Sales d’art modern del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

14.12.2018 – 3.2.2019

 

Comissariat:

Ángel Calvo Ulloa i Nuria Enguita

 

Projectes d’artista: un projecte d’Archivo F.X. amb Pedro G. Romero i la col·laboració de Lola Lasurt, Patricia Gómez & María Jesus González i Álvaro Perdices.

 

A les sales dedicades a la Guerra Civil, a la col·lecció d’art modern, s’exposaran els treballs d’Archivo F. X. al voltant de les anomenades txeques psicotècniques d’Alphonse Laurencic instal·lades als temples dels carrers Vallmajor i Zaragoza de Barcelona i al convent de Santa Úrsula de València entre 1937 i 1939.

 

La instal·lació inclourà material documental, fotografies, films i bibliografia que n’expliquen la funció i el significat.

 

Habitació és el fruit de la col·laboració de tres institucions afins que aborden el pensament crític actual des de diferents posicionaments: el CA2M Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunitat de Madrid, el Centre Cultural La Nau de la Universitat de València i el Museu Nacional d’Art de Catalunya.

 

+ info

Sala dels Trinitaris, Vilafranca del Penedès

24.11.2018 – 13.1.2019

Inauguració 24.11.2018 – 12h

 

Comissària: Patrícia de Muga

 

Alfons Borrell (Barcelona, 1931), concep la pintura com un espai de relació amb el món i, a la vegada, com un impuls, una emoció. La seva obra es caracteritza per la importancia del color i es debat entre la subtilitat i la intensitat, entre l’obertura vers la natura i el replegament introspectiu.

 

Vinculat des del 1955 al llenguatge de l’abstracció, ha estat influenciat en diferents moments de la seva vida per Anglada Camarasa i Brossa, dos artistes que, més enllà d’una estètica, li aportaren una actitud vital i ètica en front de l’art. El treball de Borrell ha estat i és actualment intens i constant, movent-se sempre dins uns paràmetres que va repetint amb rigor i dedicació.

 

L’exposició que acollirà la Sala dels Trinitaris és una selecció dels darrers treballs d’Alfons Borrell inscrits, la majoria, entre els anys 2016 a 2018. Aquestes darreres obres, que destaquen per la seva contenció i depuració, reclamen a l’espectador formes d’experimentació lliures i obertes per sentir-les i transitar-les.

XIV Bienal de Cuenca, Ecuador

20.11.2018 – 16h Plaza de la Merced – Pumapungo

Erick Beltrán recibe el Premio Julián Matadero (jurado integrado por Eva González Sancho, Inma Prieto y Ramón Castillo) en el marco de la Bienal de Cuenca

 

Estructuras vivientes. El arte como experiencia plural. XIV Bienal de Cuenca

23.11.2018 – 5.2.2019

Comisario Jesús Fuenmayor

 

Esta propuesta curatorial es una invitación a reflexionar en torno a las formas cómo nos relacionamos con el arte para enfocarnos en la idea del arte como experiencia o vivencia plural: estética, sensorial, intelectual, emocional, afectiva, psicológica, pero también política, sociológica, antropológica.

 

Los artistas invitados a la XIV Bienal de Cuenca trabajan desde lo experiencial y propician situaciones donde esta prevalece. La mayoría de ellos parten de procesos previos de exploración e investigación en la ciudad de Cuenca, convirtiendo a la urbe en el soporte físico y en el gran resorte de sus realizaciones simbólicas, pues apelan ya sea a su memoria o a su actualidad, al paisaje natural y arquitectónico, o al rico y heterogéneo imaginario con el que convive. 

 

+ info

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

16.11.2018 – 22.4.2019

 

Comissariat:

Àlex Mitrani i Imma Prieto

 

 

Les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals, es presentaran en aquesta mostra, coincidint amb els 50 anys del maig del 68.

 

Aquest període ha patit fins ara una certa indefinició per part de la historiografia, que no sempre l’ha sabut encaixar, entre l’ocàs de l’informalisme i la irrupció del conceptual. És el moment de l’emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència on l’homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Potser contradictori i efímer, l’art d’aquests anys mostra la connexió amb la modernitat internacional lligada als nous paradigmes de llibertat i revolució. Pacifisme, revolució sexual, crítica al capitalisme, exploració sense límits de la creativitat individual, són alguns dels reptes fonamentals que manifesten, als quals s’afegeix la resistència al context específic del franquisme.

 

Artistes

Sergi Aguilar, Rosa Amorós, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Jordi Batiste, Ernesto Carratalà, Mari Chordà, Colida, Claude Collet, Carlos Duran, Equipo Crónica, Alicia Fingerhut, Jordi Fornas, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Lluís Güell, Gonzalo Herralde, Josep Iglesias del Marquet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda, Xavier Miserachs, Muntadas, Aurèlia Muñoz, Norman Narotzky, Antoni Padrós, Joan Rabascall, Guillem Ramos-Poquí, Pau Riba, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Benet Rossell, América Sánchez, Carles Santos, Enric Satué, Enric Sió, Gonçal Sobrer, Jaume Xifra, Zush / Evru

 

 

+ info

Dans Le Corps et le lieu. Films autour d’Ana Mendieta

Jeu de Paume, Paris

16.11.2018, 18.30h

 

 

En présence de l’artiste Perejaume

Programmateurs du cycle : Marina Vinyes Albes et Arnau Vilaró Moncasí

 

 

Pour le Jeu de Paume, Perejaume propose une séance dans le noir, une lecture performative interagissant avec une sélection de ses films courts et le travail de Mendieta. Comme elle, Perejaume consacre son travail à la culture du lieu : il l’ouvre, le cultive, le laboure. Cette praxis, qu’il nomme dans son lexique agraireté, fait pousser toute sorte de germinations poétiques. Loin de l’idéalisation d’un passé rural per se, sa praxis revient sur nos gestes et les formes que ceux-ci dessinent sur le territoire; sur la continuité inévitable entre les corps et les lieux.

 

+ info

MEIAC Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo, Badajoz

13.11.2018 – 3.2.2019

 

 

Comisaria Alicia Chillida

 

 

Estrategias del desplazamiento, que cita y remite a la idea de deriva de los situacionistas, puede ser recorrida como una experiencia de las problemáticas del desplazamiento, entre la dimensión sociopolítica y la condición psicológica de la individualidad. En el recorrido se conectan trabajos videográficos de Muntadas del ciclo On Translation,  en los que se aborda la sensación psicológica del miedo como una herramienta política y geoestratégica, sumados a tres videos más recientes articulados en una trilogía, que describen acciones vinculadas al desplazamiento: Dérive Veneziane, 2015, Guadiana, 2017, y Finisterre, 2017.

 

+ info

Museu de Montserrat, Montserrat

10.11.2018 – 5.5.2019

 

L’equilibri possible és una exposició de producció pròpia del Museu de Montserrat. La mostra, comissariada per l’historiador de l’art Bernat Puigdollers, membre de l’equip del MDM, aprofundeix en el món íntim i personal de Maria Girona i Albert Ràfols Casamada, i s’endinsa en les arrels que uneixen les seves trajectòries, divergents i personals però alhora properes i convergents. La mostra és el resultat d’un llarg procés de recerca que aporta nombrosos aspectes fins ara inèdits de la seva carrera que queden recollits en un extens catàleg que esperem que esdevindrà una aportació important a la historiografia de l’art català de postguerra.

 

Maria Girona (Barcelona, 1921-2015) i Albert Ràfols Casamada (Barcelona, 1923-2009) pertanyen a la generació d’artistes formada durant els primers anys quaranta. Tots dos, en aquest context difícil i poc estimulant del primer franquisme, van lluitar plegats, juntament amb molts altres artistes de la seva generació, per dinamitzar i construir un ambient cultural modern i més lliure. Aquesta exposició aprofundeix en algunes de les iniciatives més rellevants de la seva trajectòria artística –la fundació del grup Els Vuit, els Salons d’Octubre, la fundació de l’Escola Eina, etc.–, sense oblidar fets vitals comuns com el viatge d’estudis a París, becat per l’Institut Francès, o els estius passats a Calaceit i Cadaqués, reflex de dues vides complementàries. És, de fet, un aprofundiment als seus inicis artístics i a una vida en comú dedicada a l’art, sense oblidar les relacions i connexions de les seves obres, aparentment oposades, divergents, però alhora íntimament unides. Aquesta exposició vol ser, a més, una reivindicació de l’obra i la figura de Maria Girona, normalment a l’ombra, que, a més de conrear una obra pròpia i de qualitat sovint poc coneguda, jugà també un paper decisiu en tot aquest procés de renovació de l’art de postguerra.

 

+ info

ArtLab, École Polytechnique Fédérale de Lausanne

3.11.2018 – 10.3.2019

 

Conception et réalisation:

Prof. Amador Vega (Universitat Pompeu Fabra, Barcelona)

Prof., CEO et Directeur Peter Weibel (ZKM | Karlsruhe)

Prof. Siegfried Zielinski (UdK, Université des arts de Berlin)

 

Cette exposition est consacrée au catalan de Majorque Ramon Llull: philosophe, logicien, et théologien (1232-1316) dont la vie et le travail fascinent encore aujourd’hui penseurs, artistes et chercheurs. L’influence universelle de sa pensée est encore palpable dans les domaines de l’art, de la littérature, de la religion, de la musique, de la philosophie, des arts visuels et de la politique. Ces effets sont sensibles dans les théories de management de l’information, l’informatique et les technologies multimedia.

 

Repensée en collaboration avec le ZKM (Centre d’art et de technologie des médias de Karlsruhe).

Cette exposition a déjà été présentée au CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona).

 

+ info