Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona

Inauguració 24.1.2019 – 19.30

Exposició fins 19.5.2019

 

 

L’exposició La realitat transformada aporta noves mirades sobre el discurs plàstic de l’artista i aprofundeix en el fet que Josep Guinovart, avui dia i deu anys després de la seva mort, segueix connectant amb les diferents generacions de crítics i comissaris, amb una obra de rabiosa actualitat. L’exposició posa l’èmfasi en la capacitat de l’artista per transformar la realitat i alhora reinventar-se constantment. L’eix conceptual que actua com a factor transversal entre els diferents apartats expositius es basa en el fet que Guinovart, a través de les seves obres, viatja des d’allò més local i primigeni fins a allò més universal i infinit.

 

La mostra, tot i que no es presenta com una retrospectiva, compta amb algunes de les peces més significatives de les diferents etapes de tota la trajectòria de l’artista. Així mateix el recorregut, que no és lineal en el temps, s’endinsa pel frondós bosc de la creació de l’artista, i salta, ara i adés, per temes, tècniques, èpoques i matèries per explicar, en un instant final, l’extraordinària coherència d’aquest artista clau de l’avantguarda plàstica catalana de la segona meitat del segle XX.

 

 

+ info

Matèries en erupció 1975-1985

Inauguració, 13 de desembre, 19h / Exposició, desembre 2018 – febrer 2019

 

 

Presentem, dins de l’Any Guinovart, l’exposició Matèries en Erupció 1975-1985, amb una selecció d´obres d’una dècada molt important de la trajectòria de Guinovart, anys en els quals va establir una relació intensa amb la nostra galeria i que també van significar el seu reconeixement internacional, amb exposicions a Martha Jackson Gallery de Nova York (1979), a l’Espace Pierre Cardin de París (1979), a Rizzoli Gallery de Nova York (1979) i a la Biennal de Venècia (1982).

 

Tal com esmenta Alexandre Cirici: “durant els anys setanta, Guinovart s’ha anat desfent de les operacions de purificació, d’alliberament, d’allò que Jung anomenava «descens als inferns» i ha anat trobant l’equilibri d’una plena maduresa, que toca tots els registres de la seva visió completa, lúcida, crítica, de la societat humana i de l’environament material que l’envolta, amb la seguretat d’un gran organista”.

 

L’exposició que plantegem s’inspira en gran part en la primavera del 1979, data en la qual van tenir lloc tres importants exposicions a la ciutat de Barcelona, a la Galeria Joan Prats, a la Galeria Trece i sobretot Matèria-suport-estructura a la Fundació Joan Miró, tres exposicions sincronitzades, que discorrien per tres camins diferents però amb un destí comú: l’aproximació a la realitat.

 

En l’obra de Guinovart d’aquest moment destaca el treball del fang, introduït a partir d’un viatge a Algèria, on havia quedat impressionat per la presència de la terra, del desert i de l’arquitectura de tova. El gran protagonista d’aquest període és el material, també el fibrociment, la contraposició entre la duresa i rugositat del suport i l’absoluta espontaneïtat del grafisme. Malgrat que Guinovart és un artista que transformava la seva obra a partir de “combustions internes”, es veu també condicionat pel món que l’envolta: la natura a Castelldefels, on té el seu estudi, l’entorn rural que va marcar la seva infantesa, com el d’Agramunt, i també les ciutats de Barcelona, París o Nova York.

 

“Jo necessito constantment el recurs no ja de transgredir, sinó de sortir dels límits del què és pintura. Per exemple, el collage, els elements que van de dins en fora i de fora endins: moltes vegades s’ha comés l’error de situar-me com artista del collage, perquè en mi hi ha hagut més una intenció de treballar des de dins cap en fora que al contrari. No es tracta tant d’encolar com que tot sorgís com del fons del volcà. Hi ha una sensació de què la matèria és llençada des de dins, just al contrari de com s’entén el collage. No és el fet de pintura-pintura, és una vessant més existencialment poètica. El que em preocupen són les qüestions de fons”

 

(Entrevista a Guinovart, revista El Guía, octubre-novembre, 1991)

 

 

Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007). Després de formar-se de manera autodidacta, va començar la seva trajectòria com a pintor en els anys quaranta a Barcelona. La seva pintura, marcada per la figuració, evoluciona cap al collage abstracte vinculat a l’informalisme polititzant-se i expandint-se, fins a trencar els límits del llenguatge pictòric, acostant-se a l’escultura i la instal·lació. Va rebre nombrosos premis i reconeixements, com el Premi Ciutat de Barcelona d’Arts Plàstiques (1981), el Premio Nacional de Artes Plásticas d’Espanya (1982) i el Premi Nacional d’Arts Plàstiques de la Generalitat de Catalunya (1990). Entre les seves exposicions monogràfiques destacaríem la de Danubiana Meulensteen Art Museum, Bratislava (2004), la de la Pedrera de Barcelona (2002), Guinovart. Itinerari 1948-1988, al Tecla Sala de L’Hospitalet (1989) que va viatjar a Alemanya (Vila Merkel, Esslingen am Neckar; Museum Bochum, Bochum; Katalanischen Sommers in Hamburg), la del Fine Arts Museum de Long Island (1987), Matèria-suport-estructura, Fundació Joan Miró, Barcelona (1978) i Contorn-entorn, Galeria Maeght, Barcelona (1976). El 2018, en motiu del desè aniversari de la seva mort, s’ha celebrat l’Any Guinovart amb exposicions en diversos centres a Catalunya i a l’estranger.

 

 

Galeria Joan Prats agraeix a Maria Guinovart i a la Fundació Espai Guinovart la seva col·laboració en la realització d’aquesta exposició.

 

Per facilitar-vos més informació i imatges, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

Pablo del Pozo

Badajoz, 1994

Viu i treballa a Barcelona

 

Les obres de Pablo del Pozo tenen un marcat caràcter autobiogràfic, vinculat a les experiències i vivències de l’artista. El sentiment de pertinença a un lloc, el desplaçament i la nostàlgia són temàtiques que el preocupen. A partir de les característiques pròpies dels materials que utilitza (argila, guix, pigments i també objectes recuperats), intenta parlar de la precarietat de la vida, generant així una reflexió entorn de la realitat quotidiana. 

“De aquellos barros estos lodos”, con Bea Espejo

La Casa Encendida, Madrid

23.1.2019 – 19.30 h

Presenta: Alicia Ventura, responsable de la Colección DKV.

Charla posterior entre Bea Espejo y Teresa Solar, artista.

 

 

“De aquellos barros estos lodos”, con Bea Espejo (crítica de arte y comisaria).

La cerámica se ha convertido en el gran borrador donde los artistas ensayan relecturas de lo popular tensando la tradición y buscando nuevas alternativas en el campo de la creación. Cada vez son más los artistas que indagan en las posibilidades del barro y su relación con el lenguaje y el pensamiento. Explorarlas exige contextualizar su significado y los roles históricos de su práctica formal. Esta conferencia hará un repaso por algunos referentes de este medio y el acercamiento, a veces directo y otras transversal, que muchos artistas tienen con la tradición y la artesanía.

 

Durante los meses de enero y febrero La Casa Encendida os invita, de la mano de Cervezas Alhambra y su Premio de Arte Emergente, a disfrutar de una serie de conferencias en las que artistas, artesanos, comisarios y expertos del mundo del arte, como David Barro, Teresa Lanceta, Bea Espejo, la Real Fábrica de Cristales de La Granja o el Centro Cerámica Talavera, se reúnen para hablar de los diferentes usos de la artesanía, la importancia de los procesos de creación artesanal y su inclusión en los lenguajes del arte contemporáneo.

 

Las charlas estarán dirigidas por la comisaria del Premio Cervezas Alhambra de Arte Emergente, Alicia Ventura Bordes.

 

+ info