Tag Archives: Juan Uslé

1602151703_698809_1602152612_album_normal

Línea Dolca 2008 – 2018. Irrefrenable 

Sala Concepción Arenal, Centro Cultural Los Arenales. Archivo y Biblioteca Central de Cantabria. 

08.10 – 09.11.2020 

 

 

Esta exposición nace de una selección de imágenes de las miles que componen el archivo personal de Juan Uslé. Son imágenes de paisajes naturales y urbanos, naturalezas muertas, retratos, autorretratos, personajes familiares y anónimos, rincones de su casa, su estudio o meras superficies anónimas. Toda una línea continua de imágenes que combinan tramas, luces, sombras, abstracciones, reflejos y composiciones tanto orgánicas como geometrías, que van desde las horizontales o verticales hasta las diagonales. Fotografías a color, donde los motivos, texturas y tonalidades nos remiten al universo pictórico del artista.

 

Sus fotografías nos muestran todo aquello que rodea o llama la atención de Uslé, sin escenografía o manipulación. Son una mirada trasversal e íntima que abarca motivos, composiciones y colores, todos ellos sugerentes y seductores para el espectador, estrechando así la distancia entre realidad y ficción.

 

 

Exposición incluida dentro de la programación de PHotoESPAÑA Santander 2020.

 

 

+ info

 

 

think-about-portada

JORDI ALCARAZ, PAULINE BASTARD, ERICK BELTRÁN, ALFONS BORRELL, CABELLO/CARCELLER, CABRITA, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, CARLES CONGOST, LUIS GORDILLO, ANNIKA KAHRS, LOLA LASURT, FABIAN MARCACCIO, ENRIQUE MARTÍNEZ CELAYA, MUNTADAS, JAVIER PEÑAFIEL, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, FERNANDO PRATS, CAIO REISEWITZ, MARCEL RUBIO JULIANA, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ 

 

 

“Escric amb rius i turons / sobre el paper de les planes”    Perejaume

 

La primavera ha estat marcada per una transformació radical de les nostres maneres de desplaçar-nos, relacionar-nos i intercanviar. De sobte, tot ha canviat. La nostra percepció de les coses quotidianes i també de les més rellevants es veu qüestionada. El que ens semblava essencial passa a no ser-ho. Ens hem adonat de la precarietat de la vida, hem conegut la importància de la solidaritat, de la família, dels nostres éssers estimats, del nostre entorn. També la natura i el medi ambient han pres el protagonisme que no tenien.

 

Davant d’això, ens hem atrevit a demanar als artistes de la galeria que participin en aquesta exposició que ara presentem, amb els treballs que han realitzat durant aquest temps d’aïllament social. Són respostes diverses a una mateixa pregunta, tenen en comú l’ús del paper com a suport, habitual per a alguns –com Victoria Civera o Perejaume–, inèdit per a altres–com Hannah Collins o Annika Kahrs–. 

 

La realització d’aquestes obres ha pogut esdevenir una via d’escapament, una eina per continuar treballant malgrat les dificultats i, a la vegada, permeten al públic introduir-se en la intimitat dels estudis i dels caps dels seus creadors. Són, en gran part dels casos, obres fetes a casa, amb les eines de casa, testimonis d’un moment únic i, esperem, irrepetible.

 

Pensa en la mida de l’univers, després renta’t les dents i vés a dormir’ pren el títol d’una obra de l’artista Annika Kahrs. A partir de l’humor, ens convida a reflexionar sobre l’equilibri entre els nivells micro i macro i sobre la recerca de sentit i d’identitat dins de l’univers insondable del qual formem part, reflexions totes aquestes que esdevenen fonamentals en el context actual.

 

El resultat d’aquesta exposició ha estat una sèrie d’obres molt diverses. En alguns casos, veiem que les temàtiques que preocupaven als artistes, abans de la pandèmia, han mantingut el seu protagonisme o, inclús en d’altres, mostren fragments del seu procés de treball i estan vinculats a projectes futurs.

 

En d’altres casos, trobem propostes que parlen directament del moment actual: reflexions sobre les relacions personals, la situació política, els missatges dels mitjans de comunicació o els col·lectius vulnerables com els infants i la gent gran.

 

Per últim, trobaríem també un tercer grup de treballs que es centren en l’observació de l’entorn més proper i de la natura.

 

Per a facilitar-vos més imatges i informació, contacteu amb galeria@galeriajoanprats.com

59-salinas-2011-2018-56x72-cm-web

The 2020 Daniel and Florence Guerlain Contemporary Art Foundation Drawing Prize awards Spanish artist Juan Uslé.

 

Juan Uslé has been chosen by an international jury. Other nominees were Callum Innes and Florian Pumhösl. 

 

In October 2020 all the artists of the contemporary drawing prize will be exhibited in the Nijni Novgorod Museum of Contemporary Art ‘the Arsenal’.

 

+ info

Galeria Joan Prats

ARCO Madrid

 

26/02/2020 – 01/03/2020

 

Booth 9C09

 

LUIS GORDILLO . CHEMA MADOZ . MUNTADAS . FERNANDO PRATS . JULIAO SARMENTO . JOSÉ MARÍA SICILIA . PEREJAUME . ALICIA KOPF . TERESA SOLAR . JUAN USLÉ . PABLO DEL POZO . VICTORIA CIVERA . HERNÁNDEZ PIJUAN

 

+ info

Notas, 2011-2019

Juan Uslé a été sélectionné pour le prix de dessin 2020 de la Fondation d’art contemporain Daniel et Florence Guerlain.

Créé en 2006 le prix de dessin contemporain de la Fondation Daniel et Florence Guerlain distingue chaque année un lauréat parmi trois artistes sélectionnés par une commission d’experts.

Le Prix concerne les artistes pour qui le dessin sur papier ou carton constitue une part significative de leur oeuvre. Le lauréat est choisi par un jury de collectionneurs renouvelé chaque année et annoncé lors du salon du dessin, grand rendez-vous annuel des collectionneurs et amateurs.

 

+ info

Soñé que revelabas (Madeira), 2019

Inauguració: 10.10.2019, 19h

 

Divendres 11 d’octubre, 18.30h, conversa entre Juan Uslé i el comissari Javier Sánchez Martínez

 

El títol de la nova exposició de Juan Uslé a la Galeria Joan Prats, ‘Unsettled’ al·ludeix metafòricament a la pintura, tema central de tota la seva obra.

‘Unsettled’ significa inestable però també variable, inquiet, alguna cosa que inclou a contraris, o una paradoxa. En les pintures d’Uslé les franges de color fluctuen, no tenen un inici i un final definit, i remeten al pas del temps, les hores, les estacions, els paisatges que canvien, com Bèrnia, serralada situada al sud-est de la Península Ibèrica , un lloc d’inspiració per Uslé, entre molts altres.

 

El treball de Juan Uslé reflexiona sobre les possibilitats de la pintura. En paraules seves: “Parlant de pintura, jo també parlaria del seu tremolor, de la seva ‘no fixació’, del seu recorregut o, millor encara, del que entenem com a desplaçament.”

 

Formades per pinzellades repetides, encara que mai idèntiques, les seves obres es caracteritzen pel moviment i el ritme, i invoquen l’entorn que li envolta, i alhora, l’energia de les pulsions del cos. Uslé crea un idioma pictòric on es barregen aspectes formals o metalingüístics amb la seva experiència vital, a més de les al·lusions al temps i al propi procés de creació. Segons Juan Uslé: “El temps és allò que ens queda. Jo ho concebo com una superfície horitzontal on es diposita i transfiguren successos del passat i del futur. Moltes de les meves obres petites semblen prolongar-se, estendre’s en l’espai. Suggereixen un anomenem-li paisatge o espai de múltiples horitzons juxtaposats.”

 

A l’exposició, Uslé presenta formats petits, que creen una relació de proximitat i intimitat al costat d’obres de gran format, la dimensió més gran amb què ha treballat i que va iniciar el 2017. Les obres petites s’organitzen en famílies, i parlen de la repetició, però també contenen individualment una identitat pròpia.

 

L’exposició es completa amb dues fotografies de gran format. Fan al·lusions a la pintura i invoquen al recolliment i l’emoció del descobriment.

Interpel·len, com les seves pintures, a la nostra capacitat de veure, pensar, percebre i sentir.

 

usle

08.06.2019 – 31.10.2019

Museu d’Art Contemporani d’Eivissa

 

Juan Uslé

Inauguración el viernes 7 de junio de 2019 | Sala de Armas del MACE

Colaboran: Conselleria de Cultura del Govern Balear y AmicsMACE

 

Juan Uslé I Carbón y Maculares I 2011 – 2018 I Cartulina y técnica mixta I 56 x 71,2 cm. I Foto: Sergio Belinchón

 

+ info

Arco 2019

ARCOmadrid 

27/02/2019 – 03/03/2019

Stand 9C09

 

AÏDA ANDRÉS RODRIGÁLVAREZ, PEDRO CABRITA REIS, VICTORIA CIVERA, HANNAH COLLINS, HERNÁNDEZ PIJUAN, FABIAN MARCACCIO, MUNTADAS, PEREJAUME, PABLO DEL POZO, CAIO REISEWITZ, JULIÃO SARMENTO, JOSÉ MARÍA SICILIA, TERESA SOLAR, JUAN USLÉ

+

CAIO REISEWITZ Trobada amb l’artista i signatura del llibre Altamira

Dijous 28 de febrer a les 18h al nostre estand de ARCOmadrid 2019

1990-galeria-joan-prats-_coll-del-pal-cim-del-costabona_-foto-la-caixa

Caixaforum, Barcelona

31.1 – 20.5.2018

 

 

 

No han estat poques les ocasions en què els pintors han optat per treballar a l’aire lliure, enfront de la impossibilitat de traslladar un model impossible de traslladar a l’estudi. Aquest fet va suposar un canvi radical en la relació interior-exterior que s’havia produït fins aleshores. L’obra es torna portàtil, però en ampliar el taller i suprimir les barreres arquitectòniques que condicionen la seva mida, serà el desplaçament geogràfic el que passarà a convertir-se en el nou obstacle. Per aquestes i altres raons, hi ha qui van optar per reduir al màxim aquestes necessitats espacials i van limitar a un simple registre en forma d’esbossos, escrits, fotografies o filmacions la seva tasca com a artista.

 

Sota el braç: entre el palmell de la mà i l’aixella suposa una aproximació a aquests límits que han condicionat històricament el treball de l’artista. Un punt de partida que, tot i que centrat inicialment en els límits físics, va més enllà i intenta reflectir la relació del creador amb el seu entorn més proper. L’exposició, comissariada per Ángel Calvo Ulloa, aplega un conjunt d’obres –des de pintura fins a fotografia, instal·lacions i la performance– dels artistes Francesco Arena, Jorge Barbi, stanley brouwn, Christian García Bello, Fernando García, Irene Grau, Pedro G. Romero, Pere Llobera, Fina Miralles, Radouan Mriziga, Perejaume, Rodríguez-Méndez, Thomas Schütte i Juan Uslé.

 

+ info

n_mncars_lorenzo2-689x1024

MNCARS Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid

27.09 – 27.11.2017 // 20.12.2017 – 05.03.2018

 

Esta propuesta expositiva, desplegada en dos muestras, presenta una amplia selección de las obras que forman parte del depósito temporal que en 2014 realizó la galerista Soledad Lorenzo al Museo Reina Sofía.

Punto de encuentro, la primera de ellas, aborda los conceptos de espacio y geometría desde diversas ópticas. Cuestiones personales, la segunda muestra, se centra en la recuperación del lenguaje figurativo, a través de un conjunto de obras de artistas españoles y extranjeros. 

 

+ info

06_juan-usle_sone-que-revelabas-zambeze_2016

Bombas Gens Centre d’Art, València

08.07.2017 – 25.02.2018

 

L’exposició presenta l’obra de diversos artistes pertanyents a la col·lecció Per Amor a l’Art, que treballen en eixa relació i experimenten altres lògiques representatives i transformen les jerarquies formals entre fons i forma, entre primer pla i pla posterior, entre centre i perifèria, entre una mirada localitzada i una mirada flotant.

 

+ info

Kunsthalle Krems, Austria

02.07 – 05.11.2017

 

In Modernism, abstraction is regarded as one of the most significant formal articulations and is particularly linked to painting. The consistent analysis of the medium up to the zero point in the avant-garde of the 1910s followed a steady resurgence of non-representational painting, especially in abstract expressionism, in informal and minimal art Painting and the creative authority, which was countered with sensuality and intuition in the postmodern phase from the 1980s onwards.

The exhibition Abstract Painting Now! Will focus on the current international situation of the non-figurative panel painting with about sixty artistic positions and will fan out the wide field of a still significant painter’s practice. The historical basis of the show is the development following Abstract Expressionism, which was supported above all by Gerhard Richter and Sigmar Polke. The former, after a period of agony, in which his gray colorings emerged, turned to the beautiful, seemingly expressive. The latter used abstraction as an ironic paraphrase, commenting on the veracity of the brush stroke as a mark of the artistic self. 

 

+ info

img_0947_vicente_paredes_junio2017_800

24.06.2017 – 01.01.2018

La Fundación Botín presenta una selección de obra perteneciente a su colección. La muestra tendrá lugar en la primera planta del Centro Botín. Adquiridas en el curso de las últimas décadas, las piezas expuestas ofrecen perspectivas de los artistas a los que la Fundación ha decidido apoyar y con los que ha colaborado a lo largo de ese periodo.

 

+ info

Nortesur, 2, 2018-9

 

Santander, 1954

Viu i treballa a Nova York i Saro (Cantàbria)

 

 

La pintura de Juan Uslé es basa en la seva experiència de la ciutat, en concret de Nova York, on es va traslladar a finals dels vuitanta. La percepció visual, alhora líquida – per mòbil i fluida – i lluminosa de les seves estructures i espais, el van influir notablement, fent emergir una combinació d´elements geomètrics i elements orgànics en les seves composicions.

 

Juan Uslé treballa barrejant els seus propis colors i aplicant-los mitjançant dispersió sobre tela, i construeix així imatges abstractes a partir de patrons geomètrics, de la llum i del color. En cadascuna de les seves composicions combina la recerca d´una organització i una estructura, juntament amb l´aparició d´allò inesperat.

 

La pintura de Juan Uslé analitza, més que expressa, l´origen de les seves pròpies imatges basades en l´experiència urbana. La seva pràctica es basa en el joc entre antítesis formals, i la seva obra es defineix així per una dinàmica d´oposats.