San Telmo Museoa, Donostia-San Sebastián

04/03 – 04/06/2023

 

Los nuevos 90, un ensayo expositivo de Nekane Aramburu, es una aproximación a los diversos colectivos artísticos que trabajaron en los años 90 (y unos años antes y después) y busca contribuir a la preservación y transmisión de aquel ecosistema cultural, recogiendo el espíritu de iniciativas y espacios.

 

La exposición Los nuevos 90 se podrá visitar en la sala de exposiciones temporales del museo, del 4 de marzo al 4 de junio de 2023.

 

Obras artísticas, video arte y vídeo documental, audios de diferentes entrevistas, documentos gráficos, ediciones alternativas, libros y revistas, fotografías de autor, fotografías-copias de exhibición, proyecciones y mobiliario componen el universo de este proyecto. En él se integran en torno a 140 creadores y colectivos. Se trata de una época crucial con el paso de lo analógico a lo digital, y la exposición recupera producciones que salen a la luz por primera vez, todas ellas desde la perspectiva de su sentido dentro de un engranaje coral donde lo participativo trasciende las individualidades.

 

La muestra, cuyo recorrido es cronológico, integra este devenir y apunta a los acontecimientos sociales paralelos. Comienza abordando la relevancia de la utilización de las entonces llamadas “Nuevas tecnologías”, que fundamentalmente se desarrollaron a partir de la investigación de las posibilidades del video-arte.

 

Se trata de la primera gran muestra sobre los años 90 en Europa que perfila algunas de las cuestiones esenciales a partir del contexto vasco, y abre nuevas historiografías futuras.

 

 

+ info

Programación Speakers’ Corner, de ArtsLibris, en el marco de Feria Arco.

 

Miércoles 22 de febrero, 16.00h, EINA EDIT

 

Presenta: Ediciones recientes de Lola Lasurt, Regina Jiménez, Andreu Balius, Asier Mendizábal.

 

Con: Lola Lasurt, Regina Jiménez, Jo Milne, Javier Fernández, Manuel Cirauqui.

 

Esta presentación abordará, por un lado, la motivación del proyecto EINA Edit, recientemente lanzado en un marco de pedagogía experimental y de comunidad creatival. Por otro, el evento servirá para desgranar, en compañía de algunas artistas colaboradoras, los conceptos que subyacen a sus producciones en el marco de las prácticas gráficas contemporáneas. 

 

 

 

+ info

Ulsan Art Museum, Ulsan, Republic of Korea

16.02 – 21.05.2023

 

Ulsan Museum of Art is concurrently holding three exhibitions under the theme of What is The Collection Now?, which examines the past, present and future of the collection itself. The screening exhibition of International Moving Image Collection: Art Fluidity is one of them.

 

As can be seen from the subtitle ‘Art Fluidity’, the exhibition presents a comprehensive overview of how the meaning of the collection has changed through the transition of the form and medium of the artwork, focusing on the fluidity of today’s immaterial digital works. Moreover, the exhibition shows the current state of contemporary (visual) art that vigorously engaged with other art genres or academic fields. This phenomenon informs us that today, the boundaries of ‘art’ are ambiguous and fluid.

 

Since Einstein, quantum physicists have come up with the theory that the ultimate factor defining existence is not the material but the immaterial. It is an overturning of the existing physics theory that the source of what we call reality is matter. In other words, objective figures and quantities do not define existence, but the relative spirituality beyond matter becomes the force that supports matter. Now, mankind is living in an era in which the smallest unit constituting the universe has been converted from atoms to bits, the so-called “digital transformation era.” The same is true for artistic creation. It has been a long time since the way of existence of the work has been converted from material to non-material form. Even in the distribution system of works, immaterial works floating online can be viewed transcending time and space.

This immaterial worldview and the way works exist also affect the meaning and institutions of the collection. Today, the collection goes beyond the meaning of private collectors and public museums purchasing works in material form and sharing them with the public in a finite space. In other words, the meaning of the collection is changing from ‘possessing’ to ‘sharing’, and from sharing to ‘disseminating’.

 

Hence, Ulsan Art Museum uses the video archives shared from the leading institutions’ collection (VDB, HAMACA, CASA ASIA and ZKM). On view are the selected works from moving image practices, from the late 1960s to the present: experimental videos with media, such as performances, electro-intermediate installations, and so on, as well as documentary videos on socio-political issues, and narrative videos. The exhibition will serve as an opportunity to understand the fluidity of art, presenting works from analog moving images of 1960s to digital moving images today.

 

 

Curator: Jeong Seon Huh

 

Artists: Sónia Vaz Borges/ Filipa César, Nam June Paik, Bill Viola, Bruce Nauman, Gary Hill, Hermine Freed, Videofreex, Max Almy, Han Breder, Vali Export & Peter weibel, Albert Merino, Marisa González, Iván Marino, Carles Congost, Cabello/Carceller, Aimar Gómez Gil, Ryo Hirano, Yuan Keru, etc.

 

+ info

 

inauguració 29 de març, 19.00 h, amb la presència de l’artista

30.03.2023 – 20.05.2023

 

 

Ens complau presentar la primera exposició individual de Tadáskía (Rio de Janeiro, 1993) a la Galeria Joan Prats.

 

rara ocellet reuneix una selecció dels últims treballs de Tadáskía, realitzats durant la seva residència al Salzburger Kunstverein (Àustria) i Barcelona entre finals del 2022 i principis del 2023. L’exposició rara ocellet presenta dibuixos, teles, escultures, fotografies i una videoinstal·lació i estarà acompanyada d’un text d’Ingrid Blanco Díaz (L’Havana, 1972), comissària independent i investigadora establerta a Barcelona.

 

Aquesta exposició és la porta cap al món imaginari quasi místic de l’artista, on no només representa el seu treball, sinó també la seva relació amb el món. Les obres que mostrarem transporten a un univers viu i colorista per oferir-nos els somnis de la seva infància o la intimitat de la seva família. A la mostra destaca la figura de l’ocell. “Ocellets és una manera afectuosa d’anomenar als ocells en català. També és el nom de la plaça que es troba al costat d’on vaig estar per primer cop a Barcelona. Això em va fer pensar en la gent i en el menjar de la mateixa forma que penso en els ocells que emigren d’un lloc a un altre, canviant ràpidament d’idioma i de convivència” (Tadáskía).

 

En paraules d’Ingrid Blanco: “a rara ocellet es reuneixen diversos dels processos narratius a través dels quals l’artista ens desvetlla les eines que desplega per a imaginar-se i agenciar-se. El seu treball és una constant investigació sobre el seu lloc en el món i com es vincula a ell.  A través de les seves performances, en la seva relació amb els objectes, els materials, les formes, les textures i els colors, expressa la seva identitat i revela quines són les decisions que pren per a construir-se i existir.  La comunitat, la família, el cos, els llaços afectius, les formes d’interconnexió, les experiències vitals, el màgic i l’ancestral són alguns dels eixos que canalitzen el seu quefer.”

 

La producció de Tadáskía es pot agrupar en el que la comissària Clarissa Diniz (Recife, Brasil, 1985) va denominar com “famílies”, conjunts d’obres amb característiques similars que creen una relació entre elles. A l’artista l’interessa presentar l’esperit de les coses, en un procediment situat entre la figuració i l’abstracció; on el senzill arriba a ser místic. En els seus dibuixos de qualitats volàtils i sensibles, sovint realitzats amb materials simples, com paper reciclat, llapis de colors o esmalt d’ungles, conviuen agrupacions de vegades complementàries, de vegades dissidents. “Depenent d’on ens trobem, pot haver-hi transformacions en la forma, el color, la línia.” (Tadáskía)

 

Tadáskía és una artista visual, escriptora, trans i negra. El seu imaginari està sostingut per coses visibles i invisibles. Ja siguin dibuixos, fotografies, instal·lacions, treballs tèxtils o “aparicions”, Tadáskía estableix una relació amb la matèria que pot sorgir de la trobada, creant al seu voltant imaginaris afrodiaspòrics i una espiritualitat sincrètica. A les seves obres, l’artista suggereix altres nocions del temps i espai enfront els binarismes, plantejant també dubtes als camps de la forma, la línia i el color.

 

Tadáskía (Rio de Janeiro, Brasil, 1993) viu i treballa entre Rio de Janeiro i São Paulo. És llicenciada en Arts Visuals per la UERJ (2012-2016) i té un Màster en Educació per la UFRJ (2019-2021). El 2022 va realitzar la seva primera exposició individual noite e dia a Sé, São Paulo, i també a Europa, durant la seva residència a Homesession, Barcelona. Ha participat en exposicions col·lectives recents en MAM, São Paulo, 2022; ISLAA, Nova York; Triangle Asterides, Marsella; Framer Framed, Amsterdam; Madragoa, Lisboa; Casa de Cultura do Parque, São Paulo; Casa Zalszupin, São Paulo (2022); Pivô, São Paulo; Fortes D’Aloia & Gabriel, São Paulo; Galeria Luisa Strina, São Paulo; Casa da Cultura da Comporta; EAV Parque Lage, Rio de Janeiro (2021); Museu de Arte do Rio de Janeiro (2020-21); Paço Imperial, Rio de Janeiro; EAV Parque Lage, Rio de Janeiro (2019-2020). El 2023 ha estat en residència a la Salzburger Kunstverein, Salzburg.

 

Agraïments a  Loop, Homesession