Tag Archives: cabrita

Soñé que revelabas (Chenab), 2019

Museo Centro Gaiás, Santiago de Compostela

21.10.2022 – 17.04.2023

 

La muestra “De lugares y cousas. Colección de Arte Banco Sabadell” puede visitarse en el Museo Centro Gaiás, de Santiago de Compostela.

 

La exposición reflexiona, a través del arte contemporáneo, sobre los símbolos, los significados y los sentidos con los que dotamos y construimos los lugares, y también sobre la relación de la obra artística con los espacios que habita.

 

+ info

Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’

 

L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.

 

Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams

 

El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.  

 

L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.

 

Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga

Earth: A Retrospective.

Bombas Gens Centre d’Art, Valencia

07.07.2022 – 04.06.2023

 

Bombas Gens Centre d’Art ha invitado a El Ultimo Grito a crear una propuesta expositiva basada en la Colección Per Amor a l’Art. En esta exposición, el diseño opera como narrativa conceptual y material, así como dispositivo curatorial, esbozando una especie de lenguaje del interludio y entablando un diálogo que abre una aproximación especulativa a la naturaleza de esta colección y de sus obras individuales.

 

“Earth: A Retrospective” muestra la Colección Per Amor a l’Art como una “geografía creativa” -un concepto de edición desarrollado por Lev Kuleshov, diseñado para colisionar tomas de diferentes lugares para generar un nuevo paisaje sin fisuras donde transcurre la narración. Con este proyecto, El Ultimo Grito mira a la Tierra desde un punto indeterminado en un espacio-tiempo futuro. Un punto en el que nuestra memoria de la Tierra se rompe y nuestro único vínculo con ella es una colección de imágenes donde significado y significante se difuminan; donde nuestra mirada los romantiza en narrativas que buscan encontrar un significado más allá de su historicidad.

 

Generada en el presente tratando de reimaginar un pasado desde un futuro desconocido, “Earth: A Retrospective” presenta obras de la Colección Per Amor a l’Art y El Ultimo Grito, incluyendo artistas como Cabrita, José María Sicilia, Nobuyoshi Araki, Bleda y Rosa, Joan Cardells, Tacita Dean, Koji Enokura, Elger Esser, Hans-Peter Feldmann, Noritoshi Hirakawa, Paul Graham, Jonas Mekas, Mathieu Mercier, Matt Mullican, Thomas Ruff, entre otros.

 

+ info

espaço pedro cabrita reis

The mayor of Sintra, Basílio Horta, inaugurated this Monday at MU.SA – Museu das Artes de Sintra, the Espaço Pedro Cabrita Reis, where ‘Uma Nuvem Negra’ will be permanently on display.

 

The space was inaugurated with the presence of the Minister of Culture, Pedro Adão e Silva, in a ceremony in which the artist Pedro Cabrita Reis was awarded the Medal of Municipal Merit, in recognition of all the work carried out.

 

The new space will permanently exhibit the work ‘Uma Nuvem Negra’, in the same place for which it was designed for the exhibition ‘No Reino das Nuvens – as Artistas e a Invenção de Sintra’, which marked the 25th anniversary of the elevation of Sintra to Heritage of the Humanity, between May 27 and October 17, 2021.

 

The work ‘Uma Nuvem Negra’, which now resides in the space for which it was designed, an imposing triptych measuring 351 x 566 cm, contains a metamorphic atmosphere that captures the essence of the place, the landscape, the climate of Sintra, exposing us and confronting us with its uniqueness. 

 

In addition to ‘Uma Nuvem Negra’, the new space has two works kindly donated by the artist to the Municipality of Sintra that unify the impactful, cohesive and almost cathartic character of the intended ambience for the space. 

 

The premise for the creation of this space involves the dynamization of an active and attractive program around the work. The program will be based on two structuring pillars: “Habitar o Espaço”, which will be based on initiatives that enhance the physical space itself – on how it is influenced and influences the work – and which are intended to be comprehensive and inclusive; “Habitar o Espaço”, whose proposal is to promote dialogue between the works of art from the Municipal Art Collection and the resident work. To this end, several personalities linked to the artistic and cultural environment will be invited to choose works from the Municipal Art Collection that dialogue, challenge and contrast the resident work. 

 

Espaço Pedro Cabrita Reis opens to the public with a challenging exhibition proposal placing side by side the auratic and admirable landscapes of Pedro Cabrita Reis and the fine and delicate landscapes of Alfredo Keil and João Cristino da Silva, united by the natural and human essence of Sintra.

 

 

+ info

 

 

 

Camila Cañeque

 

El proper 26 de maig inaugurem Hole In The Ground, una exposició col·lectiva que reuneix obres de Cabrita, Camila Cañeque, Hannah Collins, Pablo del Pozo, Mercedes Pimiento i Fernando Prats.

 

El títol de l’exposició, inspirat en una cançó de David Bowie, remet a la temàtica en torn a la qual giren les peces mostrades relacionada amb el territori i la seva materialitat. Algunes de les obres tracten les maneres de representar el terra, entès com l’horitzontalitat, tant en la natura com en l’àmbit urbà. L’activitat humana se posa així en el punt de mira, evidenciant aspectes com la pertinència a un territori, la memòria del lloc o l’explotació agrícola i el seu impacte.

 

Mentre que alguns dels treballs presentats parlen de llocs molt concrets, altres remeten al propi material que trepitgem en caminar. Cabrita, en la seva obra Fingerprints, eleva un pla horitzontal a la paret, convertint així un simple tauler, un material humil que segurament fou utilitzat com a superfície de treball en el seu estudi, en un testimoni de la seva activitat artística. L’artista ens ofereix una nova mirada cap a un objecte quotidià i una revisió també del lloc de creació.

 

L’obra de Camila Cañeque ground on ground on ground mostra acumulacions de capes històriques a través dels terres. L’obra de l’artista aborda la passivitat i en aquesta instal·lació utilitza la noció de l’entremig, creant un espai que no està ni a dalt ni avall, ni abans ni després.

 

L’obra de Hannah Collins Nomad 3 posa l’èmfasi en la superfície, en la pell, en l’exterior, mostrant l’interès de l’artista pels límits, especialment els corporals. Amb aquest retrat d’un personatge a qui no li veiem el rostre, l’artista ens permet participar a través de la interpretació lliure de la imatge. L’artista tracta l’històric, el social i el polític a través d’imatges quotidianes, com Floor of dreams. Aquesta obra, realitzada a la Mina, forma part d’un extens projecte de l’artista centrat en aquest barri habitat principalment per la comunitat gitana.

 

En l’obra de Pablo del Pozo l’interès pel territori és una temàtica recurrent. A Tierra rojiza l’artista utilitza el porc com símbol de la seva comunitat autònoma, per crear una materialitat que remet a la visió estereotipada d’Extremadura como un paisatge àrid i sec.

 

L’obra de Mercedes Pimiento es caracteritza per fer visible la materialitat de la què depèn la nostra societat però que intenem ocultar, convertint en escultures les estructures que en l’arquitectura s’amaguen, com canonades, cablejats i canalitzacions, a partir de materials orgànics o artificials.

 

Fernando Prats s’interessa pel territori de Xile i de Sud-amèrica i la seva representació a través de mapes històrics o reinterpretats. A Territorio silenciado #2 proposa una visió crítica cap a un continent condemnat a ser explotat sense parar. A Affatus, d’altra banda, la tela es converteix en el territori de la creació on, subvertint el gest tradicional del pintor, els cucs han deixat la seva pròpia petjada. També presentem un vídeo inèdit, Zonificación, acompanyat d’una obra sobre paper, realitzada a partir de la projecció de l’acció registrada, i que estableix un diàleg amb l’escala de caragol del Macba, en un moviment centrífug que és accés, sortida, ascendir i descendir, el cos i l’arquitectura en connexió i amplificació amb l’edifici de Richard Meier.

 

Cabrita (Lisboa, 1956) viu i treballa a Lisboa. El seu treball ha rebut reconeixement internacional i ha estat crucial per a la comprensió de l’escultura des de mitjans dels vuitanta. En els últims anys destaquen les seves exposicions individuals al CAC Màlaga, Mudam Luxemburg, CGAC Santiago de Compostel·la, Museu Serralves Porto, Palacio Molina de Cartagena, Mèxic, Palazzo Fortuny, Venècia, Galeria Art Moderna e Contemporânea, Lisboa, MAXXI Roma, The Arts Club of Chicago i Hôtel des Arts, Toulon, França. Ha participat en importants exposicions internacionals, com la Documenta IX a Kassel (1992), la 21 i 24 Biennal de São Paulo (1994 i 1998), la Biennal de Venècia (el 1997, el 2003 representant a Portugal i el 2013), i la 10 Biennal de Lió (2009). Actualment mostra la instal·lació escultòrica Les Trois Grâces, al Jardin des Tuileries, París, i una instal·lació titulada Field a la 59 Biennal de Venècia.

Camila Cañeque (Barcelona, 1984) explora de diferents maneres el tema de la resistència al progrés a partir de la performance, del so, objectes, instal·lacions i escriptura. Ha exposat en diversos centres d’art a Barcelona com La Virreina Centre de la Imatge, Blue Project Foundation, Fabra i Coats, Caixaforum, al Museu Lázaro Galdiano, a Madrid i al Queens Museum of Art de Nova York. Ha estat finalista del premi Miquel Casablancas i realitzat residències a Mana Contemporary, Nova Jersey, Fabra i Coats, Barcelona, Nida Art Colony, Lituània, ZKU, Berlín, Largo das Artes, Rio de Janeiro, entre altres.

Hannah Collins (Londres, 1956). Actualment viu entre Londres i Almeria. Entre 1989 i 2010, va viure a Barcelona, exposant a la Galeria Joan Prats des de 1992. Va obtenir la beca Fulbright, va ser nominada al Premi Turner de 1993, i ha rebut el Premi Internacional de Fotografia SPECTRUM 2015, incloent exposicions a Sprengel Museum de Hannover, Camden Art Centre de Londres i Baltic Centre de Newcastle. Entre altres museus i centres d’art, ha exposat a SFMOMA de San Francisco; Centre Pompidou París; FRAC Bretagne; Fotomuseum Winterthur; Museu UNAL, Bogotà; Kunsthalle Exnergasse, Viena; MUDAM Luxembourg; Tate Modern, Londres; Seoul Museum of Art; VOX image contemporaine, Mont-real; Walker Art Center, Minneapolis; Fundació La Caixa, Madrid i Barcelona; La Laboral, Gijón; Artium, Vitòria; CAC, Màlaga.

Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) viu i treballa a Barcelona. Graduat en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, va ser seleccionat per la Biennal de Valls i ha guanyat el Premi Guasch-Coranty, participant en l’exposició en el Centre Tecla Sala, de l’Hospitalet de Llobregat. També va participar en la Biennal Jeune Création Européenne amb exposicions en museus de diverses ciutats europees. Ha rebut el premi de creació de la Sala d’art Jove de la Generalitat de Catalunya, exposant-hi en 2018. Ha estat nominat al Premi Miquel Casablancas i, en 2019, va exposar individualment en la Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet de Llobregat.

Mercedes Pimiento (Sevilla, 1990) viu i treballa a Barcelona, on s’està doctorant en Belles Arts. Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Sevilla i Màster de Producció i recerca artística de la Universitat de Barcelona, ha estat seleccionada en programes i beques com INJUVE, el Programa de Formació Comunitat de Madrid – Open Studio, el Projecte Kiosco del Centre José Guerrero, la Beca Fundació Guasch Coranty per a la creació artística, el Programa de residències de Sant Andreu Contemporani, o el Programa Iniciarte. Ha exposat en museus i centres d’art com Centre Tecla Sala, de L’Hospitalet de Llobregat, CAAC Sevilla, Fabra i Coats de Barcelona, Museu d’Art Contemporani Fundació Naturgy de la Corunya, Centre José Guerrero de Granada, entre altres.

Fernando Prats (Santiago de Xile, 1967) viu i treballa a Barcelona des de 1990. La seva obra és coneguda per les accions empreses en la seva major part a Xile, entre elles Gran Sur, Isla Elefante, Antártida, Acción Lota, Géiser del Tatio, Salar de Atacama, Mina a Rajo Abierto o Congelación, Glaciar Collins i Antártida chilena. Ha participat en exposicions com la Biennal de Venècia; Mediations Biennale, Poznan; Biennal de Canàries, Triennal de Xile, Espace Culturel Louis Vuitton, París, Fundació Joan Miró, Barcelona i Museu Nacional de Belles Arts, Santiago de Xile. Compta amb obres significatives en l’espai públic de Xile i una obra encarregada per Barcelona. Actualment presenta l’exposició individual Aun tendría que haber luciérnagas, Fragmentos, Espacio de Arte y Memoria del Museo Nacional de Bogotà.

 

FIELD, Cabrita

CHIESA DI SAN FANTIN

VENEZIA 22.4.– 30.9.2022

 

 

On the occasion of the 59th International Art Exhibition, La Biennale di Venezia, Cabrita is presenting Field, a large-scale sculpture which will dominate the vast interior of Chiesa di San Fantin in Venice.

 

 

This work consists of an indeterminate grid of steel platforms which evoke the passerelle used during acqua alta conditions in the city.

 

Complete within its boundaries, a multitude of uniform LED light tubes burn steadily on these platforms, underneath the occlusion of debris that appears to have rained down from above.

 

 

+ info

Les Trois Grâces – Cabrita

February 12th – June 7th 2022

Jardin des Tuileries – Musée du Louvre

 

 

Musée du Louvre has invited Cabrita to exhibit his large-scale reinterpretation of ‘Les Trois Grâces’ (‘The Three Graces’) at Jardin des Tuileries, as part of the 2022 France-Portugal Cruzada Season. 

 

These figures “come from the depths, long before Athenian democracy, pass through the Roman Empire, reach the Middle Ages, have an even more accentuated moment of brilliance in the Renaissance, reappear again in the 17th and 18th centuries with Rubens, and reach the modernity with Picasso, Matisse, and all that”, explains the Portuguese artist. The three elements are made of cork, each one is approximately 4.50 meters high and they are supported on an iron base, standing for the persistence in art history and the need to review the topic of representation to understand a monument. 

 

‘Les Trois Grâces’ by Cabrita will be on display from 12 February to mid June.

 

 

+ info

 

Making off

Cabrita Cabinet d´amateur

CAC Málaga Centro de Arte Contemporáneo

15 de diciembre del 2020 al 14 de marzo de 2021

 

 

El Centro de Arte Contemporáneo de Málaga presenta la exposición de pintura más importante del artista portugués Cabrita titulada Cabrita. Cabinet d´amateur, comisariada por Helena Juncosa.

 

La muestra está compuesta por más de 250 pinturas que recorren la trayectoria de cuarenta años de Cabrita como pintor, desde los años ochenta hasta la actualidad, mostrando la amplia variedad y las múltiples formas de su obra pictórica junto a cinco esculturas de bronce. 

 

Cabrita. Cabinet d´amateur debe ser entendida como una obra única, sin principio ni fin, construida sobre las diversas referencias incluidas en la obra pictórica del artista.

 

 

+ info

 
 
 
 

Cabrita: Obras na Coleção de Serralves.

Museo Municipal de Caminha, Portugal.

07/08 – 29/11/2020

 

 

La colección Serralves vuelve al Museo Municipal de Caminha con una exposición de obras de Cabrita.

 

La muestra reúne un conjunto de obras del artista que pertenecen a la colección del Museo de Arte Contemporáneo de Serralves y que dan una perspectiva sobre la evolución de la obra de Cabrita a lo largo de los años 80 y 90.

 

+ info

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

Cabrita

Lisboa, 1956

Viu i treballa a Lisboa

 

El complex treball de Cabrita es pot caracteritzar per un discurs filosòfic i poètic idiosincràtic que abasta una gran varietat de mitjans: pintura, fotografia, dibuix i escultures compostes de materials industrials i objectes trobats.

 

El seu treball ha rebut un reconeixement internacional esdevenint crucial per a la comprensió de l’escultura des de mitjan anys vuitanta. Mitjançant l’ús de materials senzills que es sotmeten a processos constructius, Cabrita recicla reminiscències gairebé anònimes de gestos primordials i accions repetides de la vida quotidiana. Centrades en qüestions relacionades amb l’espai i la memòria, les seves obres obtenen un suggeridor poder d’associacions que pot arribar a una dimensió metafòrica, més enllà del visual.

 

La complexa diversitat teòrica i formal del treball de Cabrita parteix d’una reflexió antropològica, contrària al reduccionisme del discurs sociològic. De fet, silencis i reflexions són la base del treball de Cabrita.