Tag Archives: Julião Sarmento

FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard

Capítol II: Estar a la lluna 

 

Inauguració: 7 d’agost, 12-21h.

Exposició fins el 26 de Setembre

c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona

 

Juny i setembre: divendres a diumenge, 17-21h

Juliol i agost: dilluns a diumenge, 17-21h

Altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969

 

Text de Gabriel Ventura

 

Presentem un projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard. Seguint la tendència d’altres projectes col·laboratius en els quals algunes galeries s’uneixen per a obrir espais temporals deslocalitzats, apartats de les grans ciutats i de les seves galeries d’origen, les tres galeries s’alien, de juny a setembre, per a presentar una exposició a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.

 

 

L’exposició, concebuda en dos capítols (el primer s’inaugurarà el 19 de juny i el segon el 7 d’agost) reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.

 

Parar la fresca, com diu Pla, és el costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i, així, passar l’estona. Parar la fresca té pretensions modestes, bàsicament fer una becaina sota el firmament, ignorant la meravella que el cel ens ofereix, els sons que emanen del vesprejar, de la calor estival. Segons argumenta Pla, no hi ha res més plaent ni amable que adormir-se prenent la fresca crepuscular. Però, i què succeeix si hom no té el son fàcil?

 

A partir d’aquest interrogant, s’han seleccionat obres d’artistes que transiten temes com la naturalesa, el paisatge, el temps, la contemplació, l’univers … I s’han dividit en dos moments: Parar la fresca i Estar a la lluna, dos capítols d’una mateixa exposició amb artistes com Antoni Tàpies, Ana Mendieta, Joan Brossa, Hernández Pijuan, Alicia Kopf, Rosa Tharrats, Perejaume, Teresa Solar, Jordi Mitjà, Marine Hugonnier, Josep Maynou, Aldo Urbano, Chema Madoz, Bernat Daviu, Mari Eastman, Hannah Collins, Enric Farrés Duran, Wilfredo Prieto o Juan Uslé… entre d’altres. Així mateix, es realitzaran accions específiques d’alguns dels artistes vinculats a l’Empordà.

 

En paraules de Pla, “la volta del cel invita, segons diuen, a pensar. És cert. Però a pensar què?” Conclou el cèlebre empordanès que “les persones que posseeixen el sentit del ridícul pensen, davant del firmament, que no saben res de res”.

 

 

* Capítol I: Parar la fresca

ARCO E-xhibitions. 

 

 

THE YEAR SLIPS ON THE CALENDAR

 

 

ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

 

Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.

 

En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.

 

El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.

 

 

Descubre nuestro stand en 2D y en 3D

ConversasComSerralves.

PALAVRA DE ARTISTA – JULIÃO SARMENTO

 

On January 29th, at 6:00 pm (7:00 pm Spain), watch the WORD OF ARTIST – JULIÃO SARMENTO conversation, online.

 

 

In this conversation between the artist Julião Sarmento and Joana Valsassina, curator of the Serralves Museum’s national itinerary program, the core of works by the artist, belonging to the Serralves Collection, will be the starting point for touching on themes that cover his work, revisiting individual exhibitions organized by the Museum and revealing some peculiarities of an important recent acquisition.

 

In dialogue with one of the most outstanding personalities in the contemporary artistic panorama, we will approach the different aspects of his career, seeking to know how he sees the future of art in the face of today’s challenges. 

 

Join the talk, through free prior registration to the email d.cruz@serralves.pt, until 12:00 on January 29th. 

 

 

+ info

Julião Sarmento participa en la exposición ‘Arte y arquitectura: un diálogo’ en el Centro Botín, Santander.

 

‘Arte y arquitectura: un diálogo’ explora la influencia de la arquitectura en el arte y ofrece reflexiones sobre cómo la arquitectura conforma nuestras propias vidas y articula la interacción social.

 

Esta exposición reúne una selección de obras de artistas que en su día dirigieron un taller de artes plásticas de la Fundación Botín y expusieron sus trabajos en Santander, junto con piezas creadas por antiguos beneficiarios de la beca de artes plásticas que concede la fundación.

 

Comisario: Benjamin Weil

 

Hasta el 14 de marzo de 2021

 

 

+ info

The artist Julião Sarmento participates in the group exhibition ‘RED LIGHT: Sexuality and representation in the Norlinda and José Lima Collection’ at Centro de Arte Oliva, João da Madeira, Portugal, until March 14, 2021.

 

RED LIGHT presents a selection of works from the Norlinda and José Lima art collection, having in common the approach to sexuality, declined in multiple themes, both presented in a complement of counterpoint and in a discordant confrontation: the representation of the body, male and female nudity, eroticism, fantasy, desire and pain, object and subject, pleasure and domination, places of female representation, male gaze, voyeurism, exhibitionism and self-representation in art.

 

Cuarated by Sandra Vieira Jürgens.

 

 

+ info

Mais nada se move em cima do papel.

O desenho como pensamento

 

14 NOV. 2020 – 18 ABRIL 2021 

CAA – Centro de Artes de Águeda, Portugal

 

Comisaria: Sara Antónia Matos

 

Exposición colectiva, con obras de Julião Sarmento.

 

 

Enmarcada en el ciclo O desenho como pensamento (El dibujo como pensamiento), de CAA – Centro de Arte Águeda, la exposición “Mais nada se move em cima do papel (Nada más se mueve sobre el papel)” adopta como título el primer verso de un poema de Al Berto y recoge obras de artistas que a lo largo de los años, en sus propios caminos y lenguajes, han venido trabajando el dibujo como un registro indisciplinado, en algunos casos transversal a sus prácticas.

 

Las obras expuestas muestran que el dibujo refleja una condición previa, poco tangible, comparable al pensamiento, como si el gesto o la intuición que precede a la inscripción de la línea se desplazara o flotara sobre el papel, y luego se formara sobre soportes bidimensionales y tridimensional, ganan cuerpo y adquieren formulaciones escultóricas, sonoras, atmosféricas y espaciales.

 

+ info

exposure:the fact of experiencing something or being affected by it because of being in a particular situation or place (Cambridge Dictionary)

Exposures és una sèrie d’exposicions online que pretén reflexionar sobre temàtiques relacionades amb el context actual, i al voltant de la idea general de ‘El cos i l’altre’.

Exposures #03Les mans

La tercera proposta gira entorn de la mà, la part del cos humà més vinculada a la creació artística juntament amb els ulls i que al mateix temps ens serveix per comunicar i relacionar-nos, igual que la paraula.

Reuneix obres d’Erick Beltrán, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Hannah Collins, Enzo Cucchi, Chema Madoz, Enrique Martínez Celaya, Muntadas, Perejaume, Marcel Rubio Juliana i Julião Sarmento.

Les nostres mans estan prenent un inusitat protagonisme en aquests últims mesos a causa del seu paper en la transmissió de virus. Tocar les coses, tocar-nos la cara, tocar altres mans ha passat a ser perillós, les mans ara es veuen obligades a cobrir-se amb guants, a rentar-se constantment, a no tocar, ni tan sols per a saludar.

Però hem vist com la seva presència ha estat una constant en moltes obres artístiques, des de l’art prehistòric fins als nostres dies, per la seva varietat formal i simbòlica.

El llenguatge no verbal dels gestos posa en evidència la relació entre la mà i la ment. En les obres que presentem, els gestos de la mà expressen diferents estats d’ànim, sentiments, actituds o emocions des de por o pena fins a sensualitat o complicitat. A vegades, com ocorre per exemple en treballs de Julião Sarmento, la seva representació al·ludeix a la totalitat del cos humà.

Els gestos de les mans també remeten a les convencions socials, esdevenen així, una representació de la condició humana en estreta relació amb la cultura i l’expressió. Com es posa de manifest en algunes obres de Muntadas, aquesta figura retòrica pot definir ambició, consens, imposició, autoritat o poder.

Aquesta exposició es podrà veure fins el 30 de setembre.

Accés a l’exposició

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

No brilho da pele, exhibition by Julião Sarmento at Museu de Aveiro / Santa Joana, Portugal.

 

July 15 – September 27, 2020

 

Exhibition organized by the Museums of Aveiro in partnership with the Serralves Foundation – Museum of Contemporary Art and curated by Joana Valsassina.

 

 

Selection of works by Julião Sarmento (Lisbon, 1948) that illustrate different approaches to themes such as desire, voyeurism and violence, central to the artist’s practice.

 

The exhibition includes works from the 1970s to the present, covering different supports worked by the artist throughout his career, such as painting, sculpture, drawing, photography and installation. Exploring ambiguous territories associated with gestures of seduction and transgression, Julião Sarmento’s work create a network of references to cinema, literature, popular culture, everyday episodes and his own work.

 

+ info

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

Screening of Sarmento’s work and a talk by the director

Bush House Lecture Theatre 1,

King’s College London

6.12.2019, 18-20h

 

A special screening of some of Julião Sarmento’s work that openly opposed the Salazarist state repression and the profound cultural conservatism of the era. The screening will be followed by a very special talk with the director himself chaired by Bruno Marques and Érica Faleiro Rodrigues.

 

Programme of films:

 

Legs (15*). Fixed frame shooting of a sequence centered on the bare pubis of a female body. A slow and sensual alternation of forward and backward leg movement repeats indefinitely.

Portugal 1975 Dir. Julião Sarmento 3´45´´

 

Copies (15*)

Two naked women face each other replicating self-directed gestures and caresses. Near the end, the director steps out of his voyeuristic shadow, to turn his hand to playing the exhibitionist.

Portugal 1976 Dir. Julião Sarmento 14´23´´

 

Faces (15*)

Close up of an endless kiss between two women, centered on their mouths and the movement of their tongues.

Portugal 1976 Dir. Julião Sarmento 44´22´´

 

+ info

02.07 – 11.10.2019

Escola das Artes, UCP, Porto (PT)

 

Curadoria de Nuno Crespo

 

A Exposição Julião Sarmento. Film Works irá fazer a abertura oficial do programa público da Porto Summer School on Art & Cinema, no dia 2 de julho, às 19h30 e ocupará a Sala de Exposições da Escola das Artes, Universidade Católica Portuguesa. Esta exposição individual concentrará parte importante do trabalho que o artista fez com a imagem em movimento.

 

Serão mostradas dez obras de diferentes épocas – desde 1, 2, 3 (1975) até O Fim do Mundo (2015) -, expostos em diferentes formatos, formando um puzzle de referências teóricas, literárias, cinematográficas e reflexões sobre atos e gestos quotidianos.

 

A concentração destes trabalho nesta exposição individual, permite olhar a obra de Julião Sarmento a partir de uma série de obsessões, como a repetição enquanto modo de desconstruir a normalização das imagens e a reflexão sobre o lugar da linguagem e das suas convenções.

 

 

+ info

Fondazione Giorgio Cini

9.05 – 24.11.2019

 

Carsten Höller, Julião Sarmento and Marina Abramović join First Stone with Expanded, the next exhibition of the programme. Inaugurating on the 9th of May, during the 58th International Art Exhibition of the Venice Biennale, Expanded will be located within the Fondazione Giorgio Cini and remain open until the 24th of November 2019.

 

+ info

Arco 2019

ARCOmadrid 

27/02/2019 – 03/03/2019

Stand 9C09

 

AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ, PEDRO CABRITA REIS, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

+

CAIO REISEWITZ Trobada amb l’artista i signatura del llibre Altamira

Dijous 28 de febrer a les 18h al nostre estand de ARCOmadrid 2019

CGAC Centro Galego de Arte Contemporánea, Santiago de Compostela

9.11.2018 – 3.2.2019

Comisarios: Santiago Olmo, David Barro

 

La exposición de Julião Sarmento en el CGAC es una visión panorámica que recoge trabajos en torno a este sentir que se cruza transversalmente por toda su trayectoria: lo cinematográfico. No se trata tanto de subrayar una relación literal —que se puede advertir en muchos casos— sino de proyectar cómo Sarmento siempre se ha movido en ese espacio intermedio, entre la suspensión y el deseo, en un espacio intersticial que provoca que, como espectadores, nos veamos inmersos en un terreno inquietante, como el del extranjero, como el del espectador.

 

La muestra recoge ejemplos de su particular manera de deconstruir la imagen, de obras donde el vacío se concibe como fondo activo y de una serie de esculturas donde se convoca la idea de escena. También de sus enigmáticos trabajos recientes, pinturas de dimensión fractal que hacen referencia al mundo de las constelaciones. Porque en su trabajo la realidad se amplía y el espectador nunca conoce la realidad de la imagen, como en el cine. Todo ello demanda una posición activa en el espectador, que se ve obligado a descifrar la intención de cada motivo y de cada ausencia, atendiendo a títulos que ofrecen pistas al tiempo que refuerzan el misterio y la suspensión.

 

El título, Without, hace referencia a la polaridad que domina toda la obra de Julião Sarmento. La polaridad es como una puerta que en un lado tiene escrita la palabra entrada y en el otro salida, pero siempre es la misma puerta y, según el lado por el que nos acerquemos a ella, vemos uno u otro de sus aspectos. Como en las obras de Julião Sarmento, el título no nos dice una verdad exacta ni absoluta ni tampoco nos informa de todo lo que se ve.

 

+ info

Centro Internacional das Artes José de Guimarães (CIAJG), Guimarães, Portugal

29.6 -7.10.2018

 

Leopard in a Cage (leopardo numa jaula) propõe, do ponto de vista curatorial, o desafio de recuperar um conjunto de projetos que nunca antes haviam sido mostrados ou mesmo realizados, que são apresentados em diálogo com trabalhos novos, especificamente concebidos e produzidos para esta exposição.

O título da exposição cita um projeto de 1975, “Um Leopardo na SNBA”, que visto a esta distância temporal, condensa muitos dos traços distintivos da obra do artista. O projeto, que nunca viria a realizar-se, e que é agora apresentado enquanto tal, estabelece, simultaneamente, o tema animal, referencial nestes e nos anos seguintes do trabalho de Julião Sarmento, o tema do desejo, uma estética do rigor e da contenção, um trabalho com as coordenadas invisíveis do tempo e do espaço, o campo de interpretação deixada ao espetador.

Talvez aquilo que sobressaia da imensa diversidade de projetos e de meios nesta exposição seja a forma como o artista parece reclamar para o processo criativo uma liberdade radical e inalienável, uma insaciável curiosidade por tudo aquilo que o rodeia, apropriando-se de objetos de uso comum (um simples, efémero e pequeno bilhete de elétrico que é transposto, em aumento de escala, para tapeçaria), citando obras de outros artistas (Carl Andre) ou criando dois conjuntos de pinturas aparentemente monocromáticas, respetivamente com todos os tons de brancos e pretos encontrados no atelier.

A exposição é assim um desconcertante palimpsesto em que tudo parece ser dito duas vezes, em modo de repetição, mas em que nada é exatamente o mesmo, em que nada é igual. Neste regime de alteridade, cabe ao espetador a aliciante tarefa de nomear (distinguir) aquilo que vê ou de imaginar (construir) aquilo que ouve, ampliando, através da experiência estética, a perceção ou o conhecimento do real.

 

 

+ info

ARCO Madrid. 21/02/2018 – 25/02/2018

 

CABELLO/CARCELLER
HERNÁNDEZ PIJUAN
LOLA LASURT
PEREJAUME
JAVIER PEÑAFIEL
FERNANDO PRATS
CAIO REISEWITZ
JULIÃO SARMENTO
JOSÉ MARÍA SICILIA
TERESA SOLAR ABBOUD

 

+ info

Objects on the New Landscape Demanding of the Eye (part 3)

Ens plau presentar la quarta exposició de Julião Sarmento a la Galeria Joan Prats, titulada Objects on the New Landscape Demanding of the Eye (part 3), en la qual mostrarem la seva obra recent, amb instal·lació, escultura i pintura.

 

El títol de l’exposició recorda el de la primera mostra realitzada a la Ferus Gallery de Los Angeles, el 1957, que va incloure pintures de diversos artistes i en la qual va participar el pioner de la instal·lació i l’assemblatge Edward Kienholz.

 

En l’exposició, la instal·lació Crash Dummy, 2016, i l’escultura Broken Alice, 2014, conviuen amb una sèrie de  pintures que mostren formes triangulars, delicadament dibuixades, que es basen en els principis fonamentals de la geometria fractal i amb altres obres inspirades en la Petita ballarina de catorze anys de Degas. Aquesta diversitat de suports i tècniques presents en l’exposició és característica de la pràctica artística de Julião Sarmento i, en aquesta ocasió, destaca per la combinació de materials que es podrien definir com a pobres amb materials subjectes a processos tecnològics avançats.

 

Julião Sarmento produeix una obra que adopta múltiples formes a partir de dibuixos, pintures, escultures, performances i vídeos que parlen dels artificis de la seducció i dels mecanismes del desig. Des dels seus inicis, a meitat dels anys setanta, l’obra de Julião Sarmento s’ha caracteritzat pel seu caràcter arxivístic. Així, en les seves obres, poden aparèixer siluetes femenines, plànols arquitectònics, fragments literaris i objectes.  

 

Sovint aquestes iconografies xifrades ens presenten explícitament signes que remeten a la font de la seva imatgeria i del seu significat. Aquesta oscil·lació permanent entre aparença i veracitat, ficció i document, invenció i fet en la qual ens col·loca Sarmento no és en absolut un joc gratuït. Els muntatges realitzats per l’artista entren en aquesta dialèctica de la interpretació de la superfície, on alguns elements són perfectament identificables, fins i tot banals o anodins, i de la interpretació profunda, que ens obliga a trobar correspondències, cercar passatges i relacions, sense adonar-nos de què el simple fet d’investigar és el sentit que hem de descobrir en l’obra.

24.06.2017 – 01.01.2018

La Fundación Botín presenta una selección de obra perteneciente a su colección. La muestra tendrá lugar en la primera planta del Centro Botín. Adquiridas en el curso de las últimas décadas, las piezas expuestas ofrecen perspectivas de los artistas a los que la Fundación ha decidido apoyar y con los que ha colaborado a lo largo de ese periodo.

 

+ info

Galleria Nazionale d’Arte Moderna e Contemporanea, Rome

18/05 – 17/09/2017

Opening | Inauguración: 18/05 -19h

Curator | CuradoraNimfa Bisbe

 

Con Conversation Piece, la Galleria Nazionale ospita la collezione “la Caixa” di Arte Contemporanea e propone una conversazione tra un selezionato gruppo di opere nella cornice dell’architettura classica del Salone Centrale.

La mostra, a cura di Nimfa Bisbe, prende il titolo dall’opera di Juan Muñoz (Conversation Piece, 1995) e mette in relazione un gruppo di opere di artisti dalle differenti voci poetiche. Così come suggeriscono i gesti espressivi dei tre personaggi di Muñoz, la mostra possiede la forza del dialogo ma anche quella della dialettica, animata dalla seduzione e dalla ricerca di un significato rivelatore. L’interazione tra le opere segue una cifra che fa riferimento da una parte ai canoni dell’estetica minimalista e dall’altro alla triplice relazione tra architettura, scultura e figura umana.

In Conversation Piece, l’interpretazione formalistica della geometria dell’arte minimalista svanisce grazie alla forza del vissuto, dei simbolismi e della finzione delle opere. La forma viene interpretata dagli artisti per sostenere poetiche personali o rimandi alla realtà del nostro mondo. I giochi di contrasto e le assonanze tra le diverse proposte artistiche presenti, consentono di attivare molteplici letture che possono, a loro volta, generare storie diverse da quelle messe in scena.

Fernanda Fragateiro, Donald Judd, Agnes Martin, Juan Muñoz, Joan Hernández Pijuan, Doris Salcedo, Julião Sarmento, Thomas Schütte, Richard Serra, Jana Sterbak, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte, Rachel Whiteread.

+ info

 

Broken Alice, 2014

Lisboa, 1948-2021

 

 

Des de principis dels anys setanta Julião Sarmento ha explorat les possibilitats de la pintura, la fotografia, l’escultura, la instal·lació i el vídeo. En les seves obres existeix un procés d’ocultació suggeridora i situa a l’espectador no solament com a observador sinó que el fa partícip de la seva narrativa.

 

La dona és un motiu recurrent en les seves obres i parteix d’ella per a elaborar conceptes vinculats a la sexualitat, el desig o la seducció. Les relacions que evoca de latent tensió, violència, obsessió o misteri s’obtenen a partir d’una meticulosa dinàmica entre els agents que participen en l’espai físic, en el cas de les instal·lacions, o en l’edició, en el cas de pel·lícules i vídeos. Les obres resultants desencadenen tota la intriga que es desprèn de les imatges en constant suspens i tensió.