Category Archives: News

Filmoteca de Catalunya, Barcelona

17/11/2021 – 30/03/2022

 

Horaris De dimarts a divendres, de 10h a 14h i de 16h a 20.30h Dissabte i diumenge, de 16h a 20.30h. 

 

Adquireix aquí la teva entrada GRATUÏTA

Aforament limitat                

 

Enmig del Raval és ben fàcil de veure l’espai actual de la Filmoteca com un sot de projeccions. Així mateix, en l’activitat de la institució, les funcions de conservació, arxiu, receptacle i niuada d’imatges hi són ben presents. Totes dues coses ens han convidat a mostrar aquest pla fix d’un projector que, encarat a un sot enmig d’un camp, s’estarà quatre mesos fent per manera de restituir algunes imatges al món.       

 

No sé pas fins a quin punt, amb aquesta proposta de restitució, plantació i repòs, podem donar una mica de cabuda, tot alliberant el corresponent racó de món de la seva saturació. És ben fàcil que l’operació quedi convertida, al capdavall, en una imatge afegida més. Però!       

 

Fa anys que predico aquest gest de tornar les obres al món, sota el propòsit que creació i dissolució convisquin més entrellaçades. Com més fèrtilment entrellaçades, millor. I no cal dir que la fertilitat es dona en la mesura que, més o menys lentament,  qualsevol creació es deixa reabsorbir en el medi. Les relacions entre fertilitat i conservació serien ben complexes de resseguir, però és evident que a l’hora d’intervenir en un espai com l’actual, que es mostra com més va més atapeït d’imatgeria, l’alternativa entre fer lloc i fer nosa resulta cada vegada més clara i decisiva.          

 

En una terra rica del seu esperit, qualsevol lloc estotja lloc i en treu a voler per poc que s’hi faci vida. En canvi, en una terra d’emmagatzematge i prou, arriba un punt que no hi ha lloc valent, ni on criar-ne de nou.     

 

Així com hi ha el cinema mut, amb tota l’agitació d’imatges que va comportar fa més d’un segle, no sé si no podríem parlar d’un cinema cec per anomenar la sotapervivència d’imatjaments que no s’han volgut formar encara: cabuda d’imatges just amb la mínima presència d’imatge per copsar el fons de cabuda. Meravella de pensar en l’absència de forma com un estat previ a la presència de forma i no pas com una privació de forma. Meravella de pensar en la llum encara sense néixer d’un cinema que no es pot imaginar perquè les seves imatges prefereixen de viure colgades, atrapades en la magnitud general, encriptades, negres dins la terra negra.           

 

Tornem al gest de l’acció. Olor mig d’herba brunzida, mig d’herba esclafada pel pes de la llum. Ara la projecció cinematogràfica nocturna sobre terrossos i gleves planteja un altre ordre de qüestions: ¿La il·lusió d’espai del cinema pot regenerar un camp? ¿Podem concebre unes tiges d’herba com unes imatges botànicament renascudes? ¿Pot sorgir, posem per cas, un bri de fenàs d’una escena actuada? ¿D’una terra regada d’imatges n’ha crescut mai cap tija viva?  

 

Perejaume                            

 

+ info

La vista y el tacto (ca. 1929-30), Centro Federico García Lorca, Granada

29 de octubre 2021 – 13 de febrero 2022

 

 

La vista y el tacto (ca. 1929-30), proyecto que parte del dibujo del mismo título de Federico García Lorca, supone un nuevo acercamiento interdisciplinar del archivo del poeta al público, entendido el primero como un magma que cristaliza y se disuelve en contacto con obras ajenas al mismo, textos que lo invocan, estéticas que lo atraviesan, o que parecen ser predichas desde la obra del poeta.

 

El dibujo ha servido como linterna para cruzar el archivo y reunir los más de cien documentos del legado, en los que la imagen literaria de los textos convive con texturas, gestos, manos que se entrecruzan, temperaturas, escalofríos, abrazos o nebulosas.

 

La exposición, comisariada por Francisco Ramallo, se inaugura el día 29 de octubre de 2021 y finaliza el 13 de febrero de 2022. La misma se inicia con más de cien documentos del archivo de la Fundación Federico García Lorca en el Centro Federico García Lorca , y se desarrolla con obra del MNCARS, así como de diferentes archivos, galerías y colecciones particulares. Los artistas presentes en la muestra son Federico García Lorca, Hans Andersson, Rafael Barradas, María Blanchard, David Bestué, Daniel Boccato, Norah Borges, Peppi Bottrop, Miguel Ángel Campano, Jacobo Castellano, Pablo Capitán del Río, Juliana Cerqueira, June Crespo, Nacho Criado, Salvador Dalí, Carlos Fernández-Pello, Fuentesal & Arenillas, Honorio García Condoy, Ismael González de la Serna, Marta de Gonzalo y Publio Pérez Prieto, José Guerrero, Inma Herrera, Teresa Lanceta, Maruja Mallo, Jorge Méndez Blake, Luis Mengs, Joan Miró, María Moreno, Benjamín Palencia, Teresa Solar, José Val del Omar, Remedios Varo y Esteban Vicente.

 

La exposición se acompaña, entre otros, de los textos escritos para la ocasión por Georges Didi-Huberman, Melissa Dinverno y Julia Morandeira. Así como de un ciclo de performance comisariado por Isabel de Naverán en enero.

 

 

+ info

Casa Vicens, Barcelona

5 novembre — 12 desembre 2021

 

Artistes: Albert Merino, Fleur Noguera, Francesca Llopis, Maggie Cardelús, Willi Bucher i Antoni Muntadas

Comissariat: Cristina Agápito

 

Casa Vicens acull una selecció de treballs de la Col·lecció olorVISUAL- Fundació Ernesto Ventós

 

El títol d’aquesta mostra, era una expressió recurrent de l’Ernesto Ventós. El creador d’essències i col·leccionista, artífex de colección olorVISUAL de la Fundación Ernesto Ventós, indicava amb aquesta frase, quan a través de la seva memòria olfactòria connectava amb alguna obra de videoart.

 

A l’ús d’imatges i sons per a la creació del videoart, el perfumista hi afegeix un element més, l’olor.

 

Així en el recorregut que podem fer a través de Casa Vicens, interactuant amb el segell d’originalitat de Gaudí, les essències que acompanyen les vídeocreacions, faran connectar-nos d’una forma més intensa amb els colors i formes de la casa.

 

Fragàncies licòriques, de tabac, floral, ozó… ens mostraran com les obres dels artistes del videoart, dialoguen amb els espais deliciosament atapeïts de la primera casa gaudiniana.

L’ahir, l’actualitat i l’avenir units per les olors.

 

+ info

Fundación Luís Seoane, A Coruña

30 y 31 de octubre, 2021

 

INTERSECCIÓN – Festival de Arte Audiovisual Contemporáneo focaliza su programación en obras que se encuentran en el cruce del arte contemporáneo y el cine de vanguardia, abarcando una gran variedad de formatos, técnicas y lenguajes.

 

Además de las proyecciones, exposiciones y performances, INTERSECCIÓN se completa con actividades de formación y de diálogo con los diversos públicos, entre los que se encuentran investigadoras, galeristas, comisarias y demás profesionales, así como la ciudadanía en general.

 

 

MUNTADAS

La presente edición de INTERSECCIÓN dedica un foco a Antoni Muntadas, revisando la ciudad y su idiosincrasia a la luz de la obra de este artista que ha dedicado gran parte de su carrera a profundizar y poner en el punto de mira lo fronterizo, la construcción del miedo y la arquitectura del poder.

 

Sábado, 30 octubre | 21:00 – 22:30h, Fundación Luís Seoane

Proyección de “Video is Television” y  “On translation: Miedo/Jauf”

 

Domingo 31, octubre | 16:30 – 18:30h, Fundación Luís Seoane

Masterclass impartida por Muntadas y visionado de “Alphaville e outros” y  “Açik Radyo (Myths & Stereotypes)”

Antoni Muntadas reflexionará en esta masterclass sobre la idea de miedo, un concepto ampliamente explorado a lo largo de su trabajo que guarda relación con filmes presentes en INTERSECCIÓN como On Translation: Fear/Miedo (2005) u On Translation: Miedo/Jauf (2007). Todo ello nos lleva a preguntarnos por los relatos hegemónicos, la relación con el poder y la violencia y cómo se va articulando un imaginario colectivo vinculado a variadas formas de comunicación. Las tensiones sociales, las fronteras, la política o el propio lenguaje forman parte de todo este engranaje expresado en diferentes esferas sociales.

 

+ entradas

+ info

 

 

Fundació Joan Miró, Barcelona

15/10/2021 — 06/03/2022

Comissariat: David Bestué, amb la col·laboració de Martina Millà

 

 

El sentit de l’escultura ofereix un recorregut per la pràctica escultòrica moderna i contemporània des d’una perspectiva asincrònica i heterogènia que inclou també obres antigues i objectes sense autoria. La mostra parteix de l’ambició de l’escultura del segle xx d’anar més enllà de la representació i la generació d’imatges i també vol explicar la gran transformació d’aquesta disciplina al llarg del segle xxi, amb l’aplicació de noves tècniques i l’aparició de nous imaginaris i sensibilitats.

 

L’exposició il·lustra com l’escultura ha sostingut un tens diàleg amb la realitat, amb la plasmació d’objectes, cossos i relats al llarg de la seva història, i com encara manté nexes amb les primeres expressions de la pulsió escultòrica. Així, el centenar d’obres seleccionades per David Bestué es presenten en set àmbits i aborden qüestions com la còpia i representació de la realitat, l’experimentació amb materials, l’exploració de les propietats físiques en l’escultura, la relació entre objecte i subjecte, la relació de l’escultura amb el temps, o la representació de la figura humana i l’expressió d’emocions complexes com ara el desig sexual.

 

La mostra arrenca a l’època premoderna, però se centra sobretot en el període entre principis del segle xx i l’actualitat, amb artistes com Antoni Gaudí, Julio González, Alexander Calder, Joan Miró, Apel·les Fenosa, Lygia Clark, On Kawara, Robert Smithson, Bruce Nauman, David Medalla, Eva Lootz, Perejaume, Susana Solano, Pipilotti Rist o Wolfgang Tillmans, entre d’altres.

 

El títol de la exposició neix dels escrits del poeta i lingüista peruà Mario Montalbetti en què defensa el «sentit» de manera literal, com un concepte més proper a la manifestació d’una direcció que no pas a la fixació d’un significat.

 

 

+ info

 

Lola Lasurt

Centre d’Art la Panera

23 d’octubre 2021 – 06 de febrer 2022

 

 

La Biennal d’Art Leandre Cristòfol és un esdeveniment que precedeix fins i tot l’equipament mateix del Centre d’Art la Panera. Se celebra cada dos anys a la ciutat de Lleida, des de 1997, i en el marc de la Panera des de la creació d’aquesta, l’any 2003.

 

El plantejament de la Biennal no és temàtic, sinó nominal, en tant que posa èmfasi en uns noms, en la tria d’uns artistes, més que no pas en unes obres determinades. Per descomptat, hi ha també una selecció curosa de l’obra o de les obres amb què cada un d’aquests artistes és representat a la Biennal, però es podria dir que aquests treballs volen ser, sobretot, un detonant, una circumstància que convidi a revisar el conjunt de la pràctica d’aquests creadors, i que els assenyali com a agents rellevants de l’escena artística present i futura. És interessant, tanmateix, que, malgrat no haver triat cada treball atenent al conjunt final resultant, sinó a la seva especificitat i al fet que fossin obres recents i rellevants en la pràctica d’aquests artistes, la selecció final evidencia nombrosos punts de connexió, d’intersecció i de diàleg entre les peces. A excepció d’alguns treballs datats anteriorment, el gruix de les obres presentades ha estat realitzat entre l’any 2019 i el 2021, un temps que coincideix en bona part amb el de la crisi pandèmica. Tot i haver estat concloses en aquest període, les obres són el resultat d’interessos i de processos de recerca i de treball de llarg recorregut, iniciats amb anterioritat a la pandèmia. Els projectes exposats no són reactius, no ofereixen comentaris explícits a la crisi que es va iniciar poc després de la celebració de l’anterior edició de la Biennal —i que possiblement es prolongarà més enllà del final de l’edició d’enguany—, i, tanmateix, el conjunt dels treballs presentats dibuixa, sense pretendre-ho, certes temàtiques i línies discursives que resulten especialment significatives per pensar el moment present i anticipar qüestions que continuaran sent rellevants en un futur proper.

 

Aquest any, i d’acord amb els canvis que es van implementar fa un parell d’edicions, la Biennal ha estat comissariada per un equip format per dues comissàries independents, Alexandra Laudo i Soledad Gutiérrez, conjuntament amb Cèlia del Diego, directora del Centre. També han participat en la selecció els responsables del projecte Javelina —Jordi Antas, Roc Domingo i Antoni Jové—, encarregats de triar un artista del territori d’entre els que integren l’arxiu del projecte, i la responsable del Centre de Documentació —Anna Roigé–, qui vetlla per la presència de les arts gràfiques i l’edició a la mostra i escull un projecte editorial, que s’incorpora al fons d’edicions especials i de llibres d’artista de la Panera.

 

Alguns artistes que hi participen: Lola Lasurt / Elena Aitzkoa / Mar Arza / Maddi Barber / Luz Broto / Lucía C. Pino / DO THE PRINT / Fermín Jiménez Landa / Mariona Moncunill / Olga Olivera-Tabeni / Mario Santamaría / Irene Solà / Marc Vives

 

 

+ info

 

Temporada d’òpera 2021-2022, VICTORIA CIVERA.

 

Inauguració de l’exposició de les obres del llibre “Temporada d’òpera 2021-2022”

Gran Teatre del Liceu, Barcelona

Dimecres, 20 d’octubre a les 19.30h

 

 

Algunes obres disponibles

 

 

 

Presentem una sèrie d’obres sobre paper, realitzades per Victoria Civera entre València i Nova York en el 2021, per a la present temporada d’òpera del Liceu.

 

Seduïda per la idea de treballar el món de l’òpera, que li porta records d’infància (“la gran emoció que em va produir la veu de Maria Callas quan la vaig sentir per primera vegada, mentre dibuixava a la meva habitació, tindria uns nou anys”) i dels seus començaments a Nova York (“anàvem a un petit teatre entranyable que ja no existeix, Amato Opera, espai reduït però excepcional”), Victoria Civera parteix dels sentits que són, com en la vida, un component primordial per a transmetre i percebre emocions i per a enriquir l’experiència vital, sense separar l’emoció del compromís i una actitud vinculant amb la vida.

 

L’artista rep l’encàrrec com un repte, deixant-se portar per la seva pròpia mà, i decidint alhora que els dibuixos siguin il·lustratius de cada òpera. Realitzats a partir d’un treball intens, amb ritme, traç solt, l’artista es deixa portar pel drama i, alhora, s’enfronta a aquest amb molt d’humor, considerant l’humor necessari per a revitalitzar les experiències fortes.

 

En un procés que comença amb l’escolta, lectura i visionat de les òperes, gaudint de la música i de l’aprenentatge de les trames, Victoria Civera ha realitzat conjunts de quatre dibuixos per a cada òpera, als quals ha donat tempos diferenciats, però que en el seu conjunt formen una globalitat d’expressió i execució. Interessada per l’actualitat dels temes de les òperes, l’artista elucubra amb la possibilitat de realitzar una única Òpera a partir dels fragments de cadascuna de les òperes, amb amors, desamors, traïcions, desgreuges i matances bastant actuals.

 

Victoria Civera considera que les obres neixen a través d’experimentar amb els sentits, després, es forma l’emoció i la nostra consciència ens permet editar conceptualment aquestes experiències i emocions per a formalitzar una obra amb un carisma particular. Com en les partitures, les paraules escrites són també els nostres dibuixos mentals. “Crec que en el meu treball es dona amb freqüència la cerca d’una experiència global, que parteix de la combinació d’experiències sensorials diferenciades”.

 

Juntament amb els dibuixos, trobem l’obra “Sudario”, de 1998, un teixit de llana i cotó de 450 x 300 cm que va formar part de la seva exposició ‘El trance de las tijeras’ al Palacete del Embarcadero de Santander. És una peça reivindicativa, on una sèrie de mantes militars, masculines, cosides entre elles, tenen bordats una infinitat d’insults qualificatius que l’artista i les dones en general han rebut. Aquesta violència cap a la dona està present a la Òpera i als dibuixos de Victoria Civera.

 

 

*  Es prega confirmació al  93 317 73 78 o a l’adreça: anna@amicsliceu.com

 

 

Dialecto CA2M

22 de octubre 2021 – 9 de enero 2022

 

 

Hoy, en el año 2021, en la era de las Fake News, de la pandemia global de la covid-19 y de la emergencia climática, los museos han de proporcionar nuevas definiciones de cultura que permitan también usos sociales y formas de convivencia por venir. La cultura material que un museo cobija y cuida es su razón de ser fundamental. Las formas en que se desarrolla el crecimiento de una colección pública determinan su naturaleza administrativa y compartida. Los relatos que emergen de ella en cada articulación expositiva o en cada libro publicado son precisamente lo que permite que la institución se diga, que su función social tenga lugar. Un museo de arte contemporáneo muta continuamente y sus salas de exposiciones van variando durante el año con diferentes proyectos, persiguiendo un presente del arte también en continuo movimiento. Instalar por primera vez las colecciones del CA2M ocupando todo su edificio responde a la voluntad de explicar, doce años después de su fundación, qué museo es este, cuál es su razón de ser, mostrar públicamente el por qué de su programa y, sobre todo, celebrar la importancia de unos fondos construidos colectivamente como un proyecto con el que poder asumir la responsabilidad de contar qué es el arte contemporáneo desde aquí.

 

 

Más de 400 obras de 250 artistas en una exposición que instala por primera vez las colecciones del CA2M ocupando todos los espacios del CA2M. Es una celebración de la idea de Museo que estaba presente desde el decreto de su fundación. Al mismo tiempo, la exposición será internacional, como lo son sus colecciones – la del CA2M y la de la Fundación ARCO. Ahora bien, la historia se cuenta desde esta institución, desde las colecciones que conserva, en definitiva, desde Móstoles. Una gran parte de las obras no se habían mostrado nunca, fruto del importante esfuerzo de adquisiciones y trabajo con la Colección que se ha realizado en los últimos años, pero más importante es todavía es que se trata de la primera contextualización en un marco global del acervo del CA2M.

 

 

Figuras fundamentales desde Picasso a Ana Laura Aláez, pasando por Eduardo Arroyo, Antonio Ballester Moreno, Equipo Crónica, Luis Gordillo, Esther Ferrer, Joan Fontcuberta, Cristina Iglesias, Teresa Lanceta, Eva Lootz, Muntadas, Juan Muñoz, Palazuelo, Richard Serra, Teresa Solar o Cabello/Carceller, escriben una historia del Arte Contemporáneo contada desde Móstoles

 

 

+ info 

les Abattoirs, Toulouse

14.10.2021 – 06.03.2022

 

Basant-se en la trajectòria de Francesc Tosquelles, que fa de fil conductor, l’exposició analitza la relació entre art, l’exili, la psiquiatria i la noció de creació en el context d’exclusió, reclusió o hospitalització. Es tracta, doncs, de combinar una història de l’art modern amb una història de l’art brut i l’art contemporani, així com la de la psiquiatria i el decolonialisme.

 

Els antics escorxadors de Tolosa, el Abattoirs, donen la benvinguda a la primera etapa d’aquest projecte internacional, que reuneix més de 100 obres, tant d’art modern com les creades per pacients a l’hospital, a més de pel·lícules inèdites, llibres, arxius, fotografies i una secció d’art contemporani. Després circularà el 2022 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, ​​al Museu d’Art Modern de Tarragona i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i el 2023 a l’ American Folk Art Museum de Nova York, tots ells coproductors del projecte.

 

L’exposició “La Déconniatrie” és reconeguda com a projecte d’interès nacional pel Ministeri de Cultura francès i compta amb el suport econòmic de l’Institut Ramon Llull i d’Acción Cultural Española. La Col·lecció de l’Art Brut de Lausana (Suïssa) i l’IMEC també la recolzen mitjançant préstecs d’obres.

 

Comissaris: Carles Guerra, professor de la Universitat Pompeu Fabra i comissari independent, Joana Masó, professora de literatura francesa a la Universitat de Barcelona i investigadora de la Càtedra UNESCO de Dones, Desenvolupament i Cultures; Julien Michel, investigador dels Abattoirs; Annabelle Ténèze, conservadora en cap i directora dels Abattoirs.

 

Artistes i autors que participen al projecte: Karel Appel, Benjamin Arneval, Antonin Artaud, Paul Balvet, Raphaël Barontini, Georges Bataille, Roger Bernat, Albert Belloc, Jeanne Bonnafé, Lucien Bonnafé, Mohamed Bourouissa, Brassaï, Georges Canguilhem, Giuseppe Capone, Georgette Chadourne, Jean Combier, Auguste Chauvin, Frédéric Delanglade, Fernand Deligny, Eugène Deslaw, Jean Dubuffet, Maxime Dubuisson, Éric Duvivier, Paul Éluard, Frantz Fanon, Jean Fautrier, Gaston Ferdière, Celestino Ferrando Marti, Auguste Forestier, Michel Foucault, Galo, Joséphine Guattari, Aimable Jayet, Allan King, Yayoi Kusama, Maurizio Lazzarato, Léon Marguerit, Agnes Martin, Agnès Masson, Jacques Matarasso, Angela Melitopoulos, Jean-Baptiste Metge, Henri Michaux, Myriam Mihindou, Margaret Miller, Joan Miró, Roméo Mivekannin, François Pain, Alejandro Parriego, Jean Paulhan, Perejaume, Josep Ponti Musté, Hans Prinzhorn, Marcel Réja, Alejandra Riera, José Roa, Mario Ruspoli, Enrique Sales, Salvadore Sales, Francisco Saura, Léon Schwarz-Abrys, Marguerite Sirvins, Nancy Spero, François Tosquelles, Hélène Tosquelles, Tristan Tzara, Romain Vigouroux, Gérard Vulliamy…

 

 

+ info

 

Documenta 15 unveils its artist list for 2022, including Erick Beltran, Jimmie Durham, Dan Perjovschi, and Lots of Collectives.

 

 

Ruangrupa released this list using a newspaper whose proceeds benefit the homeless.

 

The Indonesian group Ruangrupa has named 51 artists or collectives who will participate in the show that is set to open on June 18, 2022, in Kassel, Germany. More names may be added later. The street paper will be the official media partner for the major quinquennial exhibition. 

 

 

+ info

Seminari COHABITAR LA BELLESA

 

En el marc de l’exposició LA TRANSFORMACIÓ SENSIBLE.

 

Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani

 

28, 29 i 30 de setembre, a les 17h.

 

 

La bellesa inconfessable, la bellesa intencional i la bellesa postestètica, tres perspectives, tres temptatives de revisar com la bellesa queda avui en dia implicada en projectes artístics que busquen incidir en contextos socials i assolir rellevància política.

 

En el marc de l’exposició LA TRANSFORMACIÓ SENSIBLE.

 

 

Seminari conduït per Oriol Fontevila, estructurat en tres sessions:

 

La bellesa inconfessable. 28/9. Amb Nuria Guell i Patrícia Esquivias.

 

La bellesa intencional. 29/9. Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco.

 

La bellesa postestètica. 30/9. Amb Javier Peñafiel i Rita Rakosnik.

 

 

Inscripcions gratuïtes a activitats-centredart@bcn.cat

 

 

+ info

Vint rostres i tres multituds.

 

En tres actes. Fundació Suñol.

 

30.09.2021 – 08.04.2022

 

 

 

En tres actes és un tríptic expositiu comissariat en col·laboració amb Valentín Roma acompanyat d’un conjunt de programes públics que pretén mostrar quines són les línies argumentals de la Col·lecció Suñol Soler i amb quins horitzons artístics i històrics va ser creada.

 

 

El tercer i últim acte, Vint rostres i tres multituds, s’endinsa en el gran motiu iconogràfic de l’art, l’element que qüestiona les cronologies i porta fins al present la versemblança de tots els passats: el rostre humà.

 

La cara és memòria i és, així mateix, literatura d’allò viscut. S’hi escriu l’experiència i s’hi intueix el futur. Una faç que mira amb inquietud reclama que la desxifrem. Una cara que oculta la seva fisonomia sembla administrar quines són les seves certeses.

 

La Col·lecció Suñol Soler té rostres petrificats i façs diluïdes, cares reconeixibles i semblants en fuga. Els vint rostres seleccionats tenen el seu contrapunt en tres multituds que els observen i els acullen. Al costat de la soledat de la cara buscant causes per ser, hi trobem la multitud assajant raons on reconèixer-se.

 

Artistes: Rosa Amorós, Eduardo Arroyo, Richard Avedon, Roman Buxbaum, Pep Duran, Fred Forest, Pablo Gargallo, Juan Genovés,  Juli González, Luis Gordillo, José P. Jardiel, Ouka Leele, Robert Llimós, Robert Mapplethorpe, Antoni Miralda, Inge Morath, Antoni Muntadas, Guillermo Pérez Villalta, Pablo Picasso, Joan Ponç, Darío Villalba, Andy Warhol, Zush/Evru.

 

 

+ info

 

Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar

 

Una exposició sobre l’exposició

Del 24 setembre de 2021 al 10 de gener de 2022

 

Santa Mònica, Barcelona

 

 

El primer cicle de programació del nou Santa Mònica orbitarà al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts, en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.

 

La primera gran exposició del nou Santa Mònica revelarà i qüestionarà els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa.

 

S’exposaran la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus… Però també s’exposaran els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha darrere de qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.

 

El cicle testarà durant 16 setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, oferirà lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. Les exposicions i les activitats s’interrelacionaran constantment, de manera que provocaran diversos graus de participació i activació ciutadana.

 

Els i les artistes que formaran aquest primer cicle de programació són Roger Bernat (Barcelona, 1968), Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) i Mònica Rosselló (Tarragona, 1961), Joana Moll (Barcelona, 1982), Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), Roc Parés (Mèxic, 1968), Victoria Sacco (Buenos Aires, 1977) i Mario Santamaría (Burgos, 1985), amb la col·laboració de Valentina Alvarado (Maracaibo, 1986), Carlos Vásquez (Santiago de Xile, 1975) i els festivals IF (2015), Mixtur (2012), Out·side (2016) i Panoràmic (2017), entre d’altres.

 

 

+ info 

Future Generation Art Prize 2021

September 25, 2021 – February 27, 2022

PinchukArtCentre (Kyiv, Ukraine)

 

 

On September 25, 2021 the PinchukArtCentre (Kyiv, Ukraine) will present an exhibition of the 21 shortlisted artists for the 6th edition of the Future Generation Art Prize. The show will focus on the presentation of newly produced works giving a remarkable view on the most actual artistic positions of a next generation of artists. Established by the Victor Pinchuk Foundation in 2009, the Future Generation Art Prize is a biannual global contemporary art prize to discover, recognize and give long-term support to a future generation of artists all over the world.

 

 

The shortlist of the Future Generation Art Prize 2017 includes: Alex Baczynski-Jenkins (33, UK), Wendimagegn Belete (34, Ethiopia), Minia Biabiany (32, Guadeloupe), Aziz Hazara (28, Afghanistan), Ho Rui An (29, Singapore), Agata Ingarden (26, Poland), Rindon Johnson (30, United States), Bronwyn Katz (26, South Africa), Lap-See Lam (30, Sweden), Mire Lee (32, South Korea), Paul Maheke (35, France), Lindsey Mendick (32, United Kingdom), Henrike Naumann (35, Germany), Pedro Neves Marques (35, Portugal), Frida Orupabo (34, Norway), Andres Pereira Paz (33, Bolivia), Teresa Solar (35, Spain), Trevor Yeung (32, China), and artist collectives Calla Henkel & Max Pitegoff (USA), Yarema Malashchuk and Roman Himey (Ukraine), and Hannah Quinlan & Rosie Hastings (UK).

 

The collective Yarema Malashchuk and Roman Himey was included to the shortlist as the winner of the PinchukArtCentre Prize 2020 – a national contemporary art prize awarded to young Ukrainian artists up to the age of 35.

 

All other artists were chosen by an international selection committee, which includes: Justine Ludwig, curator at Creative Time in NY; Julia Morandeira Arrizabalaga, researcher and curator; Daniel Muzyczuk, head of the Modern Art Department at Museum Sztuki in Lodz; Iheanyi Onwuegbucha, curator CCA Lagos; Jeppe Ugelvig, critic and curator; Zoe Whitley, director Chiesenhalе; June Yap, Director curatorial, programmes and publications Singapore Art Museum.

 

 

+ info

 

L’Arc de Triomphe, Wrapped, Paris, 1961-2021

September 18 – October 3

 

 

 

L’Arc de Triomphe, Wrapped, a temporary artwork for Paris, will be on view for 16 days from Saturday, September 18 to Sunday, October 3, 2021. The project will be realized in partnership with the Centre des Monuments Nationaux and in coordination with the City of Paris. It also receives the support of the Centre Pompidou. The Arc de Triomphe will be wrapped in 25,000 square meters of recyclable polypropylene fabric in silvery blue, and with 3,000 meters of red rope.

 

 

In 1961, three years after they met in Paris, Christo and Jeanne-Claude began creating works of art in public spaces. One of their projects was to wrap a public building. When he arrived in Paris, Christo rented a small room near the Arc de Triomphe and had been attracted by the monument ever since. In 1962, he made a photomontage of the Arc de Triomphe wrapped, seen from the Avenue Foch and, in 1988, a collage. 60 years later, the project will finally be concretized.

 

 

L’Arc de Triomphe, Wrapped is entirely funded by the Estate of Christo V. Javacheff, through the sale of Christo’s preparatory studies, drawings, and collages of the project as well as scale models, works from the 1950s and 1960s, and original lithographs on other subjects. It receives no public funds.

 

 

The Centre des Monuments Nationaux, the government institution that manages the Arc de Triomphe, is pleased about the realization of a project that demonstrates its commitment to contemporary creation and that honors one of the most emblematic monuments in Paris and in France.

 

 

The Eternal Flame, in front of the Tomb of the Unknown Soldier at the Arc de Triomphe, will continue to burn throughout the installation, display, and dismantling of the artwork. As always, veterans’ associations and volunteers committed to the values of the French Republic will ensure the continuity of remembrance and the daily ceremony of rekindling the flame that pays homage to the Unknown Soldier and those who lost their lives fighting for France.

 

 

Christo and Jeanne-Claude have always made clear that their artworks in progress be continued after their deaths. Per Christo’s wishes, L’Arc de Triomphe, Wrapped will be realized by his team.

 

 

+ info

crueldad

Crueldad | Chema Madoz

16.09 – 21.11.2021

Sala Picasso, Círculo de Bellas Artes de Madrid

 

 

‘Crueldad’ es un recorrido por una cuidadosa selección de 73 fotografías que permite observar bajo una luz diferente las creaciones de Chema Madoz, una obra fotográfica que tolera, o incluso exige, una multiplicidad de registros de recepción. El que aquí se muestra es uno de ellos, tan sutil como inquietante.

 

Más allá del juego –siempre sutil, a veces temerario– que sin duda se da con sus objetos; más allá de la fuerza arrebatadora de su ingenio; más allá también de la absoluta perfección formal de su trabajo, en la exposición se nos propone indagar y ahondar en un concepto bien presente, aunque insólito, en su obra: lo inquietante y lo inhóspito en aquello que debería ser más cotidiano y más inofensivo, en todo aquello que se presenta como familiar.

 

Crueldad: una sola palabra evoca una infinidad de imágenes posibles; muchas se quieren lejanas, en el espacio o en el tiempo: guerras remotas, torrentes de sangre. Otras reclaman el dudoso privilegio de la proximidad: agresiones, violaciones, matanzas. Pero quizá todas, las presuntamente lejanas y las obscenamente próximas, se hallen contenidas o concentradas en estas que son, ciertamente, familiares: una escalera, un llavero, un desagüe, un naipe, una flor. ¿Puede recalar lo inhóspito entre imágenes y objetos tan cercanos y hospitalarios, algunos entrañables? Sí, puede. Las imágenes, los objetos, se prestan aquí a un juego, acaso perverso, de miradas cómplices. En primer lugar, sin duda, la mirada compleja del artista que ha aproximado una mariposa y un dardo, que ha fundido una hoja de afeitar y una carta de la baraja. En segundo lugar, pero no menos importante, la mirada de quien mira y se concentra ahora en este muro y para quien ya nunca será igual la visión de una escalera.

 

 

+ info

Elogi del malentès.

03.09 – 09.10.21.

Centre d’Art Maristany, Sant Cugat

 

Aquest divendres 3 de setembre, a les 19 h: inauguració i presentació amb la comissària Joana Hurtado.

 

 

La mostra és una invitació a reflexionar sobre el conflicte que destapa el malentès i l’oportunitat que proporciona per descobrir un punt de vista alternatiu a través de l’obra de 14 artistes dones: Mar Arza, Cabello/Carceller, Lúa Coderch, Kajsa Dahlberg, Anna Dot, Dora García, Andrea Gómez, Núria Güell, Alexandra Leykauf, Mariona Moncunill, Mireia Sallarès, Batia Suter i Pilvi Takala.

 

 

‘Elogi del malentès’ és una exposició itinerant del Programa d’Arts Visuals de l’Oficina de Difusió Artística (ODA) de la Diputació de Barcelona, comissariada per Joana Hurtado Matheu, i en col·laboració amb els municipis que l’acullen. 

 

 

+ info

D’un or que crema. Una intervenció de Perejaume al Museu de Solsona.

 

Inauguració: 2 de setembre de 2021, a les 7 de la tarda, dins els actes de Festa Major.

 

 

Amb la intervenció D’un or que crema, el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona segueix trenant la commemoració dels 125 anys d’història de la institució.

 

 

Perejaume ofereix una mostra que vol evocar els vincles entre els mons mineral, botànic i humà. Les sales del Renaixement i el barroc es converteixen, d’aquesta manera, en un bosc de fustes, carns i pedres que percebem com a “materials que no paren d’imatjar-se entre ells, de succeir-se i de brotar com si acomplissin un cicle mimètic”.

 

 

“La intervenció proposada no és que s’ajusti a l’espai i als objectes, sinó que compta amb l’espai i els objectes per dir-nos alguna cosa”. Alguna cosa relacionada amb la indistinció de la forma i la substància, o, més aviat amb la confusió volguda d’aquests dos elements. Ens parla de la teatralitat barroca, de com la pedra és fusta i la fusta és pedra. Una metamorfosi personificada per quatre troncs d’arbre a qui el ballarí Cesc Gelabert inocula un alè de vida.

 

 

Perejaume ens convida a deixar-nos perdre per aquest bosc de rocs o aquesta pedrera de troncs, a plantejar-nos on s’acaba l’arbre i on comença el retaule, si és que realment algun dels dos deixa mai de figurar en l’altre. Un exercici poètic i museogràfic que, amb tot, ens brinda una oportunitat excepcional per reflexionar entorn de la naturalesa de l’art barroc i la nostra.

 

 

La mostra ha estat comissariada per Jaume Coscollar i es pot visitar del 2 de setembre fins al 28 de febrer de 2022.

 

 

+ info

 

The Well (2014): The installation of a 13-foot-tall bronze piece by Enrique Martínez Celaya heralds a re-imagining of the arts at the university.

 

The Well, unveiled in a ceremony Aug. 24, is the latest example of the university’s commitment to art in public spaces. With it, USC celebrates a new era of public art.

 

The unveiling was hosted by USC’s President, Dr. Carol Folt. Other attendees were Selma Holo, Director of the Fisher Museum of Art, Mei-Lee Ney, collector and philanthropist, and Enrique Martinez Celaya himself

 

The Well is permanently installed in front of the Fisher Museum of Art at the University of Southern California.  ⁣The Fisher was the first art museum in Los Angeles.

 

 

+ info

homenatge Joan de Muga

Exposició col.lectiva d’obra gràfica de Polígrafa, en homenatge a Joan de Muga.

 

Masia Bas, Platja d’Aro.

 

Del 10 de juliol al 12 de setembre, de dimarts a divendres (18-21h) i caps de setmana i festius (11-13h i 18-21h)

 

_

 

L’any 1965, Manuel de Muga va transformar la impremta familiar Polígrafa en editorial especialitzada en art contemporani, i va iniciar un procés d’internacionalització. Molt aviat, el seu fill Joan es va unir a l’empresa i junts van consolidar la seva expansió.

 

Van portar per primera vegada a treballar en els tallers de Barcelona a artistes com Calder, Motherwell, Henry Moore, Francis Bacon, Helen Frankenthaler o Christo.

 

Al llarg de més de 40 anys, el treball de Manuel i Joan de Muga, basat en el rigor i en el compromís amb els artistes, va donar lloc a intenses relacions d’amistat i complicitat amb tots aquests artistes. La seva tasca de difusió de l’art contemporani era vocacional.

 

Joan sempre ha estat una persona discreta però tenaç, seguint sempre el seu camí i apostant sempre pels artistes més rellevants i donant-los la major difusió possible. És per això que al taller de Polígrafa hi ha hagut llibertat total per als creadors i això ha generat projectes en obra gràfica espectaculars. Al llarg de tots aquests anys són molts els artistes que han treballat al taller, i tots ells guarden un record d’en Joan, com aquella persona honesta, sempre disposat a ajudar-los i promocionar-los, resolent qualsevol dificultat i obrint portes a món, portant la difusió de les obres per les fires més importants del món. El futur de Polígrafa s’escriurà gràcies a la feina incansable de Joan de Muga.

 

Gràcies Joan!

 

_

 

Ara, a les sales d’art de la Masia Bas, s’hi mostra una selecció de 60 litografies, aiguaforts, fotogravats, aiguatinta o monotips de Carlos Cruz-Díez, Felipe Pantone, RCR, Marco Maggi, Wang Huai Qing, José Bedia, Paul P, Jaume Plensa, Xiaobai Su, Chillida, Michael Craig-Martin, Gloria Muñoz, Leiko Ikemura, Laure Prouvost, Regina Giménez, Liliana Porter, Zao Wou-Ki, Tàpies, Christo, Helen Frankenthaler, Regina Giménez, Joan Miró, Francis Bacon o Hans Hartung.

 

 

+ info

España Negra: Verhaeren – Regoyos – Lasurt

 

Museo Emile Verhaeren, Sint-Amands, Amberes, Bélgica

 

12.09.2021 – 28.11.2021

 

 

Lola Lasurt (1983) sigue los pasos de Emile Verhaeren y Dario de Regoyos, quienes en 1888 realizaron un viaje por las zonas rurales de España. Su cuaderno de viaje se publicó en 1898 como España negra. Lasurt interpretó sus impresiones en toda una serie de imágenes en blanco y negro: óleos sobre planchas de zinc y fotogramas de películas super-8. Sus obras se ponen en diálogo con las obras de Darío de Regoyos.

 

Para la ocasión, se publicó un hermoso libro de artista de Lola Lasurt con el título: Duelo por la España negra.

 

La exposición ‘España negra: Emile Verheren – Dario de Regoyos – Lola Lasurt’ se podrá visitar del 12 de septiembre al 28 de noviembre de 2021. Museo abierto los fines de semana y festivos (11 a 18 h) o reservando durante la semana.

 

 

+ info

L’Espai Carmen Thyssen de Sant Feliu de Guíxols presenta una nova mostra temporal, del 31 de juliol al 17 d’octubre de 2021, centrada en l’obra de Josep Guinovart.

 

 

En la mostra titulada “Univers Guinovart”, el Monestir de Sant Feliu de Guíxols es vesteix novament de gala per acollir una seixantena d’obres, entre pintura, escultura, gravat, serigrafies i altres disciplines en una nova exposició de luxe, en un espai extraordinari, amb un artista excepcional. 

 

 

Univers Guinovart és una exposició realitzada en coordinació amb l’Espai Guinovart i l’Espai Carmen Thyssen, amb la presència de peces de diversos museus i col·leccions del país que permet a l’espectador realitzar una visita amb múltiples itineraris. Obres realitzades entre 1948 i 2007 que marquen la trajectòria artística d’aquest artista, a través cercles entrellaçats. Amb l’exposició, comissariada per Pilar Giró, es vol “retre homenatge al caràcter d’obra oberta amb la qual Guinovart definia la raó de la seva recerca plàstica: la mirada del públic que en fa seu el sentit i el significat”.

 

 

La mostra és un univers traçat des de dues geografies: la primera planta dedicada a una geografia física, indagant les arrels tel·lúriques que nodreixen la sensibilitat vers un món convuls, però també un món de somni, d’esperança, o de regeneració.

 

 

La segona planta explora una geografia humana, perfila un recorregut més introspectiu, fent de pont amb la visió que té Guinovart de l’art “com un projecte, un esbós inacabat, una aproximació al desig, un mer intent, l’intent d’agafar l’aigua amb un sedàs”. Els paisatges de l´ànima i les ànimes dels paisatges ens conduiran per un viatge insòlit a través de l’Univers Guinovart.

 

 

+ info

Speculative Intimacy | Voice Channel

15 de juliol, 19h. Conferència performativa amb Alicia Kopf, Petit Palau

Entrades: 5 €

 

 
 

Una perspectiva al voltant d’allò íntim en la veu i la relació del lector, l’escriptor i l’intèrpret vocals amb la multitud de veus que els travessen.

 

Speculative Intimacy dona nom al projecte artístic que Alicia Kopf ha estat treballant en els darrers anys, i que explora la possibilitat de nous relats sobre els vincles afectius entre humans, humans i no-humans, i a escales diverses.

 

En el context del cicle de conferències Hivernacle, Alicia Kopf encarna una sèrie de textos amb els quals manté una relació íntima mentre reflexiona sobre què és allò intangible del cos que transporta la veu, més enllà del text. La relació entre cos, veu, identitat i el desig de cantar que comporta l’entrada al vincle amorós es performen en el context d’una classe de cant. Amb la participació de la cantant Tamar McLeod, posarem en acció la pregunta: si la inserció de la pròpia veu en certes esferes és un privilegi, podem cantar tots, per amor, al Palau de la Música?

 

 

+ info 

 

 
 

L’objecte del vincle.

 

Casal Solleric, des del 22 de juny fins el 3 d’octubre de 2021.

 

Exposició col·lectiva a cura d’Oriol Fontdevila, amb obres de 𝐃𝐨𝐜𝐮𝐦𝐞𝐧𝐭𝐚𝐫𝐲 𝐄𝐦𝐛𝐫𝐨𝐝𝐞𝐫𝐲 𝐎𝐟𝐟𝐢𝐜𝐞 (𝐃𝐞𝐣𝐚𝐧 𝐃𝐨𝐬̌𝐥𝐣𝐚𝐤, 𝐀𝐯𝐢𝐯 𝐊𝐫𝐮𝐠𝐥𝐚𝐧𝐬𝐤𝐲 𝐢 𝐕𝐚𝐡𝐢𝐝𝐚 𝐑𝐚𝐦𝐮𝐣𝐤𝐢𝐜), 𝐏𝐚𝐭𝐫𝐢𝐜𝐢𝐚 𝐄𝐬𝐪𝐮𝐢𝐯𝐢𝐚𝐬, 𝐋𝐚𝐫𝐚 𝐅𝐥𝐮𝐱𝐚̀, 𝐑𝐨𝐬𝐚𝐥𝐢𝐧𝐝 𝐅𝐨𝐰𝐥𝐞𝐫, 𝐌𝐚𝐫𝐜 𝐋𝐚𝐫𝐫𝐞́, 𝐋𝐨𝐥𝐚 𝐋𝐚𝐬𝐮𝐫𝐭, 𝐀𝐥𝐛𝐚 𝐌𝐚𝐲𝐨𝐥, 𝐃𝐮𝐞𝐧 𝐒𝐚𝐜𝐜𝐡𝐢, 𝐓𝐞𝐫𝐞𝐬𝐚 𝐒𝐨𝐥𝐚𝐫 𝐢 𝐑𝐮𝐛𝐞𝐧 𝐕𝐞𝐫𝐝𝐮́. 

 

𝑳’𝒐𝒃𝒋𝒆𝒄𝒕𝒆 𝒅𝒆𝒍 𝒗𝒊𝒏𝒄𝒍𝒆 agrupa un seguit de propostes artístiques que intervenen en els modes de vida en comú a partir de ponderar l’activitat dels objectes. Tecnologies que s’identifiquen amb l’artesania, els mitjans tradicionals de l’art, i fins i tot mitjans declarats obsolets, veuen actualment renovat el seu interès com a actius a l’hora d’articular col·laboracions amb comunitats de diferent tipus, intercedir en les rutines instituïdes i propulsar modes alternatius d’organització i de pensament.

 

+ info

Fabra i Coats Centre d’art contemporani, Barcelona

19.6 – 23.10.2021

 

Assemble, Patricia Esquivias, Javier Peñafiel & Rita Rakosnik, Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

Projecte a cura d’Oriol Fontdevila

 

 

La bellesa és un servei públic? Un dret social? Quin valor polític té la bellesa en el moment actual?

 

La transformació sensible es pregunta pel rol que exerceix la bellesa en el marc de les pràctiques artístiques i socials, i presenta diferents propostes amb què podem cohabitar la bellesa i fer-nos-la nostra com a pràctica vital.

 

Contràriament a la idea que es tracta d’una qüestió de gust individual o d’estetització de sistemes socials i de pensament, en aquest projecte la bellesa és entesa com a principi organitzatiu i com a força motriu de coneixement. La bellesa forma part de la naturalesa de les coses: no és als ulls de qui la mira, sinó que busca alterar per complet la percepció, i per tant conté implícitament un procés de mobilització social i polític.

 

La bellesa és una disposició que assegura la vida en comú amb espècies i agents de diferents tipus, però alhora és un atemptat contra qualsevol presumpció d’independència. El plaer sensual propicia el contacte entre els cossos. Aquesta és la via per la qual accedim i ens relacionem amb l’alteritat, encara que això ens faci irremeiablement dependents i, per tant, vulnerables: una vegada s’ha despertat el desig cap a l’altre, no hi ha autonomia que valgui.

 

El poeta i dramaturg Friedrich Schiller va proporcionar a la bellesa una primera significació política: tot i que el pensament il·lustrat l’havia deixat al marge, Schiller va assenyalar la bellesa com un component que és indispensable per a l’emancipació social enfront de l’escenari de terror en què va degenerar la Revolució francesa. Amb les Cartes sobre l’educació estètica de l’home (1795), la seva proposta es va concretar en una idealització de la bellesa, la qual el poeta emplaçava en un punt de sincronització perfecte entre l’acció dels sentits i la de l’enteniment.

 

Amb La transformació sensible, seguim pensant la bellesa com a condició necessària per a la consecució d’un món comú, malgrat que la síntesi schilleriana ja no s’estima avui en dia plausible: la bellesa facilita l’acció col·lectiva en tant que la desdobla, és un multiplicador de la libido, de l’energia afectiva, així com inclús de les possibilitats cognitives. Una política del comú haurà de reconèixer la bellesa en la mesura que és base material i un actor indispensable per a la vida, però sense que s’hagi de procedir, per aquesta raó, a la seva captura segons una forma de l’enteniment o ni tan sols una estètica política. Una política del comú ha de garantir, contràriament, la multiplicació exponencial dels modes de bellesa i, així, fer-ho també amb els d’existència.

 

 

COHABITAR LA BELLESA

 

Seminari conduït per Oriol Fontdevila amb la col·laboració dels artistes de La transformació sensible i Núria Güell.

 

28 setembre, 2021 – 17:00 Amb Núria Güell i Patrícia Esquivias.

 

29 setembre, 2021 – 17:00 Amb Amica Dall (Assemble) i Julia Ramírez-Blanco & Paula García-Masedo.

 

30 setembre, 2021 – 17:00 Amb Javier Peñafiel & Rita Rakosnik.

 

Activitat gratuïta, amb inscripció prèvia a: activitats-centredart@bcn.cat

 

+ info

Alicia Kopf coordinarà un cicle d’intervencions artístiques a llibreries de Barcelona en el marc del Kosmopolis 21, el festival de literatura que organitza el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) del 16 al 20 de juny.

 

L’autora de Germà de gel és la comissària de Do-It-Yourself Cosmology, una sèrie d’instal·lacions audiovisuals i performances basades en clàssics de la ciència-ficció a càrrec dels artistes Enric Farrés (Laie CCCB, divendres 18), Ariadna Guiteras (La Central del Raval, divendres 18), Quim Pujol (Lata Peinada, divendres 18) i Laura Llaneli (La Calders, diumenge 20). Alhora, durant tot el festival, Rosa Tharrats i Jaume Ferrete realitzaran dues intervencions a les llibreries Gigamesh i Byron, respectivament.

 

“Construir mons en galàxies llunyanes és propi dels escriptors de ciència-ficció, però també d’alguns dels artistes contemporanis amb més gust pel risc i l’exploració de noves formes d’expressió. Al cicle DIY Cosmology una sèrie de creadors es basen en la bricocosmologia, és a dir, la construcció d’universos futurs amb els propis mitjans visuals i sonors, incorporant ecos i reverberacions dels clàssics del gènere.

 

Mentre duri Kosmopolis 21, Jaume Ferrete Vázquez, Enric Farrés Duran, Ariadna Guiteras, Laura Llaneli, Quim Pujol i Rosa Tharrats aterraran a llibreries del centre de Barcelona per alterar les dinàmiques habituals d’aquests espais amb les seves instal·lacions sonores, performàtiques i visuals basades en llibres clàssics de la ciència-ficció, en un programa d’accions artístiques comissariat per Alicia Kopf.”

 

 

Kopf també protagonitzarà una conversa amb l’escriptora mexicana Verónica Gerber sobre la hibridació de gèneres en la literatura i l’art contemporanis. La dansa de la renovació tindrà lloc diumenge 20 de juny a les 20:00 a la Sala Teatre del CCCB.

 

 

+ info

 

 

 

BNKR, Munich

19.6 -17.10.2021

 

The exhibition trilogy “The Architecture of”, curated by Sam Bardaouil and Till Fellrath, showcases artistic positions at the intersection of art and architecture. Each of the three exhibitions relates directly to different chapters in the evolving history of the exhibition building. The second part, “The Architecture of Confinement”, references the use of the building as an internment camp during the denazification policy period from 1945 to 1948.

 

A new work by ANNIKA KAHRS, specifically commissioned for this exhibition explores the connections between space and sound in a period of isolation. The video and sound installation our Solo experiments with mixing the perception of music in a classical concert hall and of music played in a private setting. Four professional musicians are seen, who seemingly enter into a dialogue across physical distances. Three of these musicians play alone in their private homes, to practice pieces of music and melodies, and improvise individual fragments of sound. Their music seems to transcend through the walls of an empty concert hall, and onto the stage of an opera singer. Different melodies emerge and invite her directly to interact with these domestic performances and intimate moments. The presentation of the work in the basement of BNKR blurs the boundaries between listening and performing, indoor and outdoor space, and between private and public music.

 

 

+ info

Extremismos

Extremismos. The limits of Chilean landscape.

Selections’ viewing room > June 1 – August 1

Enter viewing room

 

 

The Chilean landscape is unique in the world.

For its diversity and its magnificence. The extreme north, arid, desert, contrasts with the south, polar and silhouetted by high peaks.

In between, forests, jungles, lakes, rivers, and volcanoes. A unique starry sky, and a coastline that seems eternal.

The artists have been captivated, trapped by the environment. In this exhibition, we offer you a selection of contemporary artists who have translated the landscape through art.

The show is curated by Juan José Santos. 

 

 

FERNANDO PRATS

The Andes Mountains in Prats’ work are a reference to his persistent recalling of territories of origin and the energy immersed in their extreme nature. On one hand, he uses the unprecedented exploit of the French aviator Adrienne Bolland who, in 1921, crossed this mountain range for the first time. Bolland challenged, in a subversive act, all predictions. On the other, Prats uses drawings of the peaks from the Atlas de la República de Chile 1875 by geologist A. Pissis. In this way, the work refers to a poetic dialogue that is generated in the artist’s imagination. He reattributes significance to both explorations of the territory within the folds that obsessively captivate our gaze.

 

 

+ info

 

Encontre amb artistes.

Casal Solleric, Palma de Mallorca.

 

Encontre amb artistes genera moments oberts per al debat sobre algunes qüestions que es plantegen amb l’exposició “L’objecte del vincle”, que agrupa un seguit de propostes artístiques que s’interroguen per la potencialitat dels mitjans tradicionalment associats amb l’artesania per a intervenir en problemàtiques del món contemporani.

 

Reptes urgents que afronta la humanitat en relació amb el medi ambient, els moviments migratoris, la vida comunitària o la memòria històrica es veuen correspostos amb noves orientacions de la pràctica artística, que troba en les qualitats sensuals dels materials i les tècniques ancestrals els punts de partida per a l’articulació de modes d’acció col·lectiva i de pensament dissensual.

 

 

15 de juny, 19 a 20.30h – Teresa Solar

 

21 de juny, 19 a 20.30h – Patricia Esquivias · Lara Fluxà · Lola Lasurt

 

 

Els encontres seran realitzats en conversa amb Oriol Fontdevila i Roc Domingo.

 

 

No cal inscripció prèvia. Capacitat limitada.

 

 

+ info

 

 
 
 

¿Por qué huyes de mi?

 

Del 2 de junio al 25 de julio, 2021

 

 

Proyecto realizado por Erick Beltrán, ex profeso, para el Museo Experimental El Eco, en Ciudad de México.

 

 

 

En la mitología griega, Narciso es castigado por los dioses por haber despreciado a sus pretendientes lastimando su espíritu. La ninfa Eco fue uno de los personajes rechazados según la historia: Eco diluyó su presencia hasta convertirse en la repetición sonora de otros seres. El castigo de los dioses para Narciso consistió́ en el deseo irracional de su propia imagen, mismo que lo abstrajo al punto de fallecer ahogado por tratar de poseer a su reflejo dentro de un arroyo.

 

 

Si pensamos en el ego exacerbado que la sociedad de consumo espectacular produce en las personas en la actualidad, es posible afirmar que la metáfora sobre la vanidad de Narciso sigue vigente en nuestros días; la vanidad desde la noción de poder en la sociedad mexicana actual, permite asociar al mito de Narciso con las dinámicas de propaganda de la política local, cuando el discurso de sus personajes deja de ser propuesta de gobierno y se convierte sólo en el reflejo de sí mismos. La metáfora del reflejo de Narciso, se puede entender como parte de quien detenta el poder, cuando el límite del discurso deambula entre el ideal de libertad y las acciones de coerción para los ciudadanos.

 

 

Es desde esta metáfora que Erick Beltrán propone una intervención en los muros exteriores del Museo Experimental El Eco, basado en la instalación de frases de políticos mexicanos; frases pintadas en los muros a manera de reflejo, que ocupan el lugar con sólo el eco de los discursos que circulan en la escena política actual. En este proyecto -el cual encuentra las instalaciones del museo cerrado-, la arquitectura funciona como un espejo de los discursos políticos del exterior, exponiendo únicamente el “eco gráfico” de los mismos, en una suerte de critica de las dinámicas de enunciación, que los políticos mexicanos han instaurado como práctica común. 

 

 

+ info

ARCO E-xhibitions 4. CAIO REISEWITZ, Recado da Mata

 

 

Caio Reisewitz ha hecho muchas de las fotografías reunidas en esta exposición como una respuesta a la lectura de los libros de dos grandes pensadores y líderes indígenas que trabajan hoy en Brasil: “A queda do céu” [La caída del cielo], de Davi Kopenawa en coautoría con Bruce Albert, e “Ideias para adiar o fim do mundo” [Ideas para posponer el fin del mundo], de Ailton Krenak. El título de la exposición, además, toma prestado el título del prefacio que el antropólogo Eduardo Viveiros de Castro escribió para el libro de Kopenawa con Bruce Albert, que a su vez alude al cuento “O recado do morro” [“El mensaje de la colina”], de João Guimarães Rosa. En el cuento, un vagabundo y un ermitaño advierten a la población de la región sobre el mensaje que dicen haber recibido del propio Morro da Garça (Colina de Garça): en un grupo de siete hombres, uno de ellos sería asesinado a traición. En el prefacio, Viveiros de Castro parte de la idea de una muerte inminente anunciada por la naturaleza; ahora ya no por la voz del cerro, sino por la voz de la selva. La selva nos advierte de que está siendo exterminada por el hombre y, este mensaje de la naturaleza, es lo que Caio Reisewitz ha intentado mostrarnos en sus fotografías.

 

Una de las obras más recientes de esta exposición es “Ambé”, cuyo título, como el de los demás trabajos expuestos (a excepción de “Penedo”), hacen referencia a un topónimo de origen tupí. “Ambé” es una comunidad rural a 80 km del centro de Macapá, en Amapá, pero también significa, en la región amazónica, lo que es áspero, encrespado, rugoso. Como en la gran mayoría de los trabajos de Reisewitz, en esta fotografía, no distinguimos presencia humana. Solo vemos una espesa maraña de ramas, troncos y hojas característicos de la selva amazónica. Sin embargo, no distinguir la presencia humana en la selva no significa que esté deshabitada. El topónimo indígena nos recuerda que, para los amerindios, la selva siempre está llena de una multiplicidad de seres invisibles para nosotros (…) Al pegar fragmentos de diferentes fotografías, superponerlos y volver a fotografiarlos con manipulación de color, dándole un tinte azulado a la escena, Reisewitz crea, en “Ambé”, un ambiente irreal, casi espectral, como si mostrase una imagen de un sueño o una visión de un chamán, en la que, sin ver a los seres invisibles de la selva, intuimos su presencia. (…)

 

Siempre preocupado por la explotación desenfrenada de la naturaleza por parte del hombre y sus nefastas consecuencias, Caio Reisewitz, en fotografías como “Tipioca” y “Upurupã”, encuentra la manera de hacer este mensaje aún más elocuente, más visible, superponiendo, sobre la imagen de la selva, parte de la arquitectura del Palacio del Planalto (sede del poder ejecutivo federal de Brasil), que podemos vislumbrar como un fantasma o una aparición, flotando amenazadoramente. No debemos perder de vista que esta exposición se realiza en un momento en que el gobierno del actual presidente, Jair Bolsonaro, es cómplice admitido de la mayor devastación jamás impuesta al Amazonas y al Pantanal en la historia reciente, con la deforestación habiendo alcanzado su nivel más alto desde 2008, además de promover repetidos ataques contra la población indígena, contra sus territorios y derechos garantizados por la Constitución de 1988. En los últimos dos años, varias ciudades brasileñas, incluso en el Sudeste y Sur, han sido cubiertas.

 

 

Descubre nuestro stand

MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciudad de México

12.06 — 10.10.2021

 

Con Cien del MUAC, el museo presenta su colección como un discurso múltiple, guiado no por una línea temática, sino por la relevancia que ciertas obras y autores tienen ya en la conciencia del arte contemporáneo en México. De ahí la apuesta por proponerle al espectador un conjunto de obras consideradas imprescindibles en la historia del arte reciente.

En su primera década, en medio de accidentes y dificultades, como la constante fluctuación de recursos y posibilidades, la colección del MUAC ha logrado consolidar una representación significativa de la producción artística en México. Este acervo incluye obras a partir de 1952, fecha marcada por el gesto modernizador de la construcción de Ciudad Universitaria, y, sobre todo, del periodo posterior al cimbramiento político, social y cultural de 1968.

Se exhibirán piezas como Drifting star de Carlos Amorales; Atlas Eidolón, de Erick Beltrán; Evidencias de Lorena Wolffer, The Tale of the Tiger is Longer Than the Tiger’s Tale, de Julieta Aranda, y Homenaje a Jean Genet, Homenaje a Yukio Mishima, Homenaje a Pier Paolo Pasolini, de Ricardo Regazzoni, que el público podrá ver por vez primera en el MUAC.

 

Coordinación curatorial: Pilar García

 

+ info

La performance de lo político. 

Amantes imperfectos. Cruces, roces, actitudes en torno a Felix Gonzalez-Torres en el contexto español.

 

 

Conversación con las artistas: Miércoles, 9 de junio de 2021, 19 h

 

 

MACBA. Auditorio Meier y Online.

 

 

Precio: Gratuito. Plazas limitadas. Con inscripción previa.

 

 

“La estética gira en torno a la política; es la política misma”. Esta afirmación que realizara Felix Gonzalez-Torres puede leerse en el catálogo de la exposición retrospectiva que le dedicara el CGAC en 1995, un recorrido integral por un trabajo que ya era parcialmente conocido en España, donde el artista había expuesto en 1991. A finales de 1992, Pepe Espaliú publicaba en El País “Retrato de un artista desahuciado”, texto en el que manifestaba una silenciada homosexualidad y hablaba de la enfermedad del sida, que le llevó a la muerte; Gonzalez-Torres falleció en 1996 por la misma enfermedad. Hasta entonces, en el contexto español prácticamente no había referencias a la posibilidad de que un artista fuera homosexual, y mucho menos aún a la posibilidad lesbiana. Las estéticas no debían verse salpicadas por las vivencias “privadas”, no se empatizaba con las abyecciones de la “anormalidad”. El arte debía aspirar a la universalidad y esta debía alejarse de lo particular, porque lo personal no era estético, pero para Gonzalez-Torres, conocedor de los feminismos, lo estético era político y personal.

 

 

+ info

 

Flamenca Barcelona. ZUMZEIG. 

 

Un ciclo que explora la relación del género con la ciudad a través del cine. Director del ciclo: Pedro G. Romero

 

El ciclo incluye dos obras de Hannah Collins, que se verán en Zumzeig Barcelona, el sábado, 5 de junio, a las 12 h.

 

La Mina (2001-04) Hannah Collins, 36 min.

Historia Actual (2007) Hannah Collins, 52 min.

 

Contarán con presentación de María García Ruiz, artista e investigadora sobre las territorialidades (y la desterritorializaciones) del flamenco.

 

 

+ info

Perejaume | Guardar a fora

 

El nou projecte impulsat conjuntament per M|A|C Mataró Art Contemporani, la Fundació Palau de Caldes d’Estrac, el Museu de Pintura de Sant Pol de Mar, l’Espai d’Art i Creació Can Manyé d’Alella i l’Ajuntament de El Masnou, que permetrà visibilitzar el Maresme com a comarca altament vinculada a la contemporaneïtat artística i la difusió dels seus creadors.

 

Aquest projecte s’idea pensant en un únic artista, Perejaume, qui ha desenvolupat diferents propostes en format d’instal·lacions, una a cada població, basades en accions artístiques sota un mateix eix comú. En essència, amb Guardar a fora, plantegem de dilatar, recórrer i perdre aquesta comarca tan llargaruda, a partir de set o vuit obres, disposades tot al llarg, amb una certa escala de presència i de discurs.

 

 

OBRES I LLOCS

 

Daurar un femer amb pa d’or. Confitar bé el fem perquè el pa d’or s’hi agafi.

 

M|A|C Mataró Art Contemporani

 

04.06.21 | 19 h | Les Cinc Sénies (cruïlla Camí del Mig i Camí de Can Redéu)

Obertura de Guardar a fora

 

Femer des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol. Les Cinc Sénies 

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.

Reserves a entradesculturamataro.cat

 

12.06.21 | 21 h | La Presó (Muralla de la Presó, 2)
Projecció de la dauradura. Reserves a entradesculturamataro.cat

 

 

www.mataroartcontemporani.cat

 

 

__

 

 

Regar el mar. Fer-ho: instal·lar una vintena de grans aspersors equidistants sobre una extensió marina no massa fonda per permetre que els aparells d’aspersió puguin pujar del fons i projectar així un bon cabal d’aigua rodant.

 

El Masnou Arts Visuals

 

Regar el mar del 05.06.21 al 17.06.21

Cinema La Calàndria (c. del Doctor Agell, 7). Dt a ds: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a  cultura@elmasnou.cat

 

06.06.21 | 13 h | Cinema La Calàndria

Foradir. Joan Puigdefàbregas, Jaume Coscollar i Perejaume
Gratuït. Reserves a www.quedat.cat

 

 

www.elmasnou.cat/temes/cultura/les-arts-visuals

 

 

__

 

 

El mar a peu. Exercici fet a la sorra de la platja per augmentar de mida els clots de les petjades, de manera que tinguin la grandària dels pètals o ditades de la superfície de l’aigua.
Gran sonall. Articulació sonora del relleu concret per on es passa, a través de l’exercici de caminar arrossegant sis grans picarols a cada peu.

 

Can Manyé. Alella

 

El mar a peu | Picarols del 05.06.21 al 25.07.21
dc a dv: 17 a 20 h; ds i dg: 11 a 14 h

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a canmanye@alella.cat

 

22.06.21 | 19 h | Espai d’Arts Escèniques Casal d’Alella (c. de Santa Teresa, 9)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a alella.koobin.cat

 

 

https://alella.cat/canmanye

 

 

__

 

 

Omplir una sala de dibuixos plens de sols i més sols que remeten a la molt maresmenca obsessió de veure’ls succeir-se sobre el mar de l’aurora que els encén. “La mar, d’on ix la vida, / d’on vénen els matins”, diu Josep Carner.
Filmació de l’autor assegut al trencall del mar, encenent, un a un, tota una capsa de mistos i apagant-los a l’aigua. “Sa mar! Mal foc que l’assecu!”, diu Joaquim Ruyra per boca de l’avi Guixer.

 

Fundació Palau. Caldes d’Estrac

 

Matinal del 05.06.21 al 17.10.21
fins al 30.06 | dm a dg: 10.30 a 14 h; dj a ds: 17 a 19 h
des del 01.07 | dm a dg: 11 a 14 h; dm a ds: 17 a 20 h

 

05.06.21 | 12 h | Fundació Palau (Riera, 54)
Paraules comarcals. Anna Maluquer, Jaume Coscollar i Perejaume

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a fundaciopalau@fundaciopalau.cat

 

 

www.fundaciopalau.cat

 

 

__

 

 

Maresme. Espelagrinar el tronc d’un suro del Montbrugós i ajustar l’escorça a mig tronc de la palmera indiana del Pla de can Sauleda. Que és com aplegar en un mateix punt Sant Pol i Sant Iscle o, encara millor, la mar alta i la Vallalta.

 

Amics de les Arts. Museu de Pintura de Sant Pol de Mar

 

Maresme des del 05.06.21, cada dia, de sol a sol
Jardins del Pla de can Sauleda (c. d’Abat Deàs, 20, jardí particular)

 

06.06.21 | Recorregut amb autocar.
Reserves a info@museusantpol.cat

 

04.07.21 | 20 h | Centre Cultural i d’Esbarjo (c. Consolat del Mar, 65)
L’arboricultor. Paula Blanco (actriu)
Gratuït. Reserves a www.entrapolis.com

 

 

https://museusantpol.cat

 

 

Cicle en homenatge a Alfons Borrell

 

 

Dimecres 2 de juny. 18.30h.

Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas.

Estrena de ‘M’agradaria ser color’, un documental de Toni Moreno.

Taula rodona amb Maria Josep Balsach, Toni Moreno, Manel Guerrero i Bernat Puigdollers.

Estrena de la peça musical ‘Blau Mar’, de Benet Casablancas, interpretada al piano per David Casanova.

 

 

Dissabte 12 de juny. 12.30h.

La Pahissa del Marquet, Castellar del Vallès.

Visita a l’exposició ‘ALFONS BORRELL A QUATRE MANS. Llibres d’artistes i projectes’.

 

 

Dijous 16 de juny. 18.30h.

Ateneu Barcelonès. Sala Oriol Bohigas.

Lectura poètica en homenatge a Alfons Borrell: Vicenç Altaió, Lluís Calvo, Antoni Clapés, Joaquim Sala-Sanahuja, Víctor Sunyol, Ester Xargay i Perejaume, que realitzarà una acció artística. 

A més, Nú Miret dirà poemes de Joan Brossa.

 

 

 

+ info

Kunstmuseum, Bonn

27.05. – 05.09.2021

 

The exhibition Sound and Silence focuses on the theme of stillness and silence in the field of contemporary art. The presentation has been realized in view of the 250th birthday of Ludwig van Beethoven and is based on the composer’s progressing deafness as a starting point for discussing the question of the relation between sound and silence, the productive and at the same time destructive force of stillness and the impossibility of complete silence. In a broad panorama of media comprising installations, performances, videos, films, photographs and drawings, the exhibition – which is not meant as a contribution about the history of music – makes the sound of silence perceptible in many different ways: as monotony, repetition and repository; as pause or overlapping and cluster, as booming stillness or ruined sound; in the interplay between meditative immersion, compelled silence and quiet resistance; and, not least, as ambivalent expression of meaning and meaninglessness.

 

List of artists:

Marina Abramović, Absalon, Nevin Aladağ, Arturo Hernández Alcazar, Dave Allen, Jennifer Allora & Guillermo Calzadilla, William Anastasi, Laurie Anderson, John Baldessari, Benjamin Bergmann, Jane Benson, Joseph Beuys, Tatiana Blass, Manon de Boer, Maya Bringolf, Christoph Büchel, Julia Bünnagel, John Cage, Hanne Darboven, Bogomir Ecker, Robert Filliou, Terry Fox, Al Hansen, Sofia Hultén, Pierre Huyghe, Annika Kahrs, Idris Khan, Christina Kubisch, Bernhard Leitner, Alvin Lucier, Christian Marclay, Teresa Margolles, Kris Martin, Jonathan Monk, Peter Moore, Janis Elias Müller, Carsten Nicolai, Yoko Ono, Dennis Oppenheim, Nam June Paik, Susan Philipsz, Ricarda Roggan, Anri Sala, Erwin Schulhoff, Sigrid Sigurdsson/Gunnar Brandt-Sigurdsson, Juergen Staack, Jens Standke, Timm Ulrichs, Jorinde Voigt, Gillian Wearing, Samson Young, David Zink Yi, Artur Żmijewski

 

A comprehensive catalog with essays on the exhibition’s subject and texts on the artists accompanies the exhibition.

 

+ info

Parar la fresca

Capítol I: Parar la fresca

Inauguració: 18-19 de juny. Exposició fins al 3 d’agost

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Joan Brossa, Hannah Collins, Anne-Lise Coste, Bernat Daviu, Enric Farrés Duran, Hernández Pijuan, Marine Hugonnier, Chema Madoz, Josep Maynou, Ana Mendieta, Jordi Mitjà, Luna Paiva, Perejaume, Wilfredo Prieto, Antoni Tàpies, Rosa Tharrats

 __

 

Capítol II: Estar a la lluna

Inauguració: 7 d’agost. Exposició fins al 26 de setembre

 

Mari Eastman, Joana Escoval, Alicia Kopf, Jordi Mitjà, Perejaume, Joan Ponç, Julião Sarmento, Teresa Solar, Antoni Tapies, Aldo Urbano, Juan Uslé, Richard Wentworth

 

_____

[CAT]

 

Presentem un projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard, de juny a setembre, a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

L’exposició, concebuda en dos capítols que s’inauguraran el 18-19 de juny i el 7 d’agost, reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

Parar la fresca, com diu Pla, és el costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i, així, passar l’estona. Parar la fresca té pretensions modestes, bàsicament fer una becaina sota el firmament, ignorant la meravella que el cel ens ofereix, els sons que emanen del vesprejar, de la calor estival. Segons argumenta Pla, no hi ha res més plaent ni amable que adormir-se prenent la fresca crepuscular. Però, i què succeeix si hom no té el son fàcil?

 

A partir d’aquest interrogant, s’han seleccionat obres d’artistes que transiten temes com la naturalesa, el paisatge, el temps, la contemplació, l’univers … I s’han dividit en dos moments: Parar la fresca i Estar a la lluna, dos capítols d’una mateixa exposició amb artistes com Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre d’altres. Així mateix, es realitzaran accions específiques d’alguns dels artistes vinculats a l’Empordà.

 

En paraules de Pla, “la volta del cel invita, segons diuen, a pensar. És cert. Però a pensar què?” Conclou el cèlebre empordanès que “les persones que posseeixen el sentit del ridícul pensen, davant del firmament, que no saben res de res”.

 

_____

[CAST]

 

Presentamos un proyecto conjunto de Bombon, Joan Prats y NoguerasBlanchard, de junio a septiembre en Fonteta, un pequeño pueblo del Empordà.

 

La exposición, concebida en dos capítulos que se inaugurarán el 18-19 de junio y el 7 de agosto, reúne artistas de las tres galerías y de diferentes generaciones, en una propuesta que parte del concepto ampurdanés Parar la fresca’ (Tomar el fresco), descrito por Josep Pla en el libro “Las Horas”.

 

Parar la fresca, como dice Pla, es la costumbre estival de sacar la silla a la calle o a la azotea cuando el sol empieza a caer y, así, pasar el rato. ‘Parar la fresca’ tiene pretensiones modestas, básicamente echar una cabezada bajo el firmamento, ignorando la maravilla que el cielo nos ofrece, los sonidos que emanan del atardecer, del calor estival. Según argumenta Pla, no hay nada más placentero ni amable que dormirse tomando el fresco crepuscular. Pero, ¿y qué sucede si uno no tiene el sueño fácil?

 

A partir de este interrogante, se han seleccionado obras de artistas que transitan temas como la naturaleza, el paisaje, el tiempo, la contemplación, el universo… Y se han dividido en dos momentos: Parar la fresca y Estar a la lluna, dos capítulos de una misma exposición con artistas como Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre otros. Así mismo, se realizarán acciones específicas de algunos de los artistas vinculados al Empordà.

 

En palabras de Pla, “la bóveda celeste invita, según dicen, a pensar. Es cierto. Pero, ¿a pensar en qué?” Concluye el célebre ampurdanés que “las personas que poseen sentido del ridículo piensan, ante el firmamento, que no saben nada de nada”.

  

_____

[ENG]

 

We’re delighted to present a joint project by Bombon, Galeria Joan Prats and NoguerasBlanchard, from June to September, in Fonteta, a small village in the Emporda region.

 

 

The exhibition, conceived in two chapters (the first opening June 19th and the second August 7th) brings together artists from three different generations. The proposal begins with a concept from the Emporda Parar la fresca (to take in fresh air) described by Josep Pla in the book “Las Horas”. 

 

Parar la fresca, as Pla states, is the summer habit of taking a chair out into the street, or up onto a rooftop as the sun begins to fall and simply letting time pass. Parar la fresca has modest intentions, to ignore the heavens, to be blissfully unaware of what the sky offers us whilst sounds flow from the sunset and the summer heat. As Pla argues, there is nothing more pleasurable or kind than falling asleep in the fresh twilight. But what if one does not fall sleep easily? 

 

Taking this question as a point of departure, works have been selected by artists addressing topics such as nature, landscape, time, contemplation, and the universe. They have been divided into two moments: Parar la fresca and Estar a la lluna. Two chapters of the same exhibition with artists such as Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Aldo Urbano, Chema Madoz, Mari Eastman, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… amongst others. In addition, specific actions will be carried out by some of the artists linked to the Emporda.

 

In Pla’s words, “The vast sky dome, they say, invites us to think. That is true. But think about what?” The renowned Emporda author concludes that “people who have a sense of ridicule think, before the heavens, that they know nothing at all.”