septiembre

 

 

10 de marzo, a las 17:30h, en el Auditorio, se realiza una conversación entre el comisario Paul B. Preciado y Cabello/Carceller.

Entrada libre, previa inscripción, hasta completar aforo.

 

 

El proyecto comienza con el encuentro de las artistas con un retrato tan fascinante como insólito: el que (probablemente) Juan van der Hamen realizó de Catalina de Erauso vestido de alférez de la marina colonial española en 1626 y que pertenece hoy a la colección Kutxa. Erauso, que nació en Donostia en 1592 y al que se asignó sexo femenino y se dio el nombre de Catalina, es a menudo más conocido como “la monja alférez”, en parte gracias a su autobiografía en la que narra las aventuras de una joven que se escapa del convento “vestida de hombre” y que recorre después como soldado y mercader (bajo los nombres de Francisco de Loyola, Juan Arriola, Alonso Díaz Ramírez de Guzmán… y Antonio Erauso, entre otros) las tierras colonizadas por el imperio español desde Chile hasta México.

 

Tal y como destaca Paul B. Preciado, “el retrato de Erauso en hombre podría considerarse como uno de los primeros retratos “trans” de la historia del arte renacentista” aunque esa noción resulte anacrónica puesto que no existe hasta el siglo XVIII. Pero, matiza, Erauso es, como su retrato, una figura de sombras. “En el fondo totalmente negro del óleo surge un rostro severo, pero de mirada inquietantemente dulce que nada permite calificar como de masculino o de femenino. Su implicación en el genocidio de los mapuches y su posición en el mercado colonial hacen de ella una figura incómoda en la historia trans”. Por eso, la estética de la exposición es, como la del retrato de Erauso, la del claroscuro.

 

Cabello/Carceller han elaborado para este proyecto artístico un nuevo “retrato” de Erauso que es interpelado por una galería de nuevos personajes trans.  La exposición se construye así a modo de galería analógico-digital de retratos donde Erauso (tanto los retratos históricos de 1626 y su copia, como el nuevo retrato de Cabello/Carceller) se encuentran con otras representaciones de la obra anterior de las artistas entre las que destacan “Autorretrato como fuente” (2001),  “Archivo: Drag Modelos” (2007-en proceso), “Movimientos para una manifestación en solitario”(2021), o “Lost in Transition_un poema performativo” (2016).

 

 

+ info

 

23rd Biennale of Sydney (2022)

 

The 23rd Biennale of Sydney will be open to the public from 12 March to 13 June 2022. 

 

 

Rivers, wetlands and other salt and freshwater ecosystems feature in the 23rd Biennale of Sydney (2022), titled rīvus, as dynamic living systems with varying degrees of political agency. Indigenous knowledges have long understood non-human entities as living ancestral beings with a right to life that must be protected. But only recently have animals, plants, mountains and bodies of water been granted legal personhood. If we can recognise them as individual beings, what might they say?

 

 

 

+ info

something new, something old, something desired

 

Group exhibition at Hamburger Kunsthalle, DE, with Annika Kahrs

 

18 Feb 2022 to 18 Feb 2024

 

 

 

The exhibition ‘something new, something old, something desired’ places the Kunsthalle’s important collection of contemporary art in an exciting dialogue with recent acquisitions of the latest works. The themes that come to the fore spotlight the urgent issues of our day: questions of understanding and communication, isolation and marginalisation, power and protest, utopia and structure. At the same time, the show explores (virtual) worlds and realities on the basis of architectural designs while addressing the tension between form and dissolution and focusing attention on the potential for interconnecting material and language.

 

 

Participating artists: Jan Albers, Fernando de Brito, Günter Brus, Nina Canell, Robert Cottingham, Stephen Craig, Jose Dávila, Edith Dekyndt, Thomas Demand, Simon Denny, Cordula Ditz, Peter Doig, Simon Fujiwara, Seiichi Furuya, Zvi Goldstein, Anna Grath, Christian Haake, Raymond Hains, Almut Heise, David Hockney, Karl Horst Hödicke, Annika Kahrs, Annette Kelm, Jürgen Klauke, Hans-Jürgen Kleinhammes  Bernd Koberling, Jan Köchermann, Jannis Kounellis, Jens Lausen, Jean Leppien, Almut Linde, Axel Loytved, Paul McCarthy & Mike Kelley, Annette Messager, Gerold Miller, Simon Modersohn, Robert Morris, Bruce Nauman, Cady Noland, Sigmar Polke, Tobias Putrih, Hannah Rath, Daniel Richter, Gerhard Richter, Grit Richter, Thomas Schütte, Richard Serra, Sara Sizer, Andreas Slominski, Paul Spengemann, Pia Stadtbäumer, Paul Thek, Wolfgang Tillmans, Philippe Vandenberg, Tilman Walther

 

 

+ info

arcomadrid

ARCOmadrid 2022

Galeria Joan Prats

Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)

 

 

 

Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.

 

También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.

 

La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.

 

VER PREVIEW

Espacio Santa Clara, Sevilla

18.02.2022 -28.02.2023

 

 

El color en la obra de Luis Gordillo ha sido siempre primordial. No se debe olvidar que incluso para muchos artistas, determinadas formas de elegir y aplicar el color han llegado a convertir aquellos en colores gordillo.

 

Esta exposición está dedicada a sus derivas cromáticas. El color como motor de seriación y cambio es, a poco que nos fijemos, una de las claves de su trabajo, y sobre todo del más reciente en la que las infinitas posibilidades combinatorias con el ordenador se han convertido en fuente de hallazgos sustanciales.

 

En la muestra disfrutaremos de piezas ya consolidadas como ‘Variaciones del Trio Gris y Vinagre’ (1977), ‘Variaciones del Andarín Cabezón’ (1978) o ‘Los pulmones no son las almas versión montaña’ (1996) para llegar a obras más recientes como ‘Mi querida Hormiga’ (2008), la serie ‘Colouring book’ (2016) o ‘La Transmigración de las almas’ (2020).

 

+ info

Petita exploració en tres actes dels colors com a agents actuants, substancials, amb ganes de posar-se a viure on sigui i d’avivar-se entre ells.

 

 

Dimarts 15 Febrer, 19:30h. Amb la presència de Perejaume.

Sala Laya, Filmoteca de Catalunya.

 

 

 

La petita exploració anirà a càrrec de Perejaume i es projectaran les seves obres El pessebrisme dels monocroms (El Blanc, el Ros i el Negre a la Roca. Montroig del Camp), 1993, Gustave Courbet, 2000 (10’) i Pintura. Moviments de teló i de cortines de color al Teatre Complet de Joan Brossa, 2011 (25’).

 

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info

Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains, Tourcoing, France

04.02- 30.04.2022

 

Cette exposition, une co-production Le Fresnoy – Studio national des arts contemporains et Pinault Collection, interroge la façon dont les artistes abordent, explorent, s’approprient la question essentielle de la traversée, métaphore de l’évolution de notre humanité. Elle montre les systèmes de représentation qui se réfèrent à l’état du monde ou la façon dont les artistes nous aident à comprendre les problèmes en jeu à l’heure où nous envisageons l’avenir de l’humanité.

Le titre de l’exposition Jusque-là fait référence à une œuvre de l’artiste chilien Enrique Ramírez, qui a été accueilli dans la résidence d’artistes de Pinault Collection à Lens et associé à la conception de l’exposition. L’accrochage propose un dialogue entre 17 œuvres d’Enrique Ramírez et un choix de 28 œuvres de la Collection Pinault de dix artistes : Lucas Arruda, Yael Bartana, Nina Canell, Latifa Echakhch, Vidya Gastaldon, Jean-Luc Moulène, Antoni Muntadas, Paulo Nazareth, Daniel Steegmann Mangrané, Danh Vo.

Les œuvres ont-elles le pouvoir de modifier, en les déplaçant, nos points de vue sur le monde contemporain ? Cette exposition sera une réflexion sur l’acte créateur et son sens politique. Faire œuvre, c’est laisser une trace dans le temps, comme dans l’espace – histoire et géographie, philosophie, éthique et politique, mêlés.

 

Artistes

Lucas Arruda, Yael Bartana, Nina Canell, Latifa Echakhch, Vidya Gastaldon, Jean-Luc Moulène, Antoni Muntadas, Paulo Nazareth, Enrique Ramírez, Daniel Steegmann Mangrané, Danh Vo.

 

Commissaires

Caroline Bourgeois, conservatrice auprès de Pinault Collection

Pascale Pronnier, responsable des manifestations artistiques au Fresnoy – Studio national des arts contemporains

Enrique Ramírez, artiste

 

Scénographe

Christophe Boulanger

 

+ info

The Rose Garden. ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA

 

February 16 – March 12, 2022

 

UTA Artist Space.

403 Foothill Road, Beverly Hills, CA

 

 

 

OPENING RECEPTION: Wednesday, February 16, 6-8PM

 

 

UTA Artist Space and Unit London are pleased to announce a new immersive environment by the celebrated Los Angeles-based artist Enrique Martínez Celaya. The Rose Garden ambitiously brings together new paintings, sculptures, installations, photographs, garments, and writing, inviting viewers to consider the self—both its promise and its threat—through the mystical divination of memory.

 

 

 

What might have been and what has been
Point to one end, which is always present.
Footfalls echo in the memory
Down the passage which we did not take
Towards the door we never opened
Into the rose-garden. My words echo
Thus, in your mind.

 

T. S. Eliot, Burnt Norton (from Four Quartets)

 

 

 

For over two decades, Martínez Celaya has explored the limitless connections between art, literature, philosophy, and science through his practice. In this new and multifaceted body of work, the artist uses T. S. Eliot’s Four Quartets as an entry point to exploring our collective memory—something broader, more permanent, and more irreparable than individual memory, and which belongs to us all. 

 

In this exhibition, as in past projects, Martínez Celaya again concerns himself with existential hunger, crisis, chaos, order, time, redemption, reality, and love—here tied together by the thread of Eliot’s words. As visitors enter UTA Artist Space’s main gallery, they will encounter Eliot’s poem written at their feet, and a series of large paintings depicting ice, sea, and fire, urging a meditation on the ever-changing, complicated nature of time and memory.

 

All three of UTA Artist Space’s galleries will be assumed by Martínez Celaya’s immersive environments, including a room of tears overlooked by a blood moon, photographs of gardens and bodies, a burnt figure on a seat of roses, a garment worn by love champions, and many other luminous chunks mined from life. Viewed collectively, these works and the artist’s concurrent solo exhibitions at Los Angeles museums—at The Huntington Library, Art Museum, and Botanical Gardens; USC Fisher Museum of Art; and Edward L. Doheny Jr. Memorial Library—remind us of the power art has to change our perceptions of the world and of our inner selves.

 

 

 

+ info

The 16th Lyon Biennale announces curatorial framework and participating artists, including Annika Kahrs.

 

 

Curated by Sam Bardaouil and Till Fellrath, the 16th Lyon Biennale ‘manifesto of fragility’ proceeds with the announcement of its curatorial framework, participating artists and institutional partners. The Biennale, opening September 2022 (14/09 – 31/12/2022), will expand beyond its customary venues in Lyon into locations throughout the city in order to welcome the participation of the broadest possible public.

 

‘manifesto of fragility’ is structured along two distinct axes that function as complimentary conduits for the Biennale’s consideration of fragility. A horizontal, geographical line carries the contributions of 87 contemporary artists from 39 countries engaging with the topic of fragility in a wide range of artistic practices. A vertical, temporal line will deliver more than 100 historical artworks and objects spanning two millennia on loan from several diverse collections in Lyon and abroad. The Biennale posits a point of intersection between the two axes to initiate a focused exploration of fragility within the context of the dazzling yet tumultuous 1960s era of Beirut’s so-called Golden Age, featuring 230 artworks by 34 artists and more than 300 archival documents from nearly 40 collections worldwide.

 

The artists taking part in the 16th Lyon Biennale bring diverse approaches to the focal theme of fragility that represent varied understandings of our current state of global uncertainty. The Biennale appeals to a broad coalition of international artists to share in building a nuanced patchwork of narratives illuminating moments of resilience in the face of social, political and environmental upheaval The artists gathered around the Biennale embody various faces of fragility, some in the issues they tackle, and others in the materials they use. What their works have in common is the potential to inform our thinking about generative paths of resistance.

 

 

+ info about Annika Kahrs

+ info about 16th Lyon Biennale

‘Maniobra’, de Perejaume, es projecta dimarts, 25 de gener, a la Filmoteca de Catalunya, a les 19.30 h. (Sala Laya)

 

Presentació i col·loqui a càrrec de Perejaume, Victoria Cirlot i Pepe Serra (director MNAC).

 

 

Maniobra (Perejaume, 2014) 79’. VOSE.

 

 

Visita guiada per l’exposició Maniobra de Perejaume a càrrec de l’autor en què es planteja una narració d’obres i documents que procura ressituar una certa avantguarda arcaïtzant que es dona a Catalunya com a resultat d’una tensió entre l’acadèmia moderna i el substrat d’una territorialitat barroca: fèrtil, callada i resistent.

 

 

Activitat del cicle especial, en relació a l’exposició ‘Donar Cabuda’

 

 

+ info