Tag Archives: lola lasurt

encontre-amb-artistes

Encontre amb artistes.

Casal Solleric, Palma de Mallorca.

 

Encontre amb artistes genera moments oberts per al debat sobre algunes qüestions que es plantegen amb l’exposició “L’objecte del vincle”, que agrupa un seguit de propostes artístiques que s’interroguen per la potencialitat dels mitjans tradicionalment associats amb l’artesania per a intervenir en problemàtiques del món contemporani.

 

Reptes urgents que afronta la humanitat en relació amb el medi ambient, els moviments migratoris, la vida comunitària o la memòria històrica es veuen correspostos amb noves orientacions de la pràctica artística, que troba en les qualitats sensuals dels materials i les tècniques ancestrals els punts de partida per a l’articulació de modes d’acció col·lectiva i de pensament dissensual.

 

 

15 de juny, 19 a 20.30h – Teresa Solar

 

21 de juny, 19 a 20.30h – Patricia Esquivias · Lara Fluxà · Lola Lasurt

 

 

Els encontres seran realitzats en conversa amb Oriol Fontdevila i Roc Domingo.

 

 

No cal inscripció prèvia. Capacitat limitada.

 

 

+ info

 

 
 
 
web_cardiograma

Cardiograma. 

Lola Lasurt

IVAM (Galeria 6), València.

 

Inauguració: 29 d’abril 2021

Exposició fins el 19 de setembre 2021

Dijous 29 d’abril 2021, 19h: Conversa entre Lola Lasurt i la comissària de l’exposició, Núria Enguita

 

 

Cardiograma és el nou projecte específic que l’artista Lola Lasurt proposa per a la Galeria 6 de l’IVAM. Aquest treball suposarà la creació de dos grans gràfics formalitzats a la manera de fris històric que s’instal·laran al llarg de les dues plantes que componen la sala.

 

El projecte té com a punt de partida la visita de l’artista al Museu del Gremi Artesà de Fallers de València i la trobada amb un ninot indultat de nom “Democràcia”, obra de l’artista faller José Azpeitia. El projecte proposa el trasllat d’aquest misterios ninot a la planta baixa de la galeria 6 per a embolicar–lo espacialment mitjançant els dos gràfics esmentats.

 

El gràfic de la planta inferior estarà realitzat mitjançant pel·lícula analògica en blanc i negre digitalitzada, on es projectaran filmacions de diferents tipus de disparades realitzades durant les falles celebrades des dels anys 30 fins a finals dels anys 70. Els diferents estrats temporals de pel·lícula s’editaran a manera de partitura atonal, amb un ritme marcat per les fogueres i els trets.

 

El projecte proposa establir una analogia entre el potencial estètic dels trets en seqüència i els fonaments de la pintura abstracta, basats en les partitures dodecafòniques. L’aspecte de cardiograma remet a la idea de diagnòstic de l’estat del sistema, personificat en el ninot atemporal de la “Democràcia”. Al seu torn, podem entendre les mateixes festes de les Falles com un exercici de diagnòstic col·lectiu que anualment respon a l’actualitat socio–política més immediata, enguany doblement en suspensió a causa de la pandèmia.

 

 

+ info

incertesaweb

Museu Can Tinturé, Esplugues de Llobregat

21.4 – 21.9.2021

Comissariat Àlex Mitrani

 

Un pòsit és allò que el temps acumula per decantació i que deixa el fonament natural, com un humus, per a una nova fertilitat. En aquest sentit, la mirada cap al passat no és només una actitud històrica sinó que basteix una escala amb graons que ens porta al present, a una atalaia que ofereix panorames per reflexionar.

L’exposició presenta una tria d’obres premiades a les diferents biennals, cosa que ens permet observar una evolució constant. Aquestes obres s’acompanyen d’una tria compacta de diferents obres de territoris creatius diversos (pintura, còmic, cinema, literatura) que ens ajuden a situar la ceràmica en un context artístic i, sobretot, a definir de manera més rica i matisada una època, un univers cultural. Creuem memòries i pensem -acompanyats pels creadors/res- qui som, qui volem ser. Us convidem a seure, observar, mirar-nos als ulls i dialogar.

L’exposició està dividida en tres àmbits que corresponen a períodes històrics i cultural, més enllà de les dates escollides, destaca el títol de cada d’un d’aquests àmbits que van referència a les vivències, a la societat i els llenguatges artístics de cada moment.

Temps des sensualitat 1986-1992

Temps de meditació 1994 -2002

Temps de incertesa 2004-2020

 

Conferència

Pòsit, retrospectiva i perspectiva

Dimart, 18 de maig a les 19 h.

Xerrada a càrrec d’Àlex Mitrani, comissari de l’exposició.

 

+ info

srwiunsaqzuhkyss

Colossus Complex (On the edges of fiction. Exhibition Season)

Centro Internacional das Artes José de Guimarães

16.4 – 5.9.2021

 

Ángel Calvo Ulloa, Guest curator

Carla Filipe, Alisa Heil, NEG (Nova Escultura Galega), Jorge Barbi, Lola Lasurt, Taxio Ardanaz, Jeremy Deller, Gareth Kennedy, Jorge Satorre, Pedro G. Romero, Andreia Santana, Joaquim Salgado Almeida, André Sousa and José de Guimarães

 

The beginning of the artistic programme “On the edges of fiction” is marked by eight new exhibitions and by dialogues with the collections.

Colossus complex is about a colossus inside the museum, with twelve artists, from various countries.

The first news about the existence of the Colossus of Pedralva dates from May 23, 1876, when Francisco Martins Sarmento recorded, in one of his notebooks, the information he received from a certain Father António. He reported the existence, in the Monte dos Picos, in the parish of Pedralva, of a stone man, who supposedly corresponded to a “preliminary model for the giant Goliath”, intended for the Sanctuary of Bom Jesus do Monte, in Braga.

But after his first visit to Pedralva, the archaeologist began to fantasise about the possibility that the indefinite bulge on the figure’s left thigh was related to a phallic cult and the superstition of procreative virtue attributed to other stones that Sarmento considered belonged to proto-history.

Over the following years, the contradictory theories transmitted by the different individuals who talked to Martins Sarmento and his own doubts about the origin of the sculpture defined new interests for the researcher. In 1892, he finally decided to buy a small plot of land, a few metres from the discovery site, where the three parts of the Colossus were assembled.

After Martins Sarmento’s death, in 1899, interest in the case waned in archaeological debates and the sculpture was only transferred to the garden of the Sociedade Martins Sarmento (SMS) in 1929, where it remained until 1996, when Guimarães City Council and SMS decided to transfer it to the city’s main western thoroughfare, the Alameda Mariano Felgueiras, in a roundabout between Hospital Senhora da Oliveira and Guimarães Shopping, where it remains today.

Throughout the 20th century, the Colossus timidly aroused the interest of several scholars in the field of archaeology, with a special impact in Galicia, Spain. In the second half of the century, the Colossus became part, among the intelligentsia of the neighbouring region, not only of extensive specialised studies, but also of a symbolic repertoire which talked about the supposed importance of this find.

They say that stories are formed partly from truth and partly from speculation. Through the end of the 19th century and throughout the 20th century the complexity of the case led to constant resignification, wherein it was the subject of speculations and imprecise archaeological studies that, somehow, transcend it, as an anachronistic artifact that doesn’t just pertain to the field of archaeology, but also to the collective imagination of the surrounding Minho region.

In addition to verdicts on the importance of origin and dating, the Colossus Complex project intends to delve into the various layers of meaning of this account, in an undisciplined manner. The multiplicity of identities that determine the everything and nothingness of the Colossus are the fundamental basis for calling into question the “blame” to which it has been condemned.

Transferring analysis of the Colossus to the field of art also makes it possible to rethink the account, using all these layers – those that have fuelled and questioned this epic – which forms that which the Colossus represents today. Colossus Complex also points to a complexity that extends beyond the debate about the origin of this stone figure, ending in political and social aspects that reveal an entire series of historical problems, of which the Colossus is just the tip.

 

 

+ info

Lola Lasurt, Javier Peñafiel

Inauguració, dissabte 15 de maig, 2021, 11-14h.

 

17/06, 18h30: Visita amb lxs artistas. + info

 

El proper 15 de maig presentem, per primera vegada, una exposició en col·laboració entre els artistes Lola Lasurt i Javier Peñafiel, titulada Desde hace tiempo que nuestras comunicaciones no vienen de un lugar reconocible.

 

 

‘Una a una, línia de trasllat.

 

Lola i Javier porten molt temps invertit a imaginar, dibuixar, descriure, reportar coreografies.

 

La por al contagi ha reduït els contactes, la por redueix i paralitza.

 

Imaginar coinmunitats és el senyal d’ajuda.

 

D’això tracta aquesta exposició, del moment anterior a un trasllat. Quan els llocs en la memòria semblen no tan passius, el record els agita. La memòria de qualsevol lloc no necessita del quàntic per a desdoblegar-se.

 

Presentarem una frase/fris construïda amb diferents treballs realitzats, que no serà una síntesi sinó un desdoblament, precisament, no som un.

 

Lola va passar un temps dedicada a coreografiar en l’aigua. Sincronitzant. L’aigua és sempre un lloc de coreografies. Javier, amb els seus problemes ossis, neda una espècie de txikung aquàtic, disciplinadament.

 

La conversa entre els dos ha anat per aquí, trasllats, figures en repetició, idees singulars, balls personals, senyals de teatre, i la insubmissió dels contextos.

 

Javier té una frase de fa molt temps, per a aquest succeir en el món que és el despatrimonial, el canvi, la mudança, l’avenir. Es refereix a aquest pas com Desactivo Domicilios, el moment abans d’explotar, la prevenció de la catàstrofe, el capítol que no serà seriat.

 

Una frase/fris de treballs consecutius de Lola i Javier s’estén al llarg de la galeria a manera de línia coreografiada.

 

Al centre de la sala gran, alguns treballs i vídeos s’acumulen, disposats per a una partida, no podem dir quan ni amb quina velocitat, ni les condicions de sortida, ni els protocols d’enviament.

 

Els objectes són més enigmàtics quan estan en trànsit.

 

Recordo quan un canvi d’estatge significava un trasllat de línia (de telèfon), des de fa temps que les nostres comunicacions no vénen d’un lloc recognoscible.

 

Per fi, totes transitives.’

 

Lola Lasurt i Javier Peñafiel

 

 

 

 

Lola Lasurt (Barcelona, 1983) viu i treballa a Barcelona. La galeria col·labora amb l’artista des de la seva exposició individual Exercici de Ritme, que va tenir lloc el 2014.

 

 

Es va llicenciar en Belles arts per la Universitat de Barcelona el 2005 i va realitzar dos màsters en Produccions Artístiques i Recerca (2009-2010). A més, es va formar entre 2016 i 2019 en la Royal College of Art (RCA). Ha exposat a la Biennal d’Art de Valls (2009); Note Book, KKKB, Barcelona (2010); Bienal de intervenciones site-specific. Alcontar, Almeria (2011); Auberge Espagnole, Anneessens Palace, Brussel·les (2013); Red Dawn, HISK, Gant (2014); Young Belgian Art Prize, Bozar, Brussel·les (2015); Foot Foraine, La Villette, París (2016); Daybreak, Royal College of Art, Londres (2017) o Generación 2018, La Casa Encendida, Madrid.

 

 

Entre les seves exposicions individuals destaquen Doble Autorització, Espai13, Fundació Miró, Barcelona (2014); Flag Dancing Moves, ornothing, Brussel·les (2015); Donació, Biblioteca Pública Arús, Barcelona (2016); Emissió Periòdica Definitiva, santcorneliarts(2), Cardedeu (2017) i Joc d’infants, La Capella, Barcelona. Actualment presenta un projecte titulat Cardiograma, a l’IVAM de València.

 

 

L’artista ha rebut la beca d’intercanvi entre Hangar i Greatmore Art Studios, Sudàfrica (2012); la beca d’investigació Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya amb el col·lectiu Leland Palmer (2012); el Premi Miquel Casablancas, finalista modalitat edició (2013) i modalitat projecte (2015); la Beca per la formació i el perfeccionament en els àmbits de les arts de la Generalitat de Catalunya (2014); el premi Generación 2018, Fundación Montemadrid, La Casa Encendida, Madrid i el tercer premi de la 15ª Muestra de Arte Naturgy, MAC, A Coruña (2018).

 

 

 

 

Javier Peñafiel (Saragossa, 1964). Ha viscut a Barcelona des de 1993 fins al 2020. Ha col·laborat amb la nostra galeria des de 2004, quan va presenta la seva primera exposició amb el video Confianza quería penetrar. El 2008 vam mostrar la seva obra en l’exposició No verbal. Todo por escrito i el 2013 en l’exposició Latido Antecedente.

 

 

Després d’haver estudiat filosofia, als anys vuitanta Javier Peñafiel es va implicar en diversos moviments de crítica al sistema. La seva formació artística va ser en estructures no universitàries. El 1994, Manel Clot, comissari a La Capella de l’Antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, va oferir-li la primera oportunitat de presentar la seva obra en una mostra individual.

 

 

Des d’aleshores, l’artista ha exposat tant a nivell nacional com internacional: Conferencia performativa, MUSAC, León (2013); Languages and Aesthetics of Spanish Video Art: Ten Years of Critical Practices, Videotage, Hong Kong (2015); VÍDEO-RÉGIMEN. Coleccionistas en la era audiovisual, Museo Lázaro Galdiano, Madrid (2015); Cómo hacer arte con palabras, MUSAC, León (2016); Discursos Premeditats, Centre del Carme, València; Bibliotecas insólitas, La Casa Encendida, Madrid (2017); Walkabout #01, Fondazione La Fabbrica del Cioccolato, Torre-Dangio in Valle di Blenio, Suïssa (2018).

 

 

A més, ha exposat individualment a Puente, continúa, Pabellón Puente, Zaragoza (2013); Egolactante, Sala Anilla, MAC Museo de Arte Contemporáneo. Universidad de Chile, Santiago (2014); Pánico Esnob, etHALL, Barcelona (2015); Agència en avenir – No tots visibles res transparent, Arts Santa Mònica, Barcelona (2017), ¡Más que palabras, obras!, Instituto Cervantes, Bordeus (2019), o Alrededores exentos de adultocentrismo, Casal Solleric, Palma (2020).

think-about-portada

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

2-imatge-banner-lola-lasurt_low_0

Del dimarts 21 de juliol al 27 de setembre de 2020

 

L’exposició Joc d’infants de Lola Lasurt parteix de la retrospectiva Miró. Barcelona 1968-69, la primera mostra d’art contemporani presentada a La Capella. A través d’una nova sèrie de pintures, fotografies, vídeos i ceràmiques, Lasurt aborda l’agitació sociopolítica de finals de la dècada de 1960 tot apropiant-se d’imatges relacionades amb la infantesa publicades a la premsa nacional durant els tres mesos de l’estat d’excepció que es va declarar pocs dies després que acabés l’exposició de Miró. Lasurt relaciona així dues formes de transició: un període d’excepció tant des del punt de vista del desenvolupament polític com personal. El títol remet a l’obra dels Ballets russes de Monte-Carlo Jeux d’enfants, composta per Boris Kochno, amb decorat i vestuari de Miró, i inaugurada al Liceu l’any 1933.

 

+ info

img_7987

TEA Tenerife Espacio de las Artes, Santa Cruz de Tenerife

7.11.2019 – 15.3.2020

 

La Bienal Internacional de Fotografía Fotonoviembre, que organiza el Cabildo a través del Centro de Fotografía Isla de Tenerife adscrito a TEA Tenerife Espacio de las Artes, celebra su decimoquinta edición. Esta nueva entrega se inaugura el 7 de noviembre a las 20:00 horas y que se celebrará hasta marzo de 2020. Fotonoviembre, bienal cuya misión principal es la de posibilitar y difundir una amplia reflexión en torno a la imagen como medio de expresión, comunicación y participación cultural, se desarrollará en espacios de toda la Isla y se estructura en base a cuatro secciones: Sección Oficial, Artistas en Selección, Atlántica Colectivas y Focus.

 

En la sala C del TEA Lola Lasurt presenta Duelo por la España negra, 2018, una instalación con proyeccion doble de película súper-8 telecinada, que toma como punto de partida la recreación del viaje que el pintor asturiano Darío de Regoyos hizo junto al poeta belga Emile Verhaeren en 1888, primero por distintos enclaves guipuzcoanos, para discurrir luego por la entonces llamada «España seca». El libro La España negra recoge las notes redactadas por el poeta a modo de crónica de viaje ilustradas por el pintor con una serie de grabados. La España negra surgió en sus orígenes del cruce de dos miradas, la española y la belga, en momento de duelo compartido. Este proyecto Duelo por la España negra toma como punto de partida la documentación,  del propio recorrido de la artista por los mismos lugares de dicho viaje un siglo más tarde.

 

+ info

 

 

flag-dancing-moves-lola-lasurt-2016

Centre Cultural Terrassa
05.09 – 06.10.2019

Obras finalistas

 

17 de septiembre a las 19h acto de entrega del 16º Premio BBVA de Pintura Ricard Camí.

 

El Premio se instituyó en 1988 con el fin de estimular la creación pictórica y de contribuir a la promoción y la proyección de jóvenes valores. A lo largo de los años, se ha ido introduciendo en los círculos culturales, artísticos y docentes, y ha devenido una cita tradicional dentro del panorama artístico catalán y un escaparate de la pintura actual que pretende ser una referencia de tendencias y de propuestas nuevas de la plástica contemporánea en Cataluña.

 

La exposición recoge las obras finalistas de la 16ª edición de un certamen que muestra una presencia rica de lenguajes y de técnicas, una inquietud innovadora de los participantes, un buen nivel cualitativo y una participación de artistas de todo.

 

Esta bienal es también un recuerdo permanente a la figura de Ricard Camino, que fue presidente de Caixa Terrassa y que tuvo siempre una especial sensibilidad por la cultura y el arte, y en particular para la pintura.

 

+ info

2019-vistas-mariajosejove

Inauguración, 04/06/2019.

Fundación María José Jove, Marineda city, La Coruña

 

 

Lola Lasurt artista finalista del premio Fundación María José Jove.

 

Lista de finalistas:

Jose Caerols Lecaros (1984) – Santiago de Chile, Chile

June Crespo (1982) – Bilbao, España

Irene de Andrés (1986) – Ibiza, España

Natalia Escudero (1991) – Zaragoza, España

Patricia Esquivias (1979) – Venezuela, España

Laura F. Gibellini (1978) – Madrid, España

Elisa González García (1991) – Vigo, España

Rodrigo Hernández (1983) – Ciudad de México, México

Julia Huete (1990) – Ourense, España

Carlos Irijalba (1979) – Pamplona, España

Lola Lasurt (1983) – Barcelona, España

Mercedes Mangrané (1988) – Barcelona, España

Gabriel Pericàs (1988) – Palma de Mallorca, España

Inês Teles (1986) – Évora, Portugal

Juan Zamora (1982) – Madrid, España

 

+ info

cdan-campo-02-702x1024

15.05-13-10.2019

CDAN (Huesca, ES)

 

El CDAN (Centro de Arte y Naturaleza) de Huesca dedica su temporada de verano 2019 a la temática del campo.

Un ecosistema es una comunidad biogeográfica cuyos factores físicos se caracterizan por un tipo de vegetación y fauna predominante. Esta descripción podría ser aplicada a un campo, un paisaje natural externo a una población, pero podría también ser utilizada para definir un paisaje cultural como es un estadio de fútbol. Es decir, una superficie verde, codificada y regulada que establece un espacio reservado y protegido de vegetación que se caracteriza por un césped artificial y una especie humana. Si los campos de fútbol se han convertido en una unidad de medida que, a menudo, han reemplazado a las unidades de superficie a la hora de comparar grandes extensiones de terreno; a nivel simbólico, los estadios se han transformado en microcosmos en donde los aspectos colectivos, nacionales e identitarios de este rito de masas reflejan los valores políticos, económicos y culturales de la comunidad humana contemporánea.

 

+ info

habita

Sales d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

14.12.2018 – 3.2.2019

 

Comissariat:

Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita

 

Projectes d’artista: un projecte d’Archivo F.X. amb Pedro G. Romero i la col·laboració de Lola Lasurt, Patricia Gómez & María Jesus González i Álvaro Perdices.

 

A les sales dedicades a la Guerra Civil, a la col·lecció d’art modern, s’exposaran els treballs d’Archivo F. X. al voltant de les anomenades txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic instal·lades als temples dels carrers Vallmajor i Zaragoza de Barcelona i al convent de Santa Úrsula de València entre 1937 i 1939.

 

La instal·lació inclourà material documental, fotografies, films i bibliografia que n’expliquen la funció i el significat.

 

Habitació és el fruit de la col·laboració de tres institucions afins que aborden el pensament crític actual des de diferents posicionaments: el CA2M Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunitat de Madrid, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

+ info

45064091_263756937677530_7051554667523735552_n

MAC Museo de Arte Contemporáneo, A Coruña

25.10- 30.12.2018

 

La Mostra es una bienal de arte celebrada desde 1989 que refleja cómo los artistas visuales actuales exploran sus inquietudes e ideas a través de las técnicas más diversas, abundando en esta edición excelentes reflexiones sobre el territorio. La exposición se construye a partir de una convocatoria que ha retado al jurado a seleccionar 55 artistas y cuatro premios de entre las más de 400 obras presentadas al certamen. Finalmente, se han decantado por la bellísima cartografía de José Ramón Amondarain (Primer Premio), la odisea fílmica de Bárbara Sánchez Barroso (Segundo Premio), el testimonio de un enfrentamiento por Lola Lasurt (Tercer Premio) y la instalación de Sara Coleman (Premio Julián Trincado, otorgado por el Ayuntamiento de A Coruña).

 

Artistas seleccionados: Juan Adrio, Aggtelek, Irma Álvarez-Laviada, José Ramón Amondarain, Elena Bajo, Juan Baraja, Pablo Barreiro, Misha Bies Golas, Jacobo Bugarín, Antón Cabaleiro, María Castellanos & Alberto Valverde, Rosendo Cid, Sara Coleman, Arturo Comas, Manuel Diego Sánchez, Ana Esteve Reig, Almudena Fdez. Ortega, Tamara Feijoo, Antonio Fernández Alvira, Cristina Ferrández, Fuentesal & Arenillas, Lúa Gándara, Christian García Bello, Sara García, Ana Garcia-Pineda, Alejandro Ginés, Blanca Gracia, Amaya Hernández, Julia Huete, Abel Jaramillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Marco Moreira, Paul Orsen, Javier Palacios, Antonio Payá, Fran Pérez Rus, Mercedes Pimiento, Mar Ramón, Ana Riaño, Javier Rodríguez Lozano, Rodríguez-Méndez, Shirin Salehi, Bárbara Sánchez Barroso, Patricia Sandonis, Mario Santamaría, Borja Santomé, Paula Santomé, Sra. Polaroiska, Jorge Varela, Olimpia Velasco, Denica Veselinova, Keke Vilabelda, Jorge Yeregui, Juan Zurita.

 

+ info

Centre Cultural La Nau, Sala Acadèmia, València

20.9 – 25.11.2018

 

 

Organitza i produeix: Centre Cultural La Nau de la Universitat de València, CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo, Madrid i  MNAC, Museo Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

Projecte: Pedro G. Romero

Comissariat: Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita Mayo

Col·laboren: Álvaro Perdices (Madrid), Lola Lasurt (Barcelona), Patricia Gómez i Mª Jesús González (València)

 

 

Habitació. Pedro G. Romero. L’Arxiu F.X., les txeques psicotècniques de Laurencic i la funció de l’art és una mostra creada a partir de l’Arxiu F. X., que des del final dels anys noranta treballa sobre les txeques psicotècniques que Alfonso Laurencic va construir per al convent de Santa Úrsula de València i les esglésies dels carrers de Vallmajor i Saragossa de Barcelona entre 1937 i 1939. El projecte explora els desenganys de l’ampliació psicotròpica de la percepció, las necessàries crisis de la visió utòpica i els límits mateixos de l’art.

 

Per a HABITACIÓ s’ha convidat, a més, les artistes Patricia Gómez i María Jesús González, Lola Lasurt i Álvaro Perdices, a que treballaren al voltant de les txeques amb els mateixos materials i categories del mateix Arxiu FX.

 

Aquesta exposició proposa una revisió de les avantguardes a partir de la radicalització estètica que van suposaren, vinculada a la radicalització política a través de les imatges recopilades en l’Arxiu FX o de la reconstrucció de les txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic. Imatges i obres que, en definitiva, constitueixen un testimoni i incentiven un debat crític sobre la iconoclàstia política esdevinguda a l’Estat Espanyol. Es reclama, a través de l’exposició, una nova mirada conscient de les contradiccions i paradoxes que han acompanyat la utopia política i l’estètica artística radical

 

 

 + info

CA2M Centro de Arte Dos de Mayo, Móstoles

25.5 – 9.9.2018

Inauguración 24.5.2018- 20h

 

Con la colaboración de los artistas Lola Lasurt, Patricia Gómez, María Jesús González y Álvaro Perdices

 

Comisarios: Ángel Calvo Ulloa y Nuria Enguita

Coorganiza: La Nau, Centre Cultural de la Universitat de València y MNAC Museu Nacional d’Art de Catalunya

 

Archivo F.X del artista Pedro G. Romero (Huelva, 1964) es un fondo documental “en construcción”, formado por más de mil imágenes y fichas, que por un lado constituye un archivo de las imágenes de la iconoclastia política anticlerical en España y por otro, y bajo esa luz, es un reflector de los proyectos radicales de la vanguardia moderna desde Malévich a Rothko, desde Dadá a los situacionistas.

 

ACTIVIDADES PARALELAS

12.7.2018 – 19h: presentación del proyecto de Lola Lasurt con Pedro G. Romero.

 

+ info

expo_generacion_2018_3_nt

La Casa Encendida, Madrid

Inauguración 1.2.2018 – 20h

Exposición 2.2-15.4.2018

 

La Casa Encendida presenta la exposición de los ganadores de Generaciones, una convocatoria de la Fundación Montemadrid destinada a artistas menores de treinta cinco años que en cada edición muestra los últimos proyectos del panorama contemporáneo más actual.

 

En esta ocasión, de entre los 500 participantes, el jurado compuesto por Valentín Roma, director de La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona), Margarida Mendes, comisaria independiente, y Bea Espejo, ‎crítica de arte y responsable de sección en ‎Babelia (El País), ha seleccionado los diez proyectos artísticos ganadores dotados con 10.000 euros cada uno.

 

Estos son los diez artistas y proyectos que han resultado ganadores en 2018: Serafín Álvarez (León, 1985), Umbral; José Díaz (Madrid, 1981), El sueño de la M-30; Antonio Gagliano (Córdoba, Argentina, 1982), Sistema Nacional de Innovación; Marco Godoy (Madrid, 1986), La ficción del poder; Irene Grau (Valencia, 1986), Ningún lugar en particular; Antoni Hervàs (Barcelona, 1981), Autogruta; Lola Lasurt (Barcelona, 1983), Duelo por la España negra; Elena Lavellés (Madrid, 1981), Dark Matter; Fran Meana (Avilés, Asturias, 1982), Starter Cultures; y Levi Orta (La Habana, Cuba, 1984), El Heredero.

 

Ignacio Cabrero, comisario de la exposición, apunta como inquietudes compartidas por los artistas de esta generación una visión oscura del presente o el futuro que se suele abordar bien rescatando del olvido aquello que no pudo ser, presentando como espacios de libertad zonas prohibidas y escondidas o criticando el estado de bienestar actual.

 

+ info

 

fotstand-4-ed

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

kopf-alicia-godafoss6

Alicia Kopf | Cabello/Carceller

Lola Lasurt | Perejaume

Teresa Solar Abboud | Fernando Prats

 

Exposició: 6-22 de setembre, Dim-Div 11-14h i 16-20h

Amb motiu de la sisena edició d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta Confluències, una exposició que reuneix obres de les artistes Alicia Kopf, Lola Lasurt i Teresa Solar Abboud, que estableixen un diàleg amb obres d’altres artistes de la galeria escollits per elles: Cabello/Carceller, Perejaume i Fernando Prats. Sorgeix així una dinàmica basada en l’intercanvi de mirades entre artistes de diferents generacions, que dona lloc a connexions i noves lectures, de vegades directes, altres vegades inesperades.

Alicia Kopf presenta la sèrie fotogràfica Waterfall chasers (2015), que al·ludeix simbòlicament al desglaç com a moment de descontrol de les emocions, a partir de representacions de cascades. La idea de la fluïdesa de l’aigua vincula aquestes obres a una sèrie de dibuixos de Cabello/Carceller titulats Autoretrato como fuente i Fuente (2005).

L’obra de Lola Lasurt Preparation for Wit Boven Zwar (2016), formada per olis sobre tela i disfresses, proposa una reconstitució del Carnaval d’Aalst de 1946 a partir d’una pel·lícula 16mm de l’època. Amb un acostament similar, Perejaume, en la sèrie de dibuixos Ball de muntanyes (2007), associa els balls folklòrics a les muntanyes, usant, com és comú en la seva pràctica, referències a la cultura catalana que remeten a preocupacions universals.

Teresa Solar Abboud, amb Doble Mordido (2013), indaga sobre les eines i processos fotogràfics que van intervenir en els experiments de Harold Edgerton, qüestionant conceptes com la protecció, l’ocultació o la sobreexposició. De la mateixa manera, Fernando Prats, a Sismograma Chuquicamata (2008), usa tècniques parafotogràfiques, com el fumat del paper, amb la finalitat de fixar moments o rastres d’una acció en un paisatge.

lola-londres

29.06 – 02.07.2017

Aslyum / AMP / Safehouses

 

Daybreak is an exciting project initiated by the RCA’s School of Fine Art to provide a forum for the practice-based researchers engaged in the School’s MPhil and PhD programme.  This is the first time the School’s student researchers have come together to work on an off-site project, working closely with each other, staff from the School with curatorial expertise and outside professionals.  The result; an exhibition, live event and research symposium, will happen over four days at the end of June and include contributions by over 40 research students.  

 

+ info

 

 

Generaciones es un proyecto que evoluciona con cada edición, adecuando su propuesta a las demandas de la creación contemporánea y actualizando su oferta, por lo que se ha convertido en un referente entre la comunidad artística de nuestro país, habiendo participado durante estos años más de 15.000 artistas.

De entre los casi de 400 participantes que se han presentado a Generaciones 2018, Bea Espejo, crítica de arte y responsable de arte en Babelia (El País), Margarida Mendes, comisaria independiente y Directora de La Escuelita (CA2M) y Valentín Roma, director de La Virreina, ha seleccionado los 10 proyectos artísticos ganadores.

En febrero de 2018 se celebrará la exposición que reúne los proyectos de los diez artistas seleccionados y se editará un catálogo bilingüe español/inglés.

 

+ info

lasurt-lola-biblioteca-arus

Barcelona, 1983

Viu i treballa a Barcelona

 

 

Lola Lasurt centra la seva activitat artística en la pintura i el vídeo, moltes vegades a partir de processos col·laboratius que aporten, als seus treballs de caire personal, una projecció universal.

 

El treball sobre el ‘des-temps’, entès com l’anàlisi i el qüestionament d’un període temporal anterior al propi, és un dels eixos vertebradors de la seva obra que, amb freqüència, pren com a punt de partida elements de la cultura material i estètica reveladors de pautes de comportament i paràmetres ideològics d’una època determinada.

 

Les seves obres giren entorn a les temàtiques de la memòria i l’oblit, de la nostàlgia i de la necessitat d’amnèsia. Lola Lasurt s’interessa pel temps històric individual i la seva relació amb les directrius de la cultura hegemònica i la construcció de símbols col·lectius.