annikakahrs-thelordloveschangesitsoneofhisgreatestdelusions

SAVVY Contemporary, Berlin

Exhibition 23.3 – 6.5.2018

Opening 23.3. 2018, 7pm


Performance Annika Kahrs the lord loves changes, it‘s one of his greatest delusions, 2018 


24.3.2018, 9pm



 

With: Paolo Bottarelli, Raven Chacon, Tanka Fonta, Malak Helmy, Hassan Khan, Annika Kahrs, Pungwe (Robert Machiri and Memory Biwa), The Otolith Group (Anjalika Sagar, Kodwo Eshun), Barthélémy Toguo

 

We Have Delivered Ourselves from the Tonal. Of, with, towards, on Julius Eastman is an exhibition, a program of performances, concerts and lectures as well as an upcoming publication that deliberate around concepts beyond the predominantly Western musicological format of the tonal or harmonic. The project looks at the work of the African American composer, musician and performer Julius Eastman beyond the framework of what is today understood as minimalist music, within a larger, always gross and ever-growing understanding of it—i.e. conceptually and geo-contextually. Together with musicians, visual artists, researchers and archivers we aim to explore a non-linear genealogy of Eastman’s practice and his cultural, political and social weight while situating his work within a broader rhizomatic relation of musical epistemologies and practices.

 

For the project, new substantial artworks and musical pieces have been commissioned and will be world-premiered in Berlin. These include a filmic work and performance by Annika Kahrs.

 

+ info

ramonllull

ZKM | Zentrum für Kunst und Medien, Karlsruhe

17.3 – 5.8.2018

 

The exhibition »DIA-LOGOS. Ramon Llull and the ars combinatoria« is dedicated to the outstanding Catalan-Majorcan philosopher, logician, and mystic Ramon Llull (c. 1232–c. 1316), whose life and work continue to fascinate a host of thinkers, artists, and scholars today.

 

The influence of his universal concepts and ideas can be found in many fields — literature, visual arts, music, philosophy, religion, and politics — and their effects are felt in contemporary disciplines such as information theory, informatics, and media technology.

 

In the exhibition this broad scope of Llull’s impact will be reflected in a many-layered network of references stretching from the thirteenth century into the present day. Besides the significance of Llullian combinatorics for generative and algorithmic principles to develop advanced media technologies, it is particularly highly topical questions concerning the transfer of knowledge and values that can be dealt with through unconditional readiness to enter into dialogue.

 

The exhibition is developed around two key areas, which are closely interwoven in a unique way: for one thing, Llull’s ideas exhibit elementary aspects of media archaeology and media philosophy, which render his work indispensable for contemporary discourses on media ecology and machine learning algorithms; for another, his universal, rational system of knowledge gives rise to an approach that is highly relevant today, which is implemented as a dialogue by productively engaging with the Other beyond the cultures and constraints of the three major monotheistic religions. The exhibition begins by exploring Llull’s system of knowledge, his ars combinatoria, and its enormous influence on formal logic and algorithmic theories — the basis upon which advanced networked media technologies are developed. The method developed by Llull is based on logical and calculatory operations, which he translated into diagrams and »thinking machines« on paper, is presented in the exhibition as a precursor of program languages and their algorithmic logic. The Llullian system of thinking is both a source of inspiration and a sounding board for many contemporary artists who engage with the mechanisms and effects of our environment that is interconnected by media technologies.

 

In addition, the exhibition seeks to show to what extent Llull’s grand endeavor of unifying the different areas of knowledge via a rational system of deduction and demonstration can lead to dialogue and ultimately to peace between the three monotheistic religions of Judaism, Christianity, and Islam. In the face of increasing radicalism, purportedly in the name of religion, and national isolationist tendencies, which respond to the global challenges of migration, integration, and social diversity by erecting barriers, Llull’s untiring attempts at universal dialogue are more topical than ever before. This makes him a source of inspiration for developing potential courses of action now and in the future.

 

+ info

antoni-muntadas_on-traslation-fifa_2014-846x683

Bombas Gens Centre d’Art, València

14.3.2018 – 20.1.2019

 

ARTISTES: Bernd and Hilla Becher, Helen Levitt, Cartier-Bresson, Robert Frank, David Goldblatt, Luigi Ghirri, Victoria Civera, Elger Esser, Xavier Ribas, Muntadas, Francesca Woodman i Matt Mullican entre altres

COMISSARIAT: Nuria Enguita i Vicente Todolí

 

Aquesta exposició és la segona presentació pública de la col·lecció Per Amor a l’Art. En esta ocasió, hi ha els treballs de nombrosos artistes procedents de diferents països i èpoques per a plantejar un acostament a la construcció social de l’espai, a les formes en què representem, reproduïm, coneixem o habitem els llocs.

 

La mostra fa al·lusió a la possibilitat de fer visibles les relacions i els intercanvis que reprodueixen l’espai físic i social de manera quotidiana, així com el trànsit permanent del que és subjectiu al que és col·lectiu.

 

+ info

perejaume-la-rel

Fundació Palau, Caldes d’Estrac, Barcelona

24.3 – 22.4.2018

 

 

El títol de la instal·lació prové de “La raïl de l’arbre és una roda”, paraules de Ramon Llull que apareixen en el llibre Començament de medicina. En paraules de Perejaume:

 

“La sintaxi de tota l’obra de Llull és veritablement forestal, tant per la figura repetida d’arbre amb que imatja i branca els diversos coneixements, com per la manera i la ufana amb què s’hi arboren tota mena de connexions i demostracions analògiques. Si hi ha dos elements constitutius en el sistema d’argumentació de l’Art, aquests són sens dubte: les derivacions, en branca i les combinacions en roda -figures giratòries, emmirallaments, cercles relacionals-.

 

Certament, l’Art s’arbra i roda, tota ella. Per això, la possibilitat de rodar-hi d’arrel resulta tan meravellosa com pràctica. Només així, la coreografia dels arbres, la claredat mecànica de les raons i el desconcert que tot plegat pugui suscitar, arriben a ajustar-se a una possible pretensió general de plantar tots els arbres en roda en tant que línies convergents o divergents d’una mateixa esfera”.

 

Unes paraules que deixen entreveure com la fusió d’imatge i música esdevé una mena de recitació meditativa que ens retrotreu a principis primordials de la nostra pròpia existència.

 

El projecte artístic de Perejaume ha contemplat des dels seus inicis un estret vincle amb la natura, viscut en i per la natura, amb el paisatge com a escenari i amb les “manifestacions arbòries”, com ell mateix les anomena, contemplades i presentades amb una gran diversitat, com per exemple, en el seu llibre de poemes “Obreda” (2003), en el qual també recull les seves reflexions continuades sobre la natura i més concretament sobre el bosc que l’envolta a la seva casa-taller del Montnegre.

 

+ info

muntadas-contexto

 

Galeria Joan Prats presenta l’exposició Edicions II de Muntadas, que recull una selecció de treballs seriats que l’artista ha realitzat des de 2003 fins a l’actualitat en diversos formats: publicacions, prints, vídeos, objectes, instal·lacions i altres materials gràfics. Aquesta exposició completa el treball iniciat a l’exposició Edicions, realitzada a la Galeria Joan Prats l’any 2003.

 

«La primera vegada que Muntadas em va parlar de l’exposició Edicions II a la Galeria Joan Prats, va referir-s’hi com una “exposició de deltes”. Li vaig demanar d’aprofundir sobre aquesta qüestió: “els meus projectes són un, són unitaris. Però aquests es diversifiquen en quantitats ingents de postals, potser fins a 100.000 postals, també poden incloure 17 plaques metàl·liques que es distribueixin per la ciutat a mode de senyalització, i un website. O sigui que el projecte finalment apareix com a la suma de tres conjunts de restes; això és, de deltes” (…)

 

Les edicions són els mitjans que han permès a Muntadas aconseguir una circulació més porosa i plural, amb la capacitat per multiplicar-se i intervenir, així, en medis diversos i amb diferents temporalitats. Mentre que en els seus projectes es troba habitualment la realització d’un vídeo, d’una instal·lació o d’una intervenció urbana, pel que fa a les publicacions no s’hi troba habitualment la realització d’un únic element (…)

 

Una noció considerablement genuïna de projecte també s’ha anat perfilant al llarg de la carrera de Muntadas. L’artista aborda el projecte, per una banda, en tant que lògica de procediment serial i basada en la repetició de procediments i estratègies. Però, alhora, el projecte també es defineix en el seu cas com una lògica de treball in progress i que genera moments d’obertura. D’aquesta manera, si, tal i com declara Muntadas, el projecte li permet, d’una banda, defugir un tipus de pràctica intuïtiva i immediata, així com desenvolupar plataformes de treball a llarg termini, per l’altra, aquesta noció també l’ha ajudat a vertebrar entorns flexibles i oberts a la impredictibilitat (…)

 

En el treball editorial i les publicacions és on s’han experimentat amb precocitat i amb més intensitat que en qualsevol altre mitjà els modes col·laboratius que han acabat per impregnar tot el treball de Muntadas. Es troba aquí un desplegament d’estratègies que catalitzen la traducció, ja no sols com a metàfora, sinó que, molt especialment, com un procés d’intercanvi bidireccional.»

 

Fragments del text d’Oriol Fontdevila “Oblit de peix. Edicions amfíbies”, del catàleg de l’exposició.

 

 

Muntadas, nascut a Barcelona, viu a Nova York des de 1971, fou un pioner del vídeo i les instal·lacions a mitjans dels setanta, i continuà treballant amb fotografia, vídeo, instal·lació, àudio, i intervencions urbanes. Iteracions dels seus projectes icònics, com Between the Frames: The Forum (1983-1993), The Board Room (1985), i les sèries en curs On Translation (1995- …) i The Construction of Fear (2008- …) –s’han exposat a institucions i galeries de Nord-Amèrica, Sud-Amèrica, Europa i l’Orient Mitjà. Muntadas participà a les edicions de la Documenta de 1977 i 1997, la Whitney Biennial de 1991, la Biennal de São Paulo de 1983, la Biennal de La Habana de 2000, la Biennal de Taipei de 2002, la Biennal de Gwangju de 2004, la Biennal d’Istanbul de 2011, i la Triennal de París de 2012. En 2005, va representar Espanya a la Biennal de Venècia, on va crear un projecte integral sobre l’evolució arquitectònica de la Biennal al llarg de la seva història. Les seves obres s’han inclòs en exposicions al MACBA, Barcelona; al Laboratorio Arte Alameda, Ciutat de Mèxic; al Museu de Weserburg, Bremen; a l’Espacio Fundación Telefónica, Buenos Aires; a la Württembergischer Kunstverein, Stuttgart; i a l’Estação Pinacoteca, São Paulo. Des del 2011 ha estat treballant en el projecte Asian Protocols, presentat per primera vegada al públic al Total Museum de Seül (2014), i per segona vegada a 3331 Arts Chiyoda de Tòquio (2016). El proper pas del projecte serà el seu desenvolupament a la  Xina.

 

 

S’ha editat un catàleg amb motiu de l’exposició

JOAN PRATS @ ARCO 2017

Presentem Phasma, la setena exposició de José María Sicilia a Galeria Joan Prats, on mostrem el seu treball recent, amb obres abstractes que incorporen teixits i brodats les formes de les quals procedeixen de sonogrames.

 

La paraula que dona títol a l’exposició, Phasma, d’origen grec, designa els espectres i aparicions i remet, en paraules del propi artista, a “quelcom que apareix i desapareix, una papallona que passa batent les ales” i que “parla de la llum com a plec”.

 

En l’exposició, junt a la sèrie de Phasma, iniciada al Japó, trobem la sèrie de El Instante, collages realitzats a partir de dibuixos dels darrers deu anys, i obres de la sèrie de La Locura del ver. El procés de creació d’aquesta darrera sèrie està vinculat a una tecnologia sonogràfica que parteix de l’experiment realitzat el 1801 per Thomas Young, que va permetre detectar la naturalesa ondulatòria de la llum a través de la seva difracció per dos reixetes allunyades successivament d’una font lluminosa. Aquest experiment serveix de punt de partida per un programa informàtic que permet a Sicilia descompondre el so per crear unes cartografies de línies i formes, unes composicions de dibuixos, pintura, collage i brodat que donen com a resultat les obres de La Locura del ver.

 

Aquesta tecnologia li dona a José María Sicilia una eina per arribar a una nova profunditat. En aquest nou desenvolupament de la seva obra, trobem tot allò que ja estava present a la seva evolució artística anterior: la força del color, el moviment de la llum, un gust per l’orgànic i el procés d’unificació i oposició que, des dels anys vuitanta, ha mostrat la seva pintura. La seva primera producció tenia un marcat caràcter expressionista i profunditzava en la monocromia del blanc. Més endavant, la seva trajectòria es veu marcada per la troballa de la cera com a material, per l’aparició de les flors, els ruscs i també per la fotografia. Sicilia és un creador inquiet que ha basat la seva obra en la qüestió de la forma. És un artista que interroga, que no accepta motlles i sent la necessitat de trencar els formats, convocant l’emoció de l’espectador.

 

José María Sicilia (Madrid, 1954) viu i treballa a Madrid. Recentment ha exposat al Museo Casa de la Moneda i Calcografía Nacional de Madrid (2017); Musée Delacroix de París (2015); Palacete del Embarcadero de Santander (2014); Matadero de Madrid i Fukushima Prefectural Museum of Art (2013); Hospital de la Caridad de Sevilla (2012); Maison Erasme de Brussel·les i Amos Anderson Art Museum de Helsinki (2010); Nagasaki Prefectural Art Museum (2008). La seva obra està present en importants col·leccions públiques i privades, entre les que destaquen: Centre Georges Pompidou, París; MOMA, Nova York; Fundació ‘la Caixa’, Barcelona; Colección Banco de España, Madrid; Collection Ville de Paris; MACBA, Barcelona; Galleria d’Arte Moderna, Torí; MNCARS, Madrid; Museum of Modern Art, Gunma, Japó; National Gallery of Australia, Canberra; Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York; The New York Public Library, Nova York.