Tag Archives: London

https-_cdn-evbuc-com_images_79437569_31169476649_1_original-20191105-093932

Screening of Sarmento’s work and a talk by the director

Bush House Lecture Theatre 1,

King’s College London

6.12.2019, 18-20h

 

A special screening of some of Julião Sarmento’s work that openly opposed the Salazarist state repression and the profound cultural conservatism of the era. The screening will be followed by a very special talk with the director himself chaired by Bruno Marques and Érica Faleiro Rodrigues.

 

Programme of films:

 

Legs (15*). Fixed frame shooting of a sequence centered on the bare pubis of a female body. A slow and sensual alternation of forward and backward leg movement repeats indefinitely.

Portugal 1975 Dir. Julião Sarmento 3´45´´

 

Copies (15*)

Two naked women face each other replicating self-directed gestures and caresses. Near the end, the director steps out of his voyeuristic shadow, to turn his hand to playing the exhibitionist.

Portugal 1976 Dir. Julião Sarmento 14´23´´

 

Faces (15*)

Close up of an endless kiss between two women, centered on their mouths and the movement of their tongues.

Portugal 1976 Dir. Julião Sarmento 44´22´´

 

+ info

I will make up a song (desert entrance-1), 2018

 

Inauguració 14 de març, 19h | Exposició març – maig 2019

 

El proper dijous 14 de març inaugurem la sisena exposició de Hannah Collins a Galeria Joan Prats,  on presentarem el seu treball més recent I will make up a song, 2018; junt amb el projecte The Fertile Forest, 2013-5 i la fotografia Family, 1988.

 

El títol de l’exposició és part del títol de la nova pel·lícula de Hannah Collins, I will make up a song and sing it in a theatre with the night air above my head, creada amb el músic Duncan Bellamy, que es presentarà a la Fundació Tàpies el proper mes de juny.

 

I will make up a song parla del treball de l’arquitecte egipci Hassan Fathy (1900-1989), qui va recórrer a la tradició constructiva de tova per a crear les noves ciutats de New Gurna i New Baris. Fathy va intentar trobar noves vies a través de pràctiques sostenibles, utilitzant materials naturals, i crear un nou context on un teatre formaria part de la vida quotidiana, en un entorn rural arrelat en l’Antiguitat. Les seves idees esdevenen una urgència avui dia, quan estem buscant un futur sostenible. A través d’aquestes fotografies, Hannah Collins explora la relació entre el cos humà, l’escala i la història i mostra el significatiu dels materials modestos que va trobar en treballar al desert egipci.

 

La recerca de nous camins és un dels temes centrals de l’exposició de Hannah Collins, creada en un moment en el qual, globalment, sorgeixen múltiples opcions i forces en la realitat contemporània occidental.

 

The Fertile Forest és una obra que tracta també la tradició i la necessitat d’establir noves relacions amb el nostre entorn. És un projecte en curs en el qual Hannah Collins ha documentat com els membres de diverses tribus de l’Amazones contribueixen a la preservació del bosc, concebent-lo com a jardí, ja que utilitzen les plantes que el formen per al seu benestar quotidià. L’artista va fotografiar, al llarg del mes que va passar amb la tribu Cofán, a la conca amazònica colombiana, les plantes segons els seus ensenyaments. Els textos que acompanyen les fotografies són el resultat de les converses de Hannah Collins amb el cap de la tribu sota la influència del yagé (ayahuasca). El fons daurat de les vitrines esdevé un mirall d’or que ens reflecteix a través de les plantes.

 

Family, una obra primerenca de l’artista, és una imatge en blanc i negre d’un grup d’altaveus que romanen en silenci i que s’utilitzaven habitualment per a la música de carrer, sobretot reggae, creada per antillans de Londres, però que es van fotografiar a l’estudi de l’artista.

 

L’exposició presenta una visió ansiosa i a la vegada optimista dels nostres temps i de la nostra necessitat de salvaguardar el coneixement i crear ponts a escala global. Totes les obres es centren en l’acte de la comunicació i el desig de poesia i bellesa. Els treballs de Collins fan visible la necessitat de preservació del saber i de la natura, ambdós amenaçats per la seva invisibilitat.

 

 

Hannah Collins (Londres, 1956). Entre 1989 i 2010, va viure i treballar a Barcelona, exposant a Galeria Joan Prats des de 1992, i actualment viu entre Londres i Almería. A més d’haver obtingut  la beca Fulbright i haver estat nominada al Premi Turner de 1993, recentment ha rebut el Premi Internacional de Fotografia SPECTRUM 2015, atorgat per la Fundació de la Baixa Saxònia, que va incloure una exposició al Sprengel Museum, que després va itinerar al Camden Art Centre de Londres i al Baltic Centre de Newcastle. Entre altres museus i centres d’art, ha exposat al Centre Pompidou París; FRAC Bretagne; Fotomuseum Winterthur; Museo UNAL, Bogotá; Kunsthalle Exnergasse, Viena; MUDAM Luxembourg; Tate Modern, Londres; Seoul Museum of Art; VOX image contemporaine, Montreal; Walker Art Center, Minneapolis; Fundación La Caixa, Madrid i Barcelona; La Laboral, Gijón; Artium, Vitoria; CAC, Málaga.

Per a més informació i imatges, contacteu galeria@galeriajoanprats.com

christo-london-mastaba-photogrossmann

The Mastaba (Project for London, Hyde Park, Serpentine Lake), 2016-18

Serpentine Lake, London

18.6 – 23.9.2018

 

Christo and Jeanne-Claude: Barrels and The Mastaba 1958–2018

Serpentine Gallery, London

19.6 – 9.9.2018

 

 

Christo has created a temporary sculpture in Hyde Park, London. This is Christo’s first major public, outdoor work in the UK. The temporary sculpture coincides with an exhibition at the Serpentine Galleries of Christo and Jeanne-Claude’s work, which includes sculptures, drawings, collages and photographs spanning more than 60 years. The sculpture and the exhibition both draw on Christo and Jeanne-Claude’s history of using barrels to create works of art.

 

Since the late 1960s, Christo has sought a suitable site for a floating Mastaba. The temporary sculpture in Hyde Park consists of 7,506 horizontally stacked barrels on a floating platform in the Serpentine Lake. It is 20 meters high x 30 meters wide (at the 60° slanted walls) x 40 meters  long. The standard 55 gallon barrels, 59 x 88 cm, have been specifically fabricated and painted for this sculpture. The sides of the barrels, visible on the top and on the two slanted walls of the sculpture, are painted red and white. The ends of the barrels, visible on the two vertical walls, are different hues of red, blue, and mauve.

 

The sculpture’s floating platform is being made of high-density polyethylene cubes anchored to the lakebed with weighted anchors. A primary steel scaffolding frame was constructed on top of the platform and the barrels are attached to a scaffold sub structure. The total weight is 600 metric tons. The footprint of the sculpture takes up approximately 1% of the total surface area of the lake.

 

As with all of Christo and Jeanne-Claude’s projects,The London Mastaba, Serpentine Lake, Hyde Park, 2016-18 is being funded entirely through the sale of Christo’s original works of art. No public money is used for Christo’s projects and he does not accept sponsorship.

 

+ info

lola-londres

29.06 – 02.07.2017

Aslyum / AMP / Safehouses

 

Daybreak is an exciting project initiated by the RCA’s School of Fine Art to provide a forum for the practice-based researchers engaged in the School’s MPhil and PhD programme.  This is the first time the School’s student researchers have come together to work on an off-site project, working closely with each other, staff from the School with curatorial expertise and outside professionals.  The result; an exhibition, live event and research symposium, will happen over four days at the end of June and include contributions by over 40 research students.  

 

+ info

 

 

The Interior and the Exterior - Noah Purifoy, 2014

Londres, 1956

Viu i treballa entre Londres i Níjar (Almeria, Espanya)

 

 

Hannah Collins és una de les artistes pioneres en la utilització del gran format en la disciplina de la fotografia. Es va donar a conèixer en l’escena internacional a principis dels anys 90.

 

Si bé la grandària de les peces era monumental, sovint el tema retratat era de naturalesa íntima i pròxima a l’espectador, incorporant una reflexió entorn de la fugacitat del temps present i la seva pervivència a través de la memòria dels llocs.

 

Quant a la utilització del video i de les instal·lacions de múltiples pantalles que ha iniciat en els últims anys, Collins persisteix i amplia el seu interès per aquells llocs i gents que habiten en els límits, en els marges de la societat. En aquest sentit els moviments migratoris o les comunitats gitanes han estat alguns dels temes explorats recentment en els seus treballs. Aquí, la imatge resultant se situa entre el documental i un treball actoral precís.