Tag Archives: jordi alcaraz

Alè, exposició de Jordi Alcaraz, a la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt / Petit Espai.

 

Inauguració: diumenge 25 d’abril, a les 12.30h

 

Exposició fins el 24 d’octubre de 2021

 

Comissari: Bernat Puigdollers

 

 

L’obra de Jordi Alcaraz té vida pròpia: neix, creix i respira per si mateixa. Totes les seves obres són fruit d’una força ignota que les empeny a ser com són. El misteri se’ns revela davant nostre de la mateixa manera que es fa present en el brot tendre d’un arbre, en un gir de vent o una gebrada. La tinta —contenidora de totes les coses imaginables— brolla incessantment i davalla com un magma obscur damunt el blanc. Les ombres s’eixamplen i es dilaten. Les línies dels dibuixos sobrevolen les estepes albes del paper.

 

Alcaraz ens endinsa al món de l’intangible. Fa visibles les presències que ja no hi són però encara romanen, les ombres que fugen per por de ser vistes, les coses que podrien ben ser i no seran mai. Les seves obres són fets, presències que viuen, i ningú sap per què. Tota la seva obra és sostinguda per un estrany equilibri, per una fragilitat misteriosa que ho omple tot.

 

 

+ info

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

‘Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

07.06 – 17.11.2019

Inauguració :  7 de juny, 12.30h

Museu de Montserrat

 

L’obra de Jordi Alcaraz (Calella, 1963) és la confluència perfecta de forma, poètica i concepte. Servint-se de materials ben diversos –metacrilat, tinta, ferro… – trenca, des del propi gènere, els límits de la pintura, l’escultura i el gravat. Des de la matèria evoca la idea encara no formulada, l’aura de l’objecte, transforma i deforma la realitat, la recrea i la pensa amb el tacte i les mans. Hereva de la tradició artística catalana dels darrers cinquanta anys, l’obra d’Alcaraz està emparentada amb la ironia i la poètica de Brossa, la matèria de Tàpies i el caràcter eteri de Llena. Aquesta exposició de la Sala Pere Daura del Museu de Montserrat fa trontollar el concepte de pintura comunament acceptat i ens endinsa en una reflexió en torn el propi fet creador, el jo i la realitat.

 

Bernat Puigdollers, comissari de l’exposició

 

+ info

Calella, Barcelona, 1963

Viu i treballa a Calella, Barcelona

 

L’obra de Jordi Alcaraz és una reflexió sobre el volum, el llenguatge artístic i el temps a través d´una manipulació lírica dels materials. Una abstracció que és fruit de la lluita contra les limitacions i convencions del format.

 

El seu treball parteix de la tradició clàssica de la pintura i l´escultura per a alterar el sentit de les bases reconeixibles de la realitat objectual, cap a noves gènesis de significat i continent.

 

Jordi Alcaraz transgredeix superfícies i materials, atorga usos inversemblants a les seves peces i replanteja la lògica de marcs i de metacrilats, de pedres i d´escaioles, de miralls i de fustes, d´ombres i de metalls; modificant les percepcions i tractaments convencionals.

 

Ha realitzat diferents edicions de bibliòfil com “El Viatge a Tokushima”, amb text de Joaquim Sala-Sanahuja, o “Diorames”, realitzat amb Joan Brossa, Alfons Borrell, Perejaume i Jordi Rosés.