Category Archives: Collaborations

Madrid, 1986. Viu i treballa a Barcelona.

 

Julia Varela és una artista que treballa sobre el mitjà i la materialitat de les imatges en l’era de les tecnologies digitals. La seva recerca se centra en els estat adoptats per l’irrepresentable, el que es resisteix a ser representat.

 

La forma física de les seves obres analitza la globalització de les indústries, la matèria tecnològica i el concepte de visualitat. El seu treball intensifica la nostra interacció física amb els dispositius i llurs mecanismes, brindant una comprensió alternativa de nocions com el context i el desig.

 

Julia ha format part del programa d’investigació Critical Images en Kungl. Konsthögskolan Royal Institute of Art, Estocolm, Suècia. És llicenciada en Belles Arts i ha realitat un Màster en Arts Sculpture al Royal College of Art Londres. Les seves últimes exposicions han tingut lloc a: Centro de Cultura Contemporánea CondeDuque, Madrid; Fundació Suñol, Barcelona; Somerset House, Londres; Belgrade Cultural Centre BCC, Belgrad; Listost Gallery, Praga; Decad, Berlín; Yamakiwa Gallery, Japó; KIASMA Museum of Contemporary Art, Helsinki; Galleri Mejan, Estocolm; Resartis, Melbourne; La Casa Encendida, Madrid; Kunstverein am Rosa-Luxemburg-Platz, Berlín; CUL DE SAC Gallery, Londres.

Lima, el Perú, 1992. Viu i treballa a Roma i Barcelona.

 

 

 

La seva obra es mou entre la pintura, la instal·lació i la intervenció pública. Les seves recerques busquen un desplegament horitzontal d’observacions crítiques a partir d’un extens treball documental. Daniel de la Barra ens parla de la crisi de mirar la natura, la representació del paisatge com a procés extractiu i els punts de fricció que hi ha entre imatge, història i modernitat. La seva obra multidisciplinària ens dona l’oportunitat d’indagar en els conflictes colonials que han relegat a la natura a un espai subaltern d’explotació i dominació i compondre un exercici de contravisualitat que reflexiona, des d’una perspectiva global, sobre la representació del paisatge com a extractiu i exercici de poder.

La seva obra es materialitza en exercicis antipaisatgístics, a través de la violència socioambiental, contra el neoextractivisme, a partir d’un recorregut polític i històric, recordant les expedicions botàniques que reforçaven maneres de mirar allò natural com paisatges de conquesta.

Durant 2022 va ser artista resident a la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma (Itàlia), a més de presentar les seves exposicions individuals a la Galeria Joan Prats (Barcelona) on va rebre el Premi Collezione Taurisano a la millor exposició, Galeria Ginsberg (Lima) i al Museu Central de Lima com a part de l´exposició de finalistes del XII Premi Nacional de Pintura. També ha exposat individualment aquest any a Frieze London i ha rebut la beca com a nou artista resident de la Fundació Delfina (Londres) i la Beca de la Fundació Miró i Casa Velázquez a Madrid per al 2023.

El 2021 va desenvolupar el projecte “Això no és un paisatge. Episodi II” a Homesession dins del seu programa Invited i va rebre el Premi de la Sala d’Art Jove de Catalunya per la publicació del seu llibre Real Expedició Botánica en col·laboració amb el Centre d’Art Contemporani Lo Pati (Amposta) i La Panera (Lleida) . També va realitzar una residència a La Fabrique (Aliança Francesa a Lima, Perú). El 2020 va ser seleccionat com a artista resident a Homesession (Barcelona) on va desenvolupar el seu projecte “Això no és un paisatge”. Va exposar “Paisatges Desitjats” a Arts Santa Mònica, “Consideracions de la Ciutat Moderna” a La Biennal d’Amposta (Lo Pati Centre d’Art) i el seu projecte “Subversió: Habitar Ruïnes” a El Born CCM (Barcelona). Va realitzar una residència a Piramidón Centre d’art Contemporani durant 2019 i va realitzar diversos projectes com a “Cercant a Paititi” a Espai SubSòl, per al Barcelona Gallery Weekend, “Paisatges Desitjats” a l’Escola d’Estiu Walter Benjamin, Portbou o “Pateres Carnaval – Viatges de benestar” per a Luminària 04, Madrid. El 2018 va rebre una beca a The Nerdrum School (Suècia). També va obtenir la Beca de Recerca de l’Escocesa (Barcelona) el 2018 i el 2019, el Premi Art Jove 2019 (Sala d’Art Jove), exposant a la Sala d’Art Jove. Aquell mateix any rep el Premi Internacional IdeaBorn i queda finalista del Premi de Pintura Ricard Camí (C.C.Terrassa). Al Perú, en els darrers anys, ha estat finalista tant del Premi Nacional d’Art Contemporani ICPNA com del Premi Nacional de Pintura (MUCEN), exposant al Museu Central de Lima i la Galeria Juan Pardo Hereen.

Badalona, ​​1991

Viu i treballa a Barcelona

 

Marcel Rubio Juliana s’expressa principalment mitjançant el dibuix i la pintura, tot i que el seu apropament a la creació té, de vegades, certes similituds amb l’assaig literari.

 

Els seus processos de treball solen ser de durada molt llarga. Formalitza les seves investigacions estètiques principalment en grans formats, teles al carbonet, escenes èpiques a l’oli però també miniatures sobre vidre.

 

L’obra de Marcel Rubio Juliana es caracteritza pel seu interès pels referents clàssics: la pintura renaixentista, l’escultura i l’arquitectura italianes. Produeix una iconografia, fruit de l’observació al natural de models tant humans com animals, que recorre totes les teles. Marcel no tem enfrontar-se a grans temes com l’amor, la mort, la resurrecció, malgrat que elements de la quotidianitat o de la cultura popular sempre poden aparèixer a les seves pintures.

Fabian Marcaccio

Rosario, Argentina, 1963

Viu i treballa a Nova York

 

 

Fabian Marcaccio ha estat un dels pioners de la pintura digital, en un intent de redefinir el gènere pictòric, ampliar els seus paràmetres temporals i espacials, i rastrejar la integració del que és fet a mà i el que és fet amb màquines.

 

Als noranta, va treballar la composició i la impressió digitals i, més endavant, la impressió en 3D, per crear obres pictòriques que anomena Paintants, neologisme a partir del mot anglès pintura, painting, i la paraula mutant. Marcaccio considera la pintura com una constel·lació de contingut canviant, que a vegades pren forma de configuracions en 3D, d’animacions, o d’art ambiental.

Pauline Bastard

París, 1982

Viu i treballa a París, França

 

Pauline Bastard crea narratives complexes desenvolupades a través d’instal·lacions, pel·lícules i escultures que contenen i es refereixen als seus experiments. A través de col·laboracions amb diferents professionals, qüestiona la construcció del jo i el seu lloc al món contemporani.

 

Pauline Bastard crea històries, fa que succeeixin, utilitzant situacions com a tema i prenent experiències aparentment irrealitzables com a material per a la seva producció.

Calella, Barcelona, 1963

Viu i treballa a Calella, Barcelona

 

L’obra de Jordi Alcaraz és una reflexió sobre el volum, el llenguatge artístic i el temps a través d´una manipulació lírica dels materials. Una abstracció que és fruit de la lluita contra les limitacions i convencions del format.

 

El seu treball parteix de la tradició clàssica de la pintura i l´escultura per a alterar el sentit de les bases reconeixibles de la realitat objectual, cap a noves gènesis de significat i continent.

 

Jordi Alcaraz transgredeix superfícies i materials, atorga usos inversemblants a les seves peces i replanteja la lògica de marcs i de metacrilats, de pedres i d´escaioles, de miralls i de fustes, d´ombres i de metalls; modificant les percepcions i tractaments convencionals.

 

Ha realitzat diferents edicions de bibliòfil com “El Viatge a Tokushima”, amb text de Joaquim Sala-Sanahuja, o “Diorames”, realitzat amb Joan Brossa, Alfons Borrell, Perejaume i Jordi Rosés.