Emoção de lidar
Group show at Quadra Galeria (São Paulo, Brasil)
Curated by Clarissa Diniz
With works by Tadáskía
March 4 – April 29, 2023
Read the text by Clarisse Diniz
List of artists:
Ana Cláudia Almeida, Ana Matheus Abbade, Anna Maria Maiolino, Arorá, Carla Santana, Celeida Tostes, Cyshimi, Diambe, Flora Rebollo, Iagor Peres, Josi, Nise da Silveira and Leon Hirszman, Pablo Lobato, Pedro Victor Brandão, Tadáskía
Museu de Arte Contemporânea da Universidade de São Paulo – MAC USP, São Paulo
a partir de 18.03.2023
No programa curatorial do MAC USP, o 7o e o 6o andares são destinados à exibição da coleção permanente. Nesta exposição, o visitante pode compreender as principais características do acervo, ao mesmo tempo em que a coleção pode ser revisitada e atualizada a partir de questões contemporâneas. Com duração de cinco anos, a mostra permite ao Museu cumprir seu papel universitário, tornando-se espaço de formação em vários níveis e de debate crítico sobre a história das artes visuais.
Para a comemoração dos 60 anos do MAC USP, esta nova exposição propõe uma reflexão sobre quais obras e quais artistas presentes no acervo contam sobre a experiência histórico-político-social dos séculos 20 e 21, vivida a partir do Brasil. De modo crítico, nesse itinerário, a própria formação do acervo está imersa nessa narrativa.
A mostra, concebida por um grupo de seis curadores, em diálogo com um comitê consultivo, apresenta três eixos norteadores que se entrelaçam, em sete agrupamentos, divididos nos dois andares expositivos. Esses eixos, de certo modo, costuram as várias partes da exposição: a institucionalização do Museu, a arte como experiência coletiva e a arte como experiência subjetiva. Dentre os três eixos, apenas um deles está identificado por uma sinalização diferente: trata-se do eixo institucional, que nada mais é do que o conjunto das 13 obras doadas pelo magnata estadunidense Nelson Rockefeller para a criação de museus de arte moderna em São Paulo e no Rio de Janeiro. Essa doação foi considerada a base inicial das coleções do Museu de Arte Moderna de São Paulo (MAM SP), transferidas para a USP em 1963 – dando origem ao MAC USP. Os outros dois eixos se pautam, respectivamente, pelas experiências coletivas (as lutas políticas e os movimentos sociais) na história dos últimos 150 anos e pelas experiências subjetivas, tais como as relações entre o eu e os outros. Os sete agrupamentos são: Inconsciente (não) livre, Guerra fria, Resistência e Êxodo (7o andar); e Retrato, Apropriação e Violência (6o andar). Eles expressam como essas experiências coletivas ou subjetivas aparecem na coleção do MAC USP.
O visitante verá que algumas obras e/ou conjunto de obras possuem em suas etiquetas um QR Code que leva a textos curtos sobre essas proposições. Por fim, a exposição empresta seu título da coletânea de ensaios do historiador Eric Hobsbawm, publicada em 2013, um ano após a morte desse intelectual que atravessou duas guerras mundiais e viu a ascensão dos regimes totalitários no continente europeu. Hobsbawm teve sua vida marcada pelo exílio e sempre enfrentou a árdua tarefa de indagar o futuro.
Arte Natureza: Ressignificar para viver
18th Bienal Pavilion – São Paulo’s International Art Festival
April 6th-10th, 2022, Parque Ibirapuera, SP
Curator and journalist Ana Carolina Ralston organizes, at the 18th SP–Arte, an unpublished show entitled ‘Arte Natureza: Ressignificar para viver’, with works by fundamental artists to think about the relationships between art and sustainability
Artists: Caio Reisewitz, Ernesto Neto, Joseph Beuys, Frans Krajcberg, Daiara Tukano, Amelia Toledo, Juliana Cerqueira Leite, Bené Fonteles, Daniel Acosta, Deco Adjiman, Henrique Oliveira, Hugo Fortes, Joao Farkas, José Bento, Juliana dos Santos, Luiz Zerbini, Mariana Palma, Paula Costa, Regina Vater, Sonia Gomes and Uyra.
In the curatorship, Ralston proposes, starting from art, a discussion on the idea of ecology, a network in which the link between the kingdoms becomes essential for the continuation of the species. In her words, “resignify everything that surrounds us is the key to the sequence of human life as a part of the enviroment. The transformation of matter, as well as its compensation in other elements, makes balance -and, consequently, our permanence on Earth- possible. Nothing more effective than placing such a dialogue in the middle of two of the main parks in Latin America, where humanity, art and the environment coexist.”
Text de Verónica Stigger (Porto Alegre, 1973), escriptora, crítica d’art, comissària independent i professora.
Conversas amb Caio Reisewitz i comissaris (veure mes avall)
El proper 11 de març inaugurem Recado da Mata, la quarta exposició de Caio Reisewitz a Galeria Joan Prats, on presentem 11 fotografies, un vídeo i un àudio.
Caio Reisewitz ha fet moltes de las fotografies reunides en aquesta exposició com una resposta a la lectura dels llibres de dos grans pensadors i líders indígenes que treballen avui a Brasil: A queda do céu [La caiguda del cel], de Davi Kopenawa en coautoria amb Bruce Albert, i Ideias para adiar o fim do mundo [Idees per a posposar la fi del món], d’Ailton Krenak. El títol d’aquesta exposició, a més, manlleva el títol del prefaci que l’antropòleg Eduardo Viveiros de Castro va escriure per al llibre de Kopenawa i Albert, qui al seu torn al·ludeix al conte “O recado do morro” [“El missatge del turó”], de João Guimarães Rosa. En el conte, un rodamón i un ermità adverteixen a la població de la regió sobre el missatge que diuen haver rebut del propi Morro da Garça (Turó de Garça): en un grup de set homes, un d’ells seria assassinat a traïció. En el prefaci, Viveiros de Castro reprèn la idea d’una mort imminent anunciada per la naturalesa; ara ja no per la veu del turó, sinó per la veu de la selva. La selva ens adverteix que està sent exterminada per l’home i, aquest missatge de la natura, és el que Caio Reisewitz ha intentat mostrar-nos en les seves fotografies.
Una de les obres més recents en aquesta exposició és Ambé, el títol de la qual, com el dels altres treballs exposats (a excepció de Penedo), fan referència a un topònim d’origen tupí. Ambé és el nom d’una comunitat rural a 80 km del centre de Macapá, en Amapá, però també significa, a la regió amazònica, el que és aspre, crespat, rugós. Com en la gran majoria dels treballs de Reisewitz, en aquesta fotografia, no distingim presència humana. Només veiem una espessa brolla de branques, troncs i fulles característiques de la selva amazònica. No obstant això, no distingir la presència humana en la selva no significa que estigui deshabitada. El topònim indígena ens recorda que, per als amerindis, la selva sempre està plena d’una multiplicitat d’éssers invisibles per a nosaltres (…) A l’enganxar fragments de diferents fotografies, superposar-les i tornar a fotografiar-les amb manipulació de color, donant-li un tint blavós a l’escena, Reisewitz crea, a Ambé, un ambient irreal, gairebé espectral, com si mostrés una imatge d’un somni o una visió d’un xaman, en la qual, sense veure als éssers invisibles de la selva, intuïm la seva presència. (…)
Sempre preocupat per l’explotació desenfrenada de la natura per part de l’home i les seves nefastes conseqüències, Caio Reisewitz, a fotografies com Tipioca i Upurupã, troba la manera de fer aquest missatge encara més eloqüent, més visible, superposant, sobre la imatge de la selva, part de l’arquitectura del Palau del Planalto (seu del poder executiu federal del Brasil), que podem albirar com un fantasma o una aparició, surant amenaçadorament. No hem de perdre de vista que aquesta exposició es realitza en un moment en què el govern de l’actual president, Jair Bolsonaro, és còmplice admès de la major devastació mai imposada a l’Amazones i al Pantanal de la història recent, amb la desforestació havent arribat al seu nivell més alt des de 2008, a més de promoure repetits atacs contra la població indígena, contra els seus territoris i drets garantits per la Constitució de 1988. En els últims dos anys, diverses ciutats brasileres, fins i tot al Sud-est i Sud, han estat cobertes durant dies i dies pel fum de les fogueres. Ja no era només un missatge, sinó un fort crit de socors de la selva.
Caio Reisewitz (São Paulo, 1967) viu i treballa a São Paulo. És un dels fotògrafs més importants de Brasil, ha centrat la seva obra en la difícil relació entre la natura i les persones. Entre les seves exposicions individuals recents destaquen: Biblioteca, Museo de Antioquia, Colòmbia (2018); Altamira, Pinacoteca do Estado de São Paulo (2017); Ingenios de hoy, Photoespaña, Museo de Albacete (2016); Disorder, Maison Europeénne de la Photographie, París i Florestas, favelas e falcatruas, Huis Marseille Museum voor Fotografie, Amsterdam (2015); Caio Reisewitz, ICP – International Center of Photography, Nova York (2014). Ha participat a La Biennale de l’Image Tangible, París (2018); a la Guangzhou Image Triennial (2017); a la biennal de Curitiba, Brasil (2015 i 2013); a la biennal Daegu Photo, Corea del Sud (2014), al projecte LARA Latin American Roaming Artist, Colòmbia (2013), a la biennal de Nanjing (2010), a la Bienal del Fin del Mundo d’Ushuaia, Argentina (2009 i 2007), a la biennal de Venècia (2005) representant al Brasil, i a la biennal de São Paulo (2004). La seva obra ha estat exposada a centres d’art internacionals, com Beijing Minsheng Art Museum, Beijing; Phoenix Art Museum, Arizona; Gropius Bau, Berlín; Cisneros Fontanals Art Foundation, Miami; MARCO, Vigo; CAAC, Sevilla; MUSAC, León; Museu de Arte Contemporanea de Goiás, Goiania; Museu de Arte Moderna da Bahia, Bahia; Casa da Imagem, OCA, São Paulo; CCBB, Rio de Janeiro i Grand Palais, París; entre d’altres.
Divendres 30 d’abril, 18h – Online (en castellà i portuguès) al següent Link
‘Caio Reisewitz y la crisis ambiental y forestal en el contexto del arte contemporáneo’
Conversa amb Paula Alzugaray (editora i comissària independient especialitzada en videoart), Orlando Maneschy (professor a la UFPA-Federal University of Pará, Amazônia) i Caio Reisewitz (artista)
Durada aproximada: 50 minuts
Divendres 7 de maig, 19h – Galeria Joan Prats (confirmació d’assistència a galeria@galeriajoanprats.com) i online (en castellà) al següent Link
‘Fotografía contemporánea en el contexto actual y coleccionismo’
Conversa amb Caio Reisewitz (artista), Moritz Neumüller (comissari i crític especialitzat en el medi fotogràfic i art digital) i Alejandro Castellote (comissari especialitzat en fotografia)
Durada aproximada: 50 minuts
Pina Luz Pinacoteca de São Paulo
25.11.2017 – 5.3.2018
Oito fotografias de Caio Reisewitz, recentemente adquiridas pela Pinacoteca por meio de doação feita durante a SP-Arte 2016, serão expostas na sala A. Trata-se de uma série intitulada Altamira, em que o artista documenta a região da floresta de Belo Monte, delimitada pelo rio Xingú, que desaparecerá ao término da construção da terceira maior hidrelétrica do mundo na região. As fotografias mostram uma natureza intocada, onde a presença humana parece não existir, expondo o paradoxo de que em breve a floresta não estará mais lá. O trabalho de Reisewitz será mostrado ao lado da sala de pinturas de paisagem da mostra de longa duração da Pina, permitindo a reflexão sobre a representação da natureza no século XIX e na contemporaneidade.