Després de la boira, primeres flors

Exposició col·lectiva amb obra de Muntadas

Del 26.04.2023 al 07.01.2024 a Casa Vicens.

Comissariada per Menene Gras

 

 

Casa Àsia i Casa Vicens presenten el projecte expositiu Després de la boira, primeres flors. Orient i els orientalismes, del modernisme a la modernitat. Aquesta exposició reuneix obra de 24 artistes espanyols, llatinoamericans i asiàtics contemporanis que aporten la creació personal en la interpretació de la representació floral.

 

L’exposició es podrà visitar des del 26 d’abril fins al 7 de gener del 2024 a la Casa Vicens, la primera casa d’Antoni Gaudí, on des de la seva concepció estableix un diàleg constant amb el jardí que l’envolta, i on destaca el programa ornamental de temàtica natural a tots els seus espais.

 

Es tracta d’una exposició única que congrega per primera vegada a Barcelona 24 artistes contemporanis que comparteixen un nexe comú, la temàtica floral, encara que cadascun elabora el seu propi discurs creatiu utilitzant diferents formats i suports, com són el dibuix, la pintura , la fotografia, el vídeo i la instal·lació. Aquest projecte expositiu posa en relació l’orientalisme del modernisme i la mundialització de l’art a dia d’avui.

 

 

+ info

Pablo del Pozo

15 de juny, 19h: visita amb l’artista

20 de Juliol, 19h: visita amb l’artista en conversa amb Gisela Chillida

 

 

Antes de ayer mi cuerpo estaba inútil.
Ahora está desgarrándose en sus rincones cuadrados.
Anne Sexton, «El beso», Poemas de amor

 

Ens complau presentar la primera exposició individual de Pablo del Pozo a Galeria Joan Prats, titulada Mi boca florece como un corte, que inclou tapissos i escultures recents de diferents teixits i formats.

 

Després de la seva exposició Cuando iba, iba con ella, y cuando volvía, me encontré con ella (2018) a la galeria amb Aïda Andrés Rodrigálvarez – on Pablo del Pozo va utilitzar materials com argila, guix, pigments i objectes recuperats per generar una reflexió entorn de la precarietat de la vida com realitat quotidiana-, ara l’artista opta per una nova línia d’investigació en la qual abraça temàtiques i materials inèdits en la seva obra.

 

El títol de l’exposició correspon al primer vers del poema «El beso» de l’escriptora nord-americana Anne Sexton (1928-1974). La trobada fortuïta amb aquest exemple de lírica, el nucli de la qual gira entorn a la idea que les ferides també poden provocar bellesa, ha esdevingut un catalitzador per prendre la Poesia – en majúscules- com a forma d’enteniment, passió i creació, sobretot l’escrita per autores, entre els quals destaquen Anne Sexton, Emily Dickinson o Anne Carson.

 

Pablo del Pozo presenta en aquesta exposició un projecte multidisciplinari centrat en la germinació de la vida i la celebració del desig en una nova naturalesa, en un nou hàbitat. Es tracta d’una recerca formal, principalment escultòrica, per a la qual ha utilitzat materials tèxtils, des del cordill i la tela de jute fins a la licra i la llana, i que ha treballat a través de tècniques tradicionals, principalment el ganxet, i altres més modernes com el hand tufting. L’artista ha realitzat les obres manualment en un laboriós procés que ha requerit de llarg temps per a confeccionar-les i que, a la vegada, li ha permès revaloritzar les considerades “tasques femenines”.

 

Les obres de Mi boca florece como un corte es caracteritzen per les seves formes orgàniques que remeten a organismes com flors, plantes penjants, però també a vísceres o a cossos humits, i la concepció de les quals s’ha valgut de branques com la botànica i la zoologia. Per a les escultures de llana, tela i corda, junt amb els tapissos, Pablo del Pozo s’ha basat en les trames microscòpiques de cèl·lules vegetals i humanes, que ha intentat replicar a través dels patrons de costura. A propòsit de les peces de licra, els pètals es transfiguren en una textura que recorda a una pell brillant en estat de transpiració, a una brillantor que remet a la tela de disfresses i a la roba de festa, al gaudi de la vida. L’estructura de les flors -els òrgans reproductius de les plantes que atreuen a la fauna per a què aquesta s’expandeixi i colonitzi pel territori- ens condueix a la idea del desig com un dels punts centrals de l’exposició.

 

A partir d’aquestes imatges, Pablo del Pozo crea un entorn natural on oferir un reducte que acosta la mort i la vida. I és que, com afirma l’escriptora i editora Patricia Castro sobre el dispositiu, “La multiplicidad de lo vivo ataca las certezas de un mundo pavimentado donde las flores deben crecer a los márgenes de la carretera. Se les impide brotar. Planta, animal, hombre o mujer ya no significan lo mismo. El fin se acerca, ¿lo sentís? Abrazadlo. Y no tengáis miedo a lo desconocido. Bienvenidxs de nuevo a la vida.”

 

Pablo del Pozo (Badajoz, 1994) viu i treballa a Barcelona. Es va graduar en Belles arts per la Universitat de Barcelona (2017). Va ser seleccionat a la Biennal de Valls, Premi Guasch-Coranty (2017), pel que va formar part de l’exposició al Centre Tecla Sala de l’Hospitalet de Llobregat (2018). Ha format part del circuit de la Biennal Jeune Création Européenne (2017-9) amb exposicions en museus de diverses ciutats europees: Montrouge, França (2017); Hjørring, Dinamarca; Cēsis, Letònia; Cluj, Romania (2018); Como, Itàlia; Figueres i Amarante, Portugal (2019). També ha rebut el premi de creació de la Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2017), i ha exposat en la col·lectiva de la sala el mes de juny de 2018. Ha estat nominat al Premi Miquel Casablancas (2019), la seva obra s’ha exposat a Fabra i Coats, i a la individual Al muerto, tiempo encima, comissariada per Jordi Garrido, a la Fundació Arranz Bravo de l’Hospitalet de Llobregat

Video de l’exposició

 

Art Brussels 2023

Art Brussels 2023 | Galeria Joan Prats,

Stand 5A 26 amb NOGUERASBLANCHARD

 

Programa Rediscovery, una selecció d’obres de

JOAN BROSSA

PEREJAUME

 

Art Brussels preview:  ENG    FR

 

La nostra selecció a Artsy

 

 

La proposta de Joan Prats i Nogueras Blanchard per Art Brussels 2023 presenta un diàleg entre l’obra de Joan Brossa (Barcelona, 1919 – 1998) i Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). El 1975, Perejaume va quedar fascinat pel primer estudi monogràfic de l’obra poètica de Brossa. L’interès era mutu, ja que Brossa estava captivat per la combinació entre surrealisme i romanticisme representat a les primeres obres de Perejaume. Tot i ser artistes de generacions diferents, Brossa i Perejaume van creuar camins en el seu peculiar enfocament de la poesia a través d’objectes, gestos i representacions visuals.

 

Per a l’Art Brussels presentem una selecció d’obres històriques – des de 1980 fins al 1990 – un moment clau per tots dos, Brossa i Perejaume. Durant aquest període, Brossa va produir principalment els “poemes-objecte”; obres d’art on combina objectes del dia a dia que ell descontextualitza de la seva funció original per ampliar la seva natura crítica. Així mateix, Perejaume va passar de “pintar-pintura” a “despintar”. Com Brossa, Perejaume solia manipular els seus materials i símbols d’una forma que no sempre indica un punt de vista concret, sinó que més aviat s’aproxima a l’estat de la imatge a través d’inversions de significat.

 

Aquestes obres de Brossa i Perejaume volen realçar l’afinitat entre les seves maneres de veure la poesia i la influència. Per Perejaume, pintar és un exercici d’ocultació, de tapar amb una successió de capes. Metamorfosador atén a aquesta lògica assenyalant l’origen. En cobrir el bastidor amb una tela, Perejaume revela l’expressió pictòrica del rerefons. La transformació potencial dels objectes i la seva ocultació també es reflecteixen en els poemes-objectes de Brossa. Eclipsi o Puzle deixen de ser objectes per convertir-se en artefactes poètics que naixen com un joc irònic que genera desconcert en l’espectador. Així mateix, Projeccions, de Perejaume, i Sense paisatge, de Brossa, amaguen, mostren i superposen punts de vista, imatges i objectes per rebel·lar-se contra els estrictes significats.

 

VICTORIA CIVERA

Patio Herreriano Museo de Arte Contemporáneo Español, Valladolid

 

22.04 – 17.09.2023

 

Inauguración 22 de abril a las 12h

 

 

“El tiempo es circular en el silencio” es una exposición de gran escala dedicada a la obra de Victoria Civera (Puerto de Sagunto, Valencia, 1955), una de las artistas españolas más relevantes de las últimas décadas. 

 

Bien conocida por su pintura de carácter figurativo, la artista valenciana, afincada entre Cantabria y Nueva York, ha venido no obstante desplegando una obra abierta y heterogénea que trasciende cualquier clasificación, pues en su obra conviven la pintura, la escultura, la fotografía, el vídeo y la instalación. 

 

El título de la muestra, tomado de una expresión de la propia Civera, apela a la circularidad como opuesto de la linealidad, de la que siempre ha huido y de la que ha hecho su principal seña de identidad. La exposición ocupará las salas 3, 4, 5 y 8 de la segunda planta del museo y en ella se verán obras de todas las épocas procedentes de colecciones institucionales y privadas de toda España que harán especial hincapié en los años noventa, fundamentales para conocer el trabajo de la creadora valenciana y su inscripción en las prácticas artísticas en nuestro país.

 

La muestra contará además con un importante conjunto de obras sobre papel, menos conocidas, y muy relevantes en el proceso creativo de la artista.

 

 

+ info

Maison Diez Company, San Miguel Chapultepec, Ciudad de México

18/04 – 13/05/2023

 

Brooms, mattresses, sheets and birds, una exposición colectiva con obras de Emilio Gómez Ruíz, Arturo Hernández Alcázar, Annika Kahrs, Chantal Peñalosa y Martin Soto Climent.

 

Organizado por Andrea Bustillos y Polina Stroganova como parte del programa satélite del Festival TONO (CDMX 2023). Con el apoyo de Maison Diez Company.

 

Pensemos en lo poético del polvo; un colchón que se ha vuelto instrumento; los sonidos intentando ser imágenes; pájaros escuchando música y una danza en medio de la tormenta. Imaginemos una exposición íntima que se enfoca en el potencial de lo efímero y conjuga a cinco artistas cuyo trabajo se conecta a través de la sensibilidad de lo performativo: la complejidad de una simple acción, lo escultural del movimiento, la evocación de lo imaginario.

 

— Andrea Bustillos y Polina Stroganova

 

+ info

Sesc Sorocaba, Brazil

20.04 – 17.09.2023

 

Sob as cinzas, brasa (Under the Ashes, Embers)—the choice of title for the 37º Panorama da Arte Brasileira (37th Panorama of Brazilian Art) involves multiple layers. There is a heat that burns and endures even though something has been consumed by the fire and turned to ashes; the embers bear the possibility—or the hope—of revived fire.

 

The Panorama of Brazilian Art was conceived in 1969 by the Museum of Modern Art of São Paulo (MAM) and went on to become one of the most relevant shows in Brazil’s art circuit. In its 37th edition, held between July 2022 and January 2023, the show’s embers were ablaze at a peculiar moment in Brazilian history—during an electoral cycle disputed by widely different political projects, while the country was still reeling from the impacts of the Covid-19 pandemic. Other layers of that period include the country’s reconception based on memories brought to light by the bicentennial of the proclamation of its independence (1822) and by the centennial of the Modern Art Week (1922).

 

In 2023, the exhibition is being rekindled through a partnership between Sesc São Paulo and MAM. Traveling to São Paulo state’s countryside, the Panorama is gaining a new run between April and September at Sesc Sorocaba. The curatorship is shared by the art researchers, historians and critics Cauê Alves, Claudinei Roberto da Silva, Cristiana Tejo and Vanessa Davidson, who have brought together 26 artists and groups from different generations.

 

Brazilian art is presented at this Panorama based not only on regional cross-sections—relevant in a country of continental dimensions—but also in view of diversities in ethnic-racial profile, gender and background, with academically trained or self-taught artists, along with urban productions, made in the streets.

 

While Brazil’s colonial past and its reverberations in the also violent present time serve as fuel for the show, another common thread is the proposal of artistic solutions. The Panorama investigates how artists from Brazilian roots poetically manifest the confrontation of historical and current problems: racism, social inequality, urban violence, the competition between different narratives at play in the never-ending construction of the nation’s collective memories. In the show, art asks and responds to an essential question: what incites the embers that burn under the ashes?

 

List of artists
Ana Mazzei (São Paulo, 1980—lives in São Paulo)
André Ricardo (São Paulo, 1985—lives in São Paulo)
Bel Falleiros (São Paulo, 1983—lives in New York)
Camila Sposati (São Paulo, 1972—lives in Vienna)
Celeida Tostes (Rio de Janeiro, 1929—1995)
Davi de Jesus do Nascimento (Pirapora, Minas Gerais, 1997—lives in Pirapora)
Éder Oliveira (Timboteua, Pará, 1983—lives in Belém)
Eneida Sanches (Salvador, Bahia, 1962—lives in São Paulo, SP) and Tracy Collins (New Yor, 1963—lives in New York) (LAZYGOATWORKS)
Erica Ferrari (São Paulo, 1981—lives in São Paulo)
Giselle Beiguelman (São Paulo, 1962—lives in São Paulo)
Glauco Rodrigues (Bagé, Rio Grande do Sul, 1929—Rio de Janeiro, 2004)
Gustavo Torrezan (Piracicaba, 1984—lives between Piracicaba and São Paulo)
Jaime Lauriano (São Paulo, 1985—lives between São Paulo and Porto, Portugal)
Lais Myrrha (Belo Horizonte, Minas Gerais, 1974—lives in São Paulo)
Laryssa Machada (Porto Alegre, Rio Grande do Sul, 1983—lives in Salvador, Bahia)
Lidia Lisbôa (Guaíra, Paraná, 1970—lives in São Paulo)
Luiz 83 (São Paulo, 1983—lives in São Paulo)
Marcelo D’Salete (São Paulo, 1979—lives in São Paulo)
Maria Laet (Rio de Janeiro, 1982—lives in Rio de Janeiro)
Marina Camargo (Maceió, Alagoas, 1980—lives in Berlin)
Nô Martins (São Paulo, 1987—lives in São Paulo)
RODRIGUEZREMOR (Denis Rodriguez [São Paulo, 1977—lives in Igatu, Bahia] and Leonardo Remor [Estação, Rio Grande do Sul, 1987—lives in Igatu, Bahia])
Sérgio Lucena (João Pessoa, Paraíba, 1963—lives in São Paulo)
Sidney Amaral (São Paulo, 1973—2017)
Tadáskía (Rio de Janeiro, 1993—lives between Rio de Janeiro and São Paulo)
Xadalu Tupã Jekupé (Alegrete, Rio Grande do Sul, 1985—lives in Porto Alegre, Rio Grande)

 

+ info

 

Federation Hall, The University of Melbourne

18.04.2023, 6-7pm

 

We are thrilled to invite you to a lecture by internationally renowned artist Antoni Muntadas on recent works on translation.
An artist with an incredible legacy of postconceptual works that offer provocative and poetic engagement at the interstices of social, political and communication frameworks, it would be hard to find someone that Muntadas’ thinking is not relevant to.

 

Working across mediums and in diverse spaces, Muntadas has exhibited extensively, including the Museum of Modern Art in New York, the Berkeley Art Museum in California, the Musée Contemporain de Montreal, the Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía in Madrid, the Museo de Arte Moderno in Buenos Aires, the Museu de Arte Moderna in Rio de Janeiro, the Musée Jeu de Paume in Paris and the Museu d’Art Contemporani de Barcelona, among others. In addition, his works have been presented in different international events: VI and X editions of Documenta Kassel (1977, 1997), the Whitney Biennal of American Art (1991), the 51st Venice Biennial (1976, 2005) and those in São Paulo, Lyon, Taipei, Gwangju, Istanbul and La Havana. 

 

 

+ info

Museo Casa Natal de Cervantes, la Casa Museo Lope de Vega, Comunidad de Madrid

14/04- 16/07/2023

 

Los museos de la Comunidad de Madrid abordan “Las tácticas barrocas”, XXX edición del programa “Mutaciones”, comisariado en esta ocasión por Sergio Rubira.

 

El programa es una reinterpretación en clave contemporánea de estos lugares históricos y sus colecciones con el fin de facilitar el acercamiento del público a nuevas formas creativas.

 

Los artistas seleccionados para intervenir en la Casa Museo Lope de Vega son Elena Alonso, Cabello/Carceller, Paula García-Masedo, Alicia Martín, Asunción Molinos Gordo, Víctor Santamarina, Adrian Schindler/Aisha Trinidad y weecolors.

 

Todos ellos tienen en común el haber reflexionado sobre lo barroco o el haber asumido en su producción estrategias (el artificio, la sustitución, la proliferación, la condensación, la parodia, la intertextualidad, el palíndromo, la intratextualidad, la tautología), que pueden asociarse al concepto de barroco.

 

Parte, por tanto, este proyecto de exposición de la idea de unir el barroco como época y la idea de lo barroco.

 

Las intervenciones que componen “Mutaciones” están concebidas expresamente para cada uno de los espacios participantes: el Museo Casa Natal de Cervantes, la Casa Museo Lope de Vega, el Museo Picasso–Colección Eugenio Arias y el Centro de Interpretación de Nuevo Baztán.

 

 

+ info

Antoni Muntadas

UNSW Art & Design, Sydney

A101 (Upstairs A Block – The Old Library)

Thursday, 13 April, 2023, 1-2pm

 

Antoni Muntadas is an artist and professor at the Istituto Universitario di Architettura di Venezia, until 2016 he was also professor at the School of Architecture, Massachusetts Institute of Technology (MIT). Through his work he addresses social, political and communication issues such as the relationship between public and private space, and investigates media and the way they may be used to censor or promulgate ideas. His work has been exhibited in numerous museums, including MoMA (New York), Berkeley Art Museum, Musée Contemporain de Montreal and Museo Nacional Reina Sofía (Madrid). He has also presented works in international events like the Documenta Kassel, the Whitney Biennial of American Art and the Venice Biennial.

Emoção de lidar

Group show at Quadra Galeria (São Paulo, Brasil)

Curated by Clarissa Diniz

With works by Tadáskía

March 4 – April 29, 2023

 

Read the text by Clarisse Diniz

 

List of artists:

Ana Cláudia Almeida, Ana Matheus Abbade, Anna Maria Maiolino, Arorá, Carla Santana, Celeida Tostes, Cyshimi, Diambe, Flora Rebollo, Iagor Peres, Josi, Nise da Silveira and Leon Hirszman, Pablo Lobato, Pedro Victor Brandão, Tadáskía