Prats Nogueras Blanchard presentaremos un stand (9C06) con obras de:
Mercedes Azpilicueta, Juliana Cerqueira Leite, Victoria Civera, Luis Gordillo, Lola Lasurt, Ana Mendieta, Muntadas, Ester Partegàs, Perejaume, Wilfredo Prieto, José María Sicilia, Nancy Spero, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte y Juan Uslé.
También tendremos un Solo Project de Josep Ponsatí (Banyoles, 1974) en un stand compartido con la galería Bombon (9A01).
6-10 marzo | IFEMA Madrid
Museo Nacional del Prado, Madrid
07/11/2023 – 03/03/2024
Hasta el 3 de marzo de 2024, el Museo del Prado y la Fundación AXA emprenden un viaje que atraviesa la superficie brindando la contemplación de una fascinante realidad: la cara oculta de las obras de arte, su reverso.
El espacio de la exposición, comisariada por el artista Miguel Ángel Blanco, propone un recorrido abierto que da la máxima libertad a la relación espacial con las obras, sin jerarquías ni ordenación cronológica, dando entrada a artistas contemporáneos.
Esta exposición, estructurada en capítulos que tratan diferentes aspectos relacionados con las traseras, acogerá autores que por vez primera se exponen en el Prado como Van Gogh (1853-1890), René Magritte (1898-1967), Lucio Fontana (1899-1968), Pablo Palazuelo (1915-2007) , Antoni Tàpies (1923-2012), Sophie Calle (1953), Vik Muniz (1961), Michelangelo Pistoletto (1933) y José María Sicilia (1954) o Wolfgang Beurer (f. 1480-1504), Louis-Léopold Boilly (1761-1845), Carl Gustav Carus (1789–1869), Vilhelm Hammershøi (1864–1916), Martin van Meytens (1695-1770), Wallerant Vaillant (1623-1677), Ernst Ludwig Kirchner (1880-1938) y Max Liebermann (1847-1935).
Dissabte 8 de juliol, 19.30h, a l’Antiga Farinera, Corçà: projecció comentada amb Muntadas.
L’Antiga Farinera. Ctra. C66, 304, 17121 Corçà, La Bisbal d’Empordà, Girona.
“En una recent visita i residència a Palma, a l’arxiu de Casa Planas, vaig trobar un material produït en els anys 50 i 60, una dedicació a la fotografia i la creació de postals d’aquest període a Palma de Mallorca summament interessant.
Veient aquests materials gràfics, evidentment van aparèixer imatges que em van fer recordar una situació que forma part del que jo he viscut. Es tracta de l’arribada a Espanya del turisme, especialment el turisme de masses. Aquests i aquestes turistes, que sobretot provenien ‘del nord’, buscaven el sol. Perseguien els diferents estereotips fomentats per la cultura oficial franquista: ‘lo español’… i el seu eslògan ‘Spain is different’”
L’Antiga Farinera
Ctra. C66, 304, 17121 Corçà, La Bisbal d’Empordà, Girona
Horaris:
Juliol de dijous a diumenge, 17.00-21.00h
Agost de dimarts a diumenge, 17.00-21.00h
Activitats:
Dissabte 8 de juliol, 19.30h. Muntadas, ‘Que vienen las suecas’ projecció comentada
Dissabte 29 de juliol, 19.30h. Oliver Frank Chanarin, ‘A Perfect Sentence’ presentació del seu últim llibre en col·laboració amb Terranova.
Dissabte 12 d’agost, 19.30h. Concert del violoncelista Oriol Prats (Capellades, 1989). Programa: L. Berio, J-S Bach, Z. Kodály. En col·laboració amb Schubertíada.
Per tercer any consecutiu, estem encantats de presentar el projecte col·laboratiu de les galeries Bombon, Joan Prats i NoguerasBlanchard.
Un cop més, les tres galeries s’alineen, de juny a agost, per generar una proposta allunyada de les ciutats i les seves galeries d’origen. Aquest any, el projecte viatge a un nou espai més gran, l’Antiga Farinera, una fàbrica de farines construïda l’any 1822 al voltant d’una torre que data de segle XII.
Situat a Corçà, un petit poble medieval del Baix Empordà l’Antiga Farinera reunirà aquest estiu en un espai de 500 metres quadrats una exposició amb artistes de les tres galeries i també artistes convidats de diferents generacions. La proposta girarà al voltant del concepte moviment, i estarà acompanyada d’activitats paral·leles amb els artistes i altres agents culturals durant el període estiuenc.
ARCOmadrid 2023
Galeria Joan Prats
Booth 9C06
Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Luis Gordillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Caio Reisewitz, José María Sicilia, Juan Uslé.
Per primera vegada, presentarem un llenç de l’artista brasilera Tadáskía.
Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’
L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.
Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams
El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.
L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.
Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga
Earth: A Retrospective.
Bombas Gens Centre d’Art, Valencia
07.07.2022 – 04.06.2023
Bombas Gens Centre d’Art ha invitado a El Ultimo Grito a crear una propuesta expositiva basada en la Colección Per Amor a l’Art. En esta exposición, el diseño opera como narrativa conceptual y material, así como dispositivo curatorial, esbozando una especie de lenguaje del interludio y entablando un diálogo que abre una aproximación especulativa a la naturaleza de esta colección y de sus obras individuales.
“Earth: A Retrospective” muestra la Colección Per Amor a l’Art como una “geografía creativa” -un concepto de edición desarrollado por Lev Kuleshov, diseñado para colisionar tomas de diferentes lugares para generar un nuevo paisaje sin fisuras donde transcurre la narración. Con este proyecto, El Ultimo Grito mira a la Tierra desde un punto indeterminado en un espacio-tiempo futuro. Un punto en el que nuestra memoria de la Tierra se rompe y nuestro único vínculo con ella es una colección de imágenes donde significado y significante se difuminan; donde nuestra mirada los romantiza en narrativas que buscan encontrar un significado más allá de su historicidad.
Generada en el presente tratando de reimaginar un pasado desde un futuro desconocido, “Earth: A Retrospective” presenta obras de la Colección Per Amor a l’Art y El Ultimo Grito, incluyendo artistas como Cabrita, José María Sicilia, Nobuyoshi Araki, Bleda y Rosa, Joan Cardells, Tacita Dean, Koji Enokura, Elger Esser, Hans-Peter Feldmann, Noritoshi Hirakawa, Paul Graham, Jonas Mekas, Mathieu Mercier, Matt Mullican, Thomas Ruff, entre otros.
Power flower.
Biennale des arts de Nice.
From 17 June to 3 September 2022.
Grande halle of Le 109.
Curated by Marie Maertens and Cédric Teisseire
With Caio Reisewitz, José Maria Sicilia, Davide Balula, Rina Banerjee, Erica Baum, Jean-Baptiste Bernadet, Andrea Blum, Robert Brambora, Julien Carreyn, Srijon Chowdhury, Morgan Courtois, Johan Creten, Julie Curtiss, Mimosa Echard, Samuel Fasse, Grégory Forstner, Piero Gilardi, Camille Henrot, Ittah Yoda, Rachel de Joode, Bharti Kher, Kapwani Kiwanga, Natacha Lesueur, Michèle Magema, Tony Matelli, Ad Minoliti, Jean-Luc Moulène, Chalisée Naamani, Frédéric Nakache, Daniel Otero Torres, Autumn Ramsey, Julie Réal, Antoine Renard, Loup Sarion, Moffat Takadiwa, Diana Thater, Solange Triger, Kees Visser, Agnès Vitani, Letha Wilson, Junko Yamasaki.
In the Grande halle of Le 109, more than forty artists will explore the symbolic aspects of the flower, from metamorphosis to the evolution of life, from power to fragility, taking on contemporary societal and environmental issues.
As far back as ancient Greece, frescoes or friezes of flowers have seduced spectators and the motif even became established long before that of the landscape, accompanied by the notion of the sublime in the 18th century. In the history of art, the flower was very early on the bearer of symbols and attributes of saints or of various gardens of Eden, when Dutch paintings assigned to it a role as much as a representation of opulence, as a testimony to the fragility and finitude of life.
ARCOmadrid 2022
Galeria Joan Prats
Stand 9C06 y stand 7B19, (ARCO 40+1)
Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes, amb un protagonisme de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell i Juan Uslé- i altres situades al límit del llenguatge pictòric -José María Sicilia , Fernando Prats-, o que reflexionen sobre el gènere, com Perejaume. Dialogant amb aquestes obres, ocuparà un lloc especial una peça de Muntadas amb una visió més conceptual al voltant de la pintura.
També presentem per primer cop obres d’Alicia Framis, iniciant la nostra col·laboració amb l’artista.
La Galeria Joan Prats ha estat seleccionada per al programa especial 40+1, secció comissariada per Maria Inés Rodríguez, Francesco Stocchi i Sergio Rubira que celebra el 40è aniversari de la fira. Presentarem en aquesta secció obres emblemàtiques de tres artistes que han estat molt importants per a la història de la nostra galeria, com ara Hernández Pijuan, Ràfols Casamada i Perejaume.
ARCOmadrid 2022
Galeria Joan Prats
Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)
Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.
También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.
La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.
FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard
Capítol II: Estar a la lluna
Inauguració: 7 d’agost, 12-21h.
Exposició fins el 26 de Setembre
c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Agost: dilluns a diumenge, 17-21h
Setembre: divendres a diumenge, 17-21h
Altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969
Presentem el segon capítol del projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.
L’exposició, concebuda en dos capítols (el primer s’inaugurarà el 19 de juny i el segon el 7 d’agost) reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.
“Potser perquè durant tants segles ha sigut inabastable, ha despertat els somnis més fantàstics, els més passionals i recòndits. El seu encant sempre estarà de part de la nit, de l’ocult i la intuïció, de la clandestinitat i l’excés. La lluna, que dilata i empetiteix els ulls dels gats, que fa pujar i baixar les marees, que infla i desinfla les granotes, ens continua fascinant amb el mateix fervor dels primers temps, tot i que ja l’hem trepitjada tímidament i alguns emprenedors il·luminats planegen construir-hi hotels amb vistes galàctiques. Però no ens enganyem: les ànsies colonitzadores de Jeff Bezos i companyia no aconseguiran apropar o fer més comprensible el misteri de la Llebre Blanca o la Dona Aranya.
Eternament distant, la lluna ha sigut adorada per bruixes i vampirs, per poetes i endevins. Per més que la ciència intenti conquerir-la, la seva llum mercurial ens projecta alhora cap a passats remots i futurs inescrutables, i ens convida a reflexionar sobre les ombres i els mites de la condició humana. Al llarg de la història l’hem vinculada a la fertilitat i l’inconscient, a la mort i la resurrecció, a la repetició dels cicles de la vida. Les primeres anotacions inscrites sobre artefactes i eines, a l’era del Paleolític, consisteixen en registres lunars. De fet, és molt probable que abans de l’aparició de l’agricultura les societats s’organitzessin d’acord amb un cicle temporal lunar, tal i com han demostrat les investigacions d’Alexander Marshack a The Roots of Civilization.
A diferència del sol, l’astre omnipotent i constant, la lluna passa per fases, creix i decreix, minva, s’encorba, es transforma. Per aquesta raó hem tendit a representar l’immutable amb el sol (Déu) i allò canviant i material amb la lluna (recordem el regne sublunar i mortal de Plató, el territori del dubte i les ombres). Inevitablement, durant mil·lennis, l’espècie humana ha trobat el seu correlat en el drama de la lluna: néixer, créixer, reproduir-se (la panxa de la lluna plena), morir. Si la sintaxi solar divideix i jerarquitza —W.B. Yeats acusava el sol d’oferir veritats «complexes i artificioses»— la sintaxi lunar barreja i confón les formes, és evasiva, emocional, fluïda. Simbòlicament, la lluna evoca el món imaginatiu, contingent i ambigu de l’existència, en contrast amb els absoluts solars del món ideal de l’ésser. Impossible mirar el sol de cara, impossible dialogar amb la seva presència enlluernadora. La lluna, en canvi, encén els camins des del marge del cel i, en paraules de Lorca, ens mostra sense vergonya les seves «cent cares idèntiques». La il·lusió, el deliri, la quimera, la bogeria, el caos, la dispersió («estar a la lluna»): els atributs de la reina de la nit suggereixen la transgressió de les normes diürnes.
Liles i blaus elèctrics, grocs llampants i vermells rabiosos, verds fluorescents que brollen de la fosca com un crit que es clava a la consciència. Els colors de la nit esmolen els nervis i l’ull, ens tornen desconfiats, sentim el batec intermitent del perill.
Un tremolor ens recorre l’esquena: és real, això que hem vist? Podem creure en les imatges i les paraules que apareixen sota la llum freda de Selene? Potser, en el fons, estar a la lluna és una de les formes més fecundes i perplexes d’estar a la Terra, de no donar res per segur, de continuar sospitant i aixecant la mirada cap als secrets insondables de l’univers.”
Gabriel Ventura
Naves de Gamazo, Santander
02.07 – 31.10.2021
Comisarias: María de Corral y Lorena Martínez de Corral
La historia se estudia y se escribe en torno a la idea de un progreso lineal que acumula hitos y metas. El sentido de la historia cambia con relación al presente desde donde se aborda. La exposición en las Naves de Gamazo responde a criterios ontológicos para plantear un recorrido a través de la Colección ENAIRE con el que abrir puertas y canales de comunicación desde su materialidad, y explorar así otras narrativas desde la subjetividad de los artistas.
La muestra explora la dimensión física de la Colección a partir de sus especificidades formales y materiales que la vinculan con un lugar y un tiempo determinado. Las pinturas, esculturas, fotografías, grabados y vídeos seleccionados reflejan distintas expresiones y actitudes que, sin duda, han marcado de forma decisiva el arte actual.
La selección de alrededor de cien obras está configurada como una constelación de diferentes voces y prácticas artísticas, que intenta ofrecer una amplia visión del arte creado a lo largo de los últimos setenta años. Hemos procurado configurar esa visión mediante una serie de argumentos visuales y conceptuales que unen y relacionan las obras entre sí, y que ofrecen la posibilidad de crear sugerentes yuxtaposiciones y diálogos y son un buen ejemplo de la pluralidad de opciones estéticas que vertebran el arte contemporáneo.
El recorrido de la muestra se inicia en los años sesenta con artistas del informalismo matérico, continua con una nueva forma de definir e interpretar la abstracción propia de los años ochenta y se extiende hasta los 2000, donde el arte participa de la necesidad de repensar el sujeto, el cuerpo y la identidad, representado principalmente por fotografías que visualizan así el peso que tiene éste último medio dentro de la Colección, con un circuito propio que incluye sus premios y últimas adquisiciones.
La exposición se ha estructurado en diversas salas en las que la instalación no obedece a criterios históricos o cronológicos, sino que intenta relacionar las obras a través de sus afinidades estéticas, temáticas, o por asociaciones de momentos y sensibilidades artísticas. Ofreciendo nuevas interacciones que establecen diálogos abiertos entre las obras de artistas de distintas generaciones y procedencias, provocando algunas relaciones sorprendentes y contrastes reveladores.
Al seleccionar esta exposición hemos intentado tener una mirada abierta que nos permitiese colocar al artista y sus obras en el centro de la atención. No hemos pretendido elaborar un discurso cerrado sino tender hilos que puedan ser tramados y entrelazados de diversas maneras, una y otra vez, también por los espectadores, ya que el arte es asimismo un espacio de cuestionamiento, de la falta de necesidad de códigos claros y finalidades concretas.
En toda elección hay un pretendido equilibrio entre las motivaciones racionales, el análisis intelectual y el despliegue de la emoción y de la pasión. Aunque en esta ocasión, al realizar la selección, hemos intentado hacer visibles ciertos momentos de la historia del arte, pero especialmente reflejar el espíritu, el criterio y las ideas de ENAIRE, una Fundación comprometida con el arte y su comunidad.
Diàlegs intrusos. Tot és present.
13.11.2020 – 7.11.2021.
Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Comissariat: Sergi Aguilar i Àlex Mitrani.
La irrupció l’art de la segona avantguarda sorgit amb posterioritat a la Guerra Civil espanyola i a la Segona Guerra Mundial, representa no només una ampliació lògica de la cronologia del museu sinó que també l’aparició d’una sèrie d’obres que, pel seu esperit de modernitat i la seva transgressió de categories culturals i formats tècnics tradicionals, posa en qüestió les maneres de mirar i la mateixa concepció d’obra d’art.
Artistes: José María Sicilia, Joan Hernández Pijuan, Joan Brossa, Eduardo Chillida, Juli González, Lucio Fontana, entre d’altres.
JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ
“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes” Perejaume
La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.
Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–.
La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.
‘Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.
El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.
En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.
Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.
Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com
ARCO Madrid
26/02/2020 – 01/03/2020
Booth 9C09
LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN
ARCOmadrid
27/02/2019 – 03/03/2019
Stand 9C09
AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ, PEDRO CABRITA REIS, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ
+
CAIO REISEWITZ Trobada amb l’artista i signatura del llibre Altamira
Dijous 28 de febrer a les 18h al nostre estand de ARCOmadrid 2019
Artium, Vitoria-Gasteiz
21.9.2018 – 25.8.2019
La exposición Queda mucho pasado por delante. Oroi nos enfrenta a la Colección de Artium como una imagen de la memoria, múltiple y compleja del presente. Memoria que nos constituye como personas, que da cuerpo al lenguaje y a la representación, al tiempo y al documento, al enigma y la sospecha. La exposición incluye 102 obras de la Colección, herramientas de análisis que abordan la memoria desde diferentes implicaciones sociales y culturales en su relación con la historia, la economía o el poder.
Artistas: Ignasi Aballí, Elena Aitzkoa, Vicente Ameztoy, José Ramón Amondarain, Guido Anderloni, Cecilia Andersson, Ibon Aranberri, Judas Arrieta, Txomin Badiola, Jordi Bernadó, Ramón Bilbao, Elena Blasco, Bleda y Rosa, Jacobo Castellano, Colectivo Cambalache, José Dávila, Jiri Georg Dokoupil, Pep Durán, Mirari Echávarri, Joan Fontcuberta, Susy Gómez, Abian González Francés, Eduardo Hurtado, Aldo Iacobelli, Carlos Irijalba, Iñaki Larrimbe, Abigail Lazkoz, Miki Leal, Mateo López, Isidro López Aparicio, Rogelio López Cuenca, Cristina Lucas, Mateo Maté, Asier Mendizabal, Elena Mendizabal, Haroon Mirza, Pedro Mora, Juan Luis Moraza, Moris, Antoni Muntadas, Jorge Oteiza, Benjamín Palencia, Alberto Peral, Javier Pérez, Txuspo Poyo, Concha Prada, Sergio Prego, Gonzalo Puch, Miguel Ángel Ríos, Pedro G. Romero, Francisco Ruiz de Infante, Ixone Sádaba, Ignacio Sáez, Avelino Sala, Fernando Sánchez Castillo, Olve Sande, Richard Serra, Adolfo Schlosser, José María Sicilia, Fernando Sinaga, Antoni Tàpies, Francesc Torres, Darío Urzay, Javier Vallhonrat, Joana Vasconcelos, Azucena Vieites, Darío Villalba, Robert Waters, B. Wurtz.
Presentem Phasma, la setena exposició de José María Sicilia a Galeria Joan Prats, on mostrem el seu treball recent, amb obres abstractes que incorporen teixits i brodats les formes de les quals procedeixen de sonogrames.
La paraula que dona títol a l’exposició, Phasma, d’origen grec, designa els espectres i aparicions i remet, en paraules del propi artista, a “quelcom que apareix i desapareix, una papallona que passa batent les ales” i que “parla de la llum com a plec”.
En l’exposició, junt a la sèrie de Phasma, iniciada al Japó, trobem la sèrie de El Instante, collages realitzats a partir de dibuixos dels darrers deu anys, i obres de la sèrie de La Locura del ver. El procés de creació d’aquesta darrera sèrie està vinculat a una tecnologia sonogràfica que parteix de l’experiment realitzat el 1801 per Thomas Young, que va permetre detectar la naturalesa ondulatòria de la llum a través de la seva difracció per dos reixetes allunyades successivament d’una font lluminosa. Aquest experiment serveix de punt de partida per un programa informàtic que permet a Sicilia descompondre el so per crear unes cartografies de línies i formes, unes composicions de dibuixos, pintura, collage i brodat que donen com a resultat les obres de La Locura del ver.
Aquesta tecnologia li dona a José María Sicilia una eina per arribar a una nova profunditat. En aquest nou desenvolupament de la seva obra, trobem tot allò que ja estava present a la seva evolució artística anterior: la força del color, el moviment de la llum, un gust per l’orgànic i el procés d’unificació i oposició que, des dels anys vuitanta, ha mostrat la seva pintura. La seva primera producció tenia un marcat caràcter expressionista i profunditzava en la monocromia del blanc. Més endavant, la seva trajectòria es veu marcada per la troballa de la cera com a material, per l’aparició de les flors, els ruscs i també per la fotografia. Sicilia és un creador inquiet que ha basat la seva obra en la qüestió de la forma. És un artista que interroga, que no accepta motlles i sent la necessitat de trencar els formats, convocant l’emoció de l’espectador.
José María Sicilia (Madrid, 1954) viu i treballa a Madrid. Recentment ha exposat al Museo Casa de la Moneda i Calcografía Nacional de Madrid (2017); Musée Delacroix de París (2015); Palacete del Embarcadero de Santander (2014); Matadero de Madrid i Fukushima Prefectural Museum of Art (2013); Hospital de la Caridad de Sevilla (2012); Maison Erasme de Brussel·les i Amos Anderson Art Museum de Helsinki (2010); Nagasaki Prefectural Art Museum (2008). La seva obra està present en importants col·leccions públiques i privades, entre les que destaquen: Centre Georges Pompidou, París; MOMA, Nova York; Fundació ‘la Caixa’, Barcelona; Colección Banco de España, Madrid; Collection Ville de Paris; MACBA, Barcelona; Galleria d’Arte Moderna, Torí; MNCARS, Madrid; Museum of Modern Art, Gunma, Japó; National Gallery of Australia, Canberra; Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York; The New York Public Library, Nova York.
ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018
CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD
MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
27.09 – 27.11.2017 // 20.12.2017 – 05.03.2018
Esta propuesta expositiva, desplegada en dos muestras, presenta una amplia selección de las obras que forman parte del depósito temporal que en 2014 realizó la galerista Soledad Lorenzo al Museo Reina Sofía.
Punto de encuentro, la primera de ellas, aborda los conceptos de espacio y geometría desde diversas ópticas. Cuestiones personales, la segunda muestra, se centra en la recuperación del lenguaje figurativo, a través de un conjunto de obras de artistas españoles y extranjeros.
Aquesta exposició tracta d’analitzar les pràctiques artístiques de caràcter abstracte desenvolupades des de la postguerra fins als nostres dies, des d’aquelles més sublims fins a les propostes més ideològiques, passant de l’objecte al concepte, tractant de desentranyar els seus significats i contradiccions, examinant les seues tècniques i procediments.
L’exposició recorrerà temàtica i cronològicament els moviments que van anar sorgint des que a la meitat del segle XX va irrompre al camp de l’art un gran escepticisme, no només generat pel patiment i la vivència dels diferents enfrontaments armats com la Guerra Civil Espanyola o Segona Guerra mundial, sinó derivat d’una profunda crisi de racionalitat oberta per les investigacions de l’anomenada avantguarda històrica.
Els nous plantejaments van eclosionar durant el període postbèl·lic units a les teories dels filòsofs existencialistes, reivindicant la subjectivitat i individualitat per sobre de qualsevol principi o pensament polític.
Museo Casa de la Moneda
Del 20 de Enero al 16 de Abril de 2017
La locura del ver
“Ver, ver más, ver siempre más. Ver es no ser. Lo importante del ver no es la suma de conocimientos que derivan del ver, sino la fisura, el sinsentido en el interior del ver, el accidente extraño.” José María Sicilia
En el marco del premio Tomás Francisco Prieto, el Museo Casa de la Moneda presenta la obra del artista español José María Sicilia (nacido en 1954) que reúne un conjunto de creaciones importantes, representativas de los tres últimos años e inspiradas en sus frecuentes viajes, sobre todo a Oriente Próximo y Japón.
José María Sicilia ha dedicado gran parte de su indagación pictórica a interrogar el espacio inmaterial que existe entre el arte y la vida, Eros y Tánatos. Más allá de su belleza inmediata, las obras de José María Sicilia nos llevan a territorios fronterizos, donde la memoria se pone en abismo.
Entre sus últimas exposiciones se incluyen las realizadas en el Musée Delacroix, París; Palacete del Embarcadero, Santander; Centre Pompidou Metz; Matadero Madrid; Fukushima Prefectural Museum of Art, Fukushima; Santa Caridad de Sevilla, Sevilla; Amos Anderson Art Museum, Helsinki; Prefectural Art Museum, Nagasaki; Musée du Louvre, París; Albright-Knox Art Gallery, Búfalo.
Las obras de José María Sicilia están presentes en importantes colecciones tanto públicas como privadas en Europa y Estados Unidos y Asia, incluyendo: Museum of Modern Art, Nueva York; Solomon R. Guggenheim Museum, Nueva York; M+ Museum, Hong Kong; Musée National d’Art Moderne / Centre Pompidou, París; CAPC Musée d’Art Contemporain, Burdeos; Fundació Museu d’Art Contemporani, Barcelona; Colección Arte Contemporáneo, Fundación La Caixa, Barcelona; CAAM, Centro Atlántico de Arte Moderno, Las Palmas de Gran Canaria; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; Colección Banco de España, Madrid; Colección Comunidad de Madrid, Madrid, entre otras.
Madrid, 1954
José María Sicília va ser un dels representants més significatius de la pintura espanyola dels anys vuitanta i es va identificar amb la jove generació d’artistes que, a principis d’aquesta dècada, reprenia la pràctica de la pintura des d’una perspectiva `matérica´.
A partir de 1985, Sicília inicia una nova sèrie de treballs sobre el tema de les flors, per la qual és especialment conegut a Espanya. Aquest nou desenvolupament temàtic el durà a aprofundir en una investigació centrada en l’anàlisi de la forma, la construcció de l’espai i l’estructura de la llum.
En la pintura abstracta que l’artista ha desenvolupat en els últims anys, la utilització de la cera adquireix un paper protagonista per les seves possibilitats de diàleg amb la llum i la creació d’espais en la superfície pictòrica.