Tag Archives: Muntadas

Exposar · No exposar-se · Exposar-se · No exposar

 

Una exposició sobre l’exposició

Del 24 setembre de 2021 al 10 de gener de 2022

 

Santa Mònica, Barcelona

 

 

El primer cicle de programació del nou Santa Mònica orbitarà al voltant d’una sèrie de preguntes que es deriven dels mateixos processos de desconstrucció i reconstrucció d’un centre d’arts, en els àmbits institucional, arquitectònic i simbòlic.

 

La primera gran exposició del nou Santa Mònica revelarà i qüestionarà els mecanismes expositius: els físics però invisibilitzats, i els immaterials que romanen a l’ombra per la seva pròpia naturalesa.

 

S’exposaran la tecnologia (alta i baixa) que s’amaga darrere de les obres, les arquitectures que hi ha darrere dels attrezzos, els focus… Però també s’exposaran els gestos institucionals i els (des)afectes que hi ha darrere de qualsevol exposició; i les persones, les que són artistes i les que no ho són, els diversos cossos, amb funcions segmentades, que aguanten des de la base tot el treball creatiu que es presenta finalment en un centre d’arts.

 

El cicle testarà durant 16 setmanes els mecanismes d’exhibició i difusió amb què treballarà el centre. Un organisme viu, mutable, permanentment en transformació, oferirà lectures diverses a cada visitant i noves capes en cada visita. Les exposicions i les activitats s’interrelacionaran constantment, de manera que provocaran diversos graus de participació i activació ciutadana.

 

Els i les artistes que formaran aquest primer cicle de programació són Roger Bernat (Barcelona, 1968), Jordi Guillumet (Barcelona, 1953) i Mònica Rosselló (Tarragona, 1961), Joana Moll (Barcelona, 1982), Mariona Moncunill (Tarragona, 1984), Antoni Muntadas (Barcelona, 1942), Roc Parés (Mèxic, 1968), Victoria Sacco (Buenos Aires, 1977) i Mario Santamaría (Burgos, 1985), amb la col·laboració de Valentina Alvarado (Maracaibo, 1986), Carlos Vásquez (Santiago de Xile, 1975) i els festivals IF (2015), Mixtur (2012), Out·side (2016) i Panoràmic (2017), entre d’altres.

 

 

+ info 

About Academia

Antoni Muntadas: About Academia I-II, an Online Interpretation, 2011-2017 (2021)

website access: https://aboutacademia.iea.usp.br/

30.4 – 31.10.2021

 

Based on his experience in American higher education, the artist Antoni Muntadas inaugurates in Brazil an online interpretation of About Academia. The project discusses the role and function of universities today, the place of art in this context, the relationship between public and private, tradition and contemporaneity, the future of universities and interdisciplinarity, based on interviews with professors and students.

About Academia, a project originally presented at the Carpenter Center for the Visual Arts, invited by Harvard University, during Antoni Muntadas’ last teaching period in the program in Art, Culture and Technology at the Massachusetts Institute of Technology (ACT MIT), in 2011, followed in different versions to cities like Boston, Vancouver, Amsterdam, Seville, among others.

The Brazilian version of the videoinstallation About Academia, which at first would occupy the Biblioteca Brasiliana at the University of São Paulo’s (USP) Butantã Campus in São Paulo, translates as another work of the multimedia artist and professor, by creating a digital interpretation of the original installation, developed as a website, which can be accessed from April 30 https://aboutacademia.iea.usp.br/. For the first time it is being shown in Latin America, with all its materials translated into Portuguese, in a bilingual version (Spanish), through a partnership between the Fórum Permanente, the Instituto de Estudos Avançados at USP, and the Biblioteca Brasiliana José and Guita Mindlin, with the support of the Government of the State of São Paulo, through the Secretariat of Culture and Creative Economy, and the Cultural Action Program (PROAC).

The project is composed of two sets of screenings and publications. While About Academia I (2011) addresses these issues from the perspective of professors and academics, About Academia II (2017) delves into its themes exclusively from the students’ point of view. Due to the pandemic of COVID-19, the first exhibition of this project in the Southern Hemisphere takes place through a virtual room, on a website where it is also possible to access the three roundtables that take place on April 30 and May 10, and where two bilingual publications are available with the complete transcripts of the speeches of the interviewees, among them Noam Chomsky, David Harvey, Carol Becker, Ute Meta Bauer, and the students.

The creation of the immersive, online, interactive videoinstallation gives prominence to the two sets: About Academia I (2011) and About Academia II (2017). It thus respects the duration of the times of the videos originally developed by the artist for their existence in a real physical space.  Thus, despite the interactivity of navigation, it is not possible for the visitor to control the projected videos. The aesthetic experience in virtuality therefore has correspondence with the real time of the analog exhibition space.

 

Publications

The publications in Spanish and Portuguese versions are partially available on the exhibition site. In order to have full access, it is necessary to buy them for a symbolic price. The link for this purchase is through the exhibition site.

Round tables

The round tables will be broadcasted in the exhibition site and will be available later on this site and in the sites of the partners (IEA-USP, Biblioteca Brasiliana and Fórum Permanente).

 

Which university do we want?

Friday April 30th from 2 pm to 5 pm

  • Néstor Garcia Canclini (Mexico) – anthropologist, philosopher, Chair at IEA-USP
  • Eliana Sousa Silva – educator, socio-cultural activist, Chair at IEA-USP
  • Macaé Evaristo educator, former State Secretary of Minas Gerais
  • Ailton Krenak – philosopher, environmentalist, indigenous leadership
  • Antoni Muntadas (artist)
  • Martin Grossmann (moderation)

 

Intercontinental Academy

Monday, May 10 from 9 am to 12 pm – (Brasilia)

  • Nikki Moore (USA) Art Historian – Wake Forest University (ICA-UBIAS)
  • Érica Peçanha (Brazil) anthropologist, post-doctorate IEA-USP
  • David Gange (England), historian Birmingham University (ICA-UBIAS)
  • Julia Buenaventura (Colombia) – art historian – Universidad de los Andes
  • Mariko Murata (Japan) – media and museum theorist – Kansai University
  • Martin Grossmann (moderation)

 

University and context

Monday May 10 from 1:30 pm to 4 pm (Brasilia)

  • Naomar de Almeida Filho – epidemiologist, former dean of UFBA, professor of IEA-USP
  • Helena Nader – biomedical sciences, vice-president of ABC, Chair at IEA-USP
  • Guilherme Wisnik – architect, curator, professor at FAU-USP
  • Renato Janine Ribeiro (moderation), philosopher, former Minister of Education (FFLCH-USP)

 

 

+ info

13th Shanghai Biennale

Bodies of Water

April 17 – June 25, 2021

 

 

The Power Station of Art (PSA) announces the culmination of the 13th Shanghai Biennale, Bodies of Water. Its main exhibition PHASE 03: AN EXHIBITION opens on April 17, 2021, with 64 participating artists presenting projects, including 33 new commissions, at the PSA and other venues across Shanghai.

 

These participating artists include Antoni Muntadas.

Muntadas will be exhibiting RED (2017). Color photography, Mural of 64 photos, 40 × 60 cm each.

 

RED is a site-specific work consist of a big panel of 64 photographs showing the results of Antoni Muntadas’ flow through the Shanghai streets and squares on a given day. That day was October 1st, 2017, coinciding with the China National Day that celebrates the sixty-eighth anniversary of the formation of the People’s Republic of China. Carried away by the course of the celebrations, Muntadas captured through his camera the drift of Shanghai’s citizens and the pulse of the city, always around the red color ubiquitous in the city.

 

 

+ info about 13th Shanghai Biennale

 

Memòria de la defensa: arquitectures físiques i mentals.

 

Es Baluard Museu, Mallorca, Espai C

26.03 – 26.09.2021

 

Exposició col.lectiva comissariada per Imma Prieto i Pilar Rubí.

 

Artistes: Lida Abdul, Marwa Arsanios, Roy Dib, Mounir Fatmi, Jorge García, Juan Genovés, Leo Gestel, Patricia Gómez & Mª Jesús González, Petrit Halilaj, Peter Halley, Mestre de la conquesta de Mallorca, Antoni Muntadas, Daniela Ortiz, Tommaso Realfonso, Wolf Vostell, Kemang Wa Lehuler

 

 

 

Fa uns quatre segles es va aixecar a Mallorca la fortalesa sobre la qual avui s’assenten els fonaments d’Es Baluard Museu. El projecte el va dur a terme l’enginyer renaixentista Giovan Giacomo Paleari Fratino, qui també va idear múltiples fortificacions situades a la Mediterrània i al cor de Europa. El fet de pensar en murades situades en aquests enclavaments ens introdueix, paradoxalment, en una línia de temps que sabem quan comença i que, lamentablement, encara segueix el seu curs. Ens interessa donar visibilitat a la contradicció i la paradoxa que caracteritza la història. D’alguna manera, presentam un recorregut que ens apropa tant a Frantz Fanon, reconeixent-nos hereus d’accions colonialistes i d’ocupació, com a les relacions i denúncies que Foucault va apuntar a Vigilar i Castigar. Quina relació hi ha entre un baluard, una presó i una escola? Volem escoltar, com diria Gayatri Spivak, les veus que hi ha a l’altre costat de el mur.

 

L’objectiu d’aquesta exposició és obrir una reflexió des de la nostra contemporaneïtat al voltant de la necessitat d’introduir elements arquitectònics, físics i mentals, per tal de justificar accions polítiques que augurin protecció. Seguint aquest plantejament, acostam les preguntes a l’objecte que trenca la nostra seguretat: de què o de qui ens protegim?

 

 

+ info

 

 

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

Our garden needs its flowers.

Centre d’Art Tecla Sala.

27/02 – 18/07/2021

 

Exposició comissariada per David Armengol i Albert Mercadé.

 

Des del 2015 més de 500 artistes visuals, músics, arquitectes, dissenyadors i agents culturals han escollit la ciutat de L’Hospitalet com a destí creatiu i conviuen avui en espais rehabilitats de l’antiga zona industrial de la ciutat, que s’ha posicionat com un dels principals eixos culturals de l’àrea metropolitana de Barcelona.

A partir d’un recorregut orgànic Our garden needs its flowers proposa una lectura de l’actual context artístic del Districte Cultural posant especial atenció a les arts visuals, la música i el disseny.

 

Amb obres de Muntadas, i Pablo del Pozo, entre d’altres.

 

+ info

 

 

MoMA PS1 now screening “Political Advertisement X: 1952–2020 (2020)” at the MOMA Magazine.

 

From 19.01 til 31.01.2021, you can watch the film “Political Advertisement X: 1952–2020 (2020)” by Muntadas and Marshall Reese online, along with Artur Żmijewski’s “Democracies” (2009) and Bani Abidi’s “RESERVED” (2006).

 

Drawn primarily from MoMA’s collection, and looking ahead to the forthcoming exhibition “Signals: The Politics of Video”, the selection of works takes on the newly omnipresent impact of video on politics, on the cusp of world change.

 

Artists have created some of the most prescient and perceptive takes on this media transformation. Here, in this limited screening series, we present an international selection of artists’ experiments that feel uncannily relevant to our relationship with video today.

 

 

+ info

Political Advertisement X: 1952-2020. Un projecte de Muntadas i Marshall Reese.

 

Projecció Zumzeig Online: Coincidint amb les eleccions nord-americanes, la pel·lícula estarà disponible online durant 24 hores, el 3 de novembre.

 

La projecció també inclou una presentació d’Albert Alcoz i un epíleg de Marcelo Expósito.

 

+ info i entrades

 

 

Des de 1984, els artistes Muntadas i Marshall Reese han creat una antologia d’anuncis televisius de campanyes presidencials que s’actualitza cada 4 anys per a incloure anuncis de cada elecció presidencial, des de la campanya Eisenhower-Stevenson de 1952 fins a l’actual convocatòria electoral Trump-Biden.

 

La seva última versió, Political Advertisement X: 1952-2020, és una visió personal de com es presenten la política i els polítics a través de la imatge en moviment.

 

 

 

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #03Les mans

La tercera proposta gira entorn de la mà, la part del cos humà més vinculada a la creació artística juntament amb els ulls i que al mateix temps ens serveix per comunicar i relacionar-nos, igual que la paraula.

Reuneix obres d’Erick Beltrán, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Hannah Collins, Enzo Cucchi, Chema Madoz, Enrique Martínez Celaya, Muntadas, Perejaume, Marcel Rubio Juliana i Julião Sarmento.

Les nostres mans estan prenent un inusitat protagonisme en aquests últims mesos a causa del seu paper en la transmissió de virus. Tocar les coses, tocar-nos la cara, tocar altres mans ha passat a ser perillós, les mans ara es veuen obligades a cobrir-se amb guants, a rentar-se constantment, a no tocar, ni tan sols per a saludar.

Però hem vist com la seva presència ha estat una constant en moltes obres artístiques, des de l’art prehistòric fins als nostres dies, per la seva varietat formal i simbòlica.

El llenguatge no verbal dels gestos posa en evidència la relació entre la mà i la ment. En les obres que presentem, els gestos de la mà expressen diferents estats d’ànim, sentiments, actituds o emocions des de por o pena fins a sensualitat o complicitat. A vegades, com ocorre per exemple en treballs de Julião Sarmento, la seva representació al·ludeix a la totalitat del cos humà.

Els gestos de les mans també remeten a les convencions socials, esdevenen així, una representació de la condició humana en estreta relació amb la cultura i l’expressió. Com es posa de manifest en algunes obres de Muntadas, aquesta figura retòrica pot definir ambició, consens, imposició, autoritat o poder.

Aquesta exposició es podrà veure fins el 30 de setembre.

Accés a l’exposició

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

A Storm in a Teacup & Sideshow of a sideshow, 2012

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #02La paraula

La segona proposta reuneix pràctiques conceptuals al voltant de la paraula i el llenguatge, eines bàsiques en la nostra relació amb el món i amb els altres.

Les obres d’Erick Beltrán, Joan Brossa, Pauline Bastard, Muntadas, Javier Peñafiel, Perejaume, Teresa Solar Anna Dot (artista convidada) proposen textos, frases, missatges, enunciacions, que es converteixen en recursos d’anàlisi de la realitat caracteritzant-se pel seu caràcter crític i transformador del sistema de l’art i de la societat.

Els treballs presentats reflexionen sobre la relació entre paraula i imatge i utilitzant diverses estratègies lingüístiques. En el cas de l’obra de Teresa Solar, juga amb l’estètica de la fonètica i els cartells d’aprenentatge d’idiomes. En altres casos s’utilitza el llenguatge des d’una dimensió sonora -com en l’obra de Perejaume, sígnica –Javier Peñafiel– o poètica –Joan Brossa.

En l’obra de Muntadas de 2018 s’analitzen els mecanismes de la comunicació, el llenguatge i la problemàtica relació entre la producció de coneixement i el poder econòmic. També en el cas d’Erick Beltrán, mitjançant el llenguatge, dissecciona el món per classificar-lo, categoritzar-ne, diferenciar-ne cadascun dels seus elements per així intentar comprendre´l.

En una línia més narrativa, l’obra de Pauline Bastard parteix d’objectes trobats casualment que li permeten encarregar a desconeguts l’escriptura de ficcions creatives.

Finalment, hem volgut introduir una acció que va realitzar Anna Dot a la Fundació Brossa el 2019, evidentment per la seva connexió amb Joan Brossa, però també per la reflexió poètica al voltant de la construcció de les paraules.

Aquesta exposició es podrà veure fins al 10 de juny.

Accés a l’exposició

Espai d’Art Contemporani, Castelló

12.3 – 14.6.2020

Inauguración 12.3.2020 – 20h

 

Artistes: Ignasi Aballí / Ángela Bonadies / Gonzalo Elvira / Esther Ferrer / Dora García / Pedro G. Romero / Narelle Jubelin / Eva Lootz / Antoni Muntadas / Javier Peñafiel / Álvaro Perdices / Paloma Polo / Isidoro Valcárcel Medina

 

Comissariat: María Virgínia Jaua

 

Es tracta d’una sèrie de vídeos breus en què es convida una sèrie d’artistes perquè facen la lectura d’una imatge que prèviament hauran triat. A través d’un format diferent, ja que implica presentar la imatge i fer la seua lectura o anàlisi en la veu i el pensament del convidat.

 

Una veu / una imatge sorgeix del desig de voler ampliar i explorar diferents formats per a l’anàlisi de les imatges. El format de vídeo ens permet detindre’ns en la superfície de la imatge i viatjar, i interactuar amb aquesta a partir del so i els elements visuals. També ens permet submergir-nos en la veu, que és un segell distintiu i únic de cadascuna de les persones a les quals convidarem.

 

El pensament es presenta en el format sonor que distingeix cadascun dels artistes presents en la mostra. La veu ens diu molt: gènere, edat, lloc de procedència. La cadència de la veu i la seua modulació, d’alguna manera fa present l’artista i diu molt de la seua manera de pensar i d’estar en el món.

 

Un altre dels trets destacables d’aquesta mostra és la selecció de les imatges que cada artista fa. D’una banda, moltes d’aquestes reflecteixen la implicació dels artistes respecte a la complexa realitat que els ha tocat viure; d’altra banda, exhibeixen les inquietuds inherents al treball de la representació i a la reflexió que es fa respecte a la producció artística.

 

En aquest sentit la suma de tots aquests treballs reuneix, concilia i disposa dos aspectes de l’obra que normalment no veiem. I és la manera en què els artistes reflexionen a l’hora de produir la seua obra. Encara que es mostra per una via tangencial, que és la de convidar-los a reflexionar sobre les imatges que ens envolten i que no són estrictament “seues”.

 

Per aquest motiu, podríem dir que el dispositiu principal que s’activa en aquesta mostra és  que la lectura de l’artista active l’impuls “lector” de l’espectador. I per aquesta via, es descobrisca una altra manera de llegir i d’acostar-se a la producció d’art, que no ha de ser una altra cosa que producció, pensament i criticitat davant la realitat que ens toca viure.

 

+ info

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

Villa delle Rose, MAMbo, Bologna
18.1 – 22.3.2020
Inaugurazione: venerdì 17.1.2020 – 18h

 

Villa delle Rose prosegue l’attività di valorizzazione di artisti attivi nella scena internazionale proponendo, dal 18 gennaio al 22 marzo 2020, la prima personale in un’istituzione museale italiana di Antoni Muntadas (Barcellona 1942), dal titolo Muntadas. Interconnessioni, a cura di Cecilia Guida e Lorenzo Balbi.

 

Promossa da Istituzione Bologna Musei | MAMbo, in collaborazione con Artium, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo di Vitoria-Gasteiz, Álava, con la partnership della Fondazione Federico Zeri e il patrocinio del Dipartimento delle Arti dell’Alma Mater Studiorum Università di Bologna, la mostra segue sul piano temporale la personale allestita nel museo basco d’arte contemporanea dal 4 ottobre 2019 al 12 gennaio 2020. Le due esposizioni gemelle si differenziano per il peculiare rapporto con gli spazi espositivi. L’allestimento di Bologna è stato pensato appositamente per la dimensione “domestica” della settecentesca Villa delle Rose, dando vita a un percorso che favorisce un rapporto intimo con il visitatore, a partire dall’avvertenza che lo accoglie all’entrata “Attenzione: la percezione richiede partecipazione”.

 

Muntadas. Interconnessioni è uno dei Main project di ART CITY Bologna 2020, il programma istituzionale di mostre, eventi e iniziative speciali promosso dal Comune di Bologna in collaborazione con BolognaFiere in occasione di Arte Fiera.

 

La mostra presenta un’analisi trasversale del lavoro dell’artista, che va dai primi anni Settanta a oggi, stabilendo nuovi campi di significato e relazioni puntuali tra i temi ricorrenti nella sua analisi interdisciplinare: la globalizzazione, il capitalismo transnazionale, la nozione di dispositivo, la relazione pubblico/privato, i rapporti tra monumenti e memoria, le “microfisiche” del potere, l’interrogazione dell’archivio, i processi della traduzione, la circolazione delle informazioni, l’immaginario politico veicolato dai media.

In occasione di Muntadas. Interconnessioni è stata realizzata una pubblicazione per Corraini Edizioni, con testi critici di Beatriz Herráez, Lorenzo Balbi, Cecilia Guida, Arturo fito Rodríguez Bornaetxea, Roberto Pinto e Gabriel Villota Toyos.

 

+ info

5.11.2019, 16h

ACVic Centre d’Arts Contemporànies

 

ANTONI MUNTADAS, simposi Art i Traducció.

 

Dimarts 5 de novembre de 2019

De 16.00 a 17.30 h

A ACVic Centre d’Arts Contemporànies

 

Taller en el marc del SIMPOSI ART I TRADUCCIÓ, coorganitzat per la UVic-UCC i ACVic.

 

Taller pràctic d’Antoni Muntadas, on compartirà i explicarà les seves metodologies de treball, interpretant imatges dels mitjans de comunicació del context vigatà en relació amb les nocions de “traducció”, “mitjans”, “espai públic”, “ideologia” i “poder”.

 

L’investigador Pablo Santa Olalla (UB), també arxiver de l’Arxiu/AM, i Anna Dot presentaran i coordinaran el taller. L’acte de clausura anirà a càrrec de la doctora i crítica d’art Ana M. Palomo.

 

+ info

 

Look See Perceive, 2009

ARTIUM, Vitoria Gasteiz

04/10/19 – 12/01/20

 

 

El proyecto Muntadas Elkarrekiko loturak, interconexiones, interconnessioni propone una mirada transversal a temas recurrentes en la obra de Muntadas, uno de los pioneros internacionales del arte conceptual. En esta primera gran exposición del artista en Euskadi, el tema central del proyecto es el espacio público y el poder ejercido a través de los medios en todas sus formas y «situaciones» posibles en la vida diaria.

 

+ info

Dijous 19.09.19, a les 19h, al Centre Cultural Terrassa.

 

Closing de les exposicions de la Col·lecció Josep Maria Civit.

 

Civit ens convida a entendre diferents formes de pensar i de dialogar amb el present. El compromís cultural, l’experimentació amb la imatge i la pràctica d’una aventura mental són els trets distintius de la col·lecció. Tot això en l’intent de compartir una mirada més enllà de la retiniana.

 

Obres de Jordi Alcaraz, Joan Brossa, Hannah Collins, Muntadas, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Teresa Solar, entre d’altres.

 

 

+ info

16.05.2019 — 18.05.2019

Torre Colpatria de Bogotá

 

Atención: La percepción requiere participación

Intervención sobre la fachada de la Torre Colpatria de Bogotá

Babel Media Art

 

Antoni Muntadas es uno de los primeros artistas en utilizar nuevas tecnologías en las artes visuales y que ha realizado un exploración artística del espacio virtual mantenido por mucho tiempo un interés sobre el pensamiento crítico e ideológico, la memoria histórica, las estructuras de poder político, las industrias culturales, los diferentes contextos sociales y la interacción entre espacios públicos y privados. Muntadas se define a sí mismo como un “intérprete de las imágenes que se producen en el mundo actual” y que pretende “identificar por qué algunas imágenes adquieren más visibilidad que otras”.

 

Uno de sus proyectos On Translation: El Aplauso realizado en1999, propuso una lectura particularmente crítica del contexto colombiano; cuestionando la forma en que los medios televisivos presentaban la situación de violencia extrema, generando una desensibilización paulatina del público frente a las imágenes del conflicto. Para esta ocasión, la obra que hemos decidido presentar se titula Atención: La percepción requiere participación; una pieza que busca inducir al espectador al ejercicio de la acción, incita a no ser entes pasivos como espectadores, incluso en el acto de la contemplación estética. Muntadas pretende que los ciudadanos se conviertan en un elemento activo en la resolución de los conflictos internos, invitándolos a involucrarse con la construcción de la realidad.

 

+ info

15.05-13-10.2019

CDAN (Huesca, ES)

 

El CDAN (Centro de Arte y Naturaleza) de Huesca dedica su temporada de verano 2019 a la temática del campo.

Un ecosistema es una comunidad biogeográfica cuyos factores físicos se caracterizan por un tipo de vegetación y fauna predominante. Esta descripción podría ser aplicada a un campo, un paisaje natural externo a una población, pero podría también ser utilizada para definir un paisaje cultural como es un estadio de fútbol. Es decir, una superficie verde, codificada y regulada que establece un espacio reservado y protegido de vegetación que se caracteriza por un césped artificial y una especie humana. Si los campos de fútbol se han convertido en una unidad de medida que, a menudo, han reemplazado a las unidades de superficie a la hora de comparar grandes extensiones de terreno; a nivel simbólico, los estadios se han transformado en microcosmos en donde los aspectos colectivos, nacionales e identitarios de este rito de masas reflejan los valores políticos, económicos y culturales de la comunidad humana contemporánea.

 

+ info

Macba, Barcelona

Exposición permanente

 

On Subjectivity, obra de Antoni Muntadas, presente en la exposición Un siglo breve: colección Macba.

Esta nueva muestra presenta un recorrido cronológico a través de la Colección MACBA desde 1929 hasta el presente. En 1929 Barcelona acogió la Exposición Universal, para la que Mies van der Rohe diseñó el Pabellón Alemán o Pabellón Barcelona junto con Lilly Reich. Por iniciativa de Josep Lluís Sert y Josep Torres i Clavé, se fundó el GATCPAC (Grupo de Arquitectos y Técnicos Catalanes para el Progreso de la Arquitectura Contemporánea). André Breton escribió el Segundo manifiesto surrealista y, en París, un grupo de artistas abstractos, liderados por Joaquín Torres-García y Michel Seuphor, fundó Cercle et Carré. Aquel mismo año se inauguró el Museo de Arte Moderno de Nueva York (MoMA) y Virginia Woolf publicó su ensayo feminista Una habitación propia

 

+ info

Arco 2019

ARCOmadrid 

27/02/2019 – 03/03/2019

Stand 9C09

 

AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ, PEDRO CABRITA REIS, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

+

CAIO REISEWITZ Trobada amb l’artista i signatura del llibre Altamira

Dijous 28 de febrer a les 18h al nostre estand de ARCOmadrid 2019

Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona

16.11.2018 – 22.4.2019

 

Comissariat:

Àlex Mitrani i Imma Prieto

 

 

Les propostes artístiques que es van produir a Catalunya durant la segona meitat de la dècada dels anys seixanta del segle XX, que compartien els ideals de renovació generacional i revolució que van esclatar en diversos nuclis internacionals, es presentaran en aquesta mostra, coincidint amb els 50 anys del maig del 68.

 

Aquest període ha patit fins ara una certa indefinició per part de la historiografia, que no sempre l’ha sabut encaixar, entre l’ocàs de l’informalisme i la irrupció del conceptual. És el moment de l’emergència del Pop Art i la Nova Figuració, que superava els posicionaments existencialistes de postguerra per assajar altres formes de resistència on l’homologació amb els models culturals internacionals és fonamental. Potser contradictori i efímer, l’art d’aquests anys mostra la connexió amb la modernitat internacional lligada als nous paradigmes de llibertat i revolució. Pacifisme, revolució sexual, crítica al capitalisme, exploració sense límits de la creativitat individual, són alguns dels reptes fonamentals que manifesten, als quals s’afegeix la resistència al context específic del franquisme.

 

Artistes

Sergi Aguilar, Rosa Amorós, Eduard Arranz-Bravo, Francesc Artigau, Rafael Bartolozzi, Jordi Batiste, Ernesto Carratalà, Mari Chordà, Colida, Claude Collet, Carlos Duran, Equipo Crónica, Alicia Fingerhut, Jordi Fornas, Jordi Galí, Sílvia Gubern, Lluís Güell, Gonzalo Herralde, Josep Iglesias del Marquet, Àngel Jové, Antoni Llena, Robert Llimós, Miralda, Xavier Miserachs, Muntadas, Aurèlia Muñoz, Norman Narotzky, Antoni Padrós, Joan Rabascall, Guillem Ramos-Poquí, Pau Riba, Àngels Ribé, Amèlia Riera, Benet Rossell, América Sánchez, Carles Santos, Enric Satué, Enric Sió, Gonçal Sobrer, Jaume Xifra, Zush / Evru

 

 

+ info

MEIAC Museo Extremeño e Iberoamericano de Arte Contemporáneo, Badajoz

13.11.2018 – 3.2.2019

 

 

Comisaria Alicia Chillida

 

 

Estrategias del desplazamiento, que cita y remite a la idea de deriva de los situacionistas, puede ser recorrida como una experiencia de las problemáticas del desplazamiento, entre la dimensión sociopolítica y la condición psicológica de la individualidad. En el recorrido se conectan trabajos videográficos de Muntadas del ciclo On Translation,  en los que se aborda la sensación psicológica del miedo como una herramienta política y geoestratégica, sumados a tres videos más recientes articulados en una trilogía, que describen acciones vinculadas al desplazamiento: Dérive Veneziane, 2015, Guadiana, 2017, y Finisterre, 2017.

 

+ info

Auditorium MACRO Asilo, Roma

 

23.10.2018 – 11-13h & 15-18h: Metodologia del Progetto. Sintesi dell’approccio di Antoni Muntadas alle arti, ai mass media, alla politica e al contesto

 

24.10.2018 – 11-13h: Il museo come esperimento? modelli di museo a confronto a partire dal Museo immaginario di Malraux. Seguirà un dibattito.

 

+ info

Espai Joan Brossa, Barcelona

25.9.2018 – 20h

 

Enrique Baeza aterra a l’Espai Joan Brossa per convertir l’entrevista en una expressió artística. Amb “Retrats de paraula”, un projecte que ja ha estat presentat a ciutats com Nova York, Miami, Buenos Aires o Madrid, la nova seu de la Fundació comença a caminar i a omplir-se de poesia, de creació i de vida.

 

Per tal d’assistir-hi, cal confirmar assistència a través del correu fundacio@fundaciojoanbrossa.cat o del telèfon 934589984. L’acció té un aforament màxim de 80 persones i un cop començada no es podrà accedir al recinte.

 

+ info

Artium, Vitoria-Gasteiz

21.9.2018 – 25.8.2019

 

La exposición Queda mucho pasado por delante. Oroi nos enfrenta a la Colección de Artium como una imagen de la memoria, múltiple y compleja del presente. Memoria que nos constituye como personas, que da cuerpo al lenguaje y a la representación, al tiempo y al documento, al enigma y la sospecha. La exposición incluye 102 obras de la Colección, herramientas de análisis que abordan la memoria desde diferentes implicaciones sociales y culturales en su relación con la historia, la economía o el poder.

 

Artistas: Ignasi Aballí, Elena Aitzkoa, Vicente Ameztoy, José Ramón Amondarain, Guido Anderloni, Cecilia Andersson, Ibon Aranberri, Judas Arrieta, Txomin Badiola, Jordi Bernadó, Ramón Bilbao, Elena Blasco, Bleda y Rosa, Jacobo Castellano, Colectivo Cambalache, José Dávila, Jiri Georg Dokoupil, Pep Durán, Mirari Echávarri, Joan Fontcuberta, Susy Gómez, Abian González Francés, Eduardo Hurtado, Aldo Iacobelli, Carlos Irijalba, Iñaki Larrimbe, Abigail Lazkoz, Miki Leal, Mateo López, Isidro López Aparicio, Rogelio López Cuenca, Cristina Lucas, Mateo Maté, Asier Mendizabal, Elena Mendizabal, Haroon Mirza, Pedro Mora, Juan Luis Moraza, Moris, Antoni Muntadas, Jorge Oteiza, Benjamín Palencia, Alberto Peral, Javier Pérez, Txuspo Poyo, Concha Prada, Sergio Prego, Gonzalo Puch, Miguel Ángel Ríos, Pedro G. Romero, Francisco Ruiz de Infante, Ixone Sádaba, Ignacio Sáez, Avelino Sala, Fernando Sánchez Castillo, Olve Sande, Richard Serra, Adolfo Schlosser, José María Sicilia, Fernando Sinaga, Antoni Tàpies, Francesc Torres, Darío Urzay, Javier Vallhonrat, Joana Vasconcelos, Azucena Vieites, Darío Villalba, Robert Waters, B. Wurtz.

 

+ info

Three Shadows Photography Art Centre, Beijing

18.8–16.9.2018

Opening, 18.8.2018 – 16.30h

Lecture, 18.8.2018 – 15h

 

Curator: Esteban Andueza & Du Xiyun

 

 

The Beijing location of Three Shadows Photography Art Centre is proud to present the Antoni Muntadas exhibition Asian Protocols: China, Japan and South Korea, a multidisciplinary research art project investigating the ways that private and public protocols affect society and people’s lives. 

 

Starting from the premise of Muntadas as an outside observer planted in three countries, he develops his own research exploring questions about the idea of “protocol” as applied to culture, politics, education, society, public and private space, economy, the religion, etc. As an artist, his analysis takes the form of videos, installations, documentary films, archives, and others – an array of disciplines that Muntadas has been exploring for the last decades.

 

Asian Protocols, then, is a visual research work focused on the cultural background of the three countries, dissecting the similarities and differences between the collective and the individual in all three. It also attempts to breakdown stereotypes about the three countries, focusing on three megacities: Beijing, Seoul, and Tokyo.

 

The first installment of the project was presented at the Total Museum in Seoul in 2014. In 2016 the project was shown at 3331 Arts Chiyoda in Tokyo. The third and final exhibition will be held at The Three Shadows Art Centre in Beijing in August 2018.

 

Since its beginning, the project has been constantly growing, enriching itself with research carried out in each specific site, offering new contents and formats. In the Beijing exhibition the audience will find a total of 10 well-differentiated sections presented through a wide spectrum of artistic formats that, far from trying to show conclusive ideas, pretend that the spectator himself is the one who elaborates and questions his own analysis and conclusions.

 

+ info

Caixaforum, Barcelona

19.7 – 21.10.2018

 

 

 

Al llarg de la història els artistes s’han demanat de què és capaç l’art. Aquesta exploració de la potència de l’art com a eina transformadora segueix vigent avui dia. Els artistes treballen amb representacions de la realitat que, de manera més o menys poètica, manifesten la seva visió sobre la vida que els envolta, i generen obres amb el poder d’una turbulència, és a dir, com un detonant capaç d’obrir els ulls de la societat davant de realitats desconegudes.

 

La mostra presenta vint artistes de generacions, cosmovisions i maneres de fer diferents, com a reflex de la diversitat de la Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani, reunida al llarg de més de trenta anys, amb l’objectiu de promoure la crítica, el debat i la reflexió activa sobre el món que vivim i construïm.

Comissària Nimfa Bisbe

 

+ info

Museo di Geologia G. G. Gemmellaro, Palermo

15.06 -30.09.2018

Opening: 14.06.2018 18-24h

 

 

 

The exhibition, curated by Lorenzo Bruni, reflects on the prerogatives that could today express the concept of the “ideal” landscape from both a nature and intercultural interaction perspective.

The purpose of the project is to consider landscapes as territories to share in experiencing its discovery, as well as in the reinstatement of the concept of community. The artists invited to intervene in the Geological Museum, thus entering into a dialogue with the collection and its particular museum display, are Maurizio Nannucci, Antoni Muntadas and Marinus Boezem, internationally renowned artists that have been active since the 1960s and among the first to explore the dialogue between nature, culture and language, as well as three mid-career as Salvatore Arancio, Domenico Mangano & Marieke van Rooy and Paolo Parisi. These artists of Sicilian origin that long ago chose to live and work off the island analyse memory and their comeback in Sicilia to create site specific works. The journey and the dynamics of dialogue are adopted and evoked by the artists to create the various reflections connected to the theme of the discourse between the id, our surroundings, the sense of belonging and the manner of conveying know-how in the digital age. To underline the need for increasing awareness about both the physical and mental context within which the observer interacts with the global and intangible reality of information, three additional artists were invited – Stefania Galegati Shines, David Medalla and Gianni Melotti – to create specific projects tied to communicating the overall project and to suggest an innovative perspective of the role of the museum in this era of instant digital archives.

Museu de Arte Contemporânea de Serralves, Porto

1.6 – 9.9.2018

 

 

 

A.R. Penck; Adrian Piper; Albuquerque Mendes; Alexandre Estrela; Ana Jotta; André Sousa; Antoni Muntadas; Antoni Tàpies; António Barros; António Sena; Artur Barrio; Blinky Palermo; Bruce Nauman; Chris Burden; Christer Stromholm; Christian Boltanski; Cildo Meireles; Dan Graham; Danh Võ; David Askevold; David Goldblatt; Dieter Roth; Eduardo Batarda; Eleanor Antin; Emily Jacir; Enzo Mari; Gerardo Burmester; Gilbert & George; Guerrilla Girls; Hannah Wilke; Ignasi Aballí; Isabel Carvalho; João Louro; João Onofre; João Pedro Vale; João Tabarra; John Baldessari; Jörg Immendorff; José Escada; Joseph Kosuth; Josh Smith;Juan Muñoz; Lynda Benglis; Manoel de Oliveira; Manuel Alvess; Marcel Broodthaers; Maria José Aguiar; Mario García Torres; Marlene Dumas; Martha Rosler; Matt Mullican; Mauro Cerqueira; Michelangelo Pistoletto; Patrícia Garrido; Paul McCarthy; Paula Rego; Paulo Mendes; Paulo Nozolino; Pedro Barateiro; Piero Manzoni; Pierre Huyghe; Raymond Hains;Richard Hamilton; Robert Filliou; Rui Chafes; Sigmar Polke; Stanley Brouwn; Thomas Hirschhorn; Thomas Schütte; Tino Sehgal; Urs Fischer; Valie Export; Wilhelm Sasnal; Xana

 

 

Incorrigível, indesejável, indisciplinada — que atitudes reprime o museu? “Zero em comportamento” apresenta gestos de irreverência ou desobediência na Coleção de Serralves, quer dirigidos a instituições, como a escola ou o museu, ou a formas de repressão ou controlo. Da ironia e do subterfúgio ao desrespeito pelas regras do bom gosto e do comportamento adequado, a exposição explora o potencial de agir contra a norma. Enquanto temas intratáveis, imagens desagradáveis, objetos ingovernáveis, as obras em exposição refletem a complexa diversidade das estratégias aplicadas — desde o furto como apropriação até à rejeição das convenções da arte — como formas de resistência artísticas e espaciais. No filme de 1933 de Jean Vigo Zéro de conduite, os alunos de um colégio repressivo revoltam-se contras as rígidas regras impostas pelos seus professores tirânicos. No museu, também raramente somos convidados a correr, tocar ou mesmo sentarmo-nos; o espaço público está cada vez mais sujeito a formas de iconoclastia e restrição. Reunindo um conjunto intergeracional de artistas que recorrem a uma vasta gama de meios — incluindo pintura, escultura, fotografia, obra gráfica, desenho, som e instalação — esta exposição percorre uma série de comportamentos e temas, dos anos 1960 até aos nossos dias, desde aqueles que supostamente deveriam ser corrigidos ou censurados até à normalização da violência e a afirmações de acidente, amadorismo e antivirtuosismo. Nesta medida, as obras expostas ecoam muitas das circunstâncias da nossa atual realidade política, simultaneamente questionando quem pode transgredir ou comportar-se indevidamente, como e porquê.

 

 

 

+ info

 

Bombas Gens Centre d’Art, València

14.3.2018 – 20.1.2019

 

ARTISTES: Bernd and Hilla Becher, Helen Levitt, Cartier-Bresson, Robert Frank, David Goldblatt, Luigi Ghirri, Victoria Civera, Elger Esser, Xavier Ribas, Muntadas, Francesca Woodman i Matt Mullican entre altres

COMISSARIAT: Nuria Enguita i Vicente Todolí

 

Aquesta exposició és la segona presentació pública de la col·lecció Per Amor a l’Art. En esta ocasió, hi ha els treballs de nombrosos artistes procedents de diferents països i èpoques per a plantejar un acostament a la construcció social de l’espai, a les formes en què representem, reproduïm, coneixem o habitem els llocs.

 

La mostra fa al·lusió a la possibilitat de fer visibles les relacions i els intercanvis que reprodueixen l’espai físic i social de manera quotidiana, així com el trànsit permanent del que és subjectiu al que és col·lectiu.

 

+ info

 

Galeria Joan Prats presenta l’exposició Edicions II de Muntadas, que recull una selecció de treballs seriats que l’artista ha realitzat des de 2003 fins a l’actualitat en diversos formats: publicacions, prints, vídeos, objectes, instal·lacions i altres materials gràfics. Aquesta exposició completa el treball iniciat a l’exposició Edicions, realitzada a la Galeria Joan Prats l’any 2003.

 

«La primera vegada que Muntadas em va parlar de l’exposició Edicions II a la Galeria Joan Prats, va referir-s’hi com una “exposició de deltes”. Li vaig demanar d’aprofundir sobre aquesta qüestió: “els meus projectes són un, són unitaris. Però aquests es diversifiquen en quantitats ingents de postals, potser fins a 100.000 postals, també poden incloure 17 plaques metàl·liques que es distribueixin per la ciutat a mode de senyalització, i un website. O sigui que el projecte finalment apareix com a la suma de tres conjunts de restes; això és, de deltes” (…)

 

Les edicions són els mitjans que han permès a Muntadas aconseguir una circulació més porosa i plural, amb la capacitat per multiplicar-se i intervenir, així, en medis diversos i amb diferents temporalitats. Mentre que en els seus projectes es troba habitualment la realització d’un vídeo, d’una instal·lació o d’una intervenció urbana, pel que fa a les publicacions no s’hi troba habitualment la realització d’un únic element (…)

 

Una noció considerablement genuïna de projecte també s’ha anat perfilant al llarg de la carrera de Muntadas. L’artista aborda el projecte, per una banda, en tant que lògica de procediment serial i basada en la repetició de procediments i estratègies. Però, alhora, el projecte també es defineix en el seu cas com una lògica de treball in progress i que genera moments d’obertura. D’aquesta manera, si, tal i com declara Muntadas, el projecte li permet, d’una banda, defugir un tipus de pràctica intuïtiva i immediata, així com desenvolupar plataformes de treball a llarg termini, per l’altra, aquesta noció també l’ha ajudat a vertebrar entorns flexibles i oberts a la impredictibilitat (…)

 

En el treball editorial i les publicacions és on s’han experimentat amb precocitat i amb més intensitat que en qualsevol altre mitjà els modes col·laboratius que han acabat per impregnar tot el treball de Muntadas. Es troba aquí un desplegament d’estratègies que catalitzen la traducció, ja no sols com a metàfora, sinó que, molt especialment, com un procés d’intercanvi bidireccional.»

 

Fragments del text d’Oriol Fontdevila “Oblit de peix. Edicions amfíbies”, del catàleg de l’exposició.

 

 

Muntadas, nascut a Barcelona, viu a Nova York des de 1971, fou un pioner del vídeo i les instal·lacions a mitjans dels setanta, i continuà treballant amb fotografia, vídeo, instal·lació, àudio, i intervencions urbanes. Iteracions dels seus projectes icònics, com Between the Frames: The Forum (1983-1993), The Board Room (1985), i les sèries en curs On Translation (1995- …) i The Construction of Fear (2008- …) –s’han exposat a institucions i galeries de Nord-Amèrica, Sud-Amèrica, Europa i l’Orient Mitjà. Muntadas participà a les edicions de la Documenta de 1977 i 1997, la Whitney Biennial de 1991, la Biennal de São Paulo de 1983, la Biennal de La Habana de 2000, la Biennal de Taipei de 2002, la Biennal de Gwangju de 2004, la Biennal d’Istanbul de 2011, i la Triennal de París de 2012. En 2005, va representar Espanya a la Biennal de Venècia, on va crear un projecte integral sobre l’evolució arquitectònica de la Biennal al llarg de la seva història. Les seves obres s’han inclòs en exposicions al MACBA, Barcelona; al Laboratorio Arte Alameda, Ciutat de Mèxic; al Museu de Weserburg, Bremen; a l’Espacio Fundación Telefónica, Buenos Aires; a la Württembergischer Kunstverein, Stuttgart; i a l’Estação Pinacoteca, São Paulo. Des del 2011 ha estat treballant en el projecte Asian Protocols, presentat per primera vegada al públic al Total Museum de Seül (2014), i per segona vegada a 3331 Arts Chiyoda de Tòquio (2016). El proper pas del projecte serà el seu desenvolupament a la  Xina.

 

 

S’ha editat un catàleg amb motiu de l’exposició

CGAC Santiago de Compostela

17.02 – 17.06.2018

 

Muntadas construye un discurso transdisciplinar centrado en la crítica de los medios de comunicación; sitúa la función extensiva del arte en la interacción con las ciencias sociales, los medios de masas y las nuevas tecnologías de la información para desvelar los mecanismos lingüísticos del poder. En los años setenta crea el término media landscape para denominar este nuevo paisaje mediático que es, desde entonces, el objeto principal de su investigación.

 

Estrategias del desplazamiento es una muestra que revisa el trabajo de Muntadas a través de proyectos específicos e incorpora el giro reciente de su mirada hacia el paisaje. El autor traza un recorrido que refiere un territorio inestable, cargado de interrogantes, en una selección de proyectos que convergen en torno a tres ideas: perder(se), desaparecer, ir(se).

 

La exposición refleja una dimensión esencial del trabajo de Muntadas, ya que el conjunto constituye un proyecto de proyectos abierto, en proceso. Los vídeos Dérive Veneziane (2015), Guadiana (2017) y Finisterre (2017) —los dos últimos realizados para esta exposición— interactúan con trabajos como Media Sites / Monuments: Buenos Aires (2007), Double Exposure (1998-2007), On Translation: Fear/Miedo (2005), On Translation: Miedo/Jauf (2007), Situaciones (2008) y La Siesta / The Nap / Dutje (1995).

 

+ info

MAXXI Museo nazionale delle arti del XXI secolo, Roma

5.12.2017 18-19:30h

 

In occasione dell’incontro Muntadas presenta Media Sites / Media Monuments Roma, nuova tappa del progetto di ampio respiro temporale iniziato a Washington D.C. nel 1982, continuato a Budapest nel 1998 e a Buenos Aires nel 2007. Media Sites / Media Monuments è un progetto sui media, sulla memoria, sul silenzio e sul vuoto. Una metafora di come i media creano il “monumento” di un evento, causando però anche il suo l’oblio. 

 

Intervengono
Antoni Muntadas artista
Anna Cestelli Guidi storica dell’arte e curatrice

Introduce
Bartolomeo Pietromarchi Direttore MAXXI Arte

 

+ info

 

Galerias Municipais, Lisboa

Inauguração 11.11.2017 – 17h

12.11.2017 – 7.1.2018

 

A exposição apresenta uma seleção de cerca de 40 artistas e mais de 80 obras pertencentes a coleções públicas e privadas em Portugal, e tem como objetivo identificar alguns nexos históricos que ainda passam à margem das narrativas institucionalizadas sobre a produção artística da América Latina.

 

+ info

 

Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid

7.11.2017 – 28.1.2018

 

El museo cierra el programa expositivo de su 25 aniversario invitando a sus públicos a reflexionar sobre el papel educativo de los museos en nuestra sociedad. ‘Lección de Arte’ estará formada por diversas propuestas que se sucederán en el tiempo y en el espacio.

 

La exposición incluye obras de artistas contemporáneos como Muntadas, Cinthia Marcelle, Dennis Adams, Dora García, Pavel Kogan, Erwin Wurm o Rineke Djikstra, en las que se cuestiona dónde reside el conocimiento, se habla del museo como experiencia personal y se busca la transformación del papel del espectador y su lugar dentro del museo.

 

+ info

OCAT, Shanghai

8.10 – 3.12.2017

 

OCAT Shanghai is proud to present Muntadas Video Works, a survey of Antoni Muntadas’ works in medium of video which aims to show in China the contribution of this multidisciplinary artist, considered at international level as one of the most relevant figures in conceptual art and research art practices.

 

+ info

Fundació Suñol, Barcelona

27.09.2017 – 07.04.2018

 

La gran aposta expositiva de la Fundació Suñol per al 2017 gira al voltant de la figura de Fernando Vijande (Barcelona, 1930 – Madrid, 1986). 51 artistes participen en aquest recorregut per la trajectòria professional d’un dels galeristes que més va recolzar, consolidar i visibilitzar l’obra de tots aquells que van exposar a la Galería Vandrés (1971-1980) com posteriorment a la Galería Vijande (1981-1987).

 

+ info