Exposició organitzada per Jorge Satorre i Erick Beltrán

Participen també, Christoph Keller, Raphaël Zarka, Paloma Polo, Bernardo Ortiz, Efrén Álvarez, Meris Angioletti, Jose Antonio Vega Macotela, Vilayanur Ramachandran, Jorge Aviña i Florian Göttke

Modelling Standard és un projecte de llarg recorregut que parteix d’un interès mutu pels mètodes d’investigació historiogràfica propis de la Microhistòria, plantejats a Itàlia a principis dels anys setanta per un grup de científics socials. El text Huellas. Raíces de un paradigma indiciario escrit per Carlo Ginzburg i publicat per primera vegada en 1978, ha funcionat com un pilar per aquesta investigació. En el text, Ginzburg desglossa 3 elements fonamentals per escriure la Història centrada, de la manera més directa possible, en les versions de les classes subalternes:

• La cerca de pistes, símptomes i testimonis fragmentaris.
• La reducció d’escala.
• L’anàlisi exhaustiu de les fonts.

El títol fa referència al concepte de Model Estàndard que en el camp de la física s’utilitza per explicar les interaccions quasi invisibles que ocorren a nivell subatòmic en la matèria. Amb aquesta analogia, lluny de pretendre establir relacions entre camps de coneixement aparentment diferents, la nostre intenció és la de detectar i entendre aquelles fràgils connexions que ja existeixen i que sempre han existit.

El resultat d’aquesta primera etapa de Modelling Standard consisteix en una xarxa de caricatures i textos on una sèrie de personatges famosos es converteixen en víctimes i victimaris d’un gran crim irresoluble. Entre ells es troben: Sigmund Freud, Vilayanur Ramachandran, Carlo Ginzburg, Giovanni Morelli, Fantomas, Aby Warburg, Francis Galton, Arthur Conan Doyle, Raymond Roussel, i Joe Orton.

Per la presentació en la Galeria Joan Prats, mostrem per primera vegada el treball en conjunt, amb l’aportació d’artistes, il·lustradors i investigadors convidats, tals investigacions personals funcionen com nous eslavons d’aquesta cadena que s’allarga i s’allarga… com baba del diablo.

Jorge Satorre i Erick Beltrán, 2011

Ens complau anunciar-vos l’exposició de Juan Uslé Landropo y Zebulón, amb la que obrim la temporada.

Deu anys després de la seva anterior exposició a la Galeria, presentem una selecció de les seves pintures més recents de mig i gran format.

Juan Uslé, en la seva obra recent, al igual que durant els últims vint anys, s’ha caracteritzat per el rigorós compromís que constitueix una teoria personal de la visió que evoluciona a través dels seus propis codis amb un llenguatge formalment abstracte.

Comtarem amb la presència de l’artista que viu i treballa entre Saro (Cantàbria) i Nova York.

L’exposició associa diverses temptatives de cartografiar el territori comú en situacions de canvi.

La mostra presenta per primera vegada a la Galeria una selecció d’obres d’ Aleksandra Mir, Knut Åsdam, Perejaume, Carla Zaccagnini i Alejandro Vidal.

La dinàmica de les obres gira entorn de nous territoris des d’on es planteja de manera diferent alhora que complementària escenes realitzades des d’una postura lúdica que pot manifestar al seu torn un entramat de conflicte.

El territori no identitari gira entorn del vídeo de Carla Zaccagnini.

A les fotografies de Knut Åsdam la impossibilitat de comunicació s’evidencia a través de zones de tensió.

A l’obra de Aleksandra Mir, la direcció, la posició des del no lloc manifesta el seu propi procés, el pla de representació digital altera la forma de percepció a l’obra de Perejaume, i així també en l’ocult i fotosensible de les imatges d’Alejandro Vidal.

Aleksandra Mir, Lubin, Polònia, 1967. Actualment viu i treballa a Londres. Ha participat en la 53 Biennal de Venècia el 2009. Ha exposat en centres internacionals com The New Museum of Contemporary Art de Nova York, Kunstpalais d’Erlangen, Alemanya, Fundació Jumex de Mèxic, Kunsthaus Graz, Àustria, Schirn Kunsthalle, Frankfurt, Badischer Kunstverein, Karlsruhe, The Vera List Center, Nova York, Printed Matter Inc, Nova York, Solomon R. Guggenheim Museum, Nova York, ICA, Londres, Kunsthaus, Zuric.

Knut Åsdam, Trondheim, Noruega, 1968. Viu i treballa a Oslo. El 2011 va presentar Abyss i Trípoli, a la Tate Modern Londres. Ha exposat individualment en Kunsthalle Bergen el 2010, a Manifesta 7 a 2008, a la 50 La Biennal de Venècia el 2004, i a 8 Biennal d’Istanbul el 2003. Ha exposat, entre altres, a Sørlandets Art Museum de Kristiansand, Noruega, Kunsthalle Bern, Suïssa, Moderna Museet d’Estocolm, National Gallery of Art de Washington, MOMA/PS1 de Nova York, FRAC i Bourgogne de Dijon.

A Remarks on Colour 2, la nova exposició de Julião Sarmento, presentem la seva obra recent, pintura, collage i fotografia.

Julião Sarmento ha desenvolupat un discurs visual que explora la memòria, la transgressió, la seducció i el desig. La riquesa i complexitat de la seva obra resideix en el sistema de significants lliures que es desplacen per les obres i a través dels seus propis límits. L’ús de motius recurrents com gesticulacions de les mans, parts del cos i plantes arquitectòniques generen un joc d’associacions que es neguen a limitar el seu significat.

L’exposició pren el seu títol de l’obra de Ludwig Wittgenstein Remarks on Colour, qui afirma “No existeix la fenomenologia, però sí els problemes fenomenològics”, i es centra en l’estudi dels mecanismes de percepció sensorial del color.

A les teles, la superfície blanca i les formes parcialment esborrades, reconeixibles en l’obra de Julião Sarmento, conviuen amb els tres colors primaris: vermell, groc i blau. Imatges fotogràfiques serigrafiades deixen la superfície blanca buida, a la vegada que plena d’intensitat.

Els collages inclouen passatges de notes filosòfiques acompanyats d’imatges serigrafiades de cases racionalistes a Silver Lake, Los Angeles, juntament amb imatges fotogràfiques sense cap relació aparent.

La construcció d’aquests elements disjuntius, deliberadament artificial i controlada, es resisteix a la coherència narrativa, deixant a l’espectador àmplia llibertat per a la seva interpretació. Carregat de suggestió i ambigüitat, el nou treball de Julião Sarmento posa de manifest la impossibilitat de comprensió real de l’Experiència.

Julião Sarmento va néixer a Lisboa, el 1948. Viu i treballa a Estoril, Portugal. Ha exposat individualment la seva obra a centres com CAC Málaga; The Parrish Art Museum, Southampton, Nova York (2011); Tate Modern, Londres (2010-2011); Estação Pinacoteca, São Paulo (2009); Centro José Guerrero, Granada (2008); Fundación Botín, Santander i MEIAC, Badajoz (2006); Museum Dhondt-Dhaenens, Deurle, Bèlgica (2005); Van Abbemuseum, Eindhoven, Holanda (2004). En l’actualitat, la seva obra es pot veure a La Casa Encendida, Madrid i properament a Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma, Mallorca.

A agua que cai, la segona exposició de Caio Reisewitz a la Galeria, presentem la seva obra més recent, fotografies en gran format i una sèrie de fotomuntatges.

Caio Reisewitz tracta mitjançant la fotografia diferents qüestions com la representació dels espais en zones naturals, i la repercussió d’agressions i desastres en la natura. Les seves fotografies de gran format aborden el paisatge redefinint la perspectiva aèrea, convidant a la reflexió a través d’una mirada crítica.

Les obres de Caio Reisewitz que presentem busquen reflectir la grandesa de les reserves naturals i al mateix temps evidenciar l’abisme incommensurable entre l’home i el seu objecte de percepció. Els espais captats per Caio Reisewitz ens fan veure la progressiva deterioració de la natura, com a resultat de l’acció humana. Les imatges de les seves obres, en la seva sobrietat, pretenen generar complicitat i introduïr a l’espectador en el seu espai físic com a subjecte contemplador.

Caio Reisewitz va néixer a São Paulo, en 1967. Viu i treballa a São Paulo. Ha participat en la Biennal de Nanquín, Xina (2010), en la Bienal del Fin del Mundo, Ushuaia, Argentina (2009 i 2007), en la 51 Biennal de Venècia (2005), en la 26 Biennal de São Paulo (2004). Ha exposat la seva obra a centres d’art com el MUSAC de León, Museu Nacional de Brasilia,  Museu de Arte Moderna de São Paulo, Fundación Pedro Barrié de la Maza de Vigo, Fundación Rac de Pontevedra, National Gallery de Ciutat del Cap, Sudàfrica, Pinacoteca de Bolonya, Itàlia, Martin Gropius Bau de Berlín, CAAC de Sevilla, Museo Patio Herreriano de Valladolid, MARCO de Vigo.