Per a la seva segona exposició a la galeria, Aleksandra Mir presenta una sèrie de collages que combinen la iconografia religiosa amb la del viatge a l’espai. “Si els astronautes i els àngels comparteixen el cel,” es demana, “no és hora que es coneguin?

 

*

Espai infinit dins d’un espai buit. Esperit indefinible dins d’un pensament il·limitat. Icones i recerca insaciable. La curiositat humana necessita un context on existir. La religió fou ciència com ara la ciència és religió. La justificació de la nostra luxúria i la confiança en l’infinit, el qual està lluny del nostre paradís sensorial, comparable a la recerca de la més profunda suspensió mental, són les dues maneres de cercar respostes a la creació, propòsits i desaparició. La religió, com a sistema de control, s’ha apropat al seu gran rival al llarg de la història – les lleis de la física que governen l’univers. ‘Quan acabaran els miracles?’ – els medis tecnològics que produïm resulten enginyosos pels fills de la Terra però resten com adaptacions lamentablement poc adequades a la nostra imaginació il·limitada. ‘Per què estem aquí?’ Les respostes espirituals són igualment insatisfactòries comparades amb el poder d’aquestes preguntes senzilles. Potser la resposta resideixi en la convergència. La tecnologia potser hauria d’esperar a què el poder del cervell humà desenvolupi plenament les seves habilitats (súper) naturals. ¿Esdevindran miraculoses les tecnologies produïdes quan aquestes no requereixin cap substància material per a treballar, sinó una fe, una creença en unes lleis de la física tan subtils que la matèria mateixa no pugui suportar la seva lògica? ¿Estaran basades en una tecnologia tan discreta que restarà indistingible del propi origen de l’univers i tot el creat en ell? ¿Quan mirem la ciència i la religió, estem mirant la mateixa tecnologia en diferents estadis d’evolució? ¿La humanitat ha d’estar sempre polaritzada i així mateix paralitzada?

 

Mark Baker

 

Aleksandra Mir va néixer a Lubin, Polònia, en 1967. Ha participat en múltiples exposicions internacionals, entre elles, actualment a la 53 Biennal de Venècia; així com en la Schirn Kunsthalle de Frankfurt,   Kunsthaus de Zuric,   Institute of Contemporary Art de Londres,   SMAK de Gant,   PS1/MOMA, Nova York,   Whitney Biennial Nova York