Prats Nogueras Blanchard presentaremos un stand (9C06) con obras de:
Mercedes Azpilicueta, Juliana Cerqueira Leite, Victoria Civera, Luis Gordillo, Lola Lasurt, Ana Mendieta, Muntadas, Ester Partegàs, Perejaume, Wilfredo Prieto, José María Sicilia, Nancy Spero, Antoni Tàpies, Ignacio Uriarte y Juan Uslé.
También tendremos un Solo Project de Josep Ponsatí (Banyoles, 1974) en un stand compartido con la galería Bombon (9A01).
6-10 marzo | IFEMA Madrid
Centro de Iniciativas Culturales (CICUS), Universidad de Sevilla
Exposición: 01/12/2023 – 25/01/2024
Inauguración: viernes 1 de diciembre, 20 h (precedida de una conversación entre Juan Uslé y Mira Bernabeu a las 19 h)
De Luz y Sangre es el proyecto expositivo que el artista Juan Uslé (Santander, 1954) presenta para esta ocasión. Pintor devoto de la abstracción (entendida como un empeño personal de reducir las cosas a su mínima esencia o noción), la pintura y la fotografía vuelven a ser sus instrumentos fundamentales. El eje vertebrador de esta muestra está constituido por pinturas de gran y pequeño formato y fotografías; bien integradas en contundentes polípticos que actualizan el concepto de retablo, bien dispuestas en un diálogo tan silencioso como elocuente.
Para la realización de este proyecto, Uslé estuvo recorriendo durante pretéritas semanas estivales diferentes museos, iglesias, monasterios y ciudades tomando miles de fotografías (más de cuatro mil quinientas). El Museo del Prado, la Colección Thyssen, la Academia de Bellas Artes de San Fernando, Granada, Sevilla y Murcia… Fragmentos fotográficos de cuadros, retablos, murales de distintas etapas históricas que culminaron en el Barroco. Obras de autores consagrados, otros menos conocidos y hasta algunos injustamente olvidados.
El binomio, la dualidad, la dialéctica ya presente en el título, se despliega en diferentes ámbitos a lo largo, ancho y alto no sólo del espacio arquitectónico (zona pública, compuesta, luminosa/espacio privado, único, oscuro). Pintura como materia, como abstracción, como expresión individual. Fotografía como registro de luz, como figuración, como comunicación social.
Luz origen de la vida, conocimiento, iluminación ambiental y mística. Sangre continuidad de la vida, pasión, sacrificio y martirio. Los excesos del Barroco han sido el fértil caldo de cultivo sobre el que se han articulado todas y cada una de las partes de esta exposición. Siglo de Oro de innegables brillos y oscuras vergüenzas, de opulencias y decadencias, de reformas y contrarreformas, de luz y sangre.
Juan Bautista Peiro
Exposició del 16 al 25 de novembre
Inauguració i presentació, dijous 16 de novembre a partir de les 18h. Amb presència de l’artista i de l’editor.
“El libro parece uno de los objetos más bellos por ser un objeto paradójico:
a base de multiplicar y multiplicar los planos multiplica lo profundo.” (Oliván, 2023)
Ens complau presentar a Galeria Joan Prats el pròxim projecte editorial de Juan Uslé amb By Publications, en el qual l’artista ha realitzat 200 pintures noves com a portades, juntament amb una selecció de les seves obres.
Es tracta d’un projecte editorial singular, un viatge únic a través de l’art i l’expressió que ens submergeix en el món de Juan Uslé, acompanyat per la poesia de Lorenzo Oliván. En aquesta edició, les cobertes cobren vida d’una manera inusual, transformant-se en llenços on la màgia de la pintura es fusiona amb la profunditat de la fotografia i la paraula escrita.
Cada llibre és una obra d’art en ell mateix, reflectint la visió personal i la sensibilitat de Juan Uslé. Aquests 200 exemplars es creen de manera individual, com les peces d’un trencaclosques, com les gotes d’aigua que s’uneixen per a formar un riu.
By Publications és una editorial independent amb seu a Barcelona, especialitzada en l’edició, producció i distribució internacional de llibres d’art, fotografia i disseny.
Juan Uslé (Santander, 1954) viu i treballa entre Nueva York y Saro. És un dels artistes amb major projecció internacional del nostre país, la seva trajectòria està vinculada amb la ciutat de Nova York des dels anys vuitanta. Ha rebut reconeixements com el premi de dibuix Daniel & Florence Guerlain Contemporary Art Foundation (2020) i el Premio Nacional de Artes Plásticas de España (2002). Ha presentat la seva obra a la 51 Biennal de Venècia (2005), a la Documenta 9 de Kassel (1992) i a la Biennal de São Paulo (1985). Entre les seves últimes exposicions individuals destaquen De luz y sangre, Sala Verónicas, Murcia (2023), Ull i paisatge, BombasGens Centre d’Art, València (2021), Notes on SQR, MACE, Museu d’Art Contemporani d’Eivissa (2019) i Juan Uslé. Dunkles licht, Kunstmuseum Bonn, Alemanya, que itinerà al CGAC de Santiago de Compostela amb el títol Juan Uslé: Luz Escura (2014). La seva obra pictòrica i fotogràfica s’ha exposat també a Es Baluard, Palma de Mallorca, Marta Herford, Alemanya (2010); Kunsthalle Emden, Alemanya (2009); MUDAM, Luxemburg, ARTIUM, Vitoria (2008); CAC, Málaga, Domus Artium, Salamanca, Fundació La Caixa, Barcelona (2007); Salvador Dalí Museum, St Petersburg Florida, Alburquerque Museum, New Mexico (2006); Fundación Marcelino Botín, Santander, IMMA, Dublín (2004); MNCARS, Madrid (2003); Museum Morsbroich, Leverkusen, Alemanya (2002); Museo Serralves, Porto (2001).
JUAN USLÉ
De luz y sangre
Sala Verónicas, Murcia
03.02.2023, 20h
ARCOmadrid 2023
Galeria Joan Prats
Booth 9C06
Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes Erick Beltrán, Alfons Borrell, Cabello/Carceller, Victoria Civera, Luis Gordillo, Alicia Kopf, Lola Lasurt, Perejaume, Pablo del Pozo, Fernando Prats, Caio Reisewitz, José María Sicilia, Juan Uslé.
Per primera vegada, presentarem un llenç de l’artista brasilera Tadáskía.
Museo Centro Gaiás, Santiago de Compostela
21.10.2022 – 17.04.2023
La muestra “De lugares y cousas. Colección de Arte Banco Sabadell” puede visitarse en el Museo Centro Gaiás, de Santiago de Compostela.
La exposición reflexiona, a través del arte contemporáneo, sobre los símbolos, los significados y los sentidos con los que dotamos y construimos los lugares, y también sobre la relación de la obra artística con los espacios que habita.
Documental: ‘La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga’
L’exposició ‘La catifa màgica. Per a Joan de Muga’ és un homenatge a Joan de Muga, fundador i director de la Galeria Joan Prats des de 1976, quan es va inaugurar, i fins el 2020. L’exposició reunirà obra d’artistes que han format part de la galeria des dels seus inicis fins a l’actualitat, juntament amb fotografies, cartes, vídeos i documentació, per a explicar la història de la galeria i també la de Polígrafa i d’altres projectes de Joan de Muga com la Fundació Espai Poblenou.
Mostrarem obres de Juan Araujo, Francis Bacon, Alfons Borrell, Joan Brossa, Cabrita, Alexander Calder, Anthony Caro, Chillida, Christo & Jeanne-Claude, Victoria Civera, Hannah Collins, Helen Frankenthaler, Luis Gordillo, Guinovart, Hernández Pijuan, Wifredo Lam, Louise Lawler, Miralda, Joan Miró, Henry Moore, Muntadas, Pablo Palazuelo, Perejaume, Joan Ponç, Fernando Prats, Ràfols Casamada, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, George Segal, José María Sicilia, Antoni Tàpies, Juan Uslé, Eulàlia Valldosera, Sue Williams
El títol de l’exposició s’inspira en un dibuix que Joan Ponç va dedicar a Joan de Muga, en el qual el retratava sobre una catifa voladora. Aquesta imatge remet al seu caràcter emprenedor i somiador, la seva passió per viatjar i per imaginar nous projectes.
L’exposició l’estem organitzant amb la complicitat de Carles Guerra, qui escriurà el text de la publicació que editarem posteriorment.
Documental: La catifa màgica. Veus per a recordar a Joan de Muga
ARCOmadrid 2022
Galeria Joan Prats
Stand 9C06 y stand 7B19, (ARCO 40+1)
Per al nostre estand a la fira d’ARCOmadrid 2022 presentem una selecció de peces dels nostres artistes, amb un protagonisme de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell i Juan Uslé- i altres situades al límit del llenguatge pictòric -José María Sicilia , Fernando Prats-, o que reflexionen sobre el gènere, com Perejaume. Dialogant amb aquestes obres, ocuparà un lloc especial una peça de Muntadas amb una visió més conceptual al voltant de la pintura.
També presentem per primer cop obres d’Alicia Framis, iniciant la nostra col·laboració amb l’artista.
La Galeria Joan Prats ha estat seleccionada per al programa especial 40+1, secció comissariada per Maria Inés Rodríguez, Francesco Stocchi i Sergio Rubira que celebra el 40è aniversari de la fira. Presentarem en aquesta secció obres emblemàtiques de tres artistes que han estat molt importants per a la història de la nostra galeria, com ara Hernández Pijuan, Ràfols Casamada i Perejaume.
ARCOmadrid 2022
Galeria Joan Prats
Stand 9C06 y stand 7B19, nº1 (ARCO 40+1)
Para nuestro stand en la feria de ARCOmadrid 2022 presentamos una selección de piezas de nuestros artistas, con un protagonismo de la pintura -Luis Gordillo, Lola Lasurt, Alfons Borrell y Juan Uslé- y otras situadas en el límite del lenguaje pictórico -José María Sicilia, Fernando Prats-, o que reflexionan sobre el género, como Perejaume. Dialogando con estas obras, ocupará un lugar especial una pieza de Muntadas con una visión más conceptual en torno a la pintura.
También presentamos por primera vez obras de Alicia Framis, iniciando nuestra colaboración con la artista.
La Galeria Joan Prats ha sido seleccionada para el programa especial 40+1, sección comisariada por María Inés Rodríguez, Francesco Stocchi y Sergio Rubira que celebra el 40 aniversario de la feria. Presentaremos en esta sección obras emblemáticas de tres artistas que han sido muy importantes para la historia de nuestra galería, como son Hernández Pijuan, Ràfols Casamada y Perejaume.
FONTETA – Bombon · Joan Prats · NoguerasBlanchard
Capítol II: Estar a la lluna
Inauguració: 7 d’agost, 12-21h.
Exposició fins el 26 de Setembre
c/ Empordà, 10, Fonteta, Girona
Agost: dilluns a diumenge, 17-21h
Setembre: divendres a diumenge, 17-21h
Altres horaris amb cita prèvia al telèfon (+34) 644 524 969
Presentem el segon capítol del projecte conjunt de Bombon, Galeria Joan Prats i NoguerasBlanchard a Fonteta, un petit poble de l’Empordà.
L’exposició, concebuda en dos capítols (el primer s’inaugurarà el 19 de juny i el segon el 7 d’agost) reuneix artistes de les tres galeries i de diferents generacions, en una proposta que parteix del concepte empordanès Parar la Fresca (Prendre la fresca), descrit per Josep Pla en el llibre “Les Hores”.
“Potser perquè durant tants segles ha sigut inabastable, ha despertat els somnis més fantàstics, els més passionals i recòndits. El seu encant sempre estarà de part de la nit, de l’ocult i la intuïció, de la clandestinitat i l’excés. La lluna, que dilata i empetiteix els ulls dels gats, que fa pujar i baixar les marees, que infla i desinfla les granotes, ens continua fascinant amb el mateix fervor dels primers temps, tot i que ja l’hem trepitjada tímidament i alguns emprenedors il·luminats planegen construir-hi hotels amb vistes galàctiques. Però no ens enganyem: les ànsies colonitzadores de Jeff Bezos i companyia no aconseguiran apropar o fer més comprensible el misteri de la Llebre Blanca o la Dona Aranya.
Eternament distant, la lluna ha sigut adorada per bruixes i vampirs, per poetes i endevins. Per més que la ciència intenti conquerir-la, la seva llum mercurial ens projecta alhora cap a passats remots i futurs inescrutables, i ens convida a reflexionar sobre les ombres i els mites de la condició humana. Al llarg de la història l’hem vinculada a la fertilitat i l’inconscient, a la mort i la resurrecció, a la repetició dels cicles de la vida. Les primeres anotacions inscrites sobre artefactes i eines, a l’era del Paleolític, consisteixen en registres lunars. De fet, és molt probable que abans de l’aparició de l’agricultura les societats s’organitzessin d’acord amb un cicle temporal lunar, tal i com han demostrat les investigacions d’Alexander Marshack a The Roots of Civilization.
A diferència del sol, l’astre omnipotent i constant, la lluna passa per fases, creix i decreix, minva, s’encorba, es transforma. Per aquesta raó hem tendit a representar l’immutable amb el sol (Déu) i allò canviant i material amb la lluna (recordem el regne sublunar i mortal de Plató, el territori del dubte i les ombres). Inevitablement, durant mil·lennis, l’espècie humana ha trobat el seu correlat en el drama de la lluna: néixer, créixer, reproduir-se (la panxa de la lluna plena), morir. Si la sintaxi solar divideix i jerarquitza —W.B. Yeats acusava el sol d’oferir veritats «complexes i artificioses»— la sintaxi lunar barreja i confón les formes, és evasiva, emocional, fluïda. Simbòlicament, la lluna evoca el món imaginatiu, contingent i ambigu de l’existència, en contrast amb els absoluts solars del món ideal de l’ésser. Impossible mirar el sol de cara, impossible dialogar amb la seva presència enlluernadora. La lluna, en canvi, encén els camins des del marge del cel i, en paraules de Lorca, ens mostra sense vergonya les seves «cent cares idèntiques». La il·lusió, el deliri, la quimera, la bogeria, el caos, la dispersió («estar a la lluna»): els atributs de la reina de la nit suggereixen la transgressió de les normes diürnes.
Liles i blaus elèctrics, grocs llampants i vermells rabiosos, verds fluorescents que brollen de la fosca com un crit que es clava a la consciència. Els colors de la nit esmolen els nervis i l’ull, ens tornen desconfiats, sentim el batec intermitent del perill.
Un tremolor ens recorre l’esquena: és real, això que hem vist? Podem creure en les imatges i les paraules que apareixen sota la llum freda de Selene? Potser, en el fons, estar a la lluna és una de les formes més fecundes i perplexes d’estar a la Terra, de no donar res per segur, de continuar sospitant i aixecant la mirada cap als secrets insondables de l’univers.”
Gabriel Ventura
Presentamos nuestro stand para la feria de ARCOmadrid 2021 con obras de Hernández Pijuan, Lola Lasurt, Caio Reisewitz, Julião Sarmento, Teresa Solar y Juan Uslé.
Naves de Gamazo, Santander
02.07 – 31.10.2021
Comisarias: María de Corral y Lorena Martínez de Corral
La historia se estudia y se escribe en torno a la idea de un progreso lineal que acumula hitos y metas. El sentido de la historia cambia con relación al presente desde donde se aborda. La exposición en las Naves de Gamazo responde a criterios ontológicos para plantear un recorrido a través de la Colección ENAIRE con el que abrir puertas y canales de comunicación desde su materialidad, y explorar así otras narrativas desde la subjetividad de los artistas.
La muestra explora la dimensión física de la Colección a partir de sus especificidades formales y materiales que la vinculan con un lugar y un tiempo determinado. Las pinturas, esculturas, fotografías, grabados y vídeos seleccionados reflejan distintas expresiones y actitudes que, sin duda, han marcado de forma decisiva el arte actual.
La selección de alrededor de cien obras está configurada como una constelación de diferentes voces y prácticas artísticas, que intenta ofrecer una amplia visión del arte creado a lo largo de los últimos setenta años. Hemos procurado configurar esa visión mediante una serie de argumentos visuales y conceptuales que unen y relacionan las obras entre sí, y que ofrecen la posibilidad de crear sugerentes yuxtaposiciones y diálogos y son un buen ejemplo de la pluralidad de opciones estéticas que vertebran el arte contemporáneo.
El recorrido de la muestra se inicia en los años sesenta con artistas del informalismo matérico, continua con una nueva forma de definir e interpretar la abstracción propia de los años ochenta y se extiende hasta los 2000, donde el arte participa de la necesidad de repensar el sujeto, el cuerpo y la identidad, representado principalmente por fotografías que visualizan así el peso que tiene éste último medio dentro de la Colección, con un circuito propio que incluye sus premios y últimas adquisiciones.
La exposición se ha estructurado en diversas salas en las que la instalación no obedece a criterios históricos o cronológicos, sino que intenta relacionar las obras a través de sus afinidades estéticas, temáticas, o por asociaciones de momentos y sensibilidades artísticas. Ofreciendo nuevas interacciones que establecen diálogos abiertos entre las obras de artistas de distintas generaciones y procedencias, provocando algunas relaciones sorprendentes y contrastes reveladores.
Al seleccionar esta exposición hemos intentado tener una mirada abierta que nos permitiese colocar al artista y sus obras en el centro de la atención. No hemos pretendido elaborar un discurso cerrado sino tender hilos que puedan ser tramados y entrelazados de diversas maneras, una y otra vez, también por los espectadores, ya que el arte es asimismo un espacio de cuestionamiento, de la falta de necesidad de códigos claros y finalidades concretas.
En toda elección hay un pretendido equilibrio entre las motivaciones racionales, el análisis intelectual y el despliegue de la emoción y de la pasión. Aunque en esta ocasión, al realizar la selección, hemos intentado hacer visibles ciertos momentos de la historia del arte, pero especialmente reflejar el espíritu, el criterio y las ideas de ENAIRE, una Fundación comprometida con el arte y su comunidad.
ENTORNOS Y REFLEXIONES
ATLAS
Calle Cenicero, 11, 28014 Madrid
Hasta el 8 de mayo
Nace ATLAS, un espacio itinerante para la reflexión, el debate y el encuentro en torno a la pintura en España. Una plataforma plural y abierta que aspira a fomentar el diálogo entre pintores, crítica y público.
ATLAS se propone cartografiar las distintas miradas o sensibilidades que se manifiestan en el panorama nacional. Un recorrido expositivo transversal que se desarrollará a través de varios capítulos con una base fundacional: contextualizar la producción pictórica actual, generar un punto de encuentro intergeneracional y valorar la labor de nuestros artistas.
ATLAS es el fruto de largas conversaciones entre comisarios y pintores que ahora queremos trasladar al espacio físico. Se reivindica así la materialidad de la propia obra y la sugestiva presencia de la expresión pictórica para crear un ambiente de apreciación y análisis.
“Entornos y Reflexiones” marca el punto de partida de ATLAS, reuniendo los trabajos de Pepa Prieto (Granada, 1973), Guillermo Pfaff (Barcelona, 1976), Secundino Hernández (Madrid, 1975), Juan Uslé (Santander,1954), Felicidad Moreno (Toledo, 1959), Vicky Uslé (Santander, 1981) y Adrián Navarro (Boston, 1973). Esta selección de obras absorbe el espacio para proyectar un paisaje físico y conceptual cuya tarea, citando a Paul Klee, “no es reproducir lo visible, sino hacer visible”. Con resultados incuestionablemente personales, estos pintores comparten matices que les llevan a crear un imaginario abstracto heterodoxo cuya práctica representa un perfecto ejemplo del nuevo horizonte de la pintura española.
ARCO E-xhibitions.
ERICK BELTRÁN, CABELLO/CARCELLER, VICTORIA CIVERA, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, JULIÃO SARMENTO, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ
Tras un año 2020 en el que creímos posible una transformación radical de nuestras vidas, debido a un evento mundial e imprevisible como fue la pandemia, este 2021 sentimos que todo vuelve a empezar y, pese a todo lo que aprendimos, en el fondo, deseamos volver a lo anterior.
En la primavera del año pasado, nos atrevimos a pedirles a los y las artistas de la galería que participasen en una exposición que pudimos presentar en verano, con trabajos realizados durante el confinamiento. La realización de estas obras supuso, en algunos casos, una vía de escape, en otros, una herramienta para continuar trabajando pese a las dificultades y, a la vez, permitieron al público introducirse en la intimidad de los estudios y de las cabezas de sus creadores.
El resultado de la petición fue una serie de obras muy diversas, algunas de las cuales ahora volvemos a presentar para poder contemplarlas con una nueva mirada, que nos permite entender el pasado y proyectarnos hacia el futuro.
Descubre nuestro stand en 2D y en 3D
Ojo y paisaje. Juan Uslé.
BombasGens Centre d’Art.
12.02.2021 – 12.09.2021
Exposición comisariada por Nuria Enguita y Vicent Todolí
Juan Uslé trabaja a partir de la fotografía y la memoria para presentar una pintura evocadora ligada a la abstracción. Esta exposición presenta una selección de obras del artista desde finales de los ochenta del siglo XX –con paisajes expresionistas, abstractos y de pincelada robusta– hasta una muestra de la serie Soñé que Revelabas, con obras realizadas en los últimos diez años. Esta serie, una suerte de autorretratos que representa el trabajo más íntimo de Uslé, se contextualiza con un conjunto de dibujos –que funcionan a modo de notas o pruebas– y obras de los años noventa, con paisajes de colores intensos que alternan gesto y geometría.
“Ojo y paisaje” nace a partir del estudio de las obras de Uslé pertenecientes a la Colección Per Amor a l’Art, que de esta forma continúa apoyando a sus artistas mediante exposiciones y publicaciones individuales de su trayectoria.
Línea Dolca 2008 – 2018. Irrefrenable
Sala Concepción Arenal, Centro Cultural Los Arenales. Archivo y Biblioteca Central de Cantabria.
08.10 – 09.11.2020
Esta exposición nace de una selección de imágenes de las miles que componen el archivo personal de Juan Uslé. Son imágenes de paisajes naturales y urbanos, naturalezas muertas, retratos, autorretratos, personajes familiares y anónimos, rincones de su casa, su estudio o meras superficies anónimas. Toda una línea continua de imágenes que combinan tramas, luces, sombras, abstracciones, reflejos y composiciones tanto orgánicas como geometrías, que van desde las horizontales o verticales hasta las diagonales. Fotografías a color, donde los motivos, texturas y tonalidades nos remiten al universo pictórico del artista.
Sus fotografías nos muestran todo aquello que rodea o llama la atención de Uslé, sin escenografía o manipulación. Son una mirada trasversal e íntima que abarca motivos, composiciones y colores, todos ellos sugerentes y seductores para el espectador, estrechando así la distancia entre realidad y ficción.
Exposición incluida dentro de la programación de PHotoESPAÑA Santander 2020.
JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ
“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes” Perejaume
La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.
Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–.
La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.
‘Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.
El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.
En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.
Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.
Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com
Juan Uslé has been chosen by an international jury. Other nominees were Callum Innes and Florian Pumhösl.
In October 2020 all the artists of the contemporary drawing prize will be exhibited in the Nijni Novgorod Museum of Contemporary Art ‘the Arsenal’.
ARCO Madrid
26/02/2020 – 01/03/2020
Booth 9C09
LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN
Juan Uslé a été sélectionné pour le prix de dessin 2020 de la Fondation d’art contemporain Daniel et Florence Guerlain.
Créé en 2006 le prix de dessin contemporain de la Fondation Daniel et Florence Guerlain distingue chaque année un lauréat parmi trois artistes sélectionnés par une commission d’experts.
Le Prix concerne les artistes pour qui le dessin sur papier ou carton constitue une part significative de leur oeuvre. Le lauréat est choisi par un jury de collectionneurs renouvelé chaque année et annoncé lors du salon du dessin, grand rendez-vous annuel des collectionneurs et amateurs.
Inauguració: 10.10.2019, 19h
Divendres 11 d’octubre, 18.30h, conversa entre Juan Uslé i el comissari Javier Sánchez Martínez
El títol de la nova exposició de Juan Uslé a la Galeria Joan Prats, ‘Unsettled’ al·ludeix metafòricament a la pintura, tema central de tota la seva obra.
‘Unsettled’ significa inestable però també variable, inquiet, alguna cosa que inclou a contraris, o una paradoxa. En les pintures d’Uslé les franges de color fluctuen, no tenen un inici i un final definit, i remeten al pas del temps, les hores, les estacions, els paisatges que canvien, com Bèrnia, serralada situada al sud-est de la Península Ibèrica , un lloc d’inspiració per Uslé, entre molts altres.
El treball de Juan Uslé reflexiona sobre les possibilitats de la pintura. En paraules seves: “Parlant de pintura, jo també parlaria del seu tremolor, de la seva ‘no fixació’, del seu recorregut o, millor encara, del que entenem com a desplaçament.”
Formades per pinzellades repetides, encara que mai idèntiques, les seves obres es caracteritzen pel moviment i el ritme, i invoquen l’entorn que li envolta, i alhora, l’energia de les pulsions del cos. Uslé crea un idioma pictòric on es barregen aspectes formals o metalingüístics amb la seva experiència vital, a més de les al·lusions al temps i al propi procés de creació. Segons Juan Uslé: “El temps és allò que ens queda. Jo ho concebo com una superfície horitzontal on es diposita i transfiguren successos del passat i del futur. Moltes de les meves obres petites semblen prolongar-se, estendre’s en l’espai. Suggereixen un anomenem-li paisatge o espai de múltiples horitzons juxtaposats.”
A l’exposició, Uslé presenta formats petits, que creen una relació de proximitat i intimitat al costat d’obres de gran format, la dimensió més gran amb què ha treballat i que va iniciar el 2017. Les obres petites s’organitzen en famílies, i parlen de la repetició, però també contenen individualment una identitat pròpia.
L’exposició es completa amb dues fotografies de gran format. Fan al·lusions a la pintura i invoquen al recolliment i l’emoció del descobriment.
Interpel·len, com les seves pintures, a la nostra capacitat de veure, pensar, percebre i sentir.
08.06.2019 – 31.10.2019
Museu d’Art Contemporani d’Eivissa
Juan Uslé
Inauguración el viernes 7 de junio de 2019 | Sala de Armas del MACE
Colaboran: Conselleria de Cultura del Govern Balear y AmicsMACE
Juan Uslé I Carbón y Maculares I 2011 – 2018 I Cartulina y técnica mixta I 56 x 71,2 cm. I Foto: Sergio Belinchón
ARCOmadrid
27/02/2019 – 03/03/2019
Stand 9C09
AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ, PEDRO CABRITA REIS, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ
+
CAIO REISEWITZ Trobada amb l’artista i signatura del llibre Altamira
Dijous 28 de febrer a les 18h al nostre estand de ARCOmadrid 2019
Caixaforum, Barcelona
31.1 – 20.5.2018
No han estat poques les ocasions en què els pintors han optat per treballar a l’aire lliure, enfront de la impossibilitat de traslladar un model impossible de traslladar a l’estudi. Aquest fet va suposar un canvi radical en la relació interior-exterior que s’havia produït fins aleshores. L’obra es torna portàtil, però en ampliar el taller i suprimir les barreres arquitectòniques que condicionen la seva mida, serà el desplaçament geogràfic el que passarà a convertir-se en el nou obstacle. Per aquestes i altres raons, hi ha qui van optar per reduir al màxim aquestes necessitats espacials i van limitar a un simple registre en forma d’esbossos, escrits, fotografies o filmacions la seva tasca com a artista.
Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella suposa una aproximació a aquests límits que han condicionat històricament el treball de l’artista. Un punt de partida que, tot i que centrat inicialment en els límits físics, va més enllà i intenta reflectir la relació del creador amb el seu entorn més proper. L’exposició, comissariada per Ángel Calvo Ulloa, aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lacions i la performance– dels artistes Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Christian García Bello, Fernando García, Irene Grau, Pedro G. Romero, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Thomas Schütte i Juan Uslé.
Ginebra, Suïssa
1 – 4.2.2018
Presentarem obres d’HERNÁNDEZ PIJUAN, PEREJAUME, RÀFOLS CASAMADA, CAIO REISEWITZ i JUAN USLÉ
Exposició a la Sala Josep Renau, Facultat de Belles Arts, Universitat Politècnica de València, 21.12.2017 – 2.3.2018
Lliurament de la Medalla de Sant Carles, 21.12.2017
Artgenève 01-04 / 02 / 2018 STAND D16
Hernández Pijuan, Perejaume, Ràfols Casamada,
Caio Reisewitz, Juan Uslé
MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
27.09 – 27.11.2017 // 20.12.2017 – 05.03.2018
Esta propuesta expositiva, desplegada en dos muestras, presenta una amplia selección de las obras que forman parte del depósito temporal que en 2014 realizó la galerista Soledad Lorenzo al Museo Reina Sofía.
Punto de encuentro, la primera de ellas, aborda los conceptos de espacio y geometría desde diversas ópticas. Cuestiones personales, la segunda muestra, se centra en la recuperación del lenguaje figurativo, a través de un conjunto de obras de artistas españoles y extranjeros.
Bombas Gens Centre d’Art, València
08.07.2017 – 25.02.2018
L’exposició presenta l’obra de diversos artistes pertanyents a la col·lecció Per Amor a l’Art, que treballen en eixa relació i experimenten altres lògiques representatives i transformen les jerarquies formals entre fons i forma, entre primer pla i pla posterior, entre centre i perifèria, entre una mirada localitzada i una mirada flotant.
Kunsthalle Krems, Austria
02.07 – 05.11.2017
In Modernism, abstraction is regarded as one of the most significant formal articulations and is particularly linked to painting. The consistent analysis of the medium up to the zero point in the avant-garde of the 1910s followed a steady resurgence of non-representational painting, especially in abstract expressionism, in informal and minimal art Painting and the creative authority, which was countered with sensuality and intuition in the postmodern phase from the 1980s onwards.
The exhibition Abstract Painting Now! Will focus on the current international situation of the non-figurative panel painting with about sixty artistic positions and will fan out the wide field of a still significant painter’s practice. The historical basis of the show is the development following Abstract Expressionism, which was supported above all by Gerhard Richter and Sigmar Polke. The former, after a period of agony, in which his gray colorings emerged, turned to the beautiful, seemingly expressive. The latter used abstraction as an ironic paraphrase, commenting on the veracity of the brush stroke as a mark of the artistic self.
24.06.2017 – 01.01.2018
La Fundación Botín presenta una selección de obra perteneciente a su colección. La muestra tendrá lugar en la primera planta del Centro Botín. Adquiridas en el curso de las últimas décadas, las piezas expuestas ofrecen perspectivas de los artistas a los que la Fundación ha decidido apoyar y con los que ha colaborado a lo largo de ese periodo.
Santander, 1954
Viu i treballa a Nova York i Saro (Cantàbria)
La pintura de Juan Uslé es basa en la seva experiència de la ciutat, en concret de Nova York, on es va traslladar a finals dels vuitanta. La percepció visual, alhora líquida – per mòbil i fluida – i lluminosa de les seves estructures i espais, el van influir notablement, fent emergir una combinació d´elements geomètrics i elements orgànics en les seves composicions.
Juan Uslé treballa barrejant els seus propis colors i aplicant-los mitjançant dispersió sobre tela, i construeix així imatges abstractes a partir de patrons geomètrics, de la llum i del color. En cadascuna de les seves composicions combina la recerca d´una organització i una estructura, juntament amb l´aparició d´allò inesperat.
La pintura de Juan Uslé analitza, més que expressa, l´origen de les seves pròpies imatges basades en l´experiència urbana. La seva pràctica es basa en el joc entre antítesis formals, i la seva obra es defineix així per una dinàmica d´oposats.