Tag Archives: landscape

Lima, el Perú, 1992. Viu i treballa a Roma i Barcelona.

 

 

 

La seva obra es mou entre la pintura, la instal·lació i la intervenció pública. Les seves recerques busquen un desplegament horitzontal d’observacions crítiques a partir d’un extens treball documental. Daniel de la Barra ens parla de la crisi de mirar la natura, la representació del paisatge com a procés extractiu i els punts de fricció que hi ha entre imatge, història i modernitat. La seva obra multidisciplinària ens dona l’oportunitat d’indagar en els conflictes colonials que han relegat a la natura a un espai subaltern d’explotació i dominació i compondre un exercici de contravisualitat que reflexiona, des d’una perspectiva global, sobre la representació del paisatge com a extractiu i exercici de poder.

La seva obra es materialitza en exercicis antipaisatgístics, a través de la violència socioambiental, contra el neoextractivisme, a partir d’un recorregut polític i històric, recordant les expedicions botàniques que reforçaven maneres de mirar allò natural com paisatges de conquesta.

Durant 2022 va ser artista resident a la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma (Itàlia), a més de presentar les seves exposicions individuals a la Galeria Joan Prats (Barcelona) on va rebre el Premi Collezione Taurisano a la millor exposició, Galeria Ginsberg (Lima) i al Museu Central de Lima com a part de l´exposició de finalistes del XII Premi Nacional de Pintura. També ha exposat individualment aquest any a Frieze London i ha rebut la beca com a nou artista resident de la Fundació Delfina (Londres) i la Beca de la Fundació Miró i Casa Velázquez a Madrid per al 2023.

El 2021 va desenvolupar el projecte “Això no és un paisatge. Episodi II” a Homesession dins del seu programa Invited i va rebre el Premi de la Sala d’Art Jove de Catalunya per la publicació del seu llibre Real Expedició Botánica en col·laboració amb el Centre d’Art Contemporani Lo Pati (Amposta) i La Panera (Lleida) . També va realitzar una residència a La Fabrique (Aliança Francesa a Lima, Perú). El 2020 va ser seleccionat com a artista resident a Homesession (Barcelona) on va desenvolupar el seu projecte “Això no és un paisatge”. Va exposar “Paisatges Desitjats” a Arts Santa Mònica, “Consideracions de la Ciutat Moderna” a La Biennal d’Amposta (Lo Pati Centre d’Art) i el seu projecte “Subversió: Habitar Ruïnes” a El Born CCM (Barcelona). Va realitzar una residència a Piramidón Centre d’art Contemporani durant 2019 i va realitzar diversos projectes com a “Cercant a Paititi” a Espai SubSòl, per al Barcelona Gallery Weekend, “Paisatges Desitjats” a l’Escola d’Estiu Walter Benjamin, Portbou o “Pateres Carnaval – Viatges de benestar” per a Luminària 04, Madrid. El 2018 va rebre una beca a The Nerdrum School (Suècia). També va obtenir la Beca de Recerca de l’Escocesa (Barcelona) el 2018 i el 2019, el Premi Art Jove 2019 (Sala d’Art Jove), exposant a la Sala d’Art Jove. Aquell mateix any rep el Premi Internacional IdeaBorn i queda finalista del Premi de Pintura Ricard Camí (C.C.Terrassa). Al Perú, en els darrers anys, ha estat finalista tant del Premi Nacional d’Art Contemporani ICPNA com del Premi Nacional de Pintura (MUCEN), exposant al Museu Central de Lima i la Galeria Juan Pardo Hereen.

Daniel de la Barra

Inauguració dijous 30 de juny, 17-21h

Conversa amb l’artista Daniel de la Barra i la comissària Alicia Chillida, dijous 30 de juny, 19h. Confirmeu l’assistència a galeria@galeriajoanprats.com

 

Dijous 28 de juliol, 19h, visita comentada a càrrec de Olivier Collet. Confirmeu l’assistència a galeria@galeriajoanprats.com.

 

En el marc d’Art Nou presentem a Galeria Joan Prats l’exposició de Daniel de la Barra Destierro, comissariada per Alicia Chillida.

 

Els habitants de les Terres de l’Ebre conviuen amb un territori amenaçat. La primera visita de Daniel de la Barra al cor del Delta de l’Ebre, el 2021, és convidat pel Centre Lo Pati a realitzar una residència artística a Balada, amb l’antropòloga María Faciolince. El projecte es planteja com una reconstrucció de la narrativa del paisatge que sosté i perpetua pràctiques d’extracció des de la indústria. És un registre d’imatges sobre la violència socioambiental de caràcter polític i històric, amb reminiscències en les expedicions botàniques que van consolidar maneres de mirar el fet natural com a terra de conquesta. Com a referents, els llibres il·lustrats de les expedicions botàniques, la pintura dels artistes viatgers a Amèrica Llatina i el paisatge romàntic dels segles XVIII i XIX.

L’exhibició a Galeria Joan Prats és el resultat d’aquesta recerca traduïda en una instal·lació que uneix diversos mitjans: pintura, escultura, poemes, música, vídeo, documents… Un nou ecosistema recreat des de l’espai de l’art. La representació sorgeix com una necessitat de resposta a un escenari complex dominat per les forces polítiques, socials i econòmiques que el (des) estructuren. Aquest territori el va subjugar aleshores i no ha cessat d’aprofundir en ell a través de la seva pell, el més profund. Ha explorat les seves terres i, immers en elles, sorgeix la trobada fonamental amb les seves gents. Prova d’això, l’estreta col·laboració amb Josep Pinyol, la composició i interpretació musical de Lluís Martínez, en l’òrgan de l’església de Santa Bàrbara, i els poemes recitats per Miquel Curto, a Tivenys.

 

Llegir més

 

Amb la col·laboració de Real Academia de España a Roma, Fundació Sorigué, Lo Pati Centre d’Art Terres de l’Ebre i Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Daniel de la Barra. Lima, el Perú, 1992. Viu i treballa a Roma i Barcelona.

 

Daniel de la Barra es mou entre la pintura, la instal·lació i la intervenció pública, centrant la seva obra en la reconstrucció de narratives en les societats dins de l’homogeneïtzació del paisatge públic i la imposició jeràrquica de poders de dominació en el marc del capitalisme colonial.

Comença els seus estudis el 2012 a l’Escola d’Art Contemporani Corrent Alterna de Lima fins que el 2014 es trasllada a Madrid a continuar els seus estudis de pintura.

Ha estat artista resident en L’Escocesa Fabrica de creació, Piramidon Centre d’art Contemporani, Homesession, a Barcelona, on ha viscut 7 anys, i en The Nerdrum School (Suècia). Ha desenvolupat diversos projectes i intervencions com “Pròxima Obertura” al Castell de Montjuïc, Barcelona, “Esc-Out” a Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani, Barcelona, “Ruta dels Indians – Consideracions de la Ciutat Moderna” a Lo Pati, a la Biennal d’Amposta, “Paisatges Desitjats” al’Arts Santa Mònica, Barcelona, “SUBVERSIÓ! Manifestacions perifèriques per a una història reversible” al Born CCM, Barcelona o “Invation 30230” al Museu Central de Lima. El 2018 i 2019 ha rebut la Beca de Recerca i experimentació de l’Escocesa, el Premi d’Art Jove de Catalunya 2019 (Sala d’Art Jove), i el 2021 ha desenvolupat el seu projecte “Real Expedición Botánica” en col·laboració amb La Panera de Lleida i el Centri d’Art Lo Pati, Amposta.

Perejaume

Sant Pol de Mar, 1957

Viu i treballa a Sant Pol de Mar

 

 

Perejaume va començar a exposar la seva obra a la fi dels anys setanta i des de llavors l’ha anat desenvolupat de forma paral·lela tant en disciplines visuals com en una extensió literària.

 

El paisatge és un tema recurrent que analitza i explora la seva obra, reprenent i reavaluant la presència que ha tingut bàsicament en la producció literària i pictòrica. A través d’aquesta aproximació, la relació amb el paisatge s’examina des de diversos punts de vista no exempts d’ironia. Punts de vista que prenen forma a través de la pintura, l’escultura, la fotografia, la instal·lació, el vídeo o la mateixa intervenció en l’entorn natural.

 

Per en Perejaume l’home forma part del paisatge, no és aliè a ell, és un agent més en la seva conformació i evolució, com si s’hagués accelerat el temps geològic.

Caio Reisewitz

São Paulo, 1967

Viu i treballa a São Paulo

 

 

El registre d’una naturalesa que canvia a gran velocitat és un dels temes que articula l’obra fotogràfica de Caio Reisewitz i en aquest sentit les seves imatges se situen en una tradició en la qual el mitjà fotogràfic és testimoni i captura realitats efímeres. L’activitat de l’home en el planeta, i en certes zones en particular, modifica de manera radical la fisonomia del paisatge.

 

Les seves fotografies, de gran format la majoria d’elles, es caracteritzen per la seva frontalitat i per una nitidesa espectacular que mostra la naturalesa de manera exuberant, i d’una bellesa irreal utòpica. En una ocasió ell mateix comentava: ‘de vegades aquestes imatges no semblen reals, d’utòpiques que són, però són certes, és la pura realitat’.