L’exposició “Serie Calculum. Calculum Series” és un assaig entorn a la concentració, la densitat i la creació de valor en la societat contemporània a través d’un grup d’objectes i una sèrie de mapes i diagrames.

 

És una col·lecció de peces de petit format que com indicis, assenyalen i condensen un problema social, polític o econòmic i al mateix temps es presenten com nodes d’un entramat o circuit que revelen un sistema o un mecanisme de construcció del concepte o idea de “valor”.

 

Aquest projecte es relaciona amb els “wunderkammern” o gabinets de curiositats, on les troballes particulars, les peces artístiques, les pistes d’investigacions científiques eren rebudes sota una única categoria: la de la meravella i la sorpresa.

 

Aquestes col·leccions eren a un mateix temps el grup d’objectes i la seva sistematització. Eren les evidències i les micro comprovacions de les teories sobre funcionament del món que aquestes mateixes generaven.

 

Com és que un objecte adquireix un valor especial enfront d’un altre i aquest valor modifica altres objectes? Com és que aquest valor implica una especulació i una plusvàlua i aquesta maniobra per a ser el significat i l’objecte el seu significant? Com és que la producció construeix aquest valor i que el transport d’objectes i la seva reinserció modifiquen aquesta categorització d’objectes? Com es sistematitza una col·lecció i com es forma un conjunt d’objectes? Com seleccionem coses del món?

 

“Calculus” es tradueix com pedra en llatí i un “calculum” s’interpreta com una pedra a la sabata. Els càlculs són especulacions o projeccions en funció a una tendència però al mateix temps confluència de forces i sedimentació epistemològica. Així l’exposició mostra una sèrie de dibuixos, fotografies, mapes, objectes, retallades de diaris, com petits problemes que es van trobar de manera fortuïta al passar per diferents llocs com Brasil, Corea, Xina, Mèxic, Colòmbia i Espanya que són evidències de problemes de categories o valor en cada context i al mateix temps entrades a una definició molt mes complexa del que és la selecció i la concentració.

 

Durant la seva trajectòria artística, Biennal de Sao Paulo, Biennal de Lió, Site Santa Fe, entre altres, s’ha destacat per treballar amb formats poc ortodoxos tals com el múltiple, el llibre-obra i experiments que intenten vincular l’art públic amb els llenguatges gràfics.

 

En la seva obra analitza i dissecciona el poder que comuniquen els diferents mitjans gràfics en la seva distribució d’informació, i també de conductes i valors.