Tag Archives: Lleida

Lima, el Perú, 1992. Viu i treballa a Roma i Barcelona.

 

 

 

La seva obra es mou entre la pintura, la instal·lació i la intervenció pública. Les seves recerques busquen un desplegament horitzontal d’observacions crítiques a partir d’un extens treball documental. Daniel de la Barra ens parla de la crisi de mirar la natura, la representació del paisatge com a procés extractiu i els punts de fricció que hi ha entre imatge, història i modernitat. La seva obra multidisciplinària ens dona l’oportunitat d’indagar en els conflictes colonials que han relegat a la natura a un espai subaltern d’explotació i dominació i compondre un exercici de contravisualitat que reflexiona, des d’una perspectiva global, sobre la representació del paisatge com a extractiu i exercici de poder.

La seva obra es materialitza en exercicis antipaisatgístics, a través de la violència socioambiental, contra el neoextractivisme, a partir d’un recorregut polític i històric, recordant les expedicions botàniques que reforçaven maneres de mirar allò natural com paisatges de conquesta.

Durant 2022 va ser artista resident a la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma (Itàlia), a més de presentar les seves exposicions individuals a la Galeria Joan Prats (Barcelona) on va rebre el Premi Collezione Taurisano a la millor exposició, Galeria Ginsberg (Lima) i al Museu Central de Lima com a part de l´exposició de finalistes del XII Premi Nacional de Pintura. També ha exposat individualment aquest any a Frieze London i ha rebut la beca com a nou artista resident de la Fundació Delfina (Londres) i la Beca de la Fundació Miró i Casa Velázquez a Madrid per al 2023.

El 2021 va desenvolupar el projecte “Això no és un paisatge. Episodi II” a Homesession dins del seu programa Invited i va rebre el Premi de la Sala d’Art Jove de Catalunya per la publicació del seu llibre Real Expedició Botánica en col·laboració amb el Centre d’Art Contemporani Lo Pati (Amposta) i La Panera (Lleida) . També va realitzar una residència a La Fabrique (Aliança Francesa a Lima, Perú). El 2020 va ser seleccionat com a artista resident a Homesession (Barcelona) on va desenvolupar el seu projecte “Això no és un paisatge”. Va exposar “Paisatges Desitjats” a Arts Santa Mònica, “Consideracions de la Ciutat Moderna” a La Biennal d’Amposta (Lo Pati Centre d’Art) i el seu projecte “Subversió: Habitar Ruïnes” a El Born CCM (Barcelona). Va realitzar una residència a Piramidón Centre d’art Contemporani durant 2019 i va realitzar diversos projectes com a “Cercant a Paititi” a Espai SubSòl, per al Barcelona Gallery Weekend, “Paisatges Desitjats” a l’Escola d’Estiu Walter Benjamin, Portbou o “Pateres Carnaval – Viatges de benestar” per a Luminària 04, Madrid. El 2018 va rebre una beca a The Nerdrum School (Suècia). També va obtenir la Beca de Recerca de l’Escocesa (Barcelona) el 2018 i el 2019, el Premi Art Jove 2019 (Sala d’Art Jove), exposant a la Sala d’Art Jove. Aquell mateix any rep el Premi Internacional IdeaBorn i queda finalista del Premi de Pintura Ricard Camí (C.C.Terrassa). Al Perú, en els darrers anys, ha estat finalista tant del Premi Nacional d’Art Contemporani ICPNA com del Premi Nacional de Pintura (MUCEN), exposant al Museu Central de Lima i la Galeria Juan Pardo Hereen.

Alè, exposició de Jordi Alcaraz, a la Fundació Espai Guinovart d’Agramunt / Petit Espai.

 

Inauguració: diumenge 25 d’abril, a les 12.30h

 

Exposició fins el 24 d’octubre de 2021

 

Comissari: Bernat Puigdollers

 

 

L’obra de Jordi Alcaraz té vida pròpia: neix, creix i respira per si mateixa. Totes les seves obres són fruit d’una força ignota que les empeny a ser com són. El misteri se’ns revela davant nostre de la mateixa manera que es fa present en el brot tendre d’un arbre, en un gir de vent o una gebrada. La tinta —contenidora de totes les coses imaginables— brolla incessantment i davalla com un magma obscur damunt el blanc. Les ombres s’eixamplen i es dilaten. Les línies dels dibuixos sobrevolen les estepes albes del paper.

 

Alcaraz ens endinsa al món de l’intangible. Fa visibles les presències que ja no hi són però encara romanen, les ombres que fugen per por de ser vistes, les coses que podrien ben ser i no seran mai. Les seves obres són fets, presències que viuen, i ningú sap per què. Tota la seva obra és sostinguda per un estrany equilibri, per una fragilitat misteriosa que ho omple tot.

 

 

+ info

Centre d’art La Panera, Lleida

4.11.2017 – 28.1.2018

 

Aquest any, i amb motiu de la celebració de la desena edició de la Biennal d’Art Leandre Cristòfol, presentem una programació especial que s’expandeix més enllà de l’edifici de l’equipament mateix, fins a l’església de Sant Martí i el Dipòsit del Pla de l’Aigua, i que coincideix amb l’inici d’un procés de renovació del fons del Centre d’Art la Panera i de redefinició de l’esdeveniment, a cura d’una comissió formada pels crítics d’art Javier Hontoria, Oriol Fontdevila i Cèlia del Diego (directora de la Panera).

 

En aquest marc també es portaran a terme diverses accions, entre les quals destaquen un projecte participatiu i les jornades La Col·lecció Incompleta, coproduïdes amb el Museu d’Art Jaume Morera, que tenen l’objectiu de reunir experiències de col·leccionisme públic d’interès en relació amb els reptes de la contemporaneïtat.

 

Elena Alonso, Erick Beltrán, Mauro Cerqueira, CRU, Irene de Andrés, Anna Dot, Núria Güell, Bouchra Khalili, Ella Littwitz, Pol Merchan, Jordi Mitjà, Itziar Okariz i Aimar Pérez Galí.

 

+ info

 

Centre d’art La Panera, Lleida

Del 18 de maig al 15 d’octubre de 2017

 

A sense of wonder (un sentit de la meravella o la capacitat de meravellar-se) és una proposta expositiva que reuneix els treballs més recents de l’artista Carles Congost. Es tracta d’una coproducció entre el Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona i el Centre d’Art la Panera, Lleida.  

Són treballs que s’han vist molt poc a casa nostra (en algun cas, són inèdits) i venen avalats per diversos premis i distincions. Com és habitual en ell, no deixa de banda la desinhibició a l’hora de fer servir referents del món del pop o de la cultura de masses, ni el recurs cap a mitologies personals, ni molts d’altres aspectes que han caracteritzat la seva obra i, sovint, han fet difícil posar-lo dins una classificació a l’ús.  

A nivell temàtic hi ha dos grans eixos que vertebren aquests treballs: la música i la pràctica artística, però sempre com un recurs argumental per obrir portes cap a d’altres aspectes més universals tot evitant la literalitat i les veritats incontestables. En essència, aquesta proposta aprofundeix en la capacitat que tenen aquests treballs de sorprendre’ns, de confrontar-nos com a espectadors, de descobrir coses que no es creuen possibles en primera instància…En la capacitat de meravellar-se (A sense of wonder).  

Carles Congost té una sòlida trajectòria que inclou nombroses distincions com la Beca de Artes Plásticas de la Fundación Botín (2014), el segon Premi de Videocreació impulsat per LOOP Barcelona, la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya i l’Arts Santa Mònica (2015), el Premi de Videoart de la Fundación BBVA (2015) i el Premi Ciutat de Palma (2016). El 2016 va participar en la biennal internacional Manifesta 11 a Zuric (Suïssa) amb l’obra Simply The best que va assolir un gran reconeixement. Aquesta exposició suposa la presentació al nostre país d’aquesta obra.

Comissari: David Santaeulària

 

+ info