The 2020 Daniel and Florence Guerlain Contemporary Art Foundation Drawing Prize awards Spanish artist Juan Uslé.

 

Juan Uslé has been chosen by an international jury. Other nominees were Callum Innes and Florian Pumhösl. 

 

In October 2020 all the artists of the contemporary drawing prize will be exhibited in the Nijni Novgorod Museum of Contemporary Art ‘the Arsenal’.

 

+ info

45. I tu ni te'n vas adonar, 2019

Inauguració, 25 de juny, 17-20h.
Exposició 25/06 – 17/10/2020

 

Visita amb cita prèvia a través del Formulari 
(T. 93 216 02 84 – galeria@galeriajoanprats.com)

Joan Prats Warehouse. Passatge Saladrigas, 5 Barcelona.

 

 

 

En el marc d’Artnou, Galeria Joan Prats presenta l’exposició ‘El retorn a Ripollet’ de Marcel Rubio Juliana (Barcelona, 1991), que reuneix un ampli conjunt d’obres realitzades entre 2018 i 2019.

 

Marcel Rubio Juliana s’expressa principalment mitjançant el dibuix i la pintura, tot i que el seu acostament a la creació té a veure amb l’assaig literari. Grans llenços al carbonet i miniatures a l’oli donen el ritme d’un relat fragmentat que desenvolupa una història aparentment lineal, amb unitat de temps i lloc. Podríem veure certes analogies amb el “nouveau roman”, on s’adopten punts de vista diferents a la visió única del narrador i on la mateixa escriptura adquireix autonomia al marge del que està escrit. El guió de cinema Dogma podria ser una altra referència: tots dos utilitzen localitzacions reals, fugen d’artificis superflus i busquen un realisme cru, creant una sèrie de regles a seguir i, de vegades, a transgredir.

 

Al.ludint a les seves pròpies vivències i desitjos, l’artista evoca un dia d’estiu durant el qual un desconegut es converteix, sense saber-ho, en el protagonista d’un relat singular. Situades en una ciutat costanera propera a Barcelona, diferents seqüències ens conviden a realitzar un recorregut en el qual, seguint un mètode fenomenològic, la contemplació, la deriva i l’enamorament ofereixen  una descripció precisa de l’entorn.

 

La narració segueix els passos d’un jove, des de l’estació de tren fins al centre de la ciutat, passant per la platja, el Club Nàutic i diversos carrers comercials, creant un registre cinematogràfic dels llocs evocats. Ens mostra també cossos gaudint de l’aigua, la vista del sol sobre el mar, un quiosc, la façana d’un teatre, taques d’humitat a la paret, una flor, un grup d’amics a la terrassa d’un bar… tot està allà, present en el record, encara que tot podria ser imaginat.

 

 

Marcel Rubio Juliana (Barcelona, 1991) va estudiar a l’Escola d’Art i Superior de Disseny Pau Gargallo (Badalona), on es va graduar l’any 2007, per posteriorment cursar el grau de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, que va finalitzar l’any 2013.

 

Des de llavors, ha presentat la seva obra en les següents exposicions: Surfeit, Fundació Arranz-Bravo, l’Hospitalet de Llobregat, Barcelona (2018); Swab, Barcelona, representat per la galeria Passatge Studio (2016); Els músculs de Zaratustra (amb l’escriptor Victor Balcells Matas), Passatge Studio, Barcelona (2016); La Puntual de Mercantic, Sant Cugat, Barcelona (2016); Carles Boïges, cicle d’exposicions, amb la col.laboració de Tom Carr i el seu equip, TCTeamWork, Badalona (2014); Facultat de Belles Arts, Barcelona (2014); Dibuixant la nit (exposició col.lectiva), Galeria Anquin, Reus, Tarragona (2014).

 

Ha estat nominat a diferents premis: Biennal Torres Garcia, Mataró, amb l’obra Espectre, 2016; Fundació Ynglada-Guillot, amb el dibuix Geschlagen, 2015, exposat a Espai Volart, Barcelona; Premi de dibuix de la Fundació Güell, exposat al Palau Güell, Barcelona, 2015-16; Biennal d’Art: Premi Tapiró de pintura, Tarragona, amb el dibuix What time is it?, 2013.

 

El 2021 presentarà una exposició a l’espai 13 de la Fundació Miró, en un cicle comissariat per Pere Llobera.

Espai d’Art Contemporani, Castelló

12.3 – 14.6.2020

Inauguración 12.3.2020 – 20h

 

Artistes: Ignasi Aballí / Ángela Bonadies / Gonzalo Elvira / Esther Ferrer / Dora García / Pedro G. Romero / Narelle Jubelin / Eva Lootz / Antoni Muntadas / Javier Peñafiel / Álvaro Perdices / Paloma Polo / Isidoro Valcárcel Medina

 

Comissariat: María Virgínia Jaua

 

Es tracta d’una sèrie de vídeos breus en què es convida una sèrie d’artistes perquè facen la lectura d’una imatge que prèviament hauran triat. A través d’un format diferent, ja que implica presentar la imatge i fer la seua lectura o anàlisi en la veu i el pensament del convidat.

 

Una veu / una imatge sorgeix del desig de voler ampliar i explorar diferents formats per a l’anàlisi de les imatges. El format de vídeo ens permet detindre’ns en la superfície de la imatge i viatjar, i interactuar amb aquesta a partir del so i els elements visuals. També ens permet submergir-nos en la veu, que és un segell distintiu i únic de cadascuna de les persones a les quals convidarem.

 

El pensament es presenta en el format sonor que distingeix cadascun dels artistes presents en la mostra. La veu ens diu molt: gènere, edat, lloc de procedència. La cadència de la veu i la seua modulació, d’alguna manera fa present l’artista i diu molt de la seua manera de pensar i d’estar en el món.

 

Un altre dels trets destacables d’aquesta mostra és la selecció de les imatges que cada artista fa. D’una banda, moltes d’aquestes reflecteixen la implicació dels artistes respecte a la complexa realitat que els ha tocat viure; d’altra banda, exhibeixen les inquietuds inherents al treball de la representació i a la reflexió que es fa respecte a la producció artística.

 

En aquest sentit la suma de tots aquests treballs reuneix, concilia i disposa dos aspectes de l’obra que normalment no veiem. I és la manera en què els artistes reflexionen a l’hora de produir la seua obra. Encara que es mostra per una via tangencial, que és la de convidar-los a reflexionar sobre les imatges que ens envolten i que no són estrictament “seues”.

 

Per aquest motiu, podríem dir que el dispositiu principal que s’activa en aquesta mostra és  que la lectura de l’artista active l’impuls “lector” de l’espectador. I per aquesta via, es descobrisca una altra manera de llegir i d’acostar-se a la producció d’art, que no ha de ser una altra cosa que producció, pensament i criticitat davant la realitat que ens toca viure.

 

+ info

Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, Sevilla

Inauguración: 3.3.2020 – 20 h.

Exposición: 4.3 5.7.2020

Comisariado: Juan Antonio Álvarez Reyes

Coordinadores: Alberto Figueroa y Roxana Gazdzinski

Espacio: Claustrón Sur

 

OBRAS DE

Amina Agueznay · Kamrooz Aram · Ariella Aïsha Azoulay · Asli Çavusoglu · Gülsün Karamustafa · Jumana Manna · Asunción Molinos Gordo · Teresa Solar

 

 

La exposición Desorientalismos forma parte de una línea de investigación de este museo sobre la producción artística en el Norte de África y Oriente Próximo y está basada en Orientalismo, el conocido ensayo de Edward W. Said publicado por primera vez en 1978. En ella se procura indagar en una geografía producida por el colonialismo y caracterizada por la intención de “orientalizar lo oriental” en las representaciones culturales. En este sentido, el título de la muestra hace alusión tanto a esa herencia, como al sentido de desorientar (o perder la orientación), que puede, a su vez, propiciar el dibujar otras cartografías diferentes a las proyectadas por la historia occidental. Andalucía, por su pasado, participó de la visión orientalizante como bien atestiguan numerosos viajeros románticos y, por geografía, es un espacio tangente y fronterizo. Además, como bien señala Said en el prólogo a su libro en la edición en español, “Andalucía es un gran símbolo”, puesto que no sólo el Islam formó parte de su cultura durante varios siglos, sino que también puede ser un modelo en el que “las culturas comparten”, frente al viejo modelo de dominación imperial.

 

En el recorrido de la exposición unas obras se van relacionando con otras, pudiéndose, a su vez, producir otros encadenamientos, puesto que Desorientalismos sólo es el inicio de otras que vendrán en próximos años para continuar investigando en el proceso iniciado con muestras individuales como las de Ala Younis o Bouchra Khalili. Así, la migración de las formas, y como estas se transmutan y resignifican en el tiempo y en el espacio, inician un recorrido marcado por lo formal, con especial relevancia de la yuxtaposición y el camino de ida y vuelta que va del arte tradicional no occidental al movimiento moderno, simbolizado quizás por el término arabesco y su cuestionamiento por Kamrooz Aram y Amina Agueznay. Las cuatro obras de los años 70 de Gülsün Karamustafa, situadas en un espacio de transición, sirven de comentario y nexo con los anteriores, así como con la visión de Ariella Aïsha Azoulay sobre el conflicto fruto de la herencia colonial y sus derivas en el presente. Avanzando en el recorrido, tanto Teresa Solar como Asunción Molinos Gordo, dos artistas españolas con una fuerte vinculación con Egipto, cuestionan con sus trabajos la visión orientalizante de lo oriental. Por último, Asli Çavusoglu y Jumana Manna investigan en tradiciones culturales -la música y el color, respectivamente- para hablar sobre comunidades enfrentadas: la turca y la armenia, por un lado y por otro la israelí y la palestina.

 

+ info