Presentem a la Galeria Joan Prats l’exposició aire corrent de Jordi Alcaraz, que reuneix una selecció d’obres de diversos formats realitzades al 2012.
Partint de la tradició clàssica de la pintura i l’escultura, Jordi Alcaraz reflexiona sobre el volum, el llenguatge i el temps per mitjà de materials, com l’agua, el vidre, els miralls, i també els llibres.
En el seu llenguatge artístic predomina la transgressió visual, l’intercanvi de mirades i la conjugació de transparències i buits que permeten entreveure espais ocults, màgics. Les seves obres estableixen una relació inèdita i metafòrica amb el món a través del seu peculiar tractament dels materials i els seus jocs de paraules.
La voluntat de superar el pla rígid del suport és el procediment destacat a la majoria de les seves obres. La superfície de la seva obra té un comportament plàstic similar al dels líquids, pot ser travessada, malejada, impactada, i adquirir la consistència del vidre. Els seus plantejaments qüestionen l’existència de límits precisos, tant referent als gèneres –pintura, escultura, escriptura-, como a conceptes com interior-exterior, realitat-representació, evidència-evocació, presència-absència, volum-buit, racional-poètic.
En les seves últimes obres, Jordi Alcaraz profunditza en l’exploració, quasi obsessiva, del treball de l’artista: dibuixar, esculpir, pintar, centrant-se en el procés creatiu, i no en l’obra com a fi d’aquesta acció.
Aquestes pintures i escultures estan explícitament destinades a no relacionar-se amb cap teoria preconcebuda, verbalització o intenció específica; i exploren la idea de que quelcom un cop nomenat, comença a desaparèixer.
El resultat són obres en les que l’absència és més important que l’evidència, l’absència de quasi tot, el protagonisme de la desaparició de la obra, la permanència de l’acció. Podem veure l’espai que ha quedat, el rastre del material utilitzat, la petjada de la seva antiga presència en els forats de la superfície, o el color que queda atrapat al bucle de paper, però l’absència de qualsevol altra cosa és quasi absoluta. I a vegades no veiem ni tan sols el material, el rastre, el reflex…a vegades veiem tan sols fum, o l’essència de quelcom tan fràgil com un núvol.
Jordi Alcaraz (*1963), nascut a Calella, Barcelona, inicia la seva trajectòria artística a l’àmbit de l’escultura i el gravat als anys 80. En els últims anys ha realitzat exposicions a Los Angeles Municipal Art Gallery (LAMAG), Los Angeles, USA (2011); LACMA, Los Angeles, USA (2011); Museum Der Bildenden Künste, Leipzig, Alemanya (2010); Arts Santa Mònica, Barcelona (2010); Centre d’Art Tecla Sala, L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona, (2008) o Fundación Telefónica, Madrid (2001), entre d’altres. Les seves obres es troben a col·leccions com Biedermann Museum, Donaueschingen, Alemanya; Colección Fontanal Cisneros, Miami o Williams Collection, Nova York, entre d’altres.
Al 2013, Jordi Alcaraz participarà a l’exposició ‘Nuage‘ al Musée Rattu de Arles, França.