Prats Nogueras Blanchard presentaremos un stand (9C06) con obras de:
Mercedes Azpilicueta, Juliana Cerqueira Leite, Victoria Civera, Luis Gordillo, Lola Lasurt, Ana Mendieta, Muntadas, Ester Partegàs, Perejaume, Wilfredo Prieto, José María Sicilia, Nancy Spero, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte y Juan Uslé.
También tendremos un Solo Project de Josep Ponsatí (Banyoles, 1974) en un stand compartido con la galería Bombon (9A01).
6-10 marzo | IFEMA Madrid
Bienal Internacional de Fotografía de Tenerife Fotonoviembre
TEA Tenerife Espacio de las Artes
17/11/2023 – 10/03/2024
Inauguración, viernes 17/11/2023, a las 19:00 horas
TEA inaugura ¿Cuánto dura un eco?, exposición que forma parte de la Sección Oficial de la XVII edición de la Bienal Internacional de Fotografía de Tenerife Fotonoviembre. La muestra se articula en torno a una generación de artistas que durante la segunda mitad de la década de los sesenta y en los setenta fotografiaron un movimiento de mujeres y un feminismo que irrumpió en la esfera pública. Son imágenes que cristalizan un mundo que no contemplaba la subjetividad de la mujer, en relación con las cuales se busca generar un sistema de correspondencias con otras artistas que se enunciaron desde una pluralidad de feminismos.
Curaduría: Violeta Janeiro Alfageme
Artistas: Irene de Andrés / Pilar Aymerich / Colectivo de Cine de Clase (Helena Lumbreras y Mariano Lisa) / Costa Badía / Cecilia Bartolomé Pina/ Marcelo Brodsky / Cabello/ Carceller / Cooperativa de Cinema Alternatiu / Colita/ Teresa Correa / Maribel Domènech / Miriam Durango / Marisa González/ Martha Graham / Juan Hidalgo / Lola Lasurt / Jana Leo / Manuel López/ Helena Lumbreras / Paz Muro / Itziar Okariz / Ana Teresa Ortega / Paloma Polo/ Diego del Pozo Barriuso / Maruja Roca / Florencia Rojas / Mireia Sentís / Gerda Taro/ Anna Turbau / URA/UNZ (Lourdes Durán/ Paloma Unzeta) / Darío Villalba/ María Zárraga / Aimée Zito Lema
14/09, 18.00h-20.30h Inauguració
18.30h: visita comentada per Lola Lasurt amb Esther Guillén i Neus Miró
25/10, 19.30h: visita comentada per Lola Lasurt
10/11, 19.00h: finissage i visita amb Lola Lasurt
El projecte de Lola Lasurt per al proper Barcelona Gallery Weekend vol reivindicar pràctiques artístiques abstractes que interessen a l’artista per mitjà de la seva pintura, tracta sobre pintar figurativament l’abstracció.
El projecte té dues parts amb les quals Lasurt s’aproxima pictòricament, primer, a l’Escuela de Vallecas (1920-39) i, després, a la ceràmica d’Esther Guillén (Lleida, 1943). Aquesta artista ha realitzat una obra rellevant i poc coneguda des dels anys seixanta, caracteritzada per una abstracció basada en formes orgàniques que, segons Lasurt, sembla influïda per l’avantguarda artística prèvia a la Guerra Civil i també per pràctiques artístiques ceràmiques que es donen els últims anys de la dictadura i primers anys de la democràcia. Moltes d’aquestes pràctiques van estar influenciades per les classes que Angelina Alòs va impartir des dels anys trenta als vuitanta a l’Escola del Treball de Barcelona.
L’exposició presenta una selecció de ceràmiques d’Esther Guillén, junt als treballs de Lola Lasurt. Lasurt composa així un dispositiu expositiu que genera una genealogia de pràctiques mitjançant obres i elements formalment connectats.
Text de Neus Miró (gestora cultural i comissària independent)
Programación Speakers’ Corner, de ArtsLibris, en el marco de Feria Arco.
Miércoles 22 de febrero, 16.00h, EINA EDIT
Presenta: Ediciones recientes de Lola Lasurt, Regina Jiménez, Andreu Balius, Asier Mendizábal.
Con: Lola Lasurt, Regina Jiménez, Jo Milne, Javier Fernández, Manuel Cirauqui.
Esta presentación abordará, por un lado, la motivación del proyecto EINA Edit, recientemente lanzado en un marco de pedagogía experimental y de comunidad creatival. Por otro, el evento servirá para desgranar, en compañía de algunas artistas colaboradoras, los conceptos que subyacen a sus producciones en el marco de las prácticas gráficas contemporáneas.
ARCOmadrid 2023
Galeria Joan Prats
Booth 9C06
Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Luis Gordillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Caio Reisewitz, José María Sicilia, Juan Uslé.
Per primera vegada, presentarem un llenç de l’artista brasilera Tadáskía.
‘Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme’.
Del 18 de novembre al 16 d’abril de 2023.
El Born Centre de Cultura i Memòria.
L’exposició ‘Un altre fi. La resta. Art i antifranquisme’ reuneix a El Born CCM obres de dinou creadors contemporanis de diverses generacions que converteixen en matèria artística la memòria dels silenciats pel règim.
Un altre fi mira entre les escletxes d’unes circumstàncies biopolítiques excepcionals pel que fa al govern de la vida social, les relacions econòmiques i laborals, les relacions sexuals i reproductives i les relacions de producció i transmissió de l’univers simbòlic sota el franquisme. Aquest projecte no pretén ser exhaustiu ni abastador. Volem actualitzar i obrir l’exercici memorialístic cap a d’altres línies d’observació —algunes molt treballades des de la historiografia, d’altres no tant— a partir de les obres d’una selecció d’artistes que han posat la mirada en llocs que de vegades semblen irrellevants, però que ens donen punts de referència del que van ser les resistències culturals d’una societat devastada físicament i moralment. Volem atendre les pervivències silenciades de la rebel·lia. Tal com comença el poema Final, de Joan Brossa, ens sumem al desig: «Havies d’haver fet una altra fi.»*
La selecció d’obres d’aquesta exposició esdevé l’ancoratge i el corpus bastit a partir d’allò criminalitzat, invisibilitzat i desterrat que anomenem LA RESTA. Un relat que aixeca la catifa del franquisme per trobar la pols amb la qual recosir algunes genealogies possibles o imaginables en un exercici de reparació necessari que tota comunitat mereix.
Un altre fi. LA RESTA s’allunya del monument gran i rotund. És un relat fet a partir de fragilitats, desitjos i retalls, a escala humana, que defuig els binarismes que superposen una violència a una altra sense plantejar noves preguntes als nous temps. La memòria històrica ens hauria de servir per suturar els nostres relats personals i col·lectius i per poder-los concretar políticament, més enllà de l’espectacle, i començar, així, a consolidar nous desenllaços.
*hem cregut important canviar Una altra fi per Un altre fi per fer referència també a la possibilitat del canvi, de l’objectiu.
CURADORIA: Nora Ancarola i Amanda Cuesta
ARTISTES: Pep Agut, Alán Carrasco, Domènec, Marcelo Expósito, Dora García, Maria Amparo Gomar Vidal, Carles Guerra, Antoni Hervàs, Concha Jerez, Lola Lasurt Bachs, Marco Noris, Ndong Obama, Filiberto Obama Nsué, Ana Teresa Ortega, María Ruido, Joan Anton Serra Ollé, Jaume Serra Torelló, Francesc Torres, Guillem Viladot.
Premi de Pintura 2022, Fundació Vilacasas
Can Framis, Barcelona
05/07/2022 – 18/09/2022
Un any més, la Fundació Vila Casas ha convocat l’edició dels premis dedicats, de manera rotativa, a les disciplines de pintura, escultura i fotografia. Enguany és el torn del Premi de Pintura 2022 i el jurat –format per Gisela Chillida, Natàlia Chocarro, Marc Domènech, Conxita Oliver, Antonio Sagnier, Àlex Susanna i Antoni Vila Casas– ha seleccionat 30 obres finalistes que es podran veure en una exposició a Can Framis de Barcelona entre el 5 de juliol i el 18 de setembre.
Els 30 artistes finalistes són: Eladio Aguilera, Alejandra Atarés, Rafel G. Bianchi, Sara Bonache, Jose Bonell, Bernat Daviu, Gonzalo Elvira, Miquel Garcia, Elena Kervinen, Gala Knörr, Lola Lasurt, Pere Llobera, Francesca Llopis, Justine Lotus, Ariadna Mangrané, Irma Marco, Maria Mercader, Muma, Narotzky, José Luis Pascual, Jorge R. Pombo, Ignasi Prat Altimira, Francesc Ruiz Abad, Bea Sarrias, Manolo Sierra, Joan Soler, Ramon Surinyac, Guim Tió Zarraluki, Jordi Torrent i Clara Vidal.
Inauguració: dilluns 4 de juliol, a les 19 h
Revelacions sobre una esfera informe
Fonteta, 17 Juny – 28 Agost, 2022
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen, Ángela de la Cruz, Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats
Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s’articula talment es tractés d’un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d’aquest projecte.
Partint d’aquest mateix acte d’intercanvi col·lectiu, durant l’estiu de 2022, els artistes convidats en l’espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.
Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)
Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)
Capítol 3: inauguració dissabte 6 d’agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)
Capítol 4: inauguració dijous 18 d’agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)
c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge, 17 – 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge, 17 – 21h
Revelacions sobre una esfera informe.
Fonteta, 17 Juny – 28 Agost, 2022
Estem contents de tornar a presentar el projecte col·laboratiu de Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta (Empordà). La proposta per a aquesta temporada reuneix de nou artistes de les tres galeries i de diferents generacions en un format expositiu que s’articula talment es tractés d’un cadàver exquisit. El poeta Eduard Escoffet ha escrit un text de presentació d’aquest projecte.
Partint d’aquest mateix acte d’intercanvi col·lectiu, durant l’estiu de 2022, els artistes convidats en l’espai, el primer dels quals és el Bisbalenc Pere Noguera, seran els encarregats de seleccionar als següents, i així consecutivament, fins a tancar un cicle de propostes expositives formades per obres que abasten diferents generacions i imaginaris.
Capítol 1: inauguració dissabte 25 de juny
Pere Noguera, Luis Gordillo, Ludovica Carbotta (Sala 1)
Pere Noguera, Anna Dot, The Late Estate Broomberg & Chanarin (Sala 2)
Capítol 2: inauguració dissabte 16 de juliol
Ludovica Carbotta, Muntadas, Francesco Arena (Sala 1)
The Late Estate Broomberg & Chanarin, Jordi Mitjà, Rasmus Nilausen (Sala 2)
Capítol 3: inauguració dissabte 6 d’agost
Francesco Arena, Victoria Civera, Perejaume (Sala 1)
Rasmus Nilausen, Angela de la Cruz, Lola Lasurt (Sala 2)
Capítol 4: inauguració dissabte 18 d’agost
Perejaume, Pere Llobera, Ignacio Uriarte (Sala 1)
Lola Lasurt, Mercedes Azpilicueta, Fernando Prats (Sala 2)
c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Juny: Divendres a diumenge de 17 – 21h
Jul i Ago: Dilluns a diumenge 17 – 21h
Ensayo para Deep Song
Lola Lasurt
Centro Federico García Lorca, Granada
17 de marzo – 27 de mayo
Comisario: Juan Guardiola
Deep Song es una de las coreografías, junto con Immediate Tragedy, que la bailarina Martha Graham creó como respuesta a las fotografías fijas y en movimiento, de terror y sufrimiento, que llegaban al público norteamericano a través de revistas y noticieros sobre la guerra civil española. El título de la obra se inspiraba en el Poema del Cante Jondo (1931) de Federico García Lorca, y la coreografía pretendía mostrar el sufrimiento del pueblo español ante el conflicto armado. Es una obra breve, en torno a cinco minutos, y fue concebida en el mismo año que Pablo Picasso pintó el Guernica: ambas, danza y pintura, reflejan cómo la guerra —con su violencia, inhumanidad y falta de ética— influyó en el arte moderno occidental. Imágenes de agonía, desconcierto y terror representados en el cuerpo de las mujeres.
Aunque las dos obras se refieren a un hecho histórico, en realidad, con el paso del tiempo han transcendido lo concreto para simbolizar el dolor universal en general.
Ensayo para Deep Song de Lola Lasurt es una obra que consiste en ocho tiras pictóricas, un plató y un banco. La fisicidad del movimiento de la danza se traduce al ejercicio de la pintura como un acto performativo; la artista también ha necesitado bailar Deep Song antes de pintar. Como gran parte del trabajo de Lasurt, esta obra se basa en un evento y un hecho histórico, danza y guerra civil española, para traerlo al presente mediante un reenactment que busca reflexionar sobre su sentido en la actualidad. Es un trabajo sobre memoria histórica que intenta luchar contra nuestra actual amnesia colectiva.
ARCOmadrid 2022
Galeria Joan Prats
Stand 9C06 y stand 7B19, (ARCO 40+1)
Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes, amb un protagonisme de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell i Juan Uslé- i altres situades al límit del llenguatge pictòric -José María Sicilia , Fernando Prats-, o que reflexionen sobre el gènere, com Perejaume. Dialogant amb aquestes obres, ocuparà un lloc especial una peça de Muntadas amb una visió més conceptual al voltant de la pintura.
També presentem per primer cop obres d’Alicia Framis, iniciant la nostra col·laboració amb l’artista.
La Galeria Joan Prats ha estat seleccionada per al programa especial 40+1, secció comissariada per Maria Inés Rodríguez, Francesco Stocchi i Sergio Rubira que celebra el 40è aniversari de la fira. Presentarem en aquesta secció obres emblemàtiques de tres artistes que han estat molt importants per a la història de la nostra galeria, com ara Hernández Pijuan, Ràfols Casamada i Perejaume.
ARCOmadrid 2022
Galeria Joan Prats
Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)
Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.
También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.
La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.
Fundació Joan Brossa, Sala X
16/12/2021 – 15/05/2022
El Ganxo és una peça de Lola Lasurt que s’emmarca dins del programa Gabinet Brossa, el qual consisteix en una producció artística fruit d’un procés de recerca a l’arxiu de Joan Brossa dipositat al Centre de Documentació i Arxivística del MACBA.
El Ganxo parteix d’una doble investigació: per una banda es fixa en la poesia escènica de Brossa aplicada a l’òpera de Josep Maria Mestres Quadreny i, per altra banda, al voltant de l’auto-organització de grups de teatre amateurs i semi-professionals actius des dels últims anys del franquisme, per proposar-los com a teló de fons. Però, de tot el material recopilat, se centra en una única imatge representada en el passat per convertir-la en una imatge de violència present, en la qual, com en el món de les faules, el retrat de la societat personifica el món animal.
Centre d’Art la Panera
23 d’octubre 2021 – 06 de febrer 2022
La Biennal d’Art Leandre Cristòfol és un esdeveniment que precedeix fins i tot l’equipament mateix del Centre d’Art la Panera. Se celebra cada dos anys a la ciutat de Lleida, des de 1997, i en el marc de la Panera des de la creació d’aquesta, l’any 2003.
El plantejament de la Biennal no és temàtic, sinó nominal, en tant que posa èmfasi en uns noms, en la tria d’uns artistes, més que no pas en unes obres determinades. Per descomptat, hi ha també una selecció curosa de l’obra o de les obres amb què cada un d’aquests artistes és representat a la Biennal, però es podria dir que aquests treballs volen ser, sobretot, un detonant, una circumstància que convidi a revisar el conjunt de la pràctica d’aquests creadors, i que els assenyali com a agents rellevants de l’escena artística present i futura. És interessant, tanmateix, que, malgrat no haver triat cada treball atenent al conjunt final resultant, sinó a la seva especificitat i al fet que fossin obres recents i rellevants en la pràctica d’aquests artistes, la selecció final evidencia nombrosos punts de connexió, d’intersecció i de diàleg entre les peces. A excepció d’alguns treballs datats anteriorment, el gruix de les obres presentades ha estat realitzat entre l’any 2019 i el 2021, un temps que coincideix en bona part amb el de la crisi pandèmica. Tot i haver estat concloses en aquest període, les obres són el resultat d’interessos i de processos de recerca i de treball de llarg recorregut, iniciats amb anterioritat a la pandèmia. Els projectes exposats no són reactius, no ofereixen comentaris explícits a la crisi que es va iniciar poc després de la celebració de l’anterior edició de la Biennal —i que possiblement es prolongarà més enllà del final de l’edició d’enguany—, i, tanmateix, el conjunt dels treballs presentats dibuixa, sense pretendre-ho, certes temàtiques i línies discursives que resulten especialment significatives per pensar el moment present i anticipar qüestions que continuaran sent rellevants en un futur proper.
Aquest any, i d’acord amb els canvis que es van implementar fa un parell d’edicions, la Biennal ha estat comissariada per un equip format per dues comissàries independents, Alexandra Laudo i Soledad Gutiérrez, conjuntament amb Cèlia del Diego, directora del Centre. També han participat en la selecció els responsables del projecte Javelina —Jordi Antas, Roc Domingo i Antoni Jové—, encarregats de triar un artista del territori d’entre els que integren l’arxiu del projecte, i la responsable del Centre de Documentació —Anna Roigé–, qui vetlla per la presència de les arts gràfiques i l’edició a la mostra i escull un projecte editorial, que s’incorpora al fons d’edicions especials i de llibres d’artista de la Panera.
Alguns artistes que hi participen: Lola Lasurt / Elena Aitzkoa / Mar Arza / Maddi Barber / Luz Broto / Lucía C. Pino / DO THE PRINT / Fermín Jiménez Landa / Mariona Moncunill / Olga Olivera-Tabeni / Mario Santamaría / Irene Solà / Marc Vives
L’objecte del vincle.
Casal Solleric, des del 22 de juny fins el 3 d’octubre de 2021.
Exposició col·lectiva a cura d’Oriol Fontdevila, amb obres de 𝐃𝐨𝐜𝐮𝐦𝐞𝐧𝐭𝐚𝐫𝐲 𝐄𝐦𝐛𝐫𝐨𝐝𝐞𝐫𝐲 𝐎𝐟𝐟𝐢𝐜𝐞 (𝐃𝐞𝐣𝐚𝐧 𝐃𝐨𝐬̌𝐥𝐣𝐚𝐤, 𝐀𝐯𝐢𝐯 𝐊𝐫𝐮𝐠𝐥𝐚𝐧𝐬𝐤𝐲 𝐢 𝐕𝐚𝐡𝐢𝐝𝐚 𝐑𝐚𝐦𝐮𝐣𝐤𝐢𝐜), 𝐏𝐚𝐭𝐫𝐢𝐜𝐢𝐚 𝐄𝐬𝐪𝐮𝐢𝐯𝐢𝐚𝐬, 𝐋𝐚𝐫𝐚 𝐅𝐥𝐮𝐱𝐚̀, 𝐑𝐨𝐬𝐚𝐥𝐢𝐧𝐝 𝐅𝐨𝐰𝐥𝐞𝐫, 𝐌𝐚𝐫𝐜 𝐋𝐚𝐫𝐫𝐞́, 𝐋𝐨𝐥𝐚 𝐋𝐚𝐬𝐮𝐫𝐭, 𝐀𝐥𝐛𝐚 𝐌𝐚𝐲𝐨𝐥, 𝐃𝐮𝐞𝐧 𝐒𝐚𝐜𝐜𝐡𝐢, 𝐓𝐞𝐫𝐞𝐬𝐚 𝐒𝐨𝐥𝐚𝐫 𝐢 𝐑𝐮𝐛𝐞𝐧 𝐕𝐞𝐫𝐝𝐮́.
𝑳’𝒐𝒃𝒋𝒆𝒄𝒕𝒆 𝒅𝒆𝒍 𝒗𝒊𝒏𝒄𝒍𝒆 agrupa un seguit de propostes artístiques que intervenen en els modes de vida en comú a partir de ponderar l’activitat dels objectes. Tecnologies que s’identifiquen amb l’artesania, els mitjans tradicionals de l’art, i fins i tot mitjans declarats obsolets, veuen actualment renovat el seu interès com a actius a l’hora d’articular col·laboracions amb comunitats de diferent tipus, intercedir en les rutines instituïdes i propulsar modes alternatius d’organització i de pensament.
Encontre amb artistes.
Casal Solleric, Palma de Mallorca.
Encontre amb artistes genera moments oberts per al debat sobre algunes qüestions que es plantegen amb l’exposició “L’objecte del vincle”, que agrupa un seguit de propostes artístiques que s’interroguen per la potencialitat dels mitjans tradicionalment associats amb l’artesania per a intervenir en problemàtiques del món contemporani.
Reptes urgents que afronta la humanitat en relació amb el medi ambient, els moviments migratoris, la vida comunitària o la memòria històrica es veuen correspostos amb noves orientacions de la pràctica artística, que troba en les qualitats sensuals dels materials i les tècniques ancestrals els punts de partida per a l’articulació de modes d’acció col·lectiva i de pensament dissensual.
15 de juny, 19 a 20.30h – Teresa Solar
21 de juny, 19 a 20.30h – Patricia Esquivias · Lara Fluxà · Lola Lasurt
Els encontres seran realitzats en conversa amb Oriol Fontdevila i Roc Domingo.
No cal inscripció prèvia. Capacitat limitada.
Cardiograma.
Lola Lasurt
IVAM (Galeria 6), València.
Inauguració: 29 d’abril 2021
Exposició fins el 19 de setembre 2021
Dijous 29 d’abril 2021, 19h: Conversa entre Lola Lasurt i la comissària de l’exposició, Núria Enguita
Cardiograma és el nou projecte específic que l’artista Lola Lasurt proposa per a la Galeria 6 de l’IVAM. Aquest treball suposarà la creació de dos grans gràfics formalitzats a la manera de fris històric que s’instal·laran al llarg de les dues plantes que componen la sala.
El projecte té com a punt de partida la visita de l’artista al Museu del Gremi Artesà de Fallers de València i la trobada amb un ninot indultat de nom “Democràcia”, obra de l’artista faller José Azpeitia. El projecte proposa el trasllat d’aquest misterios ninot a la planta baixa de la galeria 6 per a embolicar–lo espacialment mitjançant els dos gràfics esmentats.
El gràfic de la planta inferior estarà realitzat mitjançant pel·lícula analògica en blanc i negre digitalitzada, on es projectaran filmacions de diferents tipus de disparades realitzades durant les falles celebrades des dels anys 30 fins a finals dels anys 70. Els diferents estrats temporals de pel·lícula s’editaran a manera de partitura atonal, amb un ritme marcat per les fogueres i els trets.
El projecte proposa establir una analogia entre el potencial estètic dels trets en seqüència i els fonaments de la pintura abstracta, basats en les partitures dodecafòniques. L’aspecte de cardiograma remet a la idea de diagnòstic de l’estat del sistema, personificat en el ninot atemporal de la “Democràcia”. Al seu torn, podem entendre les mateixes festes de les Falles com un exercici de diagnòstic col·lectiu que anualment respon a l’actualitat socio–política més immediata, enguany doblement en suspensió a causa de la pandèmia.
Museu Can Tinturé, Esplugues de Llobregat
21.4 – 21.9.2021
Comissariat Àlex Mitrani
Un pòsit és allò que el temps acumula per decantació i que deixa el fonament natural, com un humus, per a una nova fertilitat. En aquest sentit, la mirada cap al passat no és només una actitud històrica sinó que basteix una escala amb graons que ens porta al present, a una atalaia que ofereix panorames per reflexionar.
L’exposició presenta una tria d’obres premiades a les diferents biennals, cosa que ens permet observar una evolució constant. Aquestes obres s’acompanyen d’una tria compacta de diferents obres de territoris creatius diversos (pintura, còmic, cinema, literatura) que ens ajuden a situar la ceràmica en un context artístic i, sobretot, a definir de manera més rica i matisada una època, un univers cultural. Creuem memòries i pensem -acompanyats pels creadors/res- qui som, qui volem ser. Us convidem a seure, observar, mirar-nos als ulls i dialogar.
L’exposició està dividida en tres àmbits que corresponen a períodes històrics i cultural, més enllà de les dates escollides, destaca el títol de cada d’un d’aquests àmbits que van referència a les vivències, a la societat i els llenguatges artístics de cada moment.
Temps des sensualitat 1986-1992
Temps de meditació 1994 -2002
Temps de incertesa 2004-2020
Conferència
Pòsit, retrospectiva i perspectiva
Dimart, 18 de maig a les 19 h.
Xerrada a càrrec d’Àlex Mitrani, comissari de l’exposició.
Colossus Complex (On the edges of fiction. Exhibition Season)
Centro Internacional das Artes José de Guimarães
16.4 – 5.9.2021
Ángel Calvo Ulloa, Guest curator
Carla Filipe, Alisa Heil, NEG (Nova Escultura Galega), Jorge Barbi, Lola Lasurt, Taxio Ardanaz, Jeremy Deller, Gareth Kennedy, Jorge Satorre, Pedro G. Romero, Andreia Santana, Joaquim Salgado Almeida, André Sousa and José de Guimarães
The beginning of the artistic programme “On the edges of fiction” is marked by eight new exhibitions and by dialogues with the collections.
Colossus complex is about a colossus inside the museum, with twelve artists, from various countries.
The first news about the existence of the Colossus of Pedralva dates from May 23, 1876, when Francisco Martins Sarmento recorded, in one of his notebooks, the information he received from a certain Father António. He reported the existence, in the Monte dos Picos, in the parish of Pedralva, of a stone man, who supposedly corresponded to a “preliminary model for the giant Goliath”, intended for the Sanctuary of Bom Jesus do Monte, in Braga.
But after his first visit to Pedralva, the archaeologist began to fantasise about the possibility that the indefinite bulge on the figure’s left thigh was related to a phallic cult and the superstition of procreative virtue attributed to other stones that Sarmento considered belonged to proto-history.
Over the following years, the contradictory theories transmitted by the different individuals who talked to Martins Sarmento and his own doubts about the origin of the sculpture defined new interests for the researcher. In 1892, he finally decided to buy a small plot of land, a few metres from the discovery site, where the three parts of the Colossus were assembled.
After Martins Sarmento’s death, in 1899, interest in the case waned in archaeological debates and the sculpture was only transferred to the garden of the Sociedade Martins Sarmento (SMS) in 1929, where it remained until 1996, when Guimarães City Council and SMS decided to transfer it to the city’s main western thoroughfare, the Alameda Mariano Felgueiras, in a roundabout between Hospital Senhora da Oliveira and Guimarães Shopping, where it remains today.
Throughout the 20th century, the Colossus timidly aroused the interest of several scholars in the field of archaeology, with a special impact in Galicia, Spain. In the second half of the century, the Colossus became part, among the intelligentsia of the neighbouring region, not only of extensive specialised studies, but also of a symbolic repertoire which talked about the supposed importance of this find.
They say that stories are formed partly from truth and partly from speculation. Through the end of the 19th century and throughout the 20th century the complexity of the case led to constant resignification, wherein it was the subject of speculations and imprecise archaeological studies that, somehow, transcend it, as an anachronistic artifact that doesn’t just pertain to the field of archaeology, but also to the collective imagination of the surrounding Minho region.
In addition to verdicts on the importance of origin and dating, the Colossus Complex project intends to delve into the various layers of meaning of this account, in an undisciplined manner. The multiplicity of identities that determine the everything and nothingness of the Colossus are the fundamental basis for calling into question the “blame” to which it has been condemned.
Transferring analysis of the Colossus to the field of art also makes it possible to rethink the account, using all these layers – those that have fuelled and questioned this epic – which forms that which the Colossus represents today. Colossus Complex also points to a complexity that extends beyond the debate about the origin of this stone figure, ending in political and social aspects that reveal an entire series of historical problems, of which the Colossus is just the tip.
Inauguració, dissabte 15 de maig, 2021, 11-14h.
17/06, 18h30: Visita amb lxs artistas. + info
El proper 15 de maig presentem, per primera vegada, una exposició en col·laboració entre els artistes Lola Lasurt i Javier Peñafiel, titulada Desde hace tiempo que nuestras comunicaciones no vienen de un lugar reconocible.
‘Una a una, línia de trasllat.
Lola i Javier porten molt temps invertit a imaginar, dibuixar, descriure, reportar coreografies.
La por al contagi ha reduït els contactes, la por redueix i paralitza.
Imaginar coinmunitats és el senyal d’ajuda.
D’això tracta aquesta exposició, del moment anterior a un trasllat. Quan els llocs en la memòria semblen no tan passius, el record els agita. La memòria de qualsevol lloc no necessita del quàntic per a desdoblegar-se.
Presentarem una frase/fris construïda amb diferents treballs realitzats, que no serà una síntesi sinó un desdoblament, precisament, no som un.
Lola va passar un temps dedicada a coreografiar en l’aigua. Sincronitzant. L’aigua és sempre un lloc de coreografies. Javier, amb els seus problemes ossis, neda una espècie de txikung aquàtic, disciplinadament.
La conversa entre els dos ha anat per aquí, trasllats, figures en repetició, idees singulars, balls personals, senyals de teatre, i la insubmissió dels contextos.
Javier té una frase de fa molt temps, per a aquest succeir en el món que és el despatrimonial, el canvi, la mudança, l’avenir. Es refereix a aquest pas com Desactivo Domicilios, el moment abans d’explotar, la prevenció de la catàstrofe, el capítol que no serà seriat.
Una frase/fris de treballs consecutius de Lola i Javier s’estén al llarg de la galeria a manera de línia coreografiada.
Al centre de la sala gran, alguns treballs i vídeos s’acumulen, disposats per a una partida, no podem dir quan ni amb quina velocitat, ni les condicions de sortida, ni els protocols d’enviament.
Els objectes són més enigmàtics quan estan en trànsit.
Recordo quan un canvi d’estatge significava un trasllat de línia (de telèfon), des de fa temps que les nostres comunicacions no vénen d’un lloc recognoscible.
Per fi, totes transitives.’
Lola Lasurt i Javier Peñafiel
Lola Lasurt (Barcelona, 1983) viu i treballa a Barcelona. La galeria col·labora amb l’artista des de la seva exposició individual Exercici de Ritme, que va tenir lloc el 2014.
Es va llicenciar en Belles arts per la Universitat de Barcelona el 2005 i va realitzar dos màsters en Produccions Artístiques i Recerca (2009-2010). A més, es va formar entre 2016 i 2019 en la Royal College of Art (RCA). Ha exposat a la Biennal d’Art de Valls (2009); Note Book, KKKB, Barcelona (2010); Bienal de intervenciones site-specific. Alcontar, Almeria (2011); Auberge Espagnole, Anneessens Palace, Brussel·les (2013); Red Dawn, HISK, Gant (2014); Young Belgian Art Prize, Bozar, Brussel·les (2015); Foot Foraine, La Villette, París (2016); Daybreak, Royal College of Art, Londres (2017) o Generación 2018, La Casa Encendida, Madrid.
Entre les seves exposicions individuals destaquen Doble Autorització, Espai13, Fundació Miró, Barcelona (2014); Flag Dancing Moves, ornothing, Brussel·les (2015); Donació, Biblioteca Pública Arús, Barcelona (2016); Emissió Periòdica Definitiva, santcorneliarts(2), Cardedeu (2017) i Joc d’infants, La Capella, Barcelona. Actualment presenta un projecte titulat Cardiograma, a l’IVAM de València.
L’artista ha rebut la beca d’intercanvi entre Hangar i Greatmore Art Studios, Sudàfrica (2012); la beca d’investigació Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya amb el col·lectiu Leland Palmer (2012); el Premi Miquel Casablancas, finalista modalitat edició (2013) i modalitat projecte (2015); la Beca per la formació i el perfeccionament en els àmbits de les arts de la Generalitat de Catalunya (2014); el premi Generación 2018, Fundación Montemadrid, La Casa Encendida, Madrid i el tercer premi de la 15ª Muestra de Arte Naturgy, MAC, A Coruña (2018).
Javier Peñafiel (Saragossa, 1964). Ha viscut a Barcelona des de 1993 fins al 2020. Ha col·laborat amb la nostra galeria des de 2004, quan va presenta la seva primera exposició amb el video Confianza quería penetrar. El 2008 vam mostrar la seva obra en l’exposició No verbal. Todo por escrito i el 2013 en l’exposició Latido Antecedente.
Després d’haver estudiat filosofia, als anys vuitanta Javier Peñafiel es va implicar en diversos moviments de crítica al sistema. La seva formació artística va ser en estructures no universitàries. El 1994, Manel Clot, comissari a La Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, va oferir-li la primera oportunitat de presentar la seva obra en una mostra individual.
Des d’aleshores, l’artista ha exposat tant a nivell nacional com internacional: Conferencia performativa, MUSAC, León (2013); Languages and Aesthetics of Spanish Video Art: Ten Years of Critical Practices, Videotage, Hong Kong (2015); VÍDEO-RÉGIMEN. Coleccionistas en la era audiovisual, Museo Lázaro Galdiano, Madrid (2015); Cómo hacer arte con palabras, MUSAC, León (2016); Discursos Premeditats, Centre del Carme, València; Bibliotecas insólitas, La Casa Encendida, Madrid (2017); Walkabout #01, Fondazione La Fabbrica del Cioccolato, Torre-Dangio in Valle di Blenio, Suïssa (2018).
A més, ha exposat individualment a Puente, continúa, Pabellón Puente, Zaragoza (2013); Egolactante, Sala Anilla, MAC Museo de Arte Contemporáneo. Universidad de Chile, Santiago (2014); Pánico Esnob, etHALL, Barcelona (2015); Agència en avenir – No tots visibles res transparent, Arts Santa Mònica, Barcelona (2017), ¡Más que palabras, obras!, Instituto Cervantes, Bordeus (2019), o Alrededores exentos de adultocentrismo, Casal Solleric, Palma (2020).
JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ
“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes” Perejaume
La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.
Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–.
La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.
‘Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.
El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.
En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.
Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.
Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com
L’exposició Joc d’infants de Lola Lasurt parteix de la retrospectiva Miró. Barcelona 1968-69, la primera mostra d’art contemporani presentada a La Capella. A través d’una nova sèrie de pintures, fotografies, vídeos i ceràmiques, Lasurt aborda l’agitació sociopolítica de finals de la dècada de 1960 tot apropiant-se d’imatges relacionades amb la infantesa publicades a la premsa nacional durant els tres mesos de l’estat d’excepció que es va declarar pocs dies després que acabés l’exposició de Miró. Lasurt relaciona així dues formes de transició: un període d’excepció tant des del punt de vista del desenvolupament polític com personal. El títol remet a l’obra dels Ballets russes de Monte-Carlo Jeux d’enfants, composta per Boris Kochno, amb decorat i vestuari de Miró, i inaugurada al Liceu l’any 1933.
TEA Tenerife Espacio de las Artes, Santa Cruz de Tenerife
7.11.2019 – 15.3.2020
La Bienal Internacional de Fotografía Fotonoviembre, que organiza el Cabildo a través del Centro de Fotografía Isla de Tenerife adscrito a TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebra su decimoquinta edición. Esta nueva entrega se inaugura el 7 de noviembre a las 20:00 horas y que se celebrará hasta marzo de 2020. Fotonoviembre, bienal cuya misión principal es la de posibilitar y difundir una amplia reflexión en torno a la imagen como medio de expresión, comunicación y participación cultural, se desarrollará en espacios de toda la Isla y se estructura en base a cuatro secciones: Sección Oficial, Artistas en Selección, Atlántica Colectivas y Focus.
En la sala C del TEA Lola Lasurt presenta Duelo por la España negra, 2018, una instalación con proyeccion doble de película súper-8 telecinada, que toma como punto de partida la recreación del viaje que el pintor asturiano Darío de Regoyos hizo junto al poeta belga Emile Verhaeren en 1888, primero por distintos enclaves guipuzcoanos, para discurrir luego por la entonces llamada «España seca». El libro La España negra recoge las notes redactadas por el poeta a modo de crónica de viaje ilustradas por el pintor con una serie de grabados. La España negra surgió en sus orígenes del cruce de dos miradas, la española y la belga, en momento de duelo compartido. Este proyecto Duelo por la España negra toma como punto de partida la documentación, del propio recorrido de la artista por los mismos lugares de dicho viaje un siglo más tarde.
Centre Cultural Terrassa
05.09 – 06.10.2019
Obras finalistas
17 de septiembre a las 19h acto de entrega del 16º Premio BBVA de Pintura Ricard Camí.
El Premio se instituyó en 1988 con el fin de estimular la creación pictórica y de contribuir a la promoción y la proyección de jóvenes valores. A lo largo de los años, se ha ido introduciendo en los círculos culturales, artísticos y docentes, y ha devenido una cita tradicional dentro del panorama artístico catalán y un escaparate de la pintura actual que pretende ser una referencia de tendencias y de propuestas nuevas de la plástica contemporánea en Cataluña.
La exposición recoge las obras finalistas de la 16ª edición de un certamen que muestra una presencia rica de lenguajes y de técnicas, una inquietud innovadora de los participantes, un buen nivel cualitativo y una participación de artistas de todo.
Esta bienal es también un recuerdo permanente a la figura de Ricard Camino, que fue presidente de Caixa Terrassa y que tuvo siempre una especial sensibilidad por la cultura y el arte, y en particular para la pintura.
Inauguración, 04/06/2019.
Fundación María José Jove, Marineda city, La Coruña
Lola Lasurt artista finalista del premio Fundación María José Jove.
Lista de finalistas:
Jose Caerols Lecaros (1984) – Santiago de Chile, Chile
June Crespo (1982) – Bilbao, España
Irene de Andrés (1986) – Ibiza, España
Natalia Escudero (1991) – Zaragoza, España
Patricia Esquivias (1979) – Venezuela, España
Laura F. Gibellini (1978) – Madrid, España
Elisa González García (1991) – Vigo, España
Rodrigo Hernández (1983) – Ciudad de México, México
Julia Huete (1990) – Ourense, España
Carlos Irijalba (1979) – Pamplona, España
Lola Lasurt (1983) – Barcelona, España
Mercedes Mangrané (1988) – Barcelona, España
Gabriel Pericàs (1988) – Palma de Mallorca, España
Inês Teles (1986) – Évora, Portugal
Juan Zamora (1982) – Madrid, España
15.05-13-10.2019
CDAN (Huesca, ES)
El CDAN (Centro de Arte y Naturaleza) de Huesca dedica su temporada de verano 2019 a la temática del campo.
Un ecosistema es una comunidad biogeográfica cuyos factores físicos se caracterizan por un tipo de vegetación y fauna predominante. Esta descripción podría ser aplicada a un campo, un paisaje natural externo a una población, pero podría también ser utilizada para definir un paisaje cultural como es un estadio de fútbol. Es decir, una superficie verde, codificada y regulada que establece un espacio reservado y protegido de vegetación que se caracteriza por un césped artificial y una especie humana. Si los campos de fútbol se han convertido en una unidad de medida que, a menudo, han reemplazado a las unidades de superficie a la hora de comparar grandes extensiones de terreno; a nivel simbólico, los estadios se han transformado en microcosmos en donde los aspectos colectivos, nacionales e identitarios de este rito de masas reflejan los valores políticos, económicos y culturales de la comunidad humana contemporánea.
Sales d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
14.12.2018 – 3.2.2019
Comissariat:
Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita
Projectes d’artista: un projecte d’Archivo F.X. amb Pedro G. Romero i la col·laboració de Lola Lasurt, Patricia Gómez & María Jesus González i Álvaro Perdices.
A les sales dedicades a la Guerra Civil, a la col·lecció d’art modern, s’exposaran els treballs d’Archivo F. X. al voltant de les anomenades txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic instal·lades als temples dels carrers Vallmajor i Zaragoza de Barcelona i al convent de Santa Úrsula de València entre 1937 i 1939.
La instal·lació inclourà material documental, fotografies, films i bibliografia que n’expliquen la funció i el significat.
Habitació és el fruit de la col·laboració de tres institucions afins que aborden el pensament crític actual des de diferents posicionaments: el CA2M Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunitat de Madrid, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.
MAC Museo de Arte Contemporáneo, A Coruña
25.10- 30.12.2018
La Mostra es una bienal de arte celebrada desde 1989 que refleja cómo los artistas visuales actuales exploran sus inquietudes e ideas a través de las técnicas más diversas, abundando en esta edición excelentes reflexiones sobre el territorio. La exposición se construye a partir de una convocatoria que ha retado al jurado a seleccionar 55 artistas y cuatro premios de entre las más de 400 obras presentadas al certamen. Finalmente, se han decantado por la bellísima cartografía de José Ramón Amondarain (Primer Premio), la odisea fílmica de Bárbara Sánchez Barroso (Segundo Premio), el testimonio de un enfrentamiento por Lola Lasurt (Tercer Premio) y la instalación de Sara Coleman (Premio Julián Trincado, otorgado por el Ayuntamiento de A Coruña).
Artistas seleccionados: Juan Adrio, Aggtelek, Irma Álvarez-Laviada, José Ramón Amondarain, Elena Bajo, Juan Baraja, Pablo Barreiro, Misha Bies Golas, Jacobo Bugarín, Antón Cabaleiro, María Castellanos & Alberto Valverde, Rosendo Cid, Sara Coleman, Arturo Comas, Manuel Diego Sánchez, Ana Esteve Reig, Almudena Fdez. Ortega, Tamara Feijoo, Antonio Fernández Alvira, Cristina Ferrández, Fuentesal & Arenillas, Lúa Gándara, Christian García Bello, Sara García, Ana Garcia-Pineda, Alejandro Ginés, Blanca Gracia, Amaya Hernández, Julia Huete, Abel Jaramillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Marco Moreira, Paul Orsen, Javier Palacios, Antonio Payá, Fran Pérez Rus, Mercedes Pimiento, Mar Ramón, Ana Riaño, Javier Rodríguez Lozano, Rodríguez-Méndez, Shirin Salehi, Bárbara Sánchez Barroso, Patricia Sandonis, Mario Santamaría, Borja Santomé, Paula Santomé, Sra. Polaroiska, Jorge Varela, Olimpia Velasco, Denica Veselinova, Keke Vilabelda, Jorge Yeregui, Juan Zurita.
Centre Cultural La Nau, Sala Acadèmia, València
20.9 – 25.11.2018
Organitza i produeix: Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Madrid i MNAC, Museo Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona
Projecte: Pedro G. Romero
Comissariat: Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita Mayo
Col·laboren: Álvaro Perdices (Madrid), Lola Lasurt (Barcelona), Patricia Gómez i Mª Jesús González (València)
Habitació. Pedro G. Romero. L’Arxiu F.X., les txeques psicotècniques de Laurencic i la funció de l’art és una mostra creada a partir de l’Arxiu F. X., que des del final dels anys noranta treballa sobre les txeques psicotècniques que Alfonso Laurencic va construir per al convent de Santa Úrsula de València i les esglésies dels carrers de Vallmajor i Saragossa de Barcelona entre 1937 i 1939. El projecte explora els desenganys de l’ampliació psicotròpica de la percepció, las necessàries crisis de la visió utòpica i els límits mateixos de l’art.
Per a HABITACIÓ s’ha convidat, a més, les artistes Patricia Gómez i María Jesús González, Lola Lasurt i Álvaro Perdices, a que treballaren al voltant de les txeques amb els mateixos materials i categories del mateix Arxiu FX.
Aquesta exposició proposa una revisió de les avantguardes a partir de la radicalització estètica que van suposaren, vinculada a la radicalització política a través de les imatges recopilades en l’Arxiu FX o de la reconstrucció de les txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic. Imatges i obres que, en definitiva, constitueixen un testimoni i incentiven un debat crític sobre la iconoclàstia política esdevinguda a l’Estat Espanyol. Es reclama, a través de l’exposició, una nova mirada conscient de les contradiccions i paradoxes que han acompanyat la utopia política i l’estètica artística radical
CA2M Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles
25.5 – 9.9.2018
Inauguración 24.5.2018- 20h
Con la colaboración de los artistas Lola Lasurt, Patricia Gómez, María Jesús González y Álvaro Perdices
Comisarios: Ángel Calvo Ulloa y Nuria Enguita
Coorganiza: La Nau, Centre Cultural de la Universitat de València y MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya
Archivo F.X del artista Pedro G. Romero (Huelva, 1964) es un fondo documental “en construcción”, formado por más de mil imágenes y fichas, que por un lado constituye un archivo de las imágenes de la iconoclastia política anticlerical en España y por otro, y bajo esa luz, es un reflector de los proyectos radicales de la vanguardia moderna desde Malévich a Rothko, desde Dadá a los situacionistas.
ACTIVIDADES PARALELAS
12.7.2018 – 19h: presentación del proyecto de Lola Lasurt con Pedro G. Romero.
La Casa Encendida, Madrid
Inauguración 1.2.2018 – 20h
Exposición 2.2-15.4.2018
La Casa Encendida presenta la exposición de los ganadores de Generaciones, una convocatoria de la Fundación Montemadrid destinada a artistas menores de treinta cinco años que en cada edición muestra los últimos proyectos del panorama contemporáneo más actual.
En esta ocasión, de entre los 500 participantes, el jurado compuesto por Valentín Roma, director de La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona), Margarida Mendes, comisaria independiente, y Bea Espejo, crítica de arte y responsable de sección en Babelia (El País), ha seleccionado los diez proyectos artísticos ganadores dotados con 10.000 euros cada uno.
Estos son los diez artistas y proyectos que han resultado ganadores en 2018: Serafín Álvarez (León, 1985), Umbral; José Díaz (Madrid, 1981), El sueño de la M-30; Antonio Gagliano (Córdoba, Argentina, 1982), Sistema Nacional de Innovación; Marco Godoy (Madrid, 1986), La ficción del poder; Irene Grau (Valencia, 1986), Ningún lugar en particular; Antoni Hervàs (Barcelona, 1981), Autogruta; Lola Lasurt (Barcelona, 1983), Duelo por la España negra; Elena Lavellés (Madrid, 1981), Dark Matter; Fran Meana (Avilés, Asturias, 1982), Starter Cultures; y Levi Orta (La Habana, Cuba, 1984), El Heredero.
Ignacio Cabrero, comisario de la exposición, apunta como inquietudes compartidas por los artistas de esta generación una visión oscura del presente o el futuro que se suele abordar bien rescatando del olvido aquello que no pudo ser, presentando como espacios de libertad zonas prohibidas y escondidas o criticando el estado de bienestar actual.
ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018
CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD
Alicia Kopf | Cabello/Carceller
Lola Lasurt | Perejaume
Teresa Solar Abboud | Fernando Prats
Exposició: 6-22 de setembre, Dim-Div 11-14h i 16-20h
Amb motiu de la sisena edició d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposició que reuneix obres de les artistes Alicia Kopf, Lola Lasurt i Teresa Solar Abboud, que estableixen un diàleg amb obres d’altres artistes de la galeria escollits per elles: Cabello/Carceller, Perejaume i Fernando Prats. Sorgeix així una dinàmica basada en l’intercanvi de mirades entre artistes de diferents generacions, que dona lloc a connexions i noves lectures, de vegades directes, altres vegades inesperades.
Alicia Kopf presenta la sèrie fotogràfica Waterfall chasers (2015), que al·ludeix simbòlicament al desglaç com a moment de descontrol de les emocions, a partir de representacions de cascades. La idea de la fluïdesa de l’aigua vincula aquestes obres a una sèrie de dibuixos de Cabello/Carceller titulats Autoretrato como fuente i Fuente (2005).
L’obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada per olis sobre tela i disfresses, proposa una reconstitució del Carnaval d’Aalst de 1946 a partir d’una pel·lícula 16mm de l’època. Amb un acostament similar, Perejaume, en la sèrie de dibuixos Ball de muntanyes (2007), associa els balls folklòrics a les muntanyes, usant, com és comú en la seva pràctica, referències a la cultura catalana que remeten a preocupacions universals.
Teresa Solar Abboud, amb Doble Mordido (2013), indaga sobre les eines i processos fotogràfics que van intervenir en els experiments de Harold Edgerton, qüestionant conceptes com la protecció, l’ocultació o la sobreexposició. De la mateixa manera, Fernando Prats, a Sismograma Chuquicamata (2008), usa tècniques parafotogràfiques, com el fumat del paper, amb la finalitat de fixar moments o rastres d’una acció en un paisatge.
29.06 – 02.07.2017
Aslyum / AMP / Safehouses
Daybreak is an exciting project initiated by the RCA’s School of Fine Art to provide a forum for the practice-based researchers engaged in the School’s MPhil and PhD programme. This is the first time the School’s student researchers have come together to work on an off-site project, working closely with each other, staff from the School with curatorial expertise and outside professionals. The result; an exhibition, live event and research symposium, will happen over four days at the end of June and include contributions by over 40 research students.
Generaciones es un proyecto que evoluciona con cada edición, adecuando su propuesta a las demandas de la creación contemporánea y actualizando su oferta, por lo que se ha convertido en un referente entre la comunidad artística de nuestro país, habiendo participado durante estos años más de 15.000 artistas.
De entre los casi de 400 participantes que se han presentado a Generaciones 2018, Bea Espejo, crítica de arte y responsable de arte en Babelia (El País), Margarida Mendes, comisaria independiente y Directora de La Escuelita (CA2M) y Valentín Roma, director de La Virreina, ha seleccionado los 10 proyectos artísticos ganadores.
En febrero de 2018 se celebrará la exposición que reúne los proyectos de los diez artistas seleccionados y se editará un catálogo bilingüe español/inglés.
Barcelona, 1983
Viu i treballa a Barcelona
Lola Lasurt centra la seva activitat artística en la pintura i el vídeo, moltes vegades a partir de processos col·laboratius que aporten, als seus treballs de caire personal, una projecció universal.
El treball sobre el ‘des-temps’, entès com l’anàlisi i el qüestionament d’un període temporal anterior al propi, és un dels eixos vertebradors de la seva obra que, amb freqüència, pren com a punt de partida elements de la cultura material i estètica reveladors de pautes de comportament i paràmetres ideològics d’una època determinada.
Les seves obres giren entorn a les temàtiques de la memòria i l’oblit, de la nostàlgia i de la necessitat d’amnèsia. Lola Lasurt s’interessa pel temps històric individual i la seva relació amb les directrius de la cultura hegemònica i la construcció de símbols col·lectius.